PRIMAVERA VALENCIANA

Com sempre el nostre amic i coordinador de l'exposició Jose Mª Azkárraga i els amics del dia de la foto ens conviden a fer una ulladeta a la mateixa.

Recordem que la " primavera valenciana" ha representat una de les formes en que la joventut adormilada a despertat fent també que es posaren les piles els representants d'una esquerra que es trobava completament desmobilitzada.

Podeu visitar-la fins el 18 de juny, de 19 h a 1 h, a la Sala Gestalguinos que es troba a la Plaça Sant Bult de València.

El sistema complement

Format per un conjunt d’unes 50 proteïnes dissoltes en el plasma sanguini, constitueix la defensa contra bacteris i cèl·lules estranyes. Si no hi ha infecció estan inactives, i per activar-se deuen:

 •Entrar en contacte en substàncies de la superfície dels bacteris.

 • Entrar en contacte amb el complexos antigen anticòs, sobre la superfície de bacteris i cèl·lules estranyes.



¿Quina és la funció del complement activat? 
•Activar la resposta inflamatòria i atraure el fagòcits al lloc d’infecció.

•Estimular als fagòcits, facilitant l’adherència dels microorganismes a la superfície del fagòcit. Opsonització.

• Provocar la lisi o trencament del bacteri, al generar porus de membrana en la cèl·lula estranya.

El cicle de les roques

Quan les roques que es formen a diferents profunditats de l’escorça terrestre arriben a la superfície, entren en contacte amb l’atmosfera, hidrosfera i biosfera, les quals presenten unes condicions físico-químiques caracteritzades per unes temperatures i pressions més baixes i abundància d’oxigen, aigua i ions dissolts.  Aquests agents geològic externs ( AGE) modelen i contribueixen a donar forma al relleu.

1.      Meteorització.

Els efectes de la pluja, el vent, els canvis de temperatura, i ocasionalment els éssers vius, produeixen canvis en les roques exposades a la intempèrie. Aquests canvis quan tenen lloc in situ, és a dir, no provoquen desplaçaments, són coneguts com meteorització. Així els productes resultants d’aquesta poden ser: fragments de roca alterada o substàncies que poden ser dissoltes en aigua.

1.1. Tipus de meteorització

1.1.1          Meteorització física o mecànica

Provoca la disgregació de les roques, sense que canviï la composició química dels seus minerals. Entre els mecanismes més importants destaquen:

a)      Gelifracció.: En zones fredes (latituds mitjanes i altes) on la temperatura descendeix per baix de 0ºC, en una periodicitat diària o estacional, l’aigua que s’introdueix a les esquerdes de les roques augmenta el seu volum quan es gela, de manera que fa pressió sobre les parets de l’esquerda com si fos una falca i provoca el trencament de la roca en fragments.

b)      Descamació o fragmentació.: Als llocs on hi ha gran diferència entre la temperatura diürna i nocturna ( deserts, altes muntanyes, etc) es produeixen fractures a les roques que acaben escamant-les (homogènies) o fracturant-les (heterogènies).

c)       Pèrdua de pressió o descompressió.: Quan les roques formades  en zones profundes (grans pressions) afloren a la superfície (baixes pressions), experimenten una disminució de pressió que provoca l’expansió de la roca i, finalment , la seua fragmentació.

1.1.2          Meteorització química

Canvi en la composició química de les roques, amb la conseqüent transformació i aparició de nous compostos i minerals. Els principals agents són el CO₂, O₂, i H₂O, presents en l’atmosfera i la hidrosfera, que ataquen a determinats minerals destruint la seua estructura cristal·lina i canviant la composició química i afavorint la disgregació de les roques.

Procés	Agent	Síntesi química dels procés
Dissolució	H2O	NaCl                Na+  + Cl-
Procés en el que els minerals solubles que formen una roca es dissolen en el aigua, és el cas de la sal gemma (NaCl), la silvina (KCl) i la carnal·lita (MgCl2 . KCl . 6 H2O).
Hidratació	H2O	CaSO4             CaSO4 . nH2O Anhidrita
Oxidació	H2O i O2	4FeO+2H2O+ O2       4FeO.OH Òxid de ferro              Goetita
Les aigües superficials i l’oxigen atmosfèric són capaços d’oxidar alguns elements químics dels minerals, especialment el ferro, si aquest es troba en forma ferrosa Fe2+, en presència d’oxigen s’oxida ràpidament passant a forma fèrrica Fe3+, apareguent un nou mineral.
Carbonatació	H2O i CO2	H2O + CO2                H2CO3                              Àcid carbònic H2CO3 + CO3Ca        Ca(HCO3)2      Carbonat càlcic    Bicarbonat càlcic
Causada pel CO2 i H2O conjuntament sobre minerals del grup dels carbonats, particularment el carbonat càlcic el qual dissol, i com a conseqüència es produeix el desgast de la roca.

1.1.3. Acció dels éssers vius.

Els éssers vius també provoquen meteorització, obrint esquerdes i alterant les roques. Les arrels de les plantes obren esquerdes i trenquen les roques. Els animals excavadors. com els talps i els nombrosos invertebrats que viuen al sòl. L'acció d'alguns organismes com els bacteris, els fongs o els líquens, que durant la seva activitat produeixen substàncies de caire àcid que ataquen químicament les roques. Els éssers vius poden contribuir de les dues formes en la meteorització de les roques superficials, de forma mecànica i de forma química.

a)      De forma física

·         Vegetals :les arrels de molts arbres  penetren entre les fissures de les roques ampliant-les i afavorint que l’aire i l’aigua penetren en l’interior facilitant la posterior meteorització d’aquesta.

·         Animals: Llombrígols, talps i escarabats, entre d’altres, escaven galeries a terra realitzant el que coneguem com a meteorització mecànica.

b)      De forma química

·         Vegetals:  les arrels de les plantes, els líquens, les molses i algunes falgueres produeixen substàncies que alteren la composició química de les roques.

·         Animals: el fem de molts animals, com és el cas del guano d’alguns ocells, afavoreixen la corrosió de les roques i el canvi de la composició química dels minerals constituents.

2.       Processos Geològics Externs (PGE)

Com a resultat de la meteorització de la roca mare és formen un conjunt de materials solts que s’acumulen en les zones baixes dels relleu junt a la roca mare i s’anomenen detritus, aquests poden sofrir l’acció dels AGE, provocant l’erosió, el transport i la sedimentació dels mateixos.

Cal no oblidar que aquestes interaccions necessiten energia, l’origen últim de la qual és la radiació solar, que engega la màquina tèrmica, genera el vent, provoca l’evaporació de l’aigua i les precipitacions, que originen els torrents, barrancs i rius. La pluja, els corrents d’aigua i els material vessants de les muntanyes davallen a causa de la força de la gravetat

2.1. Erosió

Pèrdua de materials d’una roca, com a resultat de la mobilització d’aquests materials resultants del procés de meteorització.

2.2. Transport

Procés mitjançant el qual els materials erosionats són traslladats d’un lloc a un altre de la superfície terrestre.

Els factors que intervenen en el transport són, la grandària i composició dels materials i l’AGE. Al llarg del transport, l’erosió pot seguir actuant sobre el materials, les formes principals de transport són:

* En dissolució: materials dissolts en aigua.

* En forma sòlida: diferents modalitats

1. Flotació, partícules molt menudes que no aconsegueixen vèncer la tensió superficial de l’aigua i viatgen flotant .

2. Suspensió,  fragment de xicoteta grandària, que tenen un per compensat per l’energia del medi que no permet que caiguen.

3.Saltació, quan els fragment s’enlairen per l’energia de l’aire o l’aigua, fins que aquesta disminueix i cauen. Això es va repetint de manera que el fragment salta.

4. Reptació, quan els fragments s’arrosseguen pel fons perquè l’agent de transport no té prou energia per aixecar-los.

5. Rodament, fragments molt grossos i l’agent de transport no té prou energia per fer-los reptar i roden sobre ells ( marmetes de gegant)

2.3. Sedimentació

Deposició dels materials transportats pels AGE (aigua, gel i vent) en perdre la seua capacitat de transport. Tipus de sedimentació:

a)      Detrítica, materials clàstics, la dimensió dels quals depèn d ela força de l’agent erosiu, còdols, graves, arenes, llims, argiles.

b)      Química, per precipitació de les sals que arrossega l’aigua (estalactites, etc), per evaporació (salines).

c)       Orgànica, per acumulació de restes vegetals i animals (esquelets, closques, etc), formació de torberes, diatomites, etc.

3.       Factors que influeixen en el modelat del relleu

Els canvis que produeixen en el relleu els AGE de penen de diferents factors:

·         Clima. En cada zona climàtica predomina un AGE, zona polar, les glaceres; a les zones temperades i equatorial, rius; zona àrida, el vent.

·         Litologia i composició de la roca. El tipus de roca mare també influeix en la mena d’acció que hi poden fer els AGE. Erosió diferencial.

·         Temps.

·         Disposició estructural. La presència de fractures o de plecs, l’inclinació dels estrats, etc; influeixen en la manera de se erosionada la roca.

·         L’acció antròpica. Obres d’engenyieria (carreteres, preses, ports), desforestació, etc.

Evolució

En biologia, l'evolució és el procés de canvi en els caracters heretats d'una població d'organismes entre una generació i la següent. Els gens que són transmesos a la descendència d'un organisme produeixen els caracters heretats que formen la base de l'evolució.

Cadascuna de les mutacions en els gens, poden produir caracters nous o modificats en els individus, resultant en l'aparició de diferències heretables entre organismes, però els caracters nous també poden provenir de la transferència de gens entre poblacions, en el cas de la migració, o entre espècies, en el cas de la transferència horitzontal de gens.

En espècies que es reprodueixen sexualment, la recombinació genètica produeix noves combinacions de gens, que poden incrementar la variació dels caracters entre organismes.

L'evolució té lloc quan aquestes diferències heretables esdevenen més comunes o més rares en una població.

Hi ha dos mecanismes principals que impulsen l'evolució. El primer és la selecció natural, un procés que fa comuns en la població caracters heretables que són útils per sobreviure i per reproduir-se, i extranys o menys abubdants els perjudicials. Això passa perquè els individus amb caracters avantatjosos tenen més possibilitats de reproduir-se, de manera que més individus de la generació següent hereten aquests, Al llarg de moltes generacions, apareixen adaptacions a través d'una combinació de xicotets canvis aleatoris successius en els caracters, i la selecció natural de les variants més ben adaptades al seu ambient.

El segon és la deriva genètica, un procés independent que causa canvis aleatoris en la freqüència d'un caracter en una població. La deriva genètica resulta del joc de probabilitats implicat en si un determinat caracter serà transmès a mesura que els individus sobreviuen i es reprodueixen. Tot i que els canvis produïts en una única generació per la deriva i la selecció són petits, amb cada generació s'acumulen diferències que poden, al llarg del temps, causar canvis substancials en els organismes.

Per baixar-te la unitat 8 que treballarem a l'aula, fes un click sobre el següent enllaç:

Unitat 8. Evolució

Complex Major d’Histocompatibilitat

• Què és?
  Grup de gens en el cromosoma 6, que codifiquen els antígens leucocitaris humans, és a dir, el conjunt de glicoproteïnes de membrana altament polimórfiques, que es troben implicades en el reconeixement de l'antigen, més concretament en la presentació de l'antigen. Aquestes glicoproteïnes tenen un paper molt important en la discriminació entre allò que és propi i allò que és estrany i que cal combatre.

• On podem trobar-lo?
Present en totes les cèl·lules d’un organisme, encara que cada tipus cel·lular te les seues pròpies (senyals d’identitat)

 • On es sintetitzen?
Se sintetitzen al RER on s’uneixen a l’antigen proteic, per presentar-lo al limfòcit Th (helper) que així reconeixerà als antígens estranys.

 • Quins tipus poden trobar?

 1. Proteïnes CMH de classe IEn quasi totes les cèl·lules amb nucli, presenten fragments que s’han format a l’interior de la cèl·lula. Cèl·lules tumorals i infectades de virus les presenten i les mostren als Tc

2. Proteïnes CMH classe IISols en cèl·lules presentadores d’antígens. Fagociten antígens estranys i els presenten associats a les proteïnes del CMH

Ponderacions per a l'accès a la Universitat de València 2012/2013

Per poder accedir als estudis de grau cal superar les proves d'accés a la universitat (PAU). Les PAU tenen dues fases, una general, obligatoria, de validessa indefinida, i una específica voluntaria i amb validessa només per als dos cursos següents a la realització dels examens. Fes un click sobre les taules de ponderació per a l'accés a la Universitat de València.

Oferta d'Estudis de Grau de la Universitat de València

Per al proper curs acadèmic 2012/2013 la Universitat de València ofereix als seus futurs estudiants 54 títols de grau i 5 dobles.

Cap arbre té més troncs que rames

En els temps que corren puc dir que porte el meu escepticisme, més com a resignació que com a bandera. De tots els motius que m’han fet perdre la meua confiança en la casta política, tal vegada el més cridaner, siga aquell que els fa percebre els problemes als que ens enfrontem, els ciutadans i ciutadanes d’aquest país, com generats sempre per un altre polític, i per suposat d’un altre partit. Com si les necessitats postisses o inventades, i el preu a pagar per un permanent espectacle d’opulència del que no hem participat, però que a hores d’ara cal pagar entre tots, no l’haguérem generat certa casta política d’un i altre partit.

Però cal ser realista, el nostre vertader problema, a més de l’anterior, que ja n’és prou, no és ni més ni menys que l’excés d’endeutament,  generat pel sistema financer, de famílies i empreses. Es per això que com a ciutadà de peu, no puc entendre perquè a hores d’ara no s’ha intentat des dels estaments governamentals fer una ferma reforma del maleït sistema financer. Estime que cal deixar enrere ja, aquella premissa dels últims 30 anys, on l’expansió desaforada del crèdit s’entenia com a motor de creixement econòmic.

Pense que en aquest moment de desconcert on la brúixola no troba el nord, i quan el troba o no el miren, o ni li fan ni cas; la forma fàcil, és retallar d’allò on tots sabem fer-ho, educació i sanitat, o proposar amnistia fiscal als que han participat de l’estat de benestar però no han contribuït a ell. Senyors i senyores polítics, si em permetem un consell com a ciudatà d’aquest país, el que cal en aquest moment no és ni més ni menys que imaginació, desafiar normes, destriar el que no es comú, fugir del pensament globalitzat, pensar de forma diferent, trencar amb tot allò que recorde el que és convencional, i sobre tot innovar, generant fórmules pròpies, defugint d’allò que funciona o no en un altre lloc, mimetismes que de vegades no funcionen en altres entorns, és el moment de ser valent,  de demostrar la casta i la vàlua d’un col·lectiu tan devaluat com aquell del que formen part.

I per cert, un avís, el poble sempre té més consciència de la que vostès com a polítics creuen.

Notes de tall (juny 2011) UV

Papillonidae

Zerynthia rumina (Linnaeus, 1758)

Zerynthia rumina és un lepidòpter ropalòcer de la família papilionidae que es troba amb facilitat en la garriga i maquia mediterranea del barranc de la Font de la Parra. El seu imago té una envergadura alar entre 46 i 50 mm. Espècie d'aspecte molt característic i difícil de confondre, ja que la seua distribució no coincideix amb la de cap altra de semblant. Presenta ales de fons groc amb nombroses taques vermelles i negres; marges alars amb formes negres. No presenta dimorfisme sexual accentuat, les femelles es distingueixen dels mascles per ser una mica més grans i tenir l'abdomen més abultat.

L'eruga té una longitud de fins a 53 mm i presenta diverses variacions en la coloració. Destaca per les seues línies de protuberàncies de color groc, taronja i vermell, recobertes de pèl, també mostra diverses franges de punts allargats negres, a la localitat s'alimentes principalment de Aristolochia pistolochia. L'eruga emmagatzema les substàncies tòxiques en forma d'alcaloides, que provenen de la planta nutrícia, cosa útil com a defensa de l'individu també en fase adulta. Els ous es ponen a les fulles individualment o en xicotets grups i les larves aviven en uns 10 dies. Hiverna com a crisalide.

Tenen una sola generació anual, a la localitat els adults són prou prematurs i es poden observar en vol des de San Josep.