La nostra identitat docent és una tasca d'equip

Ara que comença un nou curs acadèmic, i que com sempre arriba el moment de fer balanç d’aquelles coses que es podem millorar, i des de la reflexió i la tranquil•litat de l’estiu, cal tenir en compte els següents aspectes, que poden ajudar-nos a millorar el nostre quefer diari com a docents.
Excel•lència docent:
Entre nosaltres podem distingir dos tipus de persones, aquelles que tenen capacitat per generar noves idees o situacions i noves metodologies d’aprenentatge, però que de vegades sucumbeixen en l’execució d’aquestes; i aquelles que adoleixen de la capacitat de crear noves idees i gestionar-les, però que funcionen de meravella executant-les, per això és fonamental, conèixer de qui ens rodegem per intentar així millorar les capacitats col•lectives.
Però aquesta reflexió deu abraçar tant la dimensió personal de cadascun dels docents, com la pròpia col•lectivitat del centre. És a dir, cal conèixer-nos i detectar els iniciadors i els executors per poder arribar a l’excel•lència docent, intentant abandonar sentiments i estratègies d’oposició o d’habilitats creuades, que generalment no són complementàries, i que sols ens condueixen a discussions infructuoses, on no guanya cap de les parts, i menys els beneficiaris del sistema, l’alumnat.
Objectius realistes
Marcar aquells que cal aconseguir sense complexos i amb les idees molt clares, tenint cura dels valors que volem transmetre, reinventant-los dia a dia per reforçar-los i fer d’aquests una marca identificativa del centre educatiu. Sols així podrem despertar en nosaltres i en el nostre alumnat, la capacitat de generar emocions, que és el que permet crear un vincle educatiu sobre el que crear el procés d’ensenyament aprenentatge.
Capacitat de convicció
Cap èxit col•lectiu és possible de no tenir un xicotet grup de persones amb una gran capacitat de convicció, seducció i empatia, que a la vegada genere la il•lusió per dur a terme nous projectes i superar nous reptes. Recordem que qui gestiona deu atendre les necessitats dels companys/es i ajudar i facilitar la seua formació.
Gestió austera
No hi ha cap recepta màgica per aprendre a detectar els imprevists que poden vindre, per això són imprevists. Un finançament més que insuficient deu portar al centres a una gestió austera que prioritze les seues línies econòmiques, hem d’aprendre a gestionar més eficaçment els nostres recursos per poder fer front a l’austeritat dels nostres pressuposts cada dia més curts i amb major nombre d’alumnat amb necessitats. És el gran repte de l’escola pública

En resum, cal transformar els centres educatius en llocs on l’alumnat i el professorat, no vaguen sols a aprendre i ensenyar, si no que puguen gaudir tant de l’experiència d’ensenyar com d’aprendre, aquesta és la clau que ens pot ajudar a tots en moments de crisi en l’educació pública, crisi que passa per eliminar el descontent en tots els sectors implicats en l’educació.
Aprenentatge, llibertat, innovació, rebeldia i diversió, són conceptes que van de la mà, sols des l’exposició de les idees és poden generar noves idees, que són el vertader motor dels avenços.

Beques de caràcter general i de mobilitat

El Ministeri d'Educació ha obert el termini de petició de beques i ajudes de caràcter general i de mobilitat per a estudiants universitaris. Aquestes es poden sol·licitar fins al 15 d'octubre, si vols més informació sobre aquestes ajudes,convocatoria, impressos, documentació requerida, etc.; clicka sobre el títol d'aquesta entrada.

Recordeu que el Centre d'Assesorament i Dinamització de les estudiantes i dels estudiants està obert des d'ahir 24 d'agost de 9 a 14 hores, per consultar la borsa d'habitatge per a estudiants.

Pots trobar tota la informació en:

http://www.uv.es/cade/v/ajudes/vivenda/habitatge.htm

Un vertebrat fotosintètic

S’han trobat per primera vegada algues fotosintètiques dins de les cèl•lules d'un vertebrat , en concret en una salamadra anomenada (Ambyostoma maculatum), tant és així que els embrions d’aquesta espècie presenten una estreta relació simbiòtica amb un alga unicel•lular. El professor Ryan Kerney de la Universitat de Dalhousie a Halifax, Nova Escòcia, Canadà, es qui se'n va adonar que el seu color verd brillant provenia dels propis embrions, així com de la càpsula gelatinosa que els envoltava. Sembla que aquesta viridiscència és causada per l'alga unicel•lular Oophila amblystomatis.

Aquesta simbiosi es creu que passa entre l'embrió de salamandra i les algues que viuen fora d'aquesta , així l'embrió produeix residus rics en nitrogen que és útil per a les algues, mentre les algues provoquen l'augment de la concentració d'oxigen en l'aigua i als voltants dels embrions afavorint la respiració.

Aquest autor va exposar al Novè Congrés Internacional de Morfologia de Vertebrats a Punta del Este, Uruguai, que aquestes algues es troben de fet, generalment situades dins de les cèl•lules de l’embrió. D'altra banda, hi ha indicis que les algues intracel•lulars poden estar subministrant els productes de la fotosíntesi - oxigen i hidrats de carboni - a les cèl•lules eucariotes dels embrions. Recordem que convivències com aquestes ja s’havien trobat en invertebrats, com el cas d’alguns corals, però no mai a vertebrats.

Aquest tipus de simbiosis es molt estrany, doncs com tots sabem les cèl•lules dels vertebrats tenen el que es coneix com sistema immunitari adaptatiu, el qual s’encarrega de destruir aquella matèria biològica que no considera pròpia, així i tot aquests dos individus sembla que han trobat la forma d’evitar-ho.

Una de les visions més interessants que es desprenen d’aquesta investigació, és el fet que en les cèl•lules de salamandra que contenen algues, aquestes es troben rodejades de mitocondris. Recordem que els mitocondris són les fonts energètiques de les cèl•lules eucariotes, i ho fan, convertint l'oxigen i la glucosa en ATP, una molècula que les cèl•lules utilitzen per emmagatzemar energia química, és com hem dit sempre, la moneda d’intercanvi energètic cel•lular. Si tenim això en compte, no resultaria estrany pensar que les mitocòndries de les cèl•lules de salamandra es reuneixen al voltant d'una cèl•lula d’alga per aprofitar l'oxigen i els hidrats de carboni generats per la fotosíntesi en ella.


Lynda Goff, una biòloga molecular marína de la Universitat de Califòrnia, va treballar en aquesta simbiosi fa uns anys, i va arribar a demostrar, que els embrions que no tenen algues en el seu entorn tarden molt més temps en eclosionar. Aquest fet la va fer arribar ha suggerir que les algues associades als embrions de salamandra o bé es divideixen ràpidament quan l'embrió es desenvolupa, o ràpidament entren a la gelea, o a l'embrió des de l'exterior a mesura que creix.

Graus, màsters i postgraus a la UVEG

El DISE de la Universitat de València acaba d'editat dos guies amb els graus i postgraus oficials, una d'elles és en versió digital, i pot consultar-la clickant sobre el títol de l'entrada. En aquesta guia podreu trobar els 53 títols de grau, amb una breu descripció del contingut que ens ajuda per fer-nos una idea, un apartat d’informacions pràctiques i les assignatures en cadascun dels cursos.

En el segon cas, la guia de postgrau en la que apareixen els 97 màsters oficials, amb molta informació d’utilitat que et pot ajudar a contestar prguntes bàsiques:

1º.- Quin són els criteris d’admissió.
2º.- Una breu descripció dels continguts.
3º.- Quina és la durada del màster.
4º.- A quin perfil d'estudiants està adressat.

A la pàgina de la Universitat de València també podràs consultar el llistat dels 71 programes de doctorat i dels màsters oficials que formen part del seu període de formació.

Apocinaceae

Nerium oleander L.

Nom vulgar: baladre

És tracta d’un arbust gran i perenne, que pot assolir els 4 m d'alçada, tija llenyosa amb escorça llisa i de color entre marró i gris. Presenta gran nombre de ramificacions i abundants branques, des de la mateixa base del tronc, solen ser gruixudes, rectes i flexibles, i d’elles emana un làtex tòxic en en fer qualsevol tipus de ferida.
Fulles simples, oposades, encara que podem trobar-les, verticil•lades de 3 en 3. Fan entre 5 i 21 cm de llarg i entre 1 i 4 cm d'ample; són llargament linearlanceolades, glabres (sense pèls) i amb el pecíol curt (de 5 a 10 mm). El limbe és de color verd intens, presenta una textura més o menys coriàcia, és sencer i presenta un nervi central molt marcat i de color entre blanquinós i groguenc, amb nervacions secundàries pinnades, molt nombroses i denses. Les flors són hermafrodites, es presenten en corimbe terminal, no són massa fragants i als barrancs del poble podem trobar varietats de color rosa intens o blanc. El calze és glandulós i es troba dividit en tres sèpals. La corol•la és infundibuliforme, tot presentant cinc lòbuls estrellats amb un apèndix de 3-4 dents curtes; s'obren de juny a setembre.
La pol•linització és entomòfila (per mitjà dels insectes). Fruit sec de parets coriàcies marrons i erecte, constituït per dos fol•licles que romanen units fins la dehiscència. És llenyós, cilíndric i mesura de 8 a 16 cm de llarg. S'obre per la meitat en arribar a la maduresa, alliberant les nombroses llavors que conté, què són allargades, oblongues(més llargues d'un cantó que l'altre), i no presenten solc longitudinal. Tenen un plomall de pèls a l'extrem; la disseminació és anemòfila.
Els compostos químics que hi podem trobar a la planta són:
L’escorça contè els heteròssids cardiotònics: neriïna, rosaginina, i corteneriïna. A les llavors podem trobar l’adigòssid (heteròssid cardiotònic). Els fruits contenen esterols, en concret, campestrol, beta-sitostrol, alfa-etigmasterol. Finalment podem dir que l’arrel és rica en proceragenina, neridienona-A, cardenòlids amb estructura esteroidal.

Al poble és espontani a la majoria de barrancs i rambles, però sempre sobre sols ben drenats.

Competències a secundària

L’educació secundària obligatòria integra el concepte de competències bàsiques dins els components dels nous currículum i fixa que l’adquisició de les competències per part de l’alumnat és el referent bàsic de l’acció educativa de cada equip docent de cada grup nivell i etapa. Aquesta nova forma d’entendre l’educació, reforça l’autonomia dels centres per tal de concretar, dins el seu projecte educatiu, els elements bàsics que orienten el desenvolupament curricular i que permeten l’adequació dels ensenyaments al seu alumnat i a l’entorn més immediat en el que aquest es mou, tot implementant, si escau, projectes propis.

Cal tenir en compte que pensar en les competències bàsiques com a eix del procés educatiu implica canvis metodològics que afecten el rol del professorat i la manera com aprèn l’alumnat.
Això implica la necessitat de fer algunes modificacions que s’han d’entendre de manera oberta i flexible, promovent sempre, l’autonomia dels centres i del professorat, amb l’objectiu d’orientar el debat amb referència al canvi curricular i dirigir-lo cap a un diàleg pedagògic entre tots els membres dels diferents departaments didàctics i dels equips docents, per tal de visualitzar i revisar les actuals finalitats educatives i adaptar-les a les noves propostes curriculars, fruit del diàleg i el debat.

El concepte de competència no és nou en un context d’ensenyaments on ja es prioritzen continguts bàsics a garantir per a tot l’alumnat i centrats en la funcionalitat dels sabers. La novetat es troba en la seua incorporació en el sistema normatiu en relació amb l’etapa de secundària, com a element integrant del currículum.

Les CB apareixen en aquest context com un element d’enllaç entre els objectius educatius, els continguts i els criteris d’avaluació. Ens ajuden a definir els objectius que es persegueixen, a seleccionar els continguts i les metodologies didàctiques i a concretar el grau d’assoliment dels objectius proposats. En aquest sentit, la incorporació d’aquest nou element en les programacions ha de veure’s com un recurs al servei del professorat. No és suficient formalitzar un nou component de les programacions on s’al•ludeix a uns propòsits competencials si no va acompanyat d’una reflexió i una revisió contínua del procés de programació, com a tasca inherent de la pràctica docent.

Sols 60 places per a la fase de setembre

Com sempre els nostres estudiants i el propi sistema ens sorprenen dia a dia, tant és així que 17.834 persones han triat les titulacions de la Universitat de València com a primera opció per al proper curs acadèmic.
Les cifres ho diuen tot, la Universitat de València oferia un total de 8.480 places de primer curs en 53 titulacions de grau i s’han cobert 8.420. Només resten un total de 60 places en tres títols, és a dir 99,30%, de les places oferides han estat cobertes en la fase de juny, i hi ha llistes d’espera en tots els centres.
A més dels graus demandats tradicionalmente, con el cas de Medicina, aquest any el grau de Biologia ha estrenat, per dir-ho d’alguna forma un espectacular increment, deixant la nota de tall per damunt del nou.
Cal destacar que aquest any molts graus presenten llistes d’espera inportants, observen alguns casos:
Grau en Medicina és de 3.949
Educació Primària és de 2.707
Educació Infantil és de 2.437.
Odontologia és de 1.146
Psicologia, de 1.613.
Biotecnologia, és de 725.
Criminologia, que s’estrenava enguany és de 1.316 persones.

Adjudicació de vacants, llistes d'espera

La crida de les llistes d’espera es realitza en cada centre en finalitzar el termini de matrícula dels admesos en la fase A . Les vacants generades pels admesos que no han formalitzat la matrícula han de ser assignades a persones que estan en la llista d’espera.

Bàsicament hi ha dos sistemes per cobrir aquestes vacants:

•CRIDES PRESENCIALS: es convoca en un lloc, dia i hora, a tots el qui estan en la llista d’espera i continuen interessats en ocupar una vacant. Aleshores, es fa una crida per ordre de llista i es van assignant a qui estiga present. Per saber el dia i l'hora en que has estat convocat, clicka sobre el títol de l'entrada.

•LLISTES: Es publiquen unes llistes amb els noms de les persones a les quals els correspon plaça i es dóna un temini per a que passen per secretaria a confirmar la matrícula.
PER A OPTAR A LES VACANTS ÉS IMPRESCINDIBLE LA PRESENTACIÓ DEL DNI
En cas de no poder assistir personalment cal designar un representant amb el model adjunt, que apareix en clickar sobre el títol de l'entrada.

Exemple:
Facultat de CC. Biològiques - Tel: 963 544 019

ESTUDI. LLOC DIA / HORA PROCEDIMENT
Grau en Biologia Sala Darwin - Campus de Burjassot 06/09/2010 - 12:00 PRESENCIAL

Grau en Ciències Sala Darwin - Campus de Burjassot 06/09/2010 - 12:00 PRESENCIAL

Ambientals
Grau en Biotecnologia Sala Darwin - Campus de Burjassot 06/09/2010 - 12:00 PRESENCIAL
Grau en Bioquímica i Sala Darwin - Campus de Burjassot 06/09/2010 - 12:00 PRESENCIAL

Ciències Biomèdiques

Resultats de les preinscripcions

La Universitat Politècnica de València acaba d'anunciar que els resultats de la preinscripció als seus títols de grau per al curs 2010-2011 es faran públics el dilluns 19 de juliol de 2010. Per consultar-los clicka el títol d'aquesta entrada i amb el teu DNI podràs vore on has estat admés.

D'altra banda i si no has entrat, la UPV traurà l'oferta pública de places vacants el dimarts 27 de juliol, a les 12 h.

És molt, molt important que l'alumne es presente personalment amb el DNI al centre on es desenvolupe l'oferta de la titulació de grau que més li interesse o a la qual tinga més possibilitats d'accedir, per haver quedat en millor lloc en la llista d'espera.

Drets lingüistics, de qui?

Tinc molta sort de que em paguen per treballar en allò que m'agrada, l'ensenyament. No se si aquest fet provoca l'enveja de molts, però que li vaig a fer, la realitat és aquesta i no un altra.
Així i tot, no es penseu que aquesta feina és una meravella, com la resta de professions, te coses positives, però també de negatives.

Sembla mentida, però en aquesta última dècada, tots i cadascun de nosaltres ens em acostumat a donar per normal tot tipus de situacions i conductes que sense adonar-nos estan minvant el funcionament dels centres . Caldria recordar que el col•lectiu de docents de l'ensenyament públic hem sigut al llarg de molts anys un grup de gent reivindicadora, lluitadora i motor dels canvis socials.

Tal vegada per tot això i en l'actualitat, qualsevol compromís polític a favor de l'escola pública és una espècie d'actuació proscrita; per tant, tots nosaltres em de fer un esforç per seguir mantenint eixa simbiosi sostenible i globalitzada que representa l'ensenyament públic envers el seu quefer social.

Resultaria interessant que les autoritats educatives s'en recordaren de vegades dels seus soldats de base, d'aquells que estem a les trinxeres, i que dia a dia, i cada vegada amb menys recursos, "els trauen les garrofes del foc", cal preguntar-los, cal arropar-los.

Pensem en la última, de quin planeta deu haver vingut el nostre conseller d'educació que cada dia més, facilita els mini agrupament plurilingües en anglés, mentre fusiona grups de castellà i valencià, i sempre clar, en detriment de la llengua de la comunitat.

A vore senyor conseller, no es que estem en contra dels programes plurilingües, més bé estem a favor, però si respecta aquests agrupaments, perquè no ho fa també en les línies de valencià i castellà.

Però que no et lleve la son, perquè encara no sabem quin serà el pròxim capítol del nostre "batconseller", cal ser conscients de que el colp pot vindre pel costat menys esperat.