La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dissabte, 30 de juny del 2012

El Medi Ambient en la Comunitat Valenciana. Convivència, transformació o degradació?

                                Imatge del dia 29 de juny presa pel satèl·lit Terra llançat per la NASA on s'observa l'incendi de Cortes.


Aquest divendres ha tingut lloc en el Club Diario Levante la presentació en societat de l’Associació Valenciana de Estudiants i Professionals del Medi Ambient AVEPMA.

Per a tots els que no he pogut assistir i com heu demanat, vos deixe en l’enllaç que apareix al final d’aquesta entrada la presentació de la ponència que he dut a terme en aquest acte.

Unes pressions humanes creixents en un medi natural limitat tant en recursos com en capacitat per esmortir-les, constitueixen l'orige d'una més que preocupant crisi ambiental.

dissabte, 16 de juny del 2012

Llegendes i mites sobre sexualitat humana

Una imatge que apareix prou sovint en el món literari, és el d’una bruixa proporcionant a l’amant un filtre d’amor que el farà irresistible quan estiga amb la seua amada. Hui en dia aquestes situacions, són més bé, motiu per somriure.

Tanmateix, el desconeixement dels problemes que envolten a la sexualitat humana continuen tenint el suficient pes com per a que aquesta se’ns mostre envoltada de mites i tabús. Es cert, que en l’actualitat les bruixes, els filtres d’amor i els afrodisíacs ens queden molt lluny, però qualsevol de nosaltres que fullege un diari, revista, o navege per la xarxa, trobarà sense no massa dificultat una ingent quantitat d’anuncis que ens prometen ser una màquina de l’amor; molts d’aquests productes ens demostren que els mites sexuals continuen hui en dia més vius que mai.

La repercussió de moltes substàncies sobre la sexualitat de l’individu, depen en gran mesura de la personalitat del mateix i de l’ambient en el que es mou. El que per a uns suposa un estímul, a altres els condueix a una reducció de l’estímul sexual. Pensem que el condicionament social constitueix el principal determinant de la nostra conducta sexual com a individus, sense arribar a oblidar que la capacitat de ser condicionat variarà segons la personalitat. En qualsevol dels casos, treballar temes de sexualitat a l'aula resulta transcendental, si hem de tenir en compte que aquesta no deu anar encaminada a reprimir, si no a oferir amb tota naturalitat els coneixements necessaris que ajuden a cadascun de nosaltres a adoptar decissions vàlides per a la pròpia persona i la gent amb la que convivim.

Després de llegir aquest text, intenteu buscar mites, llegendes o tabús relacionats amb la sexualitat humana.

Per vore les notes, entreu en els comentaris d'aquesta entrada.

divendres, 8 de juny del 2012

Lycaenidae


Cacyreus marshalli Butler, 1898

Es tracta d’una espècie molt habitual al nucli urbà i a les zones residencials, és originaria d’Africà sud-oriental, on és molt comú. Va ser introduïda a través de la comercialització de geranis, tant és així que en l’actualitat utilitza com a planta nutrícia les geraniàcies dels generes Pelargonium i Geranium. Es per tot el que hem contat que es tracta d’una espècie aclimatada a la perfecció a les nostres latituds. Al municipi podem observar com comença a alimentar-se d’altres espècies vegetals, en aquest cas com es pot vore a la fotografia la papallona ronda pro sovint exemplars de Euphorbia milii.

Podem trobar adults des de març fins a setembre, en cinc o sis generacions anuals. Els ous són dipositats sobre el sèpals i les bràctees de les inflorescències.



diumenge, 3 de juny del 2012

Senyor Rajoy, senyor Rubalcaba...


Substituir els bons professionals i funcionariat de carrera per personal de confiança ideològica, esta provocant en esta Espanya nostra, una crisi institucional com feia molt de temps que no veiem, però el pitjor d’aquesta és el preu que ha de pagar el nostre Estat democràtic. En aquests moments cap de nosaltres es refia de l’altre, quan ens diuen tranquil·litat esperem convulsió, si ens diuen que no estem en el precipici, algú afí al que ho ha dit ens intenta canviar el sentit d’estar a la vorera d’aquest. El més dur es que damunt ens prenen per idiotes, sense adonar-se’n que els que estan idiotitzats són ells, que no es donen compte de que hem arribat on estem perquè amb les seues decisions i favoritismes han ajudat a neutralitzar tot tipus de control institucional, que es el que fa gran a  la democràcia. Per contra han portat a la funció pública cap al descrèdit. El problema es que damunt tots els partits polítics han participat d’aquestes tretes, bé per acció o bé per omissió.
Senyor Rajoy, se que no soc ningú per a donar consells al President del País, però reflexione en allò que de nou està passant, intente mirar més enllà del moment i encara que legitimat pels vots que va obtindre en les passades eleccions, pense que el fet de emprar massa el decrets llei que impedeixen el debat parlamentari, i negar-se de forma reincident a tramitar-los com a propostes de llei, evitant així la discussió d’esmenes, no es gens bo, però per a ningú.
Parlar, raonar, conversar, discutir, i a més fer-ho on toca, és la forma més civilitzada de cercar bones solucions, allò que de vegades no veiem nosaltres ho veuen altres. Per contra donar ordres, no deixar parlar, no atendre peticions, i establir desigualtats entre els interlocutors, és la millor forma d’acabar amb les llibertats de tots. Pense que ara més que mai, necessiten de polítics combatius, idealistes però a la vegada pragmàtics, un gran repte per a la classe política del segle XXI.

Iridaceae


Iris pseudoacorus L.

Nom vulgar:  lliri groc

El lliri groc és una planta que es caracteritza per presentar unes flors actinomorfes espectaculars. Els pètals, són d'un groc intens, i apareixen molt desenvolupats i en posició decaient, oferint en el seu conjunt un magnífic aspecte. Les fulles són planes, dretes, molt allargades i amb forma d'espasa. Fa una l'alçada de 100-120 cm. Es tracta d’una planta herbàcia que pot durar molts anys, si bé la part aèria acostuma a desaparèixer durant els hiverns, amb la qual cosa únicament es mantenen vius els elements subterranis.

Floreix d'abril a maig, al municipi podem trobar-los, en les voreres de les sèquies, al barranc de Barxeta i al riiu Xúquer.

dijous, 31 de maig del 2012

Activitats evolució


a) Un agricultor li comenta a un altre, no se que passa però sembla que els insectes que tenim als taronger s’acostumen als plaguicides que emprem i aquests deixen de fer-los efecte. Si una cosa així deu estar passant, perquè encara que he augmentat la dosi, no hi ha forma de matar-los. Sols l’altre dia quan vaig canviar de marca i de principi actiu, es va notar l’efecte i van morir molts. Intenta explicar-los amb les teues paraules que és el que està passant des del punt de vista de la teoria darwinista.

b) Uns biòlegs moleculars han comparat les seqüències d’aminoàcids de les cadenes polipeptídiques de l’hemoglobina en algunes espècies de mamífers, i han anotat el número de diferències que presenten en aquesta seqüència. Els resultats que han obtingut són el que apareixen en la següent taula:

Ximpanzé        0


Goril•la           2                2

Rhesus          12              12            14

Cavall           43              43            15            43

                Humà         Ximpanzé   Goril•la     Rhesus

 
Analitza els resultats i construeix un arbre filogenètic amb les dades obtingudes.

c) Quina de les dues poblacions d'insectes pal, "Bacculum extradentatum" presentaraàn una major variabilitat, la que esta formada per individus partenogenètics (reproducció sexual), o aquella que els seus components són el resultat de la reproducció sexual. Raona la resposta.

d) A continuació apareixen alguns exemples que podrien explicar perquè dues poblacions poden deixar d’intercanviar gens:

• Les flors maduren en diferents estacions de l’any

• El festeig que desenvolupa el mascle no es reconegut per les femelles d’una d eles poblacions.

• Un barranc amb aigua continua ha separat a les dues poblacions evitant que es puguen trobar els individus de les dues poblacions.

Intenta raonar en cadascun dels casos si la barrera és, ecològica, geogràfica o etològica. Saps cap altra que puga afectar a dues poblacions d’una mateixa espècie i per tant facilitat l’especiació.

e) Dues poblacions de piranyes viuen en dos rius diferents del Brasil i per tant no es poden creuar i deixar descendents. Aquest fet significa necessariament que es trata de dues espècies diferents. Raona la resposta.



dimecres, 30 de maig del 2012

L'energia als ecosistemes


Per poder realitzar les funcions vitals (nutrició, relació i reproducció) els éssers vius necesiten energia. La font d’energia que utilitzen els ecosistemes és la procedent del Sol. Aquesta energia lluminosa és captada per les plantes gràcies a la presència de pigments (clorofil•les, carotens, xantofil•les) que la utilitzen per fer la fotosíntesi.
La fotosíntesis permet captar l’energia que prové del sòl i transformar-la en energia química, mitjançant l’elaboració de molècules de glucosa que retenen aquesta energia. Posteriorment aquesta glucosa pot ser utilitzada com a font d’energia o bé ser transformada en d’altres molècules necessàries per al desenvolupament dels organismes, com proteïnes, lípids o d’altres tipus de glúcids. Els organismes autòtrofs són, per tant, la porta d’entrada de tota l’energia que fa funcionar els ecosistemes. Tot això els situa en la base de l’alimentació de la resta d’éssers vius.
Els organimes heteròtrofs obtenen mitjançant l’aliment l’energia que acumulen les plantes i les algues. Això ho fan mitjançant un procés anomenat respiració. La respiració és el procés contrari de la fotosíntesi. En aquest cas els organismes “cremen” la matèria orgànica per obtenir l’energia que conté.
Aquesta energia química que conté la glucosa, es gastada tant en els animals com en les plantes, per fabricar parts del cos, relacionar-se amb l’entorn, mantenir-se viu, mantenir la temperatura, reproduir-se, etc.
Una part d’aquesta energia química que es gastada es transforma en calor i escapa del cos. Aquesta calor també es una forma d’energia, l’energia calorífica. Aquesta energia calorífica no pot tornar a ser aprofitada per cap organisme viu.
L’energia en els ecosistemes flueix en una sola direcció, des del Sol als descomponedors, passant per tots els nivells tròfics (fotosintetitzadors, herbívors, carnívors), és a dir, presenta un flux unidireccional.
En una cadena tròfica o alimentària hi ha pèrdues d’energia (en forma de calor) cada vegada que hi ha una transferència d’energia d’un nivell a un altre, per la qual cosa, al final de la cadena, s’ha dissipat gairebé tota l’energia que havien captat els fotosintetitzadors inicialment. De fet es calcula que només entre un 10% i un 20%, o fins i tot menys, de l’energia d’un determinat nivell tròfic passa al nivell tròfic superior .

Per baixar la unitat d'ecología, fes un click en el següent enllac

Unitat. Ecologia

dissabte, 26 de maig del 2012

Ens hem deixat segrestar la democràcia.

Estabilitzar el sistema financer sense depurar cap responsabilitat, i seguir individualitzant el benefici mentre sociabilitzem els riscos no ens pot portar a bon port. Aquesta és una solució, no encertada, que aporta més del mateix, així oferint al problema sempre la mateixa solució aquests sistema s’enroca i es fa malbé.
El problema real es que la democràcia està segrestrada pels polítics que segueixen gestionant-la en el seu benefici i no en el de tots.  
Els sistemes naturals ens mostren de forma clara i inequívoca, que la forma en que les poblacions d’éssers vius evolucionen i tiren cap endavant (en cas contrari  desapareixen) es evitant aquells trets que les han conduït a les situacions de crisi, i que d’aquestes es pot eixir, tirant mà de la variabilitat i patrimoni genètic poblacional. Sí, encara que semble mentida, d’aquella mena d’herència col·lectiva que aporten tots i cadascun dels individus d’una població.
La solució als moments de col·lapse sempre han estat ací, es per això que hem de cercar  una nova forma d’actuar davant dels canvis, recercant, rellegint allò que altres feren en moments semblants i que encara que formen part del nostre patrimoni, cap de nosaltres recorda, reincidint en la inèrcia del sistema que cada dia més ens condueix a una situació extrema generada per nosaltres mateixos. Com ja sabem fer-ho, ni ens interessa, ni busquem, la forma en l que els manuals ens contaven com calia fer-ho, i no ens adonem que pel camí hem perdut part de la informació.
Tot aquell sistema natural que no pot donar una resposta correcta i en la mesura adient a un moment determinat de crisi, col·lapsa i cau.
En el fons sembla que no passa res de res, el buit deixat per aquesta població que col·lapsa prompte serà ocupat per un altra que ha estat capaç de oferir la resposta adient en el moment pertinent. Com sempre  el problema és l’elevadíssim preu a pagar per aquella població que s’ha deixat  conduir per un dirigents, negligents, mentiders, i que adoleixen de projectes imaginatius per eixir de la crisi que ells mateixos han generat. La falta de control seriosos i democràtics quan tot va bé, són el taló de Aquil·les de les societats modernes que sacrifiquen el benestar col·lectiu per l’individual, i que miren a un altre lloc mentre no els toque a ells mateixos, sempre tot queda lluny, fins que arriba.
L’Europa dels grans pensadors, Adenauer, Monnet, Schumani i Spinelli pot ser en poc de temps un projecte mort i fossilitzat, que d’aquí un centenar d’anys altres trobaran i desenterraran per mantindre i reflotar de nou el projecte inicial, evitant els errors que ens estan portant al mal lloc on estem.

dijous, 17 de maig del 2012

La intel·ligència emocional, una aliada dels docents

¿Com estic? ¿com em trobe? ¿dic allò que pense? ¿faig allò que vull? ¿conteste sempre la veritat? ¿soc capaç d'escoltar? ¿soc capaç de sentir empatia cap a la resta de gent? ¿em sent acceptat, valorat i apreciat?

Com hem treballat aquests últims dies a classe, sembla que queda demostrat científica i clínicament que les emocions desempenyoren un paper important en la salut de l'individu. tant es així què, la irritabilitat, l'ansietat, les depressions i fins i tot el sentiment de tristesa,  són sense cap dubte emocions tòxiques que poden fer malbé el nostre estat anímic, repercutir en la nostra tasca docent, i per tant la nostra salut.
Recordem que la intel·ligència emocional, no és ni més ni menys, que la capacitat que posseeixen els individus,  per reconèixer els sentiments propis i els de la resta, per motivar-nos, y per controlar de una manera adient les emocions que afloren des de l'interior de nosaltres mateixos i en les nostres relacions amb la resta i amb el medi que ens envolta.
 Alguns autors defenen el fet que en la intel·ligència emocional hi ha cinc aptituds bàsiques:
a) Autoconciència, ser capaços de saber en tot moment el que estem sentint i emprar els resultats per guiar la nostra presa de decisions. Es a dir, avaluar d'una forma realista les nostres habilitats potenciant així la nostra autoestima.
b) Autorregulació, controlar les nostres emocions de forma que aquestes no interfereisquen en les nostres tasques més immediates, si no que per contra, ens faciliten la capacitat de ser conscients del que fem i perquè, recuperant-nos així d'una possible angoixa emocional.
c) Motivació, intentar traure els nostres desitjos per a que siguen aquests els que ens condueisquen als nostres objectius, per a que ens ajuden en la presa de decisions, i per tant, a esforçar-nos en millorar. Sols així ens sentirem animats i lluitadors fronts a possibles contratemps i frustracions.
d) Empatia, més clar aigua, ser capaços de sentir el que la gent del nostre entorn més immediat sent, ser capaços de posar-nos en el seu lloc, en la seua situació. Només així podrem aprendre a compenetrar-nos amb un gran número de persones.
e) Habilitats socials, hem de ser capaços de manejar les emocions en les relacions personals d'una forma adient i civilitzada, es a dir, interpretar adientment les situacions que esdevenen en el nostre entorn socio-cultural. D'aquesta forma podrem interactuar sense problemes emprant habilitats per persuadir, negociar, liderar, i fins i tot sentenciar malentesos i disputes amb la intenció de propiciar una cooperació que en ajude a millorar el treball en equip.


dissabte, 12 de maig del 2012

AR, un institut per a tots




Alumnat i professorat de l’IES Arabista Ribera de Carcaixent han encetat una nova estratègia per difondre la seua oferta educativa. Es tracta d'una presentació multimèdia, Un institut per a tots, que dóna a conéixer com és aquest centre, els estudis que s’hi poden cursar, les activitats realitzades i tot allò que els preocupa, exposat-ho de manera divertida, innovadora i eficaç.

Al llarg del curs 2011- 2012, els alumnes de primer de batxillerat de Valencià: llengua i imatge, han realitzat més de cinc-centes fotografies de les aules, tallers i laboratoris. Han recuperat imatges de moltes activitats extraescolars que es fan al centre: Fira de les Nacions, participació en Com sona l’ESO, Trobades d’escoles en valencià, Certamen Experimenta, Foroimatge, Premis literaris, viatges, conferències, ral·lis...

El treball audiovisual té una durada de 12 minuts. Aquest guió tan original ha estat, elaborat per Carmina Pavia i Alfred Aranda, és una enumeració d'idees (contràries, complementàries, jocs de paraules...) que esdevenen engrescadores. Els alumnes posen veu a les imatges en valencià, castellà, anglés, francés i àrab. La música pertany al disc Jazz Cítric, creat pels professors Marcos Mompó, Adolf i Raül Murillo i l’alumnat del centre. L’edició ha sigut realitzada pel professor Salvador Piera i Gabardó. Hi han col·laborat altres professors, pares i personal no docent.
L’Associació de Pares i Mares d’Alumnes ha patrocinat aquest treball, el qual ha tingut una excel·lent acollida. S’ha difós als col·legis i institucions de Carcaixent així com a les empreses on realitzen les pràctiques en alternança els alumnes dels cicles d’automoció, electricitat i administratiu.

Esperem que aquesta difusió consolide i augmente la matrícula dels alumnes que volen un ensenyament públic i de qualitat.

Tots els implicats valoren molt positivament aquesta experiència. Els alumnes han pogut comprovar la importància que té la difusió de la informació en els mitjans audiovisuals. Ha sigut una manera original d’aprendre que fomenta la imaginació i les relacions personals i professionals entre tots els membres de la comunitat educativa.

Coordinador del projecte
Alfred Aranda

 Per vore el treball audiovisual, AR un institut per a tots, feu un click en el següent enllaç: