Complexos d'adhesió cel·lular

Totes les forces extracel·lulars es transmeten a través de la matriu extracel.lular (MEC), que consta de proteïnes específiques, com el col·lagen, laminina i fibronectina.

Els complexos d'adhesió a la superfície de la cèl lula vinculen físicament a la MEC al citoesquelet. Per exemple, les adherències de coordinació, formades per les integrines, i altres proteïnes, connecten la MEC als filaments d'actina que formen el citoesquelet. Les forces Intracel.lular es transmeten a continuació a través de la xarxa del citoesquelet (és a dir, els filaments d'actina, microtúbuls i filaments intermedis). El citoesquelet s'ancora també al nucli, a través de les "nesprins" i possiblement a través d'altres proteïnes de la membrana nuclear externa. El gegant de les isoformes de nesprin 1 i nesprin 2 s'uneixen als filaments d'actina, mentre que nesprin 3 pot associar amb els filaments intermedis a través de les plectin. Les nesprins interactuen a través de l'espai luminal amb proteïnes de la membrana interna nuclear (per exemple, Sun1 i sun2) que es mantenen açí per la interacció amb altres proteïnes de l'embolcall nuclear, com la làmina nuclear i l'emerina. Làmines nuclears i SUN s'uneixen a les proteïnes i també als complexos dels porus nuclears, que podrien contribuir a l'acoblament del citoesquelet nuclear. Finalment, la làmina nucleolar genera una estructura estable a la que es pot unir l'ADN, completant així la transmissió de força entre el MEC i l'interior nuclear.

Les mutacions en qualsevol d'aquests components, així com els canvis en l'estructura cel·lular i la organització o els canvis en l'entorn cel·lular poden alterar el seu funcionament.

Proteïnes Integrals de Membrana. PIM

Les proteïnes integrals de membrana (PIM) tenen diferents maneres d'ancorar-se a la membrana plasmàtica


* Ho poden fer a través d'un o diversos segments helicoïdals hidrofòbics amb diferent orientació topològica [amino N- Carboxilo terminal] (a,b,c).


* Existeixen també PIM que s'ancoren per mitjà de làmines (porines, proteïnes amb estructura en forma de barril construït de 8 a 22 làmines que formen un porus, presents en la membrana exterior dels bacteris Gram negatives i en la membrana exterior de les mitocòndries).

 

* Per altra banda, existeixen proteïnes que es troben ancorades exclusivament a una de les fulles de la bicapa (monocapa) per un llarga cadena lipídica hidrofòbica de diferent composició d'àcid gras (i.g. àcid mirístic, àcid palmític) o de grups prenil (d) .


*Altres proteïnes s'ancoren exclusivament a la monocapa exterior de la membrana plasmàtica través d'un ancoratge de glicosilfosfatidilinositol (un glicolípid abreviadament GPI), cridades per això proteïnes GPI (i) .

Activitats 1r trimestre.

Activitats recomanades abans de realitzar la prova d'avaluació, les qualificacions obtingudes apareixen en el comentaris d'aquesta entrada.

1º.- Assenyala els diferents nivells d’organització als que pertanyen els següents exemples:

Sang, glòbul vermell, flor, glúcid, carboni, conjunt d’ossos del cos, girafa, neurona, ADN, ull, epidermis.

2º.- Relaciona ambdues columnes

 a. Aliments                                               1. Nutrició incorrecta

b. Nutrients estructurals                            2. Lípids o greixos

c. Obesitat                                                 3. Nutrients més restes

d. Nutrient energètic                                 4. Proteïnes

e. Afavoreix el trànsit intestinal                5. Fibra


3º.- Els ésser pluricel·lulars necessiten uns òrgans agrupats en aparells, que preparen els nutrients, els distribueixen a totes les cèl·lules i expulsen les substancies de rebuig resultat del metabolisme cel·lular. Assenyala de quins aparells es tracta i quina és la seua missió en la nutrició.

4º.- Com sabem l’aparell digestiu està constituït pel tub digestiu i les glàndules accessòries, assenyala el non de cadascuna de les parts que apareixen en aquest dibuix i assenyala la funció de cadascuna d’elles. 


5º.- Imaginat que eres una molècula d’oxigen de l’aire que inspirem, assenyala els llocs per on passaries fins arribar a la paret de l’alvèol pulmonar.

6º.- Indica la funció de:

 Incisiu, caní, molar, epiglotis, càrdies, pituïtària roja

 7º.- Indica de què estem parlant:

a) Emeten sons en vibrar pel pas de l’aire.

b) Sacs diminuts en que acaben els bronquíols.

 

c) Moviment respiratori mitjançant el qual l’aire penetra en els pulmons.

d) Localitzades en les parets laterals de la faringe s’encarreguen de produir cèl·lules que defenen el nostre organisme de les infeccions.

e) Augmentes la superfície i l’eficiència de l’absorció de nutrients.

 8º.- Assenyala de forma ordenada el nom de les tres porcions que componen el intestí prim i fes el mateix amb l’intestí gros.

 9º.- Intenta explicar en les teues paraules

a) ¿En què consisteix una broncoscopia?

b) ¿Quin instrument s’empra per a fer-la?

 c) Arriba aquest aparell a tots els llocs del pulmó. Raona la resposta.

10º.- Què entenem per:

Dieta alimentària.

Dieta equilibrada.

Dieta hipocolestiremica.

Dieta hiperglucídica.

 

Patologia de l'aparell locomotor

 

Com ja hem treballat a l'aula, en les malalties de l'aparell locomotor, tothom considera fonamental l'anàlisi de les dades obtingudes mitjançant una història clínica detallada (anamnesi) i una exploració física minuicuosa. És gràcies a aquestes dades obtingudes que es pot establir una hipòtesi de treball sobre el tipus d'afecció responsable de les alteracions que es manifesten en el pacient.

Per confirmar la diagnosi (hipòtesi de treball), en general, cal efectuar una sèrie de proves o exploracions complementàries per a la diagnosi dels trastorns de l'aparell locomotor.

Bé és el moment de recordar de forma resumida, allò que hem treballat a l'aula envers les proves diagnòstiques i afeccions del locomotor:

• Proves de laboratori, com l'hemograma, proteïnograma, VSG, factor reumatoide, etc.
• Examen del líquid sinovial i les seues característques químiques, físiques i biològiques.
• Biòpsia, extirpació de xicotetes fragments de teixit ossi per a la seua posterior observació.
• Estudis amb raigs X, radigrafies. Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible emesa per un àtom en produir-se el salt d'un electró d'una órbita externa a una interna, pel fet d'haver perdut aquesta un electro per efecte d'una excitació exterior o d'una absorció per part del nucli (captura K).
• Tomografia Axial Computada, TAC, en aquesta els raigs X travessen les estructures corporals en diversos sentits, ja que l'aparell emissor efectua un tall transversal al voltant de la zona corporal que és objecte d'estudi.
• Gammagrafia Isotòpica Òssia, GIO, basada en l'enregistrament de les radiacions gamma que emeten els isòtops radioactius (tecneci-99m), després d'haver estat introduïts a l'organisme.
• Artroscòpia, introducció de l'artroscopi a l'interior d'una articulació, el que permet observar els teixits que cobreixen l'interior de la cavitat articular.

Les afeccions de l'aparell locomotor es poden manifestar de diferents formes:

 

• Símptomes, sensacions subjectives, d'entre les quals la més habitual és el dolor.
• Signes, alteracions objectives que poden mesurarse, fractures òssies, inflamacions, deformaions òssies i articulars, sorrols articulars, alteracions de la mobilitat, tumefacció òssia.

Per vore el material que hem treballat a classe al llarg de les útimes setmanes feu un click damunt del següent enllaç:

Malalties i trastorns dels ossos

Intervencions quirúrgiques

Malalties i transtorns dels ossos

1º. Fractures òssies
Consisteix en el trencament total o parcial d’un o més ossos. Es produeixen quan la resistència de l'ós es menor que la força a la que es veu sotmès. Així la intensitat que ha de tenir un traumatisme per provocar la fractura dependrà del grau de flexibilitat de l’ós, que a més, va perdent-se amb l’edat.

TIPUS:

a)Fractures patològiques, sense cap tipus de traumatisme previ.

b)Fractures no patològiques

       b.1. Fractures completes, l’ós queda dividit en dos, tres, quatre o més fragments que romanen separats.

       b.2. Fractura comminuta, el impacte és tan intens que l’ós queda trencat en diferents fragments.

      b.3. Fractura incompleta, la continuïtat de l’ós no queda destruïda del tot, no es formen segments, i si se’n formen no estan separats entre ells. Diferents varietats:

             b.3.1. Fissures: pèrdua parcial de la continuïtat de l’ós.

             b.3.2. fractura en branca verda: afecta als ossos llargs del nens que no s’arriben a partir del tot.


c) Polifractures, més d’una fractura en diferents cossos del cos. 

Modalitats de les anteriors

 1.- fractura oberta, l’ós entra en contacte amb l’exterior

 2.- fractura tancada, no eix de l’interior del cos.

2º. Luxació o dislocació

Desplaçament de les estructures òssies que formen una articulació, de forma que els ossos es separen i perden la seua relació normal.

3º.- Osteoporosi

 Afecció molt habitual de l’os, caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, acompanyada d’un augment de volum de l’os amb la conseqüent fragilitat d’aquest.

   TIPUS

   a. Osteoporosi primària idiopàtica 95%, no se’n coneix la causa, però els següents factors influeixen en la seua aparició:

   - Activitat física i una alimentació variada.

   - Vida sedentària i dieta rica en proteïnes ( dolent)

   - Els nivells de certes hormones , paratirina, calcitonina, hormones sexuals.



a.1. O.P. Post menopausica: disminució sobtada de la producció d’hormones sexuals (estrògens), també es pot donar per extirpació de les gònades sexuals (ovaris).

 a.2. O.P. Pre senil, En homes adults es veu afavorida per la disminució d’andrògens.

 a.3. O.P. Senil, a partir dels seixanta cinc anys, afavorida per la variació dels nivells de parathormona i calcitonina.

 a.4. O.P. Comuna, afavorida per la ingesta pobra en calci.



   b. Osteopososi secundària 5%, originada per altres malalties que alteren el metabolisme ossi, diabetis, alcoholisme, etc.

   Quasi sempre se manifesten per l’aparició en el pacient de fractures òssies patològiques.

El mètode científic

 

Allà pel 1875, en l'est de França, va tenir gran ressonància un mètode de curació inventat pel veterinari, Louvrier. Segons les persones influents de la regió, aquest home portava sanats centenars de caps de bestiar que estaven a la vora de la mort, i a més, pensaven que ja era temps que aquest tractament curatiu reverí l'aprovació de la ciència.

En arribar Pasteur, escortat pels seus ajudants, es va trobar que la cura de Louvrier consistia en donar primer unes fregues vigoroses a les vaques malaltes, fins que entraren bé en calor; fer després als animals llargs talls en la pell, en els quals abocava aiguarràs, i finalment, les vaques així maltractades i engorronides, eren recobertes, a excepció del cap, amb una capa de dos dits de gruix, de fem xopat en vinagre calent. Perquè aquesta untura no caiguera, els animals, que a hores d'ara preferirien segurament haver mort, eren embolicats per complet en una tela.

Pasteur va dir a Louvrier.

- Com bé sap vostè, totes les vaques atacades de carboncle no moren: algunes es posen bones elles soles. Per tant, no hi ha més que un mitjà, doctor Louvrier, de saber si és o no el seu tractament el que les salva.

Van portar quatre vaques sanes, i Pasteur, en presència de Louvrier i d'una solemne comissió de ramaders, va injectar en l'espatla als quatre animals sengles dosis de microbis virulents de carboncle, en quantitat tal, que serien segurament capaces de matar una ovella i els suficientment elevades per a destruir unes quantes dotzenes de conills d'Índies. Quan, l'endemà, van tornar Pasteur, la Comissió i Louvrier, totes les vaques presentaven grans inflors en les espatles, tenien febre i respiraven fatigosament, sent evident que es trobaven en bastant mal estat.

- Bé, doctor – va dir Pasteur – d'aquestes vaques malaltes, trie vostè dues, que anem a cridar l'A i la B; aplique'ls vostè el seu nou tractament, i anem a deixar les altres dues, la C i la D, sense cap tractament curatiu.

I Louvrier es va acarnissar amb les pobres vaques A i B. El resultat va ser un terrible daltabaix per al qual pretenia sincerament ser remeier de vaques, perquè una de les sotmeses a tractament es va millorar, però l'altra va morir, i, una de les quals no havia sigut tractada també va morir, però l'altra es va posar bona.

- Àdhuc aquest mateix experiment podia haver-nos enganyat, doctor Louvrier – va dir Pasteur – perquè si hi havia vostè sotmès a tractament a les vaques A i D. en lloc de les A i B, tots haguérem cregut que realment hi havia vostè descobert un remei sobirà contra el carboncle.

Quedaven disponibles dues vaques per a ulteriors experiments: animals que havien tingut un fort atac de carboncle, però que havien tirat endavant. Què faria jo amb aqueixes vaques? es preguntava Pasteur. Podia assajar a injectar-les una dosi més forta de bacils de carboncle; precisament, tinc a París un cultiu de carboncle capaç de fer passar una mala estona a un rinoceront. 


Pasteur va fer venir de París el cultiu virulent, i va injectar en l'espatla cent gotes del mateix a les dues vaques reposades de l'atac de carboncle. Es va posar a esperar, però a aquells animals no els va succeir res, ni una mala inflor si més no en el lloc de la injecció; les vaques van romandre completament indemnes.

Pasteur va fer una de les seues conjectures de tir ràpid:

“Quan una vaca ha tingut carboncle i tira endavant, no hi ha en el món microbi carbuncòs capaç de produir-li un altre atac; està immunitzada. Però, com produir a un animal un atac lleuger de carboncle, un atac benigne, que no el matara, però que li immunitzara ? Deu existir alguna manera de fer açò”.

 

 

Les qualificacions obtingudes apareixen als comentaris, inicial dels cognoms seguides de la del nom.

 

Graus de la Universitat de València

En aquesta entrada, com varem quedar a classe, podeu trobar tots els graus que en aquests moments ofereix la Universitat de València.

Per vore l'oferta fes un click sobre el següent enllaç:

Oferta de Graus

Busca el Grau sobre el que vols obtenir informació i una vegada allí podràs trobar sis etiquetes actives amb diferent informació que t'ajudaran per conèixer millor el gra escollit.

Resum
Plà d'estudis
Competències
Adaptació al Grau
Mobilitat
Qualitat

Per als estudis de Grau que ofereix la Universitat Politècnica de València clicka sobre el següent enllaç:

Oferta Graus per Branca de coneixement

Per consultar les notes de tall de 22 de juliol de 2013 polsa

Notes de tall

Ciències per a mestres

Vivim en una societat en la qual es produeixen canvis vertiginosos, els avanços científics i tecnològics són els responsables d’aquests canvis. En aquest segle XXI, podem vore també com les relacions humanes i els valors socials estan sofrint profundes alteracions.

L’escola deu donar resposta a aquests canvis, i obrir les finestres que colpegen cada dia més ciència i tecnologia, intentant canviar aquella imatge estereotipada de savis vestits de bata blanca i amb aspecte despistat.

Així un  dels objectius de les ciències naturals per a mestres serà fomentar la sensibilitat i el coneixement dels futurs mestres envers la ciència, els seus continguts i la innovació científica i tecnològica, a fi de promoure una cultura científica en els seu alumnat i per tant en la ciutadania.

Recordem que, investigació i curiositat són elements innats en els xiquets , aquests qüestionen, consulten i es preocupen per conèixer tot el que gira al seu al voltant. Tant és així que aprenen observant i experimentant noves situacions de la vida diària.

 Explicar, classificar o dibuixar resulten ser activitats necessàries en l'experimentació científica. Estar atents als jocs diaris dels xiquets ens ajudarà a obtenir diversos beneficis de situacions diàries relacionades amb la ciència.

Aquest és el camí, el mètode, que li permetrà experimentar, observar i extreure conclusions, al mateix temps que desenvolupa les seues capacitats.

Quan un alumne està interessant i motivat, sense adonar-se’n està aprenent. La millor forma de motivar-lo és despertant el seu interès per situacions que l’envolten.

Perquè un gelat es fon més ràpidament si estem al sol, que si estem en l'ombra?

 Cal estimular la curiositat del xiquet, fent que prenga consciència de les coses que giren al voltant, fomentar l'observació, els seus qüestionaments per a establir connexions i parlar sobre les coses que va aprenent

 Per ajudar-los cal començar a enriquir el seu vocabulari i capacitats verbals, sobre tot quan se’ls parla de fets científics o anomenem les coses que ens envolten.

 Els xiquets assimilen tot amb fascinació, sobretot quan escolten paraules noves per a ells, a més la seua capacitat d'observació s'intensifica, captant major atenció, concentració i raonament.

Cal recordar que qualsevol situació es pot transformar en un experiment científic. Per això, és recomanable que quan els xiquets identifiquen o manifesten que alguna cosa els crida l‘atenció o els agrada, per més simple que semble, hem de compartir el seu entusiasme.

Per vore la presentació que hem treballat a classe feu un click damunt del següent enllaç:

 Programació

Introducció a la disciplina

En cas de no funcionar els enllaços d'abans, feu la recerca en:
Prezi

Cactaceae

 

Echinopsis subdenudata Cardenas

 

Es tracta d’una espècie amb una tija globular que adopta forma columnar o cilíndrica a mesura que la planta creix, aconseguint els 20 cm d'alt i 9 cm. de diàmetre, , el color es verd brillant. Generalment es presenta en solitari, encara que en ocasionalment s’amanolla, produint xicotetes tiges basals.

Les costelles es disposen en número de 12 i 15, al principi són quasi llises i amb la vora aguda, amb l'edat es tornen tubercúlides. Les areòles són llanoses i quasi sense espines, o amb espines radials curtes i de colors variats que van segons els exemplars des del crema, passant pel gris i fins el marró. L'espina central és una mica mes deixa anar que les radials, totes en si molt xicotetes.
 

 Aquest cactus produeix flors nocturnes espectaculars i sorprenents amb llargs tubs (15-22cm de llarg), la floració comença a mitjanit i s’allarga fins la matinada que ja comença a tancar-se, romanguen obertes tota la nit . Els exemplars adults poden donar moltes flors alhora. Sol florir des de la primavera fins a finalitats d'estiu. Aquestes flors són de color blanc. Presenten la corona de estams desigual amb un estigma que sobreïx de la pròpia corona. Els fruits són esfèrics o ovalats, de color verd fosc. En ocasions presenta fenedures o cicatrius o bé després de florir o desprès de créixer més ràpidament que el propi teixit epitelial. Es tracta d’una espècie endèmica de Bolívia i Paraguai.
 

 

Lamiaceae

Lavandula stoechas Lam.

Nom vulgar: Cap d’ase

Camèfit perennifoli aromàtic que pot arribar a fer una alçada de 1 m, amb la tija de forma quadrada i amb cordons de colènquima al voltant. Les fulles d'aquesta planta no tenen pecíol i duren tot l'any, són lanceolades estretes i mesuren de 2 a 4 cm, simples, de textura carnosa, oposades i decusades.

La inflorescència està formada per un grup apical de bràctees estèrils. La corol·la és de color violeta gamopètala i bilabiada. El calze és gamosèpal. L'androceu està format per 4estams, dos d’ells més llargs i dos curts, i estan soldats a la corol·la. L'ovari és súper i bicarpel·lar, i està dividit en 4 lòbuls . L'estil naix a la base, i creix entre els lòbuls de l'ovari i conté dos lòbuls estigmàtics. Fórmula floral: ↓K(5) [C(5) A4] G(2)

Comú a la localitat on podem trobar-la en indrets secs i assolellats i sols descarbonatats i arenosos, les millors poblacions a la Solana de la Parra. Floreix des de meitat de la primavera fins a mitjan estiu.

Les seues flors s’utilitzen per preparar infusions i olis essencials que contenen cetones (d-alcanfor i d-fenchone) i alcohols (borneol i terpineol).

Es fa servir com antisèptic, digestiu, antiespasmòdic, cicatritzant i antibacterià. El seu aroma es fa servir per a l'aromaterapia, i el seu oli essencial per perfumar l'aigua del bany i suavitzar la pell.