Canvis quart d'ESO (2012-2013)

Canvis de quart de l'ESO

En quart de l'ESO es modifica el currículum, establint sis matèries obligatòries (set en les CC.AA. amb llengües cooficials), que seran:

• Educació Física
• Educació etico-cívica
• Ciències socials, geografia i història
• Llengua castellana, literatura
• Llengua valenciana, literatura
• Matemàtiques
• Primera llengua estrangera

Per tant, s'introdueix com a gran novetat, Educació etico-cívica (falta veure la càrrega horària, però se suposa que va a veure incrementada la càrrega lectiva que disposava fins ara), on es va a potenciar la igualtat entre sexes com a tema fonamental.

Hi haurà també tres matèries d'un conjunt que establirà el Govern després d'haver consultat amb les CCAA, on se suposa que aniran diferenciades en itineraris per al futur acadèmic o laboral dels alumnes.

S'ofereixen tres vies diferents: una enfocada a batxillerat de lletres, una altra al de ciències i una altra a la formació professional, encara que cap d'elles tancarà les portes a canviar d'opinió al final de curs. A més els alumnes estudiaran com hem ressenyat abans sis matèries comunes(set, en les comunitat amb llengua cooficial), i tres específiques de la via escollida.

Batxillerat de lletres:

• Educació Plàstica i Visual
• Llatí
• Música

Batxillerat de ciències:

• Biologia i Geologia
• Física i Química
• Tecnologia

Cicles Formatius:

• Alimentació, Nutrició i Salut
• Ciències Aplicades a l'Activitat Professional
• Tecnología.

Apareixen tres noves assignatures:

• Alimentació, Nutrició i Salut
• Ciències Aplicades a l'Activitat Professional
• Iniciativa Emprenedora

Si vols accedir a la Llei Orgànica 4/2011 que modifica l'estructura del currículum de 4t d'ESO, fes un click en el títol d'aquesta entrada.

Noticia a el país en:

el país

PONDERACIONS DEFINITIVES ACCÉS A LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES VALENCIANES PREINSCRIPCIÓ 2011 (JUNY I SETEMBRE)

En aquesta entrada, i si feu un click sobre el títol, podeu accedir a les diferents ponderacions de les assignatures de 2n de batxillerat per a l'ácces als diferents graus que s'oferten a les universitats públiques valencianes.

Com a novetat destacar que finalment l'assignatura de Ciències de la Terra i Mediambientals ponderarà 0,2. en els graus adscrits a la branca de coneixement de Ciències i Ciències de la Salut.
També podeu vore en aquestes graelles els graus ofertats per les universitats públiques de la comunitat

Tropaeolaceae

Tropaeolum majus L

Nom vulgar: caputxina

És tracta d’una planta herbàcia perenne i anual, a menut enfiladissa o reptant. Presenta fulles arrodonides en forma d'escut de 3 a 15 cm de diàmetre, lobulades o dividides en segments, carnoses i de color verd. Flors de color taronja, en forma de trompeta, i amb esperons nectarífers, amb cinc pètals i vuit estams. Època de floració primavera, estiu i tardor. Presenta fruits carnosos, de color blanc i d’uns 12 mm d'ample. Flors, fulles i llavors comestibles, aquestes últimes adobades com les tàperes. L’excés d'ombra inhibeix la floració. Li agraden els sols ben drenats i pobres, s’autopropaga amb facilitat. Escapada de cultiu, trobem poblacions estables en els voltatnts dels camps de conreus de la pujada de Maseres.

Els principis actius que presenta són, glucotropaeolina ( Heteròsid sulfurats), àcid oxàlic i espilantol.

Araceae

Dracunculus vulgaris Schott

Nom vulgar: dragonera

Es tracta d’una planta perenne, de fins a més d'1 m d'alçada, amb tubercle subterrani i tija sense fulles. Fulles amb pecíol llarg, que s'amplia a la base en un disc de taques púrpures, làmina de 10-20 cm de llarg i 11-35 cm d'ample, profundament dividida en 9-15 segments el•líptics fins lanceolats i punxeguts. Bràctea de la inflorescència o espata de 30-60 cm de llarg, normalment glabra, per fora verdosa i per l'interior rogenca amarronada, la part inferior enrotllada, la superior gairebé plana amb la vora ondulat. Espàdix tan alt com la espata, sense o amb poques flors estèrils, apèndix de color porpra fosc, amb pedicle curt, clar. Baies vermell ataronjades. Verinoses. Presenta un olor peculiar que crida als insectes. No ha de ser ingerit per ser tòxic.

El fullatge és molt atractiu. Les tiges (de fet pseudotiges), que tenen de dos a quatre fulles grans en la part superior. La planta és una herba bastant robusta, solitària que poques vegades forma grups, es per això que quan estan en macetes, cal separar per divisió els bulbs fills. La pseudotiga és de color gris-verdosa amb nombrosos irregulars marques de color morat quasi negre, i capaç de suportar una inflorescència de més d'un metre de longitud sense necessitat de suport addicional. La làmina de la fulla és reniformes, poden ser de fins a 45 cm, brillants i de verd fosc, amb 7 a 19 lòbuls el•líptics, moltes vegades amb ratlles o marques. Les fulles moren normalment durant la floració. La flor és en realitat una inflorescència d'una espàdix, amb flors nombroses. Les flors reals - tant masculines com femenines - s'amaguen a l'interior de l'espata, que inclou una càmera en forma de bulb.

La sorprenent bellesa d'aquesta planta pot ser una mica xocant: doncs solta una olor nauseabunda semblant a carn podrida. L'olor desagradable de la carn podrida està dissenyat per atraure a les mosques per la pol•linització. Afortunadament, l'olor sol durar només un dia. Floració mes de maig.

Els pol•linitzadors potencials (principalment mosques, però també els escarabats estafilínidos i Scarabidinid) entren al tub de la espata i baixen fins accedir a les flors que hi ha l'apèndix espàdix.

Dioscòrides, ja comentava que el dracunculus (Dragontea),es una planta amb tija "clapat com el ventre d'una serp", que te principis actius per a controlar el càncer, és abortiu, cura la gangrena i és bo per a la vista.

Hyacinthaceae

Dipcadi serotinum (L.) Medic.


Nom vulgar: Marcet

Es tracta d’una planta bulbosa, glabra, de bulb ovalat, gran, amb un embolcall blanquinosa semblant al paper (túnica). Fulles en nombre de 4-6 que es troben disposades en roseta basal, són linears de vegades lanceolades, acanalades, i més curtes que la tija. Inflorescència fluixa, amb 3-20 flors i esporofils lanceolats que són un poc més llargs que els peduncles de les flors. Flors tubular acampanades, rectes quan són capoll, inclinades quan floreixen, mesuren de 12-15 mm de llarg, de grogues a marrons, encara que podem trobar en el municipi poblacions de flors verdoses. Els pètals es troben soldats entre si per la base, els 3 interiors estirats, els 3 externs revolts. Estams en el centre del tub corali, són interns. Època de floració d’abril fins juliol. Podem trobar-la per totes les zones muntanyenques de la localitat, les millors poblacions poden trobar-se prop de les cases d’Alberola.

Violaceae

Viola arvensis Murray

Nom comú: pensament de camp



Es una tracta d’una herba anual de fulles ovades i crenades, alternes, a la seua base hi ha estípules pinnatipartides. Anual o bianual amb tiges poc ramificades i erectes de 20 a 40 cm de longitud. Flors solitàries, de color blanc i amb el centre groc i venes rogenques, pedunculades a les aixelles de les fulles superiors, corol•la formada per 5 pètals desiguals, l’inferior és el que presenta la taca roja amb estries rogenques, que a la vegada és esperonat i violaci, trobant-se orientat cap a terra. El calze està format per cinc sèpals semblants entre ells. Els fruits són càpsules globoses i glabres, dehiscents amb al voltant de 60 llavors i entre 35 i 55 fruits per planta. Floreix de finals de maig fins principis de juny.

Al terme municipal podem trobar poblacions estables i nombroses en els camps de cultiu de la zona de Vilella, i puntualment repartida pel terme en llocs ruderalitzats, com vores de cultius, camps abandonats, marges de camins, pradells terofítics.

Rhamnaceae

Rhamnus alaternus L.

Nom vulgar: aladern

 L'aladern és una planta dioica, amb individus masculins i altres femenins productors de fruits rodons, rogencs al principi i negres a la maduresa. Presenta estípules xicotetes i caduques. Les flors que són unisexuals, xicotetes, apètales i tretàmeres o pentàmeres, es disposen en panícules racemoses, condensades, axil•lars, sovint pubescents. El periant es caracteritza per tenir un calze verdós-groguenc amb 5 sèpals de lanceolats a triangular-lanceolats, glabres, reflexos en les flors masculines i erectes en les femenines. Corol•la amb 5 pètals linears o obovat-oblongs, de vegades absents. Disc nectarífer glabre. L’androceu està format per 4 o 5 estam lliures i alterns amb els sèpals, amb filament adnat a la base dels pètals, disc nectarífer intraestaminal, generalment adnat al hipant. Presenta un gineceu amb ovari súper, d’entre 2-4 carpels amb un únic primordi seminal cadascun, d'ell surt l'estil que acaba dividint-se de 2 o 3 vegades. El fruit es una drupa gairebé globosa vermella que un vegada madura és de color negre, amb 2-4 pirè, glabres

És un arbust típic de la vegetació mediterrània i podem trobar-lo representat el tota la zona sud-est de la localitat . Fa fins a dos metres d'alçada. Les fulles, endurides o siga esclerofil•les, estan disposades de forma alterna (disposició d'on deriven els noms comú i científic de l'espècie). Floreix a la primavera i fructifica a finals d’aquesta. És un arbust molt resistent a la sequera estival, ressenyar que encara que resulta molt freqüent en els alzinars, mai domina aquest paisatge.

Vocabulari de genètica D, E, F, G

D




dihíbrid.: Organisme heterozigòtic per a dos caràcters. També se'ls anomena heterozigòtic. Notació AaBb.

dimixis.: fenomen que consisteix en la fusió de dos tipus de nuclis.

dimorfisme sexual.: Conjunt de diferències morfològiques i fisiològiques que caracteritzen i diferencien als dos sexes d’una mateixa espècie.

diplo-.: Prefix que significa doble.

diploide.: Cèl•lula que presenta dos jocs de cromosomes homòlegs, és a dir, 2n cromosomes.

dominància.: Fenomen pel qual un al•lel d’un organisme heterozigòtic domina respecte de l’altre al•lel del mateix gen.

donant universal.: Persona del grup sanguini 0 que pot donar sang a qualsevol altre individu sense que es donen problemes de compatibilitat. Notació ii.



E

encreuament.: Unió sexual de dos individus de genotip diferent de forma espontània o dirigida.

encreuament consanguini..: Encreuament entre individus amb progenitors comuns.

entrecreuament.: Intercanvi de fragments de cromàtides homòlogues que es produeix al llarg de la divisió meiòtica de la cèl•lula.

equipotent.: Capacitat que presenten alguns caràcters per manifestar-se tots dos.

enginyeria genètica.: És una branca de la biotecnologia que consisteix en la manipulació de l’ADN de diferents éssers vius per aconseguir diferents productes o individus fenotípicament millors.

espermatogènesi.: Procés de formació, maduració y desenvolupament dels gàmeta ,masculins.

espermatozoide.: Cèl•lula germinal masculina, gàmeta masculí.

estèril.: Organisme que és incapaç de reproduir-se perquè no té gàmetes o són in funcionals.

esterilitat.: Incapacitat d’un organisme per reproduir-se. També anomenat en genètica, disgenesia, disgènesi, apogenia.

expressivitat.: Grau de manifestació d’un caràcter variable.





F

factor Rh.: Substància antigènica present en la membrana dels glòbuls vermells del 85% de l’espècie humana, a la que li s’anomena Rh+. El 15% restant no la té i se’ls anomena Rh-. Les inicials Rh tenen el seu origen, en que es va descobrir a un mono del gènere Rhesus.

fecundació.: Unió de dos gàmeta, un masculí i un femení, per formar una cèl•lula zigot o ou.

fecundació creuada.: Tipus de fecundació en la que es produeix la unió de gàmetes procedents d’individus diferents.

fenogenesi.: Formació del fenotip (aspecte extern) a partir del fenotip (informació genètica).

fenogenètica.. Disciplina que estudia com es forma el fenotip a partir del genotip.

fenoma.: Conjunt de caràcters fenotípics d’un individu.

fenotip.: Conjunt de caràcters observables d’un organisme que estan determinats pels factors ambientals i pel seu genotip.



G



gàmeta.: Cèl•lula reproductora funcional prevista d’una dotació cromosòmica haploide.

gametogènesi.: Formació de gàmetes mitjançant la transformació per meiosi d’una cèl•lula diploide en una o més cèl•lules haploides o gàmeta.

gen.: unitat funcional del material genètic que correspon a un fragment d’ADN, que porta informació sobre un determinat caràcter.

generació.: grup d’individus d’una edat més o menys pareguda.

gens lligats.: Aquells que es troben en el mateix cromosoma i s’hereten junts.

genètica.: branca de la biologia que estudia l’herència i les lleis per les que es regeixen els éssers vius.

genoma.: Dotació cromosòmica dels gàmeta d’una determinada espècie (n cromosomes). En cèl•lules i organismes diploides (2n), el genoma correspon al número bàsic de cromosomes diferents (n).

genoma humà.: Seqüència completa de l’ADN, és a dir, llista dels 3.000 milions de nucleòtids que es troben dins de cadascuna de les nostres cèl•lules.

genotip.: Patrimoni genètic, format pel conjunt d’al•lels propis d’un individu.

Eficiència energètica o ecològica

Entenem per eficiència energètica, la relació que hi ha entre l’energia invertida en qualsevol procés i l’energia aprofitada efectivament.

En el funcionament de qualsevol sistema, una part de l’energia utilitzada es transforma en treball i un altra es dissipa en forma de calor, una forma d’energia molt difícil d’aprofitar.

Aquesta pèrdua d’energia posa de manifest que l’eficiència energètica de qualsevol sistema és limitada.

L’eficiència en que és explotada una font alimentària per una població depredadora es pot expressar en forma de tant per cent aplicant la fórmula:

Calories de la presa consumides pel depredador           x                100
Calories d’aliment subministrat a la presa                                           1

Una eficiència màxima de la cadena alimentària implica, que l’aliment de la presa és explotat amb les màximes avantatges pel depredador.

En el cas de la fotosíntesi sols una determinada quantitat de l’energia absorbida pot trobar-se després continguda en les biomolècules obtingudes, i constitueix el que s’anomena producció bruta o total.

Així, una part de l’energia obtinguda d’aquesta manera és alliberada per la planta per a emprar-la en els processos metabòlics, i un altra part genera un excedent que permet augmentar la massa de l’organisme, és a dir, els seu creixement; aquesta fracció és la que anomenen producció neta, perquè és la que queda després de restar de la producció total els costos o despeses.

                           Producció total = metabolisme + producció neta


La tassa de producció o productivitat s’expressa, generalment, en massa per metre quadrat i any o dia.

Estimació de paràmetres poblacionals

Taula de vida:

Resum de la variació poblacional en diferents etapes de la vida d'una espècie.

Observacions.:

• Estudis comparatius, determinació de factors ecològics que afecten les poblacions.

• Els intervals d'edat petits, augmenten el detall dels resultats gràfics de la taula de vida, permetent una millor interpretació dels resultats.

Taules de dades.:

Esquirol comú   A
Esquirol gris B
Esquirol comú quan conviu amb la grisa C

Fases (anys)               A                  B                    C

   x                   nx               nx               nx


0 - 1                         627              578                  638
1 - 2                         221              341                  128
2 - 3                           77              209                    50
3 - 4                           48              150                    39
4 - 5                           30                90                    28
5 - 6                           23                69                    21
6 - 7                             6                34                      7
7 - 8                             2                  9                      3

Família dels esquirols, Sciuridae

La mida oscil.la entre el d'una rata i el d'un gat. Esteses per tot el món, excepte Madagascar, Austràlia, Nova Guinea, Oceania i la part meridional de Sud-amèrica. A la zona d'Europa estudiada hi viuen en total 8 espècies, pertanyents a 5 gèneres. Poden ser dividides en dos grups: les que viuen en el sòl (susliks, marmotes, esquirol terrestre de Sibèria) i les que viuen en els arbres (esquirols i esquirols voladors). Fórmula dental: 1.0.2.3/1.0.1.3 = 22.

Esquirol comú Sciurus vulgaris Linné 1758.

cat.: esquirol comú, ves.: kattagorri, it.: Scoiattolo, fr.: écureuil d'Europe, ing.: xarxa Squirrel, al.: Eichhórnchen

Característiques: potes posteriors més llargues i robustes que les anteriors, cap rodó, ulls grans i en posició lateral; cua molt peluda, gairebé tan llarga com el cos; incisius superiors relativament grans. Coloració molt variable d'un individu a un altre; abdomen sempre blanc, i la resta del cos de color bastant uniforme, des de groc clar i marró vermellós fins a negre a l'estiu i marró grisenc clar fins marró grisenc fosc a l'hivern. La coloració de la cua i / o les potes és de vegades més fosca que la de la resta del cos (fenomen freqüent en les formes de muntanya). En pelatge d'hivern, llargs plomalls de pèl a les orelles. A les Illes Britàniques es troben sovint exemplars amb cola blanca i plomalls blancs a les orelles. Peus i mans amb pilositat només a l'hivern. 4 coixinets plantars als peus posteriors i 6 en els anteriors.

Mesures corporals: CC 21-25 cm; C 15-20 cm; O 27-36 mm; Pp 21-63 mm; P 230-480 gr.

Espècies semblants: esquirol gris, esquirol volador, liró gris.

Distribució: zones boscoses d'Euràsia, des de les Illes Britàniques a l'Oest fins Sakhalín i Hokkaido a l'Est, al Sud fins als països mediterranis, la part meridional del Ural, Altai, Mongòlia, Manxúria i Corea. Originàriament absent de les illes mediterrànies i possiblement també de les illes Frisones.

Hàbitat: boscos amb arbres vells i amb sotabosc atapeït, a la muntanya fins al límit dels arbres. També en jardins i parcs.

Costums: activa principalment durant el dia. Viu als arbres, salta i s'enfila bé. Sovint per parelles en el niu, però no així en iniciar el període de cures a les cries. Niu format de branques, bé fixat en la part alta de la copa de l'arbre, a prop del tronc, revestit amb herba, molsa i fibres; 0 exterior de 30-40 cm, normalment amb 2 orificis de sortida, disposa també `el niu a arbres buits o adopta un niu antic de graula o de garsa. Espai d'acció d'aproximadament 10-50 ha al voltant del niu de repòs. Mostra preferència per certes rutes i certs punts d'alimentació. No presenta un marcat comportament territorial; només defensa el seu niu; marques amb orina. Les reserves d'aliment són enterrades o amagades en cavitats, i després són trobades de nou gràcies a l'extraordinari sentit de l'olfacte d'aquests animals. Realitza jocs de lluita i també de persecució; caces de persecució abans de l'aparellament.

Alimentació: principalment vegetal, llavors de coníferes, fages, nous, glans, castanyes, llavors de carpe, baies, bolets, escorça, rovells, brots, cargols, insectes, ous i pollets d'aus; 55-80 gr al dia.

Reproducció i esperança de vida: època d'aparellament entre desembre i principis de juliol; gestació aproximadament 38 dies; ventrada amb 2-5 cries, amb un pes en néixer d'uns 8,5 gr., En néixer, les cries són cegues i gairebé nues, obren els ulls més o menys al cap d'1 mes, al final de la sisena setmana abandonen per primera vegada el niu i ingereixen aliment sòlid. Són alletades durant 9-12 setmanes. Arriben a la maduresa sexual en acabar el primer any de vida i durant el segon. Les 9 9 joves crien un cop l'any i en general parin només 2 cries, les de més edat crien 2 vegades i tenen fins a 5 cries per ventrada. Si la primera ventrada s'ha desenvolupat amb èxit, la segona es produeix després d'un interval mínim de 10 setmanes. Esperança de vida com a màxim 10-12 anys. Importants oscil.lacions en la densitat demogràfica.

Sons: «xuc-xuc-xuc» quan està excitada, sovint completat amb un tamborileo de les ungles dels peus anteriors i un «nhhh» nasal; crits planyívols davant un perill; grunyits.

Enemics: sobretot martes, martes zibelinas, astor i duc.

Esquirol gris Sciurus carolinensis Gmelin 1788

calç: esquirol gris, fr.: écureuil gris, ing.: ramat Squirrel, al.: Grauhórnchen

Característiques: molt semblant a l'esquirol comú, de mida una mica més gran, no presenta mai plomalls conspicus de pèl a les orelles; pelatge de l'extrem de la cua blanquinós, gola, pit i abdomen blancs. A l'estiu, pelatge groc vermellós a marró vermellós, amb una franja vermellosa en els flancs; part externa de les cames, i dors dels peus, de color marró castany. A l'hivern, esquena gris, part externa de la cama blanquinosa, plomalls de les orelles de color marró vermellós, de vegades amb un plomall de fins pèls blancs darrere del primer plomall.

Mesures corporals: CC 23-28 cm; C 20-24 cm; Pp 62-75 mm; 0 28-32 mm; I '340-750 gr, generalment uns 550 gr.

Espècies semblants: esquirol comú, liró gris.

Distribució: originàriament només a la zona Est dels USA. Introduïda a Irlanda, les Illes Britàniques, l'Oest dels EUA, Austràlia i Sud-àfrica. Major exil d'aclimatació a Anglaterra i Gal. És possible que hi hagi una relació en-uc 'l'extensió de l'esquirol gris i el retrocés de l'esquirol comú en el Sud de la Gran Bretanya.

Hàbitat: similar al de l'esquirol comú, una mica més en els boscos planifolis i mixtos. Costums: similars a les de l'esquirol comú, niu de major mida (30-60 in de 0). Plataformes de branques a la zona exterior de l'arbre. Té sovint 2 nius, mudant-se amb les criatures en cas de perill. Durant l'hivern en cavitats dels arbres. Camp d'acció més vast que l'esquirol comú, també recorre distàncies més llargues sobre el sòl. Bona nedadora.

Alimentació: similar a la de l'esquirol comú. Especialment glans i flors no madures dels roures, fages i brots de faigs, fruits silvestres i de l'horta a, cries d'esquirol comú.

Reproducció i esperança de vida: semblant a l'esquirol comú, però el pes en néixer és de 12-17 gr. 1-4 cries per ventrada. Abans de la segona ventrada, a l'estiu, les cries de la primera abandonen a la mare, constitueixen comunitats pròpies i de vegades tornen més tard al niu matern.

Sons: com l'esquirol comú.

Enemics: com l'esquirol comú.

QÜESTIONS A RESOLDRE

1º.- Completar totes les columnes de la taula de vida a partir de les dades proporcionades.

2º.- Representar gràficament (en fulls de paper mil.limetrat).

• lx davant x (en paper semilogarítmic).

• qx davant x

• ex davant de x.

3ª.- Quina edat pateix la màxima mortalitat?

4ª.- Quina influència tindria un depredador sobre la corba de supervivència d'aquesta espècie?

5ª.- Observa i utilitza el programa informàtic on apareixen diferents taules de vida de l'esquirol comú (Sciurus vulgaris Linné 1758) en els llocs on conviu amb la grisa i on no hi ha competència i intenta treure conclusions.