La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

divendres, 8 de novembre de 2013

Patologia de l'aparell locomotor

 
Com ja hem treballat a l'aula, en les malalties de l'aparell locomotor, tothom considera fonamental l'anàlisi de les dades obtingudes mitjançant una història clínica detallada (anamnesi) i una exploració física minuicuosa. És gràcies a aquestes dades obtingudes que es pot establir una hipòtesi de treball sobre el tipus d'afecció responsable de les alteracions que es manifesten en el pacient.
Per confirmar la diagnosi (hipòtesi de treball), en general, cal efectuar una sèrie de proves o exploracions complementàries per a la diagnosi dels trastorns de l'aparell locomotor.
Bé és el moment de recordar de forma resumida, allò que hem treballat a l'aula envers les proves diagnòstiques i afeccions del locomotor:
  • Proves de laboratori, com l'hemograma, proteïnograma, VSG, factor reumatoide, etc.
  • Examen del líquid sinovial i les seues característques químiques, físiques i biològiques.
  • Biòpsia, extirpació de xicotetes fragments de teixit ossi per a la seua posterior observació.
  • Estudis amb raigs X, radigrafies. Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible emesa per un àtom en produir-se el salt d'un electró d'una órbita externa a una interna, pel fet d'haver perdut aquesta un electro per efecte d'una excitació exterior o d'una absorció per part del nucli (captura K).
  • Tomografia Axial Computada, TAC, en aquesta els raigs X travessen les estructures corporals en diversos sentits, ja que l'aparell emissor efectua un tall transversal al voltant de la zona corporal que és objecte d'estudi.
  • Gammagrafia Isotòpica Òssia, GIO, basada en l'enregistrament de les radiacions gamma que emeten els isòtops radioactius (tecneci-99m), després d'haver estat introduïts a l'organisme.
  • Artroscòpia, introducció de l'artroscopi a l'interior d'una articulació, el que permet observar els teixits que cobreixen l'interior de la cavitat articular.
Les afeccions de l'aparell locomotor es poden manifestar de diferents formes:
 
  • Símptomes, sensacions subjectives, d'entre les quals la més habitual és el dolor.
  • Signes, alteracions objectives que poden mesurarse, fractures òssies, inflamacions, deformaions òssies i articulars, sorrols articulars, alteracions de la mobilitat, tumefacció òssia.
Per vore el material que hem treballat a classe al llarg de les útimes setmanes feu un click damunt del següent enllaç:

Malalties i trastorns dels ossos

Intervencions quirúrgiques

dijous, 7 de novembre de 2013

Malalties i transtorns dels ossos

1º. Fractures òssies
Consisteix en el trencament total o parcial d’un o més ossos. Es produeixen quan la resistència de l'ós es menor que la força a la que es veu sotmès. Així la intensitat que ha de tenir un traumatisme per provocar la fractura dependrà del grau de flexibilitat de l’ós, que a més, va perdent-se amb l’edat.

TIPUS:

a)Fractures patològiques, sense cap tipus de traumatisme previ.

b)Fractures no patològiques

       b.1. Fractures completes, l’ós queda dividit en dos, tres, quatre o més fragments que romanen separats.

       b.2. Fractura comminuta, el impacte és tan intens que l’ós queda trencat en diferents fragments.

      b.3. Fractura incompleta, la continuïtat de l’ós no queda destruïda del tot, no es formen segments, i si se’n formen no estan separats entre ells. Diferents varietats:

             b.3.1. Fissures: pèrdua parcial de la continuïtat de l’ós.

             b.3.2. fractura en branca verda: afecta als ossos llargs del nens que no s’arriben a partir del tot.


c) Polifractures, més d’una fractura en diferents cossos del cos. 
Modalitats de les anteriors

 1.- fractura oberta, l’ós entra en contacte amb l’exterior

 2.- fractura tancada, no eix de l’interior del cos.





















2º. Luxació o dislocació

Desplaçament de les estructures òssies que formen una articulació, de forma que els ossos es separen i perden la seua relació normal.




3º.- Osteoporosi

 Afecció molt habitual de l’os, caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, acompanyada d’un augment de volum de l’os amb la conseqüent fragilitat d’aquest.

   TIPUS

   a. Osteoporosi primària idiopàtica 95%, no se’n coneix la causa, però els següents factors influeixen en la seua aparició:

   - Activitat física i una alimentació variada.

   - Vida sedentària i dieta rica en proteïnes ( dolent)

   - Els nivells de certes hormones , paratirina, calcitonina, hormones sexuals.



a.1. O.P. Post menopausica: disminució sobtada de la producció d’hormones sexuals (estrògens), també es pot donar per extirpació de les gònades sexuals (ovaris).

 a.2. O.P. Pre senil, En homes adults es veu afavorida per la disminució d’andrògens.

 a.3. O.P. Senil, a partir dels seixanta cinc anys, afavorida per la variació dels nivells de parathormona i calcitonina.

 a.4. O.P. Comuna, afavorida per la ingesta pobra en calci.



   b. Osteopososi secundària 5%, originada per altres malalties que alteren el metabolisme ossi, diabetis, alcoholisme, etc.

   Quasi sempre se manifesten per l’aparició en el pacient de fractures òssies patològiques.