La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

divendres, 16 de desembre del 2011

Polyporaceae

Polyporus meridionalis (A.David) Jahn
En els exemplars joves el barret generalment és convex-aplanat, en madurar s'aplana i presenta una xicoteta depressió al centre. La superficie està coberta d'escates xicotetes i denses de color bru que es disposen sobre un fons molt més pàl·lid. Porus no decurrents, allargats i poc densos amb el marge de color blanc a crema. Peu centrat i cilíndric, concolor amb el barret. Carn fibrosa, coriàcia blanca i dura al madurar.


A la localitat aquesta espècie creix sobre la fusta morta de gran quantitat d'arbusts mediterranis, entre ells el romer, les estepes i el timó, li agraden els llocs assolellats. Abundant i apareix des de la tardor fins la primavera. 

Russulaceae


Russula torulosa Bres

Presenta un barret de fins uns 10 cm de diàmetre, convex de jove i que en envellir s'aplana presentant un xicotet unbó central, presenta un color vinós, de cirera madura o vermell púrpura; superfície no viscida encara que lluenta i lubrificada. Cutícula difícilment separable. Peu central, robust, ple i cilíndric del mateix tenyit suaument del color que té el barret.
Làmines adnates i apretades de color crema pàl·lid, amb laminetes intecalades. Presenta una carn, espesa, compacta i ferma, al punt quan es jove, que costa trencar-la, presenta tonos grisosos i té un sabor picant i oñor característica a poma tallada. Espores d'ovoide a globoses que fan una esporada ocraci pàl·lida.
Prou abundant al municipi de Carcaixent on creix baix dels pins (Pinus halepensis) des de l'estiu fins a la tardor.

Thelephoraceae


Hydnellum zonatum (Batsch) P. Karst.

Basidioma planoconvex amb un barret i peu ben diferenciats de consistència suberosa, gairebé de color rosa marronenc, zonat i augmentant de color cap al centre, aquest és deprimit i amb una amplaria de 3 a 8 cm, sovint diferents exemplars es troben soldats entre ells. Carn de color rosa a marró, olor suau, aromatica de pastisseria o més bé a farina. Espores de 4-7 micres, de subgloboses a irregulars. Especie considerada no comestible per la consistència dura, encara que flexible que presenta el seu basidioma. Es tracta d'una espècie que a la localitat acostuma a creixer baix dels pins, sobint entre líquens del gènere Cladonia, frequent a la zona de San Blai des de finals de l'estiu fins ben entrada la tardor.


Tricholomataceae


Tricholoma fracticum (Britzelm.) Kreisel

Presenta un barret convex quan és jove, i a mesura que passa el temps va aplanant-se, aquest presenta color de bru castany a bru vermellós. El més característic es la superficie lluenta, satinada i una mica viscosa que presenta, com pot es pot observar a la fotografia. Les làmines són adnates, denses i de color blanquinòs, encara que posteriorment prenen un color crema pàl·lid amb taques més o menys vermelloses que apareixen en forma de taques.
El peu és robust i cilíndric, més o menys del mateix color que el barret, i amb una zona amiloide poc definida.
Al terme de Carcaixent és una espècie més que abundant, que acostuma a creixer baix dels pins de Pinus halepensis, el podem trobar tant a la tardor com a l'hivern.
No és verinós, però es desaconsella el seu consum per tenir una carn amargant i mediocre, encara que en époques de necessitat s'han consumit bullint-los i tirant l'aigua que fan a la primera bullida.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Entolomataceae


Entoloma chalybeum var lazulinum (Fr.) Noordel.

Es caracteritza per presenta un barret  de 1-4 cm que primer éshemisfèric-convex, per passar a ser aplanat i deprimit en envellir. De color blau acer fosc, més fosc al centre amb una superfície tomentosa, finament fibrilos radialment com pot observarse a la fotografia,  estriat en la maduresa. Himeni amb làmines curtament adnades, al principi blavoses, després gris blavoses, acolorides de rosa en madurar les espores i marró rosades en la maduresa; presenta unaaresta concolor. Fong de peu cilíndric, de vegades comprimit per un canal longitudinal que el recorre fins a la base, trencadís, primer ple i després buit. Del mateix color blau acer viu del barret o blau violeta, blanquinós a la base. Superfície llisa o finament escamosa amb l'edat sobretot al centre. Podem trobar-lo en les zones més humides dels barrancs que envolten el San Blas.


Clavulinaceae


Clavulina cinerea (Fr.) J. Schröt.

Nom vulgar: Peu de rata gris

Es caracteritza per presentar un basidioma ramificat amb branques que parteixen d'una base comuna, adquirint així un aspecte coral·loide, generalment fa de 5 a 10 cm d'alçada, presenta la superficie llisa i de color gris violaci. A la localitat se la sol trobar baix de Pinus halepensis on es relativament freqüent.

diumenge, 11 de desembre del 2011

Ramariaceae

Ramaria eumorpha (P.Karst.) Corner

Presenta el cos fructífer erecte i ramificat, de forma coral·loide i de color groguenc ocraci, encara que els àpex solen ser més clars. A la nostra localitat el troben sobre sol i baix dels pins, es prou comú i podem observar-la de setembre fins finals de novembre.

Russulaceae


Lactarius sanguifluus (Paulet) Fr.

Nom vulgar.: Rovelló de sang

Presenta un barret plano convex amb una depressió central molt marcada, de color ataronjat vedós i tonalitats rosa vinoses. Presenta làmines subdecurrents, denses, rojenques i tacades de verd a l'envellir. Té un peu cilíndric i robust d'ataronjat a vermellós. Esporada ocracia pàl·lida. Al municipi es prou abundant i el confonen amb el Lactarius deliciosus (L.) Gray, es per això que molts boletaires no els distigueixen, barretjant-los quan els arrepleguen. Abundant en el terme i sol apareixer baix del Pinus halepensis. Es tracta d'un dels rovellons més esquisits per la seua carn i  sabor molt suau.

Lycoperdaceae


Lycoperdon molle  Pers

Es tracta d'un fong que presenta el cos frutífer estipitat, obpiriforme o gairebé esfèric, color de blanquinós crema a grogenc crema. Exoperidi format per fines espines que desapareixen amb facilitat. En la localitat podem trobar-lo sota boscos de pins, de setembre fins finals de novembre.

Telochistaceae




Xanthoria calcicola Ochsner

Es tracta d'un liquen foliaci i saxícola, que presenta un color ataronjat intens, una superfície amb prominències verrucoses i apotecis amb el marge crenulat, persistent i prominent. A la nostra localitat es situa en les muntanyes de l'est on viu sobre roques calcàries. Talo i apotecis K+ púrpura i violeta obscurs. Viu sobre roques més o menys inclinades on hi ha aport de sals minerals, en aquest cas provinent del ramat.