La humanitat necessita de gran quantitat d’aliments per a sobreviure. Tot això, implica que els conreus cada vegada utilitzen mètodes més productius que solen tenir impactes ambientals negatius:
A) DESFORESTACIÓ.:
Degut a l’explosió demogràfica i la necessitat d’alimentació l’ésser humà dedica gran part de la superfície terrestre als conreus, produint la desforestació, de vegades, del bosc. Així les repercussions ecològiques més importants són.:
a.1.- Pèrdua d’oxigen.:
Els vegetals gràcies a la fotosíntesis, cedeixen oxigen a l’ambient. Quan una ampla superfície forestal desapareix, també ho fa l’oxigen que produeix la massa boscosa.
a.2.- Alteracions climàtiques.:
Les grans masses boscoses absorbeixen aigua del sol i l’envien a l’atmosfera, propiciant la formació de núvols i precipitacions. Quan desapareix un bosc, ho fa també la humitat i les precipitacions, augmentant la temperatura . El clima es torna àrid i el terreny pot arribar a desertitzar-se.
a.3.- Erosió del sòl.:
Els arbres retenen el sòl i afavoreixen la fertilitat, al desaparèixer queda exposat al vent i les precipitacions.
a.4.- Alteració del llit del riu i de la capa freàtica.
Al erosionar-se el sòl les partícules són arrastrades i dipositades en les conques dels rius, i finalment en els pantans. Aquestes partícules a la vegada que contaminen, fan minvar la capacitat hidràulica.
a.5.- Eliminació d’espècies.
El bosc constitueix l’hàbitat de nombroses espècies vegetals i animals, quan aquest desapareix ho fan també els éssers vius que allí vivien.
a.5.- Degradació estètica.
Representada per l’eliminació dels llocs naturals.
B) DESSECACIÓ DE ZONES HUMIDES.
L’activitat agrícola realitza de vegades la dessecació de zones humides ( marjal Pego-Oliva , la marjal de Carcaixent-Pobla Llarga, l’Albufera de València, etc. ), originant els següents efectes negatius.:
· Eliminació de la vegetació autòctona i de la producció agrícola pròpia de la zona.
· Eliminació de possibles reserves d’animals i vegetals, amb la destrucció de les cadenes ecològiques i de l’ecosistema.
· Alteració del nivell freàtic del sòl, ja que aquestes zones actuen esponges regulant el nivell d’aigües subterrànies que ens subministra a l’estiu, i absorbeix les aigües de pluja en els períodes de precipitacions intenses, evitant així les inundacions.
C) CONTAMINACIÓ PER ADOBS I PESTICIDES.
Tots dos s’utilitzen amb freqüència en l’agricultura per augmentar la producció dels conreus, així l’utilització dels pesticides sobre el medi ambient provoca.:
1º.- Destrucció de gran quantitat d’espècies útils o indiferents.
2º.- Provoquen l’aparició de rases resistents.
3º.- Contaminen les aigües de rec i potables.
4º.- S’acumulen en les plantes i animals i es transmeteixen d’uns a altres a través de les cadenes trofiques arribant finalment a l’ésser humà.
D) DOLENTA UTILITZACIÓ DEL SÒL.
Al utilitzar maquinaria pesada i tècniques agrícoles errònies, s’afavoreix l’alteració de les propietats fisico-químiques del sòl, la seua erosió i salinització, per arribar finalment a la aparició d’una zona semidesèrtica.
1.2.- Impacte ambiental de la ramaderia.-
L’impacte ambiental del ramat s’ha reduït, ja que la major part de ramats no pasten lliurement. Així i tot, hi ha zones i tipus de ramat que segueixen un sistema de pastoreig, produint sobre el medi ambient els següents efectes.:
a) Erosió del sòl.: el ramat al trepitjar el sòl , menjar herba de forma continuada i remoure el sòl, afavoreixen la seua erosió .
b) Empobriment del mantell vegetal, pel pasturar excessiu.
c) Eliminació d’espècies.: l’ésser humà per a protegir al ramat i conreus elimina espècies animals i vegetals que viuen en llibertat. Així es sacrifiquen, llops, raboses, porcs senglars, l’os, el teixó, etc.
1.3.- Impacte ambiental de la pesca.-
En l’actualitat els productes de la mar constitueixen un percentatge molt elevat de l’alimentació humana, degut a aquest fenomen resulten dos tipus principals d’impacte ambiental.:
A) Esgotament dels recursos pesquers
b) Extinció de les espècies.
1.4.- Impacte ambiental de la mineria.-
Des de l’edat de ferro l’ésser humà ha increment l’extracció i consum de minerals, aquests no són renovables i van esgotant-se poc a poc. Així els grans problemes que planteja la mineria són.:
a) Esgotament dels recursos naturals.
b) Destrucció dels terrenys, desforestació i erosió de les mines a cel ras.
c) Contaminació.
- De les zones properes a la instal·lació.
- Per residus estèrils originats per l’extracció i tractament dels minerals.
- Gasos i partícules en suspensió lliberades a l’atmosfera.
- Malalties. professionals dels treballadors/es.
- De rius i capes freàtiques per vessament.
A) DESFORESTACIÓ.:
Degut a l’explosió demogràfica i la necessitat d’alimentació l’ésser humà dedica gran part de la superfície terrestre als conreus, produint la desforestació, de vegades, del bosc. Així les repercussions ecològiques més importants són.:
a.1.- Pèrdua d’oxigen.:
Els vegetals gràcies a la fotosíntesis, cedeixen oxigen a l’ambient. Quan una ampla superfície forestal desapareix, també ho fa l’oxigen que produeix la massa boscosa.
a.2.- Alteracions climàtiques.:
Les grans masses boscoses absorbeixen aigua del sol i l’envien a l’atmosfera, propiciant la formació de núvols i precipitacions. Quan desapareix un bosc, ho fa també la humitat i les precipitacions, augmentant la temperatura . El clima es torna àrid i el terreny pot arribar a desertitzar-se.
a.3.- Erosió del sòl.:
Els arbres retenen el sòl i afavoreixen la fertilitat, al desaparèixer queda exposat al vent i les precipitacions.
a.4.- Alteració del llit del riu i de la capa freàtica.
Al erosionar-se el sòl les partícules són arrastrades i dipositades en les conques dels rius, i finalment en els pantans. Aquestes partícules a la vegada que contaminen, fan minvar la capacitat hidràulica.
a.5.- Eliminació d’espècies.
El bosc constitueix l’hàbitat de nombroses espècies vegetals i animals, quan aquest desapareix ho fan també els éssers vius que allí vivien.
a.5.- Degradació estètica.
Representada per l’eliminació dels llocs naturals.
B) DESSECACIÓ DE ZONES HUMIDES.
L’activitat agrícola realitza de vegades la dessecació de zones humides ( marjal Pego-Oliva , la marjal de Carcaixent-Pobla Llarga, l’Albufera de València, etc. ), originant els següents efectes negatius.:
· Eliminació de la vegetació autòctona i de la producció agrícola pròpia de la zona.
· Eliminació de possibles reserves d’animals i vegetals, amb la destrucció de les cadenes ecològiques i de l’ecosistema.
· Alteració del nivell freàtic del sòl, ja que aquestes zones actuen esponges regulant el nivell d’aigües subterrànies que ens subministra a l’estiu, i absorbeix les aigües de pluja en els períodes de precipitacions intenses, evitant així les inundacions.
C) CONTAMINACIÓ PER ADOBS I PESTICIDES.
Tots dos s’utilitzen amb freqüència en l’agricultura per augmentar la producció dels conreus, així l’utilització dels pesticides sobre el medi ambient provoca.:
1º.- Destrucció de gran quantitat d’espècies útils o indiferents.
2º.- Provoquen l’aparició de rases resistents.
3º.- Contaminen les aigües de rec i potables.
4º.- S’acumulen en les plantes i animals i es transmeteixen d’uns a altres a través de les cadenes trofiques arribant finalment a l’ésser humà.
D) DOLENTA UTILITZACIÓ DEL SÒL.
Al utilitzar maquinaria pesada i tècniques agrícoles errònies, s’afavoreix l’alteració de les propietats fisico-químiques del sòl, la seua erosió i salinització, per arribar finalment a la aparició d’una zona semidesèrtica.
1.2.- Impacte ambiental de la ramaderia.-
L’impacte ambiental del ramat s’ha reduït, ja que la major part de ramats no pasten lliurement. Així i tot, hi ha zones i tipus de ramat que segueixen un sistema de pastoreig, produint sobre el medi ambient els següents efectes.:
a) Erosió del sòl.: el ramat al trepitjar el sòl , menjar herba de forma continuada i remoure el sòl, afavoreixen la seua erosió .
b) Empobriment del mantell vegetal, pel pasturar excessiu.
c) Eliminació d’espècies.: l’ésser humà per a protegir al ramat i conreus elimina espècies animals i vegetals que viuen en llibertat. Així es sacrifiquen, llops, raboses, porcs senglars, l’os, el teixó, etc.
1.3.- Impacte ambiental de la pesca.-
En l’actualitat els productes de la mar constitueixen un percentatge molt elevat de l’alimentació humana, degut a aquest fenomen resulten dos tipus principals d’impacte ambiental.:
A) Esgotament dels recursos pesquers
b) Extinció de les espècies.
1.4.- Impacte ambiental de la mineria.-
Des de l’edat de ferro l’ésser humà ha increment l’extracció i consum de minerals, aquests no són renovables i van esgotant-se poc a poc. Així els grans problemes que planteja la mineria són.:
a) Esgotament dels recursos naturals.
b) Destrucció dels terrenys, desforestació i erosió de les mines a cel ras.
c) Contaminació.
- De les zones properes a la instal·lació.
- Per residus estèrils originats per l’extracció i tractament dels minerals.
- Gasos i partícules en suspensió lliberades a l’atmosfera.
- Malalties. professionals dels treballadors/es.
- De rius i capes freàtiques per vessament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada