Grècia
Ja en l'antiga Grècia, al 800 abans de la nostra era, les dones es movien lliurement per la societat i compartien les discussions filosòfiques amb els homes. Poc a poc anaren perdent el seu prestigi que no tornen a recuperar fins la suma de dues variables, per una part la guerra del Peloponès i per un altra, l'absència d'homes. Serà en aquest moment quan les dones, en especial les atenenques tornen a participar activament en la ciència i la filosofia.
Myia
Myia(Grec: ΜυῖαC. 500 aC) Fou una filòsofa Pitagòrica, deixeble de Theano i Pitàgores.
Agnòdice
Metgessa grega, natural d'Atenes, professió prohibida per llei a les dones, per la qual cosa solia vestirse d'home, tàctica que emprava per assistir a les lectures d'alguns metges entre els quals es trobaria Hieròfil d'Atenes (Herophilus, Ἱερόφιλος; segle V aC o segle VI aC). Els seus èxits professionals despertaren l'enveja entre la gent de la professió, que l'acusaren d'abusar sexualment dels seus pacients, es per això que va haver de revelar el seu sexe, per lo que fou acusada de violar la llei. Sols la intervenció d'algunes dones de notables de la ciutat, a les que havia curat, la van defensar i la llei fou abolida. Va viure al segle IV o III aC.
Phintys
Phintys (o Phyntis, Grec: Φίντυς, IV o III segle aC) va ser una filòsofa Pitagòrica, que va escriure un treball sobre el correcte comportament de les dones, dues extractes de les quals es conserven per Estobeu. Res se sap de la seva vida, ni d'on venia. Dos fragments de la seva obra van sobreviure, un escrit en el dialecte Dòric del segle 4 º o 3 º abans de Crist. Jàmblic enumera una Philtys de Crotona, filla de Theophrius, en el seu catàleg de dones pitagòriques. Encara que defensà els seus arguments a favor d'un paper tradicional de les dones, també va sostenir el paper important de la dona en la pràctica filosòfica, tant pel seu coratge, com per la seua idea de justícia, i defensà la intel•ligència com a tret comú d’ambdós sexes.
Hipàrquia
(Hipparchia, Ἱππαρχία)(ca. 346 aC - ca. 300 aC) fou una dama grega nascuda en una família distingida de Maronea a Tràcia. Hipàrquia va ser una de les primeres dones filòsofes que va conviure, malgrat la inicial oposició de la seva família, amb Cràtes de Tebes i va compartir amb ell la peculiar forma de vida de l'escola cínica. Teodor l'Ateu, que es reia d'ella, li va preguntar per què no es dedicava a les tasques pròpies del seu sexe. Hipàrquía, conscient del que podia haver de revolucionari en la seva actitud, li va respondre: "Creus que he fet malament en consagrar a l'estudi el temps que, pel meu sexe, hauria d'haver perdut com a teixidora?".
Hypatia d'Alexandria
(Hypatia, 380-415) Va viure durant l’època de l’Imperi Romà a Alexandria. De formació grega i egípcia de naixement, d’ella s’ha dit que és la primera dona de ciència de la que tenim documentació, encara que la majoria dels seus escrits s’han perdut, existeixen nombroses referències d’ells. Fou com diuen molts autors, la última científica pagana del món antic, i la seua mort va coincidir en els últims anys de l’Imperi Romà, és per això que es la representant i el símbol de la ciència antiga. Va ensenyar matemàtiques i filosofia, va escriure “El Canón Astronómico”, va comentar obres de la matemàtica grega com la “Aritmètica” de Diofanto, “Les Còniques” d’Apolonio i el “Almagesto” de Tolomeo. Va construir instruments científics com el astrolabio i l’hidroscopi. Filla d'un matemàtic i astrònom que treballava al Museu d' Alexandria. Ella va ser líder de l'escola de filosofia neoplatònica i l'última representant de la tradició grega. Una multitud cristiana fanàtica la va assassinar, probablement no sols pel fet de ser pagana sinó per haver aconseguit un nivell de coneixements no habituals en una dona.
Més informació:
