La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

diumenge, 6 de novembre del 2011

Necessitem de l'optimisme pedagògic

Cada dia que passa tinc més clar que en el procés d’ensenyament aprenentatge del nostre alumnat de secundària el més important no és la pròpia transmissió de coneixements, si no la capacitat de tot docent de transmetre i contagiar les ganes per aprendre. Aquesta és una tasca summament complicada de dur a terme, i més, si tenim en compte la situació actual a les nostres aules, on per l’obligatorietat de l’etapa molts alumnes rebutgen tot allò que té a vore en la institució acadèmica, així que integrar-los aconseguint que permeteisquen treballar als que sí que volen, serà un dels reptes prioritaris que ens deuriem marcar els equips docents a curt termini.

Aleshores, hem de definir com a objectiu allò que ens estan reclamant des de diferents estaments, “la millora dels resultats acadèmics”, però assentant-los sobre les competències socioemocionals que cal aconseguir en l’alumnat, i això sols és possible dins d’un clima d’aula favorable que potencie l’autocontrol i treballe la força de voluntat i la capacitat de superació; competències totes elles entrenables i educables. Aquest serà el primer pas per aconseguir un rendiment acadèmic satisfactori, i el segon passa per intentar deixar de costat les malagraïdes frases repetides contínuament al nostre voltant, “açò va cada vegada a pitjor” , “per molt que ho intentem no hi ha res a fer” que produeixen efectes devastadors en tots nosaltres.

Com a biòleg i docent familiaritzat amb el mètode científic propose que ens aproximem a ell per vore com problemes que semblen irresolubles, provoquen dia a dia una actitud de persistència i perseverança per seguir investigant i cercant possibles solucions, encara que no s’arribe a la ideal. Perquè el que està clar és que l’èxit no està sols en la solució, si no en el camí i el mètode emprat a l’hora d’intentar aconseguir-la.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Pràctiques Grau en Ciències Ambientals


Per consultar els grups de pràctiques del Grau de Ciències Ambientals clickeu sobre el títol d'aquesta entrada, podreu trobar els llistats de grups i horaris de les següents:

Licenciatura de Ciències Ambientals
Biologia
Ecologia
Diversitat Animal i Vegetal

Grau de Ciències Ambientals
Biologia I
Ecología I
Diversitat Vegetal

En uns dies apareixeran els llistats de Biologia II,  Ecología II i Diversitat Animal
Si teniu cap problema contacteu:



spiera@gandia.uned.es

dimarts, 27 de setembre del 2011

Les ones sísmiques

Com ja saben, l’energia sísmica viatja des de l’origen del terratrèmol en totes les direccions en forma d’ones, les propietats bàsiques de la transmissió i propagació d’aquestes ens dona una idea de la composició i estructura de la Terra. Recordem les característiques més significatives d’aquestes ones que hem treballat a classe i contesteu les següents preguntes:

1º.- Les següents gràfiques representen les variacions en la velocitat de propagació de les ones P i S en planetes imaginaris. Dedueix l’estructura de cadascun d’ells, interpretant les seues gràfiques respectives

Coses a tenir en compte a l’hora de contestar

a) L’estructura del planeta ¿és homogènia o heterogènia? ¿ Per què?

b) ¿Quin és l’estat físic dels materials del planeta? ¿ Com ho has deduït?

c) ¿ Quantes discontinuïtats detectes? ¿On es localitzen? ¿ En què et bases?




d) Fes un esquema anàleg al representat a continuació baix d’un dels gràfics, i indica les característiques de cada capa.




2º.- Construeix les gràfiques que representen la velocitat de propagació de les ones sísmiques en els següents planetes. (Donat que desconeixes la velocitat amb la que es propaguen les ones sísmiques P i S, elegeix en cadascun dels casos el valor )



a) En un planeta d’estructura homogènia.

b) Un planeta heterogeni, amb una rigidesa que augmenta de forma proporcional.

c) Un planeta heterogeni, amb una rigidesa decreixent.

d) Un planeta amb dos discontinuïtats, una capa sòlida, heterogènia de rigidesa creixent, un altra fluida, heterogènia, i la última, una capa sòlida, homogènia.



3º.- Representa el gràfic de velocitat de propagació de les ones sísmiques per l’escorça continental, basant-te en les següents dades:

Als 3 Km de profunditat les ones P es propaguen a una velocitat de 5,9 Km/s, arribant als 17 Km amb una velocitat de 6,2 km/s, des d’aquesta mateixa profunditat aconsegueix una velocitat de 6,6 Km/s, augmentant progressivament fins arribar a 7,1 km/s de velocitat als 35 Km; profunditat a partir de la qual comença a propagar-se a una velocitat de 8 Km/s.



a) ¿Quantes discontinuïtats detectes? ¿On es localitzen?

b) Per tant, ¿quantes subcapes distingeixes en l’escorça continental?

dissabte, 27 d’agost del 2011

Oleaceae


Jasminum sambac (L.) Aiton

Nom vulgar.: Xamelera, xamela.

Es tracta d’una espècie de gessamí nadiu de l’Àsia meridional i és una de les tres flors nacionals a Indonèsia. Es presenta en forma d’arbust de fulla perenne que pot arribar fins als 3 metres d’alçada. A la nostra comunitat, i en concret al nostre poble, ha estat àmpliament conreada per ser una de les espècies de gessamí amb les flors més grans i fragants ; amb elles, les nostres avies preparaven una espècie de brocats per a dur en un imperdible al pit , d'aquest  emanava una dolça olor molt característica. També s’utilitzaven les seus flors per a fer saquets de perfums per a la roba i per aromatitzar infusions d’herbes de la zona. Va ser una de les espècies que no podia faltar en qualsevol hort o masia de finals del segle dinou al vint. En l’actualitat es difícil de trobar fins i tot als viveristes de la zona
Com havien dit, presenta dos biotipus, podem trobar exemplars que actuen com a planta principalment enfiladissa , mentre que d’altres ho fan en forma d’arbust de 0,5 a 2 metres recordant l’estructura de les vinyes.
Es tracta d’una espècie molt variable, fenomen que molts botànics atribueixen a mutacions espontànies , a la hibridació natural i a l’autopoliploidia. És ben curiós però a les nostres terres els exemplars existents no generen llavors viables, la forma de propagació sempre és per mètodes asexuals.
Les fulles són ovades, de 5 a 11 cm de llargària i de 2 a 8cm d’amplària, generalment oposades encara que de vegades presenta verticils de tres fulles, són simples i llises i presenten pèls no glandulars als nervis de la base del fulls. Inflorescències de 4 a 12 flors que apareixen al final de les branques. Corol•la perfumada i de color blanc melat de 2 a 4 cm de diàmetre,Pètals soldats a la base presentant de 6 a 8 lòbuls. Les flors s’obrin cap al final de la vesprada, generalment de 6 a 8 hores i solen caure a la matinada.
Mai trobarem inflorescències on estiguen totes les flors obertes a la vegada, per contra ho fan poc a poc, allargant així la fragància i la bellesa d’aquesta espècie.

dilluns, 4 de juliol del 2011

¿T'apuntes al canvi?


Des de fa molt de temps he pensat i seguisc pensant que les dones es convertirien en el motor de canvi a l'hora d'interpretar la gestió en els centres docents. Després d'anys de treball i de tocar el fang amb les mans, i no observant el fenomen des d'una tribuna; pense que la força universal que pot produir el canvi, són les persones, siga quin siga el seu sexe, les persones responsables que pensen més en les altres que en elles mateix.

Les exhibicions de poder no serveixen per a res, cal enfrontar-se a la realitat amb l'ajuda de tots nosaltres, tots i totes podem aportar al procés de canvi, però sobre tot cal sentir-se part de l'engranatge que engegarà el motor d'aquest canvi. Per aconseguir-ho necessitem un saber fer incloent, un model que a la vegada treballe les formes i genere un estel d'optimisme i de bon quefer; sols així podrem redefinir la tasca de tots els docents que treballem en el centre.

Redefinim el camí que volem seguir, iniciant-lo des de la unitat, evitant qualsevol tipus de fragmentació, i aprofitem el moment de crisi que estem passant, deixem a un costat eixa sensació d'impotència i allò de que no podem fer res, i comencem amb la major claredat, a dissenyar una estratègia que represente l'adhesió de totes les formes de pensar i treballar. Però fem-ho des de la creença que tots som necessaris, que tots som importants, i que tots hem de posar almenys allò que li exigim a la resta.

No cal dissenyar camins perfectes, si caminem junts anirem fent-los al mateix temps que definint-los. Evitem que augmente la distància entre les parts, el que és ben cert és, que encara que molts ho intenten, no hi ha parts, hi ha persones amb ganes de fer. Un altra cosa es que altres polaritzen i desequilibren al conjunt, multiplicant la capacitat de desmoralització, el que provoca un augment d'individualisme que genera els nous educaescèptics, que per cert, no ajuden en res a solucionar la gran quantitat de problemes reals que tenim dia a dia en els centres educatius.

Recorde els meus inicis al costat d'un dels grans, J.B, que sempre em deia " Soret per a que la resta participe i treballe al teu costat, tu deus, a més de treballar més que ells, haver anat i tornat com a mínim dues vegades"

I és cert, sols des de la feina personal, el compromís, la transparència i el treball desinteressat, és pot conjuntament amb la resta de persones d'un centre, engegar els motor del canvi.

dilluns, 23 de maig del 2011

Canvis quart d'ESO (2012-2013)

Canvis de quart de l'ESO

En quart de l'ESO es modifica el currículum, establint sis matèries obligatòries (set en les CC.AA. amb llengües cooficials), que seran:

  • Educació Física
  • Educació etico-cívica
  • Ciències socials, geografia i història
  • Llengua castellana, literatura
  • Llengua valenciana, literatura
  • Matemàtiques
  • Primera llengua estrangera

Per tant, s'introdueix com a gran novetat, Educació etico-cívica (falta veure la càrrega horària, però se suposa que va a veure incrementada la càrrega lectiva que disposava fins ara), on es va a potenciar la igualtat entre sexes com a tema fonamental.

Hi haurà també tres matèries d'un conjunt que establirà el Govern després d'haver consultat amb les CCAA, on se suposa que aniran diferenciades en itineraris per al futur acadèmic o laboral dels alumnes.

S'ofereixen tres vies diferents: una enfocada a batxillerat de lletres, una altra al de ciències i una altra a la formació professional, encara que cap d'elles tancarà les portes a canviar d'opinió al final de curs. A més els alumnes estudiaran com hem ressenyat abans sis matèries comunes(set, en les comunitat amb llengua cooficial), i tres específiques de la via escollida.

Batxillerat de lletres:

  • Educació Plàstica i Visual
  • Llatí
  • Música

Batxillerat de ciències:

  • Biologia i Geologia
  • Física i Química
  • Tecnologia

Cicles Formatius:

  • Alimentació, Nutrició i Salut
  • Ciències Aplicades a l'Activitat Professional
  • Tecnología.

Apareixen tres noves assignatures:

  • Alimentació, Nutrició i Salut
  • Ciències Aplicades a l'Activitat Professional
  • Iniciativa Emprenedora
Si vols accedir a la Llei Orgànica 4/2011 que modifica l'estructura del currículum de 4t d'ESO, fes un click en el títol d'aquesta entrada.

Noticia a el país en:

el país



PONDERACIONS DEFINITIVES ACCÉS A LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES VALENCIANES PREINSCRIPCIÓ 2011 (JUNY I SETEMBRE)


En aquesta entrada, i si feu un click sobre el títol, podeu accedir a les diferents ponderacions de les assignatures de 2n de batxillerat per a l'ácces als diferents graus que s'oferten a les universitats públiques valencianes.
Com a novetat destacar que finalment l'assignatura de Ciències de la Terra i Mediambientals ponderarà 0,2. en els graus adscrits a la branca de coneixement de Ciències i Ciències de la Salut.
També podeu vore en aquestes graelles els graus ofertats per les universitats públiques de la comunitat

diumenge, 22 de maig del 2011

Tropaeolaceae




Tropaeolum majus L

Nom vulgar: caputxina

És tracta d’una planta herbàcia perenne i anual, a menut enfiladissa o reptant. Presenta fulles arrodonides en forma d'escut de 3 a 15 cm de diàmetre, lobulades o dividides en segments, carnoses i de color verd. Flors de color taronja, en forma de trompeta, i amb esperons nectarífers, amb cinc pètals i vuit estams. Època de floració primavera, estiu i tardor. Presenta fruits carnosos, de color blanc i d’uns 12 mm d'ample. Flors, fulles i llavors comestibles, aquestes últimes adobades com les tàperes. L’excés d'ombra inhibeix la floració. Li agraden els sols ben drenats i pobres, s’autopropaga amb facilitat. Escapada de cultiu, trobem poblacions estables en els voltatnts dels camps de conreus de la pujada de Maseres.

Els principis actius que presenta són, glucotropaeolina ( Heteròsid sulfurats), àcid oxàlic i espilantol.

Araceae


Dracunculus vulgaris Schott


Nom vulgar: dragonera

Es tracta d’una planta perenne, de fins a més d'1 m d'alçada, amb tubercle subterrani i tija sense fulles. Fulles amb pecíol llarg, que s'amplia a la base en un disc de taques púrpures, làmina de 10-20 cm de llarg i 11-35 cm d'ample, profundament dividida en 9-15 segments el•líptics fins lanceolats i punxeguts. Bràctea de la inflorescència o espata de 30-60 cm de llarg, normalment glabra, per fora verdosa i per l'interior rogenca amarronada, la part inferior enrotllada, la superior gairebé plana amb la vora ondulat. Espàdix tan alt com la espata, sense o amb poques flors estèrils, apèndix de color porpra fosc, amb pedicle curt, clar. Baies vermell ataronjades. Verinoses. Presenta un olor peculiar que crida als insectes. No ha de ser ingerit per ser tòxic.

El fullatge és molt atractiu. Les tiges (de fet pseudotiges), que tenen de dos a quatre fulles grans en la part superior. La planta és una herba bastant robusta, solitària que poques vegades forma grups, es per això que quan estan en macetes, cal separar per divisió els bulbs fills. La pseudotiga és de color gris-verdosa amb nombrosos irregulars marques de color morat quasi negre, i capaç de suportar una inflorescència de més d'un metre de longitud sense necessitat de suport addicional. La làmina de la fulla és reniformes, poden ser de fins a 45 cm, brillants i de verd fosc, amb 7 a 19 lòbuls el•líptics, moltes vegades amb ratlles o marques. Les fulles moren normalment durant la floració. La flor és en realitat una inflorescència d'una espàdix, amb flors nombroses. Les flors reals - tant masculines com femenines - s'amaguen a l'interior de l'espata, que inclou una càmera en forma de bulb.

La sorprenent bellesa d'aquesta planta pot ser una mica xocant: doncs solta una olor nauseabunda semblant a carn podrida. L'olor desagradable de la carn podrida està dissenyat per atraure a les mosques per la pol•linització. Afortunadament, l'olor sol durar només un dia. Floració mes de maig.

Els pol•linitzadors potencials (principalment mosques, però també els escarabats estafilínidos i Scarabidinid) entren al tub de la espata i baixen fins accedir a les flors que hi ha l'apèndix espàdix.

Dioscòrides, ja comentava que el dracunculus (Dragontea),es una planta amb tija "clapat com el ventre d'una serp", que te principis actius per a controlar el càncer, és abortiu, cura la gangrena i és bo per a la vista.



Hyacinthaceae


Dipcadi serotinum (L.) Medic.


Nom vulgar: Marcet

Es tracta d’una planta bulbosa, glabra, de bulb ovalat, gran, amb un embolcall blanquinosa semblant al paper (túnica). Fulles en nombre de 4-6 que es troben disposades en roseta basal, són linears de vegades lanceolades, acanalades, i més curtes que la tija. Inflorescència fluixa, amb 3-20 flors i esporofils lanceolats que són un poc més llargs que els peduncles de les flors. Flors tubular acampanades, rectes quan són capoll, inclinades quan floreixen, mesuren de 12-15 mm de llarg, de grogues a marrons, encara que podem trobar en el municipi poblacions de flors verdoses. Els pètals es troben soldats entre si per la base, els 3 interiors estirats, els 3 externs revolts. Estams en el centre del tub corali, són interns. Època de floració d’abril fins juliol. Podem trobar-la per totes les zones muntanyenques de la localitat, les millors poblacions poden trobar-se prop de les cases d’Alberola.