La funció tutorial

En el marc de l’estructura organitzativa dels centres, els tutors i tutores tenen una funció primordial, han de dinamitzar i coordinar la relació de la funció tutorial. Cal entendre la funció tutorial com una acció educativa més, que implica a tot el professorat del centre.
És, per tant, una tasca col•lectiva que cal planificar en el Projecte Educatiu del Centre, considerant l’organització, la coordinació, els objectius i les estratègies, per poder dur-la a terme amb èxit. Els tutors i les tutores són els últims responsables de les actuacions que s’ha de dirigir al seu grup-classe, a la resta de professorat i als pares i mares.
Per tant la seua tasca girarà al voltant de tres eixos

A) Envers l’alumnat del grup classe

La seua intervenció es dirigeix a:
• Cadascun dels membres del grup i es concreta en el seguiment del seu progrés individual. Facilitar la integració de l’alumnat en el grup i fomentar en ell el desenvolupament d’actituds participatives.
• Al grup com a tal, fomentant la integració de cada alumne/a al si del grup fent possible una interacció positiva.
• Orientar i assessorar a l’alumnat en els seus processos d’ensenyament aprenentatge i sobre les seues possibilitats acadèmiques i professionals.
• Coordinar les activitats complementàries i extraescolars dels membres que interaccionen amb el grup.
• Recollir les aspiracions, inquietuds, necessitats i consultes del seu alumnat, a fi de millorar i adequar a les seus necessitats el Pla d’Acció Tutorial (PAT).
• Desenvolupar amb el seu grup-classe el PAT i les activitats d’orientació.
Hi ha gran nombre d’activitats que poden afavorir la interacció al si del grup i ajudar en el seu procés de maduració com a tal, es el cas de les assemblees, les festes, les eixides extraescolars, etc. Són, totes elles, activitats col•lectives que promouen la participació de l’alumnat i permeten que el grup aprenga progressivament a organitzar-se i a modular conflictes senzills en situacions quotidianes. (Ho treballarem al llarg del màster).

B) Envers la resta de professorat que imparteix classes al grup

• Ha de facilitar el coneixement de l’alumnat, individualment i com a grup a la resta del professorat, a través de les entrevistes amb l’alumne, els pares, i sempre amb l’ajuda del psicopedagog/a i la tasca del Dpt. D’Orientació.
• Ha de possibilitar una òptima coordinació entre tots a fi d’afavorir actuacions coherents, unificant estratègies didàctiques a la vegada que es promou una relació positiva en el grup.
Tot açò es pot aconseguir amb una organització que facilite el treball en equip mitjançant reunions i contactes freqüents entre el professorat del grup, permetent al tutor/a promoure la coordinació i el intercanvi d’informació amb la finalitat d’evitar la fragmentació d’actuacions.
En aquest sentit, cal destacar la importància de l’elaboració d’instruments de planificació i seguiment de la tasca educativa, com ho han de ser: la selecció de continguts, les activitats d’ensenyament-aprenentatge i les d’avaluació, entre altres.
En la realització d’intercanvis d’informació entre el propi professorat es recomana expressar les valoracions referides a un alumne/a amb prudència i defugint d’encasellaments. Convé vetllar especialment pel traspàs d’un grup a un nou tutor/a, assegurant que es realitze de la manera més positiva possible i amb tota la informació recollida, per evitar tasques i feines repetitives. És recomanable realitzar una entrevista amb el tutor/a del curs anterior a fi d’intercanviar informacions de cadascun dels alumnes i del grup com a tal. Reunions horitzontals i verticals en el centre i d’altres centres de procedència de l’alumnat.

C) Envers els pares i mares

Com a exercici pràctic intenteu omplir quina és la tasca dels tutors envers els pares i mares dels alumnes del grup, afegint qualsevol tipus d'observació que estimeu adient. Cal lliurar-lo a classe.

Josefina Castellví i Piulachs

La professora Josefina Castellví i Piulachs va náixer a Barcelona el 1935, és oceanògrafa i biòloga marina, especialista en microbiologia marina, i treballa des de 1960 a l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona.

Professora d'Investigació del CSIC i directora de la missió científica espanyola a l'Antàrtida en diverses campanyes, va col.laborar en la instal.lació de la Base Antàrtica Espanyola Juan Carlos I a l'illa de Livingston, que va permetre que Espanya entrés com a membre en el Tractat Antàrtic. Amb les investigacions realitzades aconsegueix la rellevància dels espanyols en els fòrums mundials sobre l'Antàrtida, rebent així, el Premi Nacional Suïssa de Medi Ambient (2003).

Com a Gestora del Programa Antàrtic es va responsabilitzar de la gestió i coordinació dels projectes científics a nivell nacional i internacional. Aquesta acció va generar l'admissió d'Espanya en el Scientific Committee of Antarctic Research (SCAR). L'any 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi. Des de 2010 és la presidenta de la Universitat d'estiu d'Andorra.

La professora Castellví, és membre de la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia, i ha criticat el "cada any més voluminós" turisme al continent gelat.

"Tal com està dissenyat, amb grans vaixells de centenars de persones, és molt perjudicial per l'ecosistema antàrtic, d'una extraordinària fragilitat i amb un metabolisme molt lent"

Segons la seua opinió és necessari un turisme "molt més regulat", amb xicotets grups guiats per persones coneixedores del continent "que sàpiguen on ". S'ha de tenir en compte que l'Antàrtida guarda una informació de l'ambient natural extraordinari i no tenim dret a esborrar aquest arxiu natural". Tot i això, com ella reconeix, l'Antàrtida és "una mica impressionant de veure", i que, tot i que sigui anomenada en el Tractat Antàrtic com continent reservat a l'estudi científic, "el fet de ser científic no hauria de donar un dret especial per gaudir ".

En resum, ens trobem davant d'una de les més importants científiques contemporànies del nostre país, una dona que ha lluitat contra els elements humans i inhumans, ha regnat en els gels antàrtics i ha tornat per explicar-ho.

En el següent enllaç pots llegir la carrera professional i les distincions atorgades a la professora Josefina Castellví

http://www.gencat.cat/premiramonmargalef/esp/jurat_1.htm

El Treball Monogràfic d'Investigació

Les tasques a realitzar en el Treball Monogràfic d’Investigació consisteixen en un conjunt d’activitats encaminades a estudiar fenòmens, fets, teories, persones i objectes, amb l’objectiu d’aclarir-los a la vegada que s’obté algun coneixement nou.

Es per tot això que aquestes activitats exigeixen que l’alumne observe, experimente, es documente i analitze, en qualsevol àmbit del coneixement humà; però també se li demanarà rigor, organització i metodologia, amb la fi d’arribar a algun coneixement nou sobre el tema triat.
Tot aquest procés ha de desembocar en una memòria escrita i en una exposició oral davant dels companys/es, en la que caldrà comunicar de manera formal les activitats fetes i els resultats aconseguits al llarg del curs acadèmic.
Cal pensar que el TMI que desenvoluparem en 4t d’ESO, intenta ajudar a cada estudiant a aplicar amb eficàcia els aprenentatges adquirits, a més de consolidar i desenvolupar les capacitats de recerca, argumentació, expressió i comunicació .

Seguidament, en l'enllaç de baix, apareixen elements que t'expliquen, com escollir el tema d'investigació, com planificar la feina, com procesar la informació, com fer la sintesi, com presentar el treball....

https://sites.google.com/site/spiera63/our-company/our-staff

Una vegada en la web de l'enllaç, sols deus clickar en ABC del TMI per baixar-te el pdf., i per vore exemples de TMI, la resta d'arxius.

Asfixia educativa

Comunitat Valenciana, 15 de setembre, punt de partida per a un nou curs acadèmic que sembla presentar-se més que difícil i que vindrà marcat per:

- La falta d'un pacte de estat per a l’Educació.

- Una taxa de fracàs escolar de les més altes d’Espanya, i per suposat del nostre marc referencial, Europa.

- El malestar en el cos docent, generat per infinitat de motius, baix reconeixement social, reducció salarial del 5%, una dolenta política de mobilitat del professorat ( comissions de serveis, concursos de trasllats, etc.), un estatut que no arriba mai.

- Un desequilibri en el percentatge d’alumnat estranger matriculat en centres mantinguts per la hisenda pública, ensenyament públic i concertat.

- Una crisi econòmica de fons, que provoca un augment dels estudiants matriculats, a més, d’una menor dotació econòmica que retalla les partides per a Educació, un exemple són les beques en funció de l’existència de fons.

- Retallades que afecten i que empitjoren sense cap dubte la qualitat del nostre ensenyament públic valencià, afectant a les unitats de secundària, batxillerats i cicles formatius, a la plantilla de professorat dels centres, i sobre tot als programes d’atenció a la diversitat.

I com sempre, a pagar justos per pecadors, que mira que hi ha. Aquesta és la factura que ens toca pagar a tots, per consentidors, desprès d’anys de falta de control i planificació, on la gestió es caracteritzava per l’avarícia, el balafiament i malbaratament de gran part de la gent encarregada de gestionar tot allò que portava l’etiqueta de públic.

Comarques valencianes, diàlegs amb el territori.

Es tracta d’una mostra transversal i multidisciplinar on es pretén reflexionar sobre els aspectes geogràfics, humans i patrimonials de les nostres terres a partir de l’articulació cohesiva comarcal presentada a través de la realitat augmentada, recurs que permet als visitants de qualsevol edat interactuar amb l’exposició personalitzant-la contínuament.
Com diuen els comissaris, el que es pretén és “de la mà de la transversalitat científica, divulgativa i tecnològica, mostrar de forma global, aspectes de les terres valencianes que normalment trobem per escrit, però no amb aquest nou recurs tecnològic de la realitat augmentada”
Adreçada a col•lectius escolars, aquest recurs que fa servir tecnologies d’última generació, s’emmarca dins del 26 Congrés de Romanística Internacional. Els més interessant és que els municipis que estiguen interessats poden demanar-la, ja que esta pensada com una exposició itinerant.
De moment podeu visitar aquesta exposició del 6 de setembre al 17 d’octubre, a la Sala Oberta de la Nau, entrada lliure.
Per a més informació:

http://www.uv.es/cultura/v/docs/expterracomarques10.htm

Premis a l'esforç acadèmic

¿Eres un alumne/a que s'ha presentat a les Proves d'Accés a la Universitat en juny de 2010?

¿Has obtingut una nota d'admissió per a la titulació entre 10 i 12 punts?

¿Cursaràs 1r de qualsevol grau de la UPV?

Si has contestat afirmativament a les tres preguntes, estàs de sort, pots sol·licitar entre el 20 i el 30 de setembre un dels premis que convoca la UPV per alumnes amb Millor Expedient d'Accés Universitari.

Aquest premi te com a objectiu reconèixer l'esforç realitzat pels estudiants intentant així incentivar la seua formació acadèmica i universitària.

Recordeu, aquest premis són compatibles amb la percepció de qualsevol beca o ajuda que l'estudiant puga rebre del Ministeri i Conselleria.

Per a més informació:

Unitat d'Alumnes Camí de Vera, s/n 46022 Tel.: (+34) 963877401 Fax. +34 9638779
http://www.upv.es/entidades/SA/indexv.html

La nostra identitat docent és una tasca d'equip

Ara que comença un nou curs acadèmic, i que com sempre arriba el moment de fer balanç d’aquelles coses que es podem millorar, i des de la reflexió i la tranquil•litat de l’estiu, cal tenir en compte els següents aspectes, que poden ajudar-nos a millorar el nostre quefer diari com a docents.
Excel•lència docent:
Entre nosaltres podem distingir dos tipus de persones, aquelles que tenen capacitat per generar noves idees o situacions i noves metodologies d’aprenentatge, però que de vegades sucumbeixen en l’execució d’aquestes; i aquelles que adoleixen de la capacitat de crear noves idees i gestionar-les, però que funcionen de meravella executant-les, per això és fonamental, conèixer de qui ens rodegem per intentar així millorar les capacitats col•lectives.
Però aquesta reflexió deu abraçar tant la dimensió personal de cadascun dels docents, com la pròpia col•lectivitat del centre. És a dir, cal conèixer-nos i detectar els iniciadors i els executors per poder arribar a l’excel•lència docent, intentant abandonar sentiments i estratègies d’oposició o d’habilitats creuades, que generalment no són complementàries, i que sols ens condueixen a discussions infructuoses, on no guanya cap de les parts, i menys els beneficiaris del sistema, l’alumnat.
Objectius realistes
Marcar aquells que cal aconseguir sense complexos i amb les idees molt clares, tenint cura dels valors que volem transmetre, reinventant-los dia a dia per reforçar-los i fer d’aquests una marca identificativa del centre educatiu. Sols així podrem despertar en nosaltres i en el nostre alumnat, la capacitat de generar emocions, que és el que permet crear un vincle educatiu sobre el que crear el procés d’ensenyament aprenentatge.
Capacitat de convicció
Cap èxit col•lectiu és possible de no tenir un xicotet grup de persones amb una gran capacitat de convicció, seducció i empatia, que a la vegada genere la il•lusió per dur a terme nous projectes i superar nous reptes. Recordem que qui gestiona deu atendre les necessitats dels companys/es i ajudar i facilitar la seua formació.
Gestió austera
No hi ha cap recepta màgica per aprendre a detectar els imprevists que poden vindre, per això són imprevists. Un finançament més que insuficient deu portar al centres a una gestió austera que prioritze les seues línies econòmiques, hem d’aprendre a gestionar més eficaçment els nostres recursos per poder fer front a l’austeritat dels nostres pressuposts cada dia més curts i amb major nombre d’alumnat amb necessitats. És el gran repte de l’escola pública

En resum, cal transformar els centres educatius en llocs on l’alumnat i el professorat, no vaguen sols a aprendre i ensenyar, si no que puguen gaudir tant de l’experiència d’ensenyar com d’aprendre, aquesta és la clau que ens pot ajudar a tots en moments de crisi en l’educació pública, crisi que passa per eliminar el descontent en tots els sectors implicats en l’educació.
Aprenentatge, llibertat, innovació, rebeldia i diversió, són conceptes que van de la mà, sols des l’exposició de les idees és poden generar noves idees, que són el vertader motor dels avenços.

Beques de caràcter general i de mobilitat

El Ministeri d'Educació ha obert el termini de petició de beques i ajudes de caràcter general i de mobilitat per a estudiants universitaris. Aquestes es poden sol·licitar fins al 15 d'octubre, si vols més informació sobre aquestes ajudes,convocatoria, impressos, documentació requerida, etc.; clicka sobre el títol d'aquesta entrada.

Recordeu que el Centre d'Assesorament i Dinamització de les estudiantes i dels estudiants està obert des d'ahir 24 d'agost de 9 a 14 hores, per consultar la borsa d'habitatge per a estudiants.

Pots trobar tota la informació en:

http://www.uv.es/cade/v/ajudes/vivenda/habitatge.htm

Un vertebrat fotosintètic

S’han trobat per primera vegada algues fotosintètiques dins de les cèl•lules d'un vertebrat , en concret en una salamadra anomenada (Ambyostoma maculatum), tant és així que els embrions d’aquesta espècie presenten una estreta relació simbiòtica amb un alga unicel•lular. El professor Ryan Kerney de la Universitat de Dalhousie a Halifax, Nova Escòcia, Canadà, es qui se'n va adonar que el seu color verd brillant provenia dels propis embrions, així com de la càpsula gelatinosa que els envoltava. Sembla que aquesta viridiscència és causada per l'alga unicel•lular Oophila amblystomatis.

Aquesta simbiosi es creu que passa entre l'embrió de salamandra i les algues que viuen fora d'aquesta , així l'embrió produeix residus rics en nitrogen que és útil per a les algues, mentre les algues provoquen l'augment de la concentració d'oxigen en l'aigua i als voltants dels embrions afavorint la respiració.

Aquest autor va exposar al Novè Congrés Internacional de Morfologia de Vertebrats a Punta del Este, Uruguai, que aquestes algues es troben de fet, generalment situades dins de les cèl•lules de l’embrió. D'altra banda, hi ha indicis que les algues intracel•lulars poden estar subministrant els productes de la fotosíntesi - oxigen i hidrats de carboni - a les cèl•lules eucariotes dels embrions. Recordem que convivències com aquestes ja s’havien trobat en invertebrats, com el cas d’alguns corals, però no mai a vertebrats.

Aquest tipus de simbiosis es molt estrany, doncs com tots sabem les cèl•lules dels vertebrats tenen el que es coneix com sistema immunitari adaptatiu, el qual s’encarrega de destruir aquella matèria biològica que no considera pròpia, així i tot aquests dos individus sembla que han trobat la forma d’evitar-ho.

Una de les visions més interessants que es desprenen d’aquesta investigació, és el fet que en les cèl•lules de salamandra que contenen algues, aquestes es troben rodejades de mitocondris. Recordem que els mitocondris són les fonts energètiques de les cèl•lules eucariotes, i ho fan, convertint l'oxigen i la glucosa en ATP, una molècula que les cèl•lules utilitzen per emmagatzemar energia química, és com hem dit sempre, la moneda d’intercanvi energètic cel•lular. Si tenim això en compte, no resultaria estrany pensar que les mitocòndries de les cèl•lules de salamandra es reuneixen al voltant d'una cèl•lula d’alga per aprofitar l'oxigen i els hidrats de carboni generats per la fotosíntesi en ella.


Lynda Goff, una biòloga molecular marína de la Universitat de Califòrnia, va treballar en aquesta simbiosi fa uns anys, i va arribar a demostrar, que els embrions que no tenen algues en el seu entorn tarden molt més temps en eclosionar. Aquest fet la va fer arribar ha suggerir que les algues associades als embrions de salamandra o bé es divideixen ràpidament quan l'embrió es desenvolupa, o ràpidament entren a la gelea, o a l'embrió des de l'exterior a mesura que creix.

Graus, màsters i postgraus a la UVEG

El DISE de la Universitat de València acaba d'editat dos guies amb els graus i postgraus oficials, una d'elles és en versió digital, i pot consultar-la clickant sobre el títol de l'entrada. En aquesta guia podreu trobar els 53 títols de grau, amb una breu descripció del contingut que ens ajuda per fer-nos una idea, un apartat d’informacions pràctiques i les assignatures en cadascun dels cursos.

En el segon cas, la guia de postgrau en la que apareixen els 97 màsters oficials, amb molta informació d’utilitat que et pot ajudar a contestar prguntes bàsiques:

1º.- Quin són els criteris d’admissió.
2º.- Una breu descripció dels continguts.
3º.- Quina és la durada del màster.
4º.- A quin perfil d'estudiants està adressat.

A la pàgina de la Universitat de València també podràs consultar el llistat dels 71 programes de doctorat i dels màsters oficials que formen part del seu període de formació.