La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

divendres, 31 de maig de 2013

Orchidaceae




Ophrys apifera  Huds. 

Nom vulgar: orquídia abella

 
És tracta d’una orquídia monopoidal i terrestre de la familia Orchidaceae. És un geòfit que presenta un tubercle subterrani, globular i xicotet que serveix com una reserva d'aliment. D'aquest tubercle ix la tija floral erecta i sense ramificacions. Durant l'estiu aquesta orquídia està inactiva i és al final de l'estiu-tardor quan desenvolupa una roseta de fulles. Començant també a desenvolupar-se un nou tubercle, el qual madura la primavera següent. En la primavera següent la tija floral comença a desenvolupar-se, i durant la floració les fulles ja comencen a marcir-se, trobant sols la inflorescència.
 


La planta sol mesurar fins 30 cm d'altura. Les fulles són oblong lanceolades, arrodonides, de color verd blavós, formant una roseta. Com hem dit és desenvolupen a la tardor i poden sobreviure a les gelades del hivern.

Les flors posseeixen un label de gran grandària, que té un color marró fosc amb taques marró més clar, línies blanques i groc pàl·lid. En el label podem trobar tres lòbuls amb els laterals que estan tornats cap a avant amb uns pèls fins i sedosos. El lòbul major és arrodonit i bombat amb una base de pèls blanquinosos, sovint tenen taques violeta fent una X o una H. Els sèpals són de la mateixa grandària i consistència, d'uns 7 mm de longitud i un color rosat homogeni. L’androceu està format per un únic estam format per dos teques. El fruit és una càpsula allargada que te una única cavitat. El gineceu consta d’un ovari ínfer.

De dos a deu flors es desenvolupen en la tija floral amb fulles basals. Les flors són úniques, no solament per la seua inusual bellesa, gradació de color i formes excepcionals, sinó també per la ingenuïtat amb la qual atrauen als insectes. El seu label imita en aquest cas a l'abdomen d'una abella femella, així aquesta planta està especialitzada a atraure a abelles mascle perquè pol·linitzen la flor. Solen ser pol·linitzades per abelles del gènere Eucera en la regió mediterrània.

A la localitat la trobem en clars de matolls sobre substrats calcaris, es abundant al municipi.

Cactaceae

 
Mammillaria karwinskiana subsp. nejapensis (R.T. Craig) D.R. Hunt 1997 
 
És tracta d’una espècie que creix solitària. La tija de color blau-verd a verd fosc, globular i de forma cilíndrica de 7-10 cm d'altura i aconsegueix una grandària igual de diàmetre. Presenta les arèoles de forma piramidal p contenen làtex. Les aixelles estan plenes de pèls, que semblen com xicotets pinzells. Les espines centrals falten per complet o és només un esbós, són de color blanc o groguenques, sempre amb la punta molt fosca, semblant en color a la franja central que apareix a les flor, tenen una longitud de 5.5 cm. Les 4-8 espines radials són subulades, rectes o lleugerament corbades, de color vermellós i guix amb el temps, mesuren de 0,4 a 3 centímetres de llarg. Les flors són de color blanc amb una franja central de color porpra, mesuren fins a 2,5 centímetres de llarg i 1,5 centímetres de diàmetre. Els fruits són rojos brillants i contenen les llavors de color marrò.
 
 

dimarts, 28 de maig de 2013

Vida quotidiana


La competència pels aliments, l’espai i altres exigències quotidianes i ecològiques, és la bandera roja que enarborem tots els éssers vius en la nostra lluita per la supervivència. Aquesta és una de les formes de presentar el problema de les relacions entre enemics. Molts de nosaltres ens pregunten el perquè d’aquesta lluita per l’existència, d’aquesta rivalitat costant, de l’existència d’aquesta dura llei de la natura del devorador i el devorat, de l’opressor i del oprimit.
Millor encara, perquè la vida d’un a de representar la mort d’un altre? Mirem al nostre voltant, la pròpia Natura dota a tots els éssers vius d’una irreprimible voluntat de créixer i deixar palès qui és el més fort, el que més pot, i deixa després, morir a milions d’aquests de fam.
Però en el cas que aquest continuat i meravellós desenvolupament de la vida, en el que tots aprofitem àvidament la menor oportunitat, es materialitza, resulta doncs que no correspon a l’equilibri de les lleis naturals de l’harmonia i de la selecció, és per això, que de forma irremeiable, el conjunt orgànic, compost per nombrosos individus, acaba per desorganitzar-se i sucumbir.
És com si una voluntat oculta, però sempre present, tingués cura de que tots els éssers vius tinguérem el mateix dret, igual els grans que els menuts, els poderosos que els dèbils, els complicats que els simples, els violents que els pacífics.
Com a botànic tinc molt clar que a les plantes els ha estat vedada la capacitat de fugir, però no per això deixen de defensar-se, ho fan amb substàncies amargues, desagradables al gust, i soltant verins, el que podem anomenar una guerra química. Però, i nosaltres? En l’espècie humana caldria preguntar-se que és allò que preval, l’astúcia, la intel•ligència, la força, la velocitat, la sagacitat, la capacitat de resistència, d’imitació; la protecció activa, o la passiva; o una barreja de totes elles .
Nosaltres, els anomenats “Homo sapiens”, els homes pensadors, som sense cap dubte un ésser viu més d’aquest planeta, i per tant estem sotmesos, ens agrade o no, als inconvenients de la VIDA.

dilluns, 27 de maig de 2013

Aquifoliaceae


Ilex aquifolium L.

El grèvol és un arbre o un arbust típic de la vegetació atlàntica europea i d'alguns indrets de la muntanya mitjana mediterrània. Creix en  boscos o fileres de bardisses, fins a altituds de 1000 o 2000 metres.

Es tracta d’una planta dioica que pot arriba a fer fins 20 metres d'alçada però molt sovint –lo en forma arbustiva. El seu port és esvelt, cònic o piramidal, sempre segons la varietat. Les branques són ascendents als arbres joves i amb el temps es torna dens i irregular. Es manté verd tot l'any.

Presenta una arrel axonomorfa, amb una arrel principal que creix en profunditat, de la que parteixen arrels laterals o secundàries que s'estenen horitzontalment o obliquament, fins a envair completament el sòl.

La seua escorça és llisa i d'un color verdós. A partir del segon i tercer any va prenent un to gris fosc definitiu. Amb el temps, l'escorça es torna aspra i nuosa. La tija pot presentar ocasionalment una mena de berrugues.

 Fulles senceres punxants, escleròfil·les, perennes, alternes, ovals o el·líptiques, simples i oblongues. Tenen una grandària de 6 a 8 cm de longitud i de 3 a 4 cm d'amplada. Són coriàcies i de color verd fosc brillant a l’anvers i al revés d'un color més clar, mat i pàl·lid. L'àpex té una petita i aguda espina i el peciol és gruixut i aplanat, d'1 cm de longitud.

És una planta dioica. Els femenins són els que tenen els fruits. Als exemplars masculins, les flors apareixen en grups axil·lars de color groguenc. En canvi, en les femenines, les flors estan aïllades o en grups de tres i són petites i de color blanc o lleugerament rosat.

Les flors són actinomorfes, tètrades i es disposen en inflorescències axil·lars cimoses. El calze té 4 sèpals de 1 × 1,5 mm, ovalats, pubescents i parcialment fusionats a la base. La corol·la té 4 pètals de 4-5 x 2-3 mm, oblongs-obovats, glabres i una mica soldats a la base. L'ovari és súper, tetralocular, amb un primordi seminal per cavitat. Són flors petites, de 16-8 mm i procedeixen de capolls de color púrpura. L'androceu està format per tants estams com pètals que apareixen alternats amb aquests i estan soldats a la base de la corol·la. Les flors surten a finals de la primavera o a principi de l'estiu.

El fruit és una drupa, globós i de color vermell brillant. Té de 7 a 8 mm de diàmetre. És carnós, pisiforme i conté al seu interior 4 o 5 llavors negres de 7 a 8 mm que no germinen fins al segon any. Floreix a la primavera i fructifica a l'estiu, i quan els fruits acaben de madurar a la tardor són un aliment important pels animals del bosc. Són tòxics pel humans. Conté ilicina.

Hyacinthaceae


Ledebouria socialis (Baker) Jessop 1970

Anomenat vulgarment jacint de fusta, es tracta d’un geòfit que apareix formant xicotets grups que sobreviuen sequera amb facilitat i de manera eficaç, com qualsevol planta suculenta. És una espècie nadiua de la província del Cap a Sud Àfrica.

El bulb de color verd a porpra, amb túniques exterior seques que impedeixen pèrdua d'aigua, 2-4 centímetres de cm diàmetre, sol presentar el coll del bulb per damunt terra, i solen aparèixer en grup, es podreix si s’enterra. Presenta fulles de 10-15 cm llarg i 2 cm ample, són carnoses,i presenten sobre un fondo de color verd plata, taques que poden ser de color verd – fosc, turquesa, oliva o aiguamarina, el revers de la fulla sol ser morat.
Les flors apareixen en xicotets xanglots i tenen forma acampanada, són menudes però vistoses, com es pot vore a la fotografia presenten un color verdós morat-rosa amb una ratlla rosa xicoteta que recorre pètal, pot presentar fins a 20 flors o més, major nombre a mesura que el bulb alcança edat.

Floreix de finals de la primavera fins ben entrat l’estiu. Sovint és conreada i creix bé amb cura mínima.


diumenge, 26 de maig de 2013

Syrphidae


 
Episyrphus balteatus (De Geer, 1776)

 Nom vulgar: mosca cernidora

És tracta d’una espècie d'insecte de la família Syrphidae, estesa per tots els continents. Fàcil d’identificar per les estretes bandes negres addicionals en els segments abdominals 3 i 4. Com la majoria d'altres sírfids, imita a un insecte molt més perillós, la vespa solitària, encara que és una espècie bastant inofensiva. El tòrax presenta bandes grisenques longitudinals. Les dues ales presenten una venació característica, hi ha una falsa vora en el marge posterior, format pel marge extern de la cel·la discal i la vena 4 que corre paral·lela al vertader marge.
Presenta una grandària d'uns 2cm. S'assemblen molt a les vespes. Habita als jardins, prades, fites del bosc i camins. La reproducció la realitzen fent la posta al costat de colònies d’àfids, dels que s’alimenten exclusivament les seues larves.. Piquen als pugons, els llancen a l'aire i, finalment, els succionen. Es per tot açò que últimament s’utilitza per la control biològic d’àfids. De fet una larva consumeix de 300 a 500 àfids.

Igual que en la majoria dels altres sírfids, els mascles poden ser fàcilment identificats pels seus ulls holoptics, ulls compostos, és a dir, ulls compostos d'esquerra i dreta tocant la part superior del cap.
 
 

dissabte, 25 de maig de 2013

Cactaceae




Rebutia albipilosa F.Ritter

Espècie de cactus de forma esfèrica a columnar , de 3-8 cm ample, 4-6 cm alt, i que en general forma grups de diferents individus. Presenta flors diürnes de dos a tres centímetres de diàmetre i de color taronja que creixen sobre les arèoles, amb reflexos daurats, els tubs de les quals han acabat d'unir-se en el creixement amb del pistil on es tornen tal·losos i velluts. Arèoles blanques de 30 a 40 espines blanques, toues i llargues, la majoria d'1 cm de llarg, les de mes endins de 2 a 5 cm de llarg, presenten a dalt un color marró clar. Pericarpel amb pèls blancs. És endèmica de Jujuy i Salta a Argentina i Chuquisaca, Potosí i Tarija a Bolivia.
 
 

dimecres, 22 de maig de 2013

Cactaceae


Gymnocalycium bruchii (Spegazzini) Hosseus

Es tracta d’una espècie de cactus menut, amb una tija de forma esfèrica una mica aplatada, presenta una arrel napiforme. Tija amb epidermis de color verd obscur amb l’àpex deprimit, d’ aproximadament 60 mm de diàmetre i uns 40 d’altura, de 11 a 14 costelles dividides i amb tubercles arrodonits. Presenten de 12 a 14 espines de 6 mm de longitud, blanquinoses i amb la base parda, són fines, setàcies i recorbades cap a l’interior de la costella. Les espines centrals generalment estan absents.

Les flors són infundiliformes d’uns 35 mm de diàmetre i 30mm d’altura, desenvolupant-se en les proximitats de l’àpex. Pericarpels de color verd oliva amb vora més clara i la punta rosa obscura. Tèpals externs espatulats de color rosa amb una estria central més obscura, tèpals interns lanceolats de color rosa pàl·lid a lila.

L’estil és de color groguenc amb un estigma dividit en 8 o 10 lòbuls groguencs blanquinosos. Fruit globulós de color verd de 1 a 1,4 cm de diàmetre.

 

Coordinació hormonal




Als comentaris podeu vore les notes obtingudes, si voleu cap cosa deixeu el missatge als comentaris

La LOMQE, o llei Wert

Qui demanava fa uns anys que s’arribarà a un acord entre les forces polítiques i socials per a donar estabilitat al sistema educatiu espanyol, sembla haver-ho oblidat, i segons tenen previst, el Consell de Ministres donarà la llum verda aquest divendres, a l’avantprojecte de la sèptima llei en 37 anys de democràcia; la única que ha aconseguit el rebuig de totes les organitzacions representatives de la comunitat educativa de l’ensenyament públic, així com de la majoria de partits amb representació parlamentària, doncs com diu tothom, no hi ha hagut ni negociació ni acord, pràctica habitual actualment al nostre parlament.
 Com es pot seguir endavant amb una llei que suposa una tornada enrere a mes de tenir un rebuig majoritari de tots els sectors de l’ensenyament públic, i que, d'una banda, suposarà la legitimació d'una política de retallades i, per un altra, la reinstauració d'un model ideològic d'escola esbiaixat, classista i segregador; que atempta contra la cohesió social.
 Si feu una ulladeta a la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), a grans trets podreu trobar com:
  •  Defineix l’educació no com un dret si no com un factor productiu.
  •  Considera l’educació infantil como una etapa assistencial i no educativa.
  •  Facilita i consolida la segregació d’alumnes, blindant per llei els concerts amb les escoles que segreguen.
  •  S’allunya d’un model integrador i respectuós basat en el laïcisme en l’escola pública i que reserva les creences pròpies per a l’espai privat, i per contra potencia un model adoctrinador i ideològic, potenciant les creences religioses que incentiva l’elecció de l’assignatura de religió per part de l’alumnat.
  • Recentralitza la política educativa amb mesures com l’increment de la definició de continguts per part del govern central
  • Atempta contra la normalització de la nostra llengua i la tasca de cohesió social que ve significant el model d’immersió lingüística.
  •  Implementa revalides, avança l’elecció d’itineraris sense garantir el dret d’igualtat d’oportunitats en l’etapa obligatòria.
Y com sempre no va acompanyada d’un estudi econòmic seriós dels costos efectius i dels compromisos en el temps del seu finançament. Per tant, cal recordar-li al nostre ministre Wert, que no es per a posar-se medalles el fet que professorat, alumnat i pares i mares i per primera vegada, hagen secundat de forma unitària la vaga de hui.
 Segons la nostra consellera d’educació, els que hui hem exercit el nostre dret a la vaga i hem deixat d’ensenyar a les aules, deuriem replantejar-nos allò que estem fent, que això li falta a l’educació al país.
 Però pense que hui hem donat una de les millors classes que es poden donar, doncs l’escola, el institut i la universitat, no sols deuen transmetre i treballar conceptes, si no també valors, i ser coherent amb un mateix, en allò que creu i defensa, a més respectar a la resta, pensen el que pensen, es treballar cap al impuls dels grans canvis educatius que necessitem per al futur de la nostra societat i els nostres joves.

Cactaceae



Opuntia máxima Mill.
 
 Nom vulgar.: Figuera de pala

És tracta d’una espècie molt polimorfa, es un faneròfit molt ramificat de fins 5 m d’altura que presenta de tiges carnoses, amb branques constituïdes per pales de forma el·líptica, aplanades, de 20 a 50 cm de llargada per uns 10 a 30 cm d'amplada i uns 2 o 3 cm de gruix, de color verd, anomenades pales o cladodis, que es troben superposats els uns als altres. En aquesta planta els cladodis prenen la funció fotosintetitzadora ja que les fulles són molt menudes, d'uns 3 mm, i cauen aviat. En el seu lloc, dins una xicoteta àrea circular apareixen les espines, 1 o 2, llargues i rígides, envoltades d'altres de molt xicotetes, fines i corbades, que gairebé no es veuen però que si es toquen amb els dits es trenquen i queden clavades a la pell.
 


 Les flors naixen de les arèoles del marge superior de les pales, aquestes són grogues, encara que també poden ser taronja, són sèssils, grosses i molt vistoses, amb nombroses peces florals, de 7 a 8 cm de diàmetre i amb les peces periàntiques petaloides, hermafrodites, solitàries, sèssils i actinomorfes, el periant és doble. Estil unflat en la base, en forma de botella i de color blanc rosaci on destaca un estigma verd pàl·lid. La floració s'esdevé entre maig i juliol. Floreix un vegada a l’any

El fruit, anomenat figa de pala, és una baia espinosa ovoide, de 5 a 9 cm, amb un melic enfonsat, de taronja a vermellosa quan madura i amb gran quantitat de llavors, que tenen forma subovoide. La fructificació s'esdevé entre els mesos de juliol i agost. Cultivada i naturalitzada a la localitat, on creix de forma subespontània els millors exemplar podem trobar-los als voltant d’hort abandonats. Presenta dispersió zoocora.
 
 

dimecres, 15 de maig de 2013

Iridaceae


Iris latifolia (Mill.) Voss
Nom vulgar: lliri blau

Es tracta d’una espècie de lliri que es caracteritza per les fulles marcadament linears, aproximadament tan llargues com la pròpia tija, acanalades, les inferiors de 25 a 70 cm per 5-8 mm d'ample, blanquinoses i més o menys membranoses pel costat còncau, i de verd més intens l’altre; les superiors més curtes i més amples. Tija foliosa, no ramificada, de vegades fistulosa, i pot arribar fins als 65 cm. Presenta un bulb amb arrels no persistents i túniques papiràcies. Presenta fins a tres flors actinomorfes i hermafrodites de color blau viu, en ocasions blanques, proveïdes de dues espates iguals, i molt dilatades que envolten l'ovari; peduncle curt i tèpals desiguals, els externs amb un limbe obovat i emarginat, tan llarg com la part estreta que ho sosté, amb lamina arrodonida tan llarga com l'ungla, aquesta triangular de 2,5 a 3 cm d'ample i igual o més curta que el limbe del segment, amb una taca grogenca i que poden tenir un floc de pèls molt més llargs que els interns, els quals són erectes i bilobulats; totes les peces es solden en la base formant un tub d'uns 5 mm de llarg, amb tres estams i estils petaloides, amples i amb tres braços. El gineceu consta d’un ovari trilocular, El fruit és una càpsula allargada i angulosa que té al seu interior varies llavors globoses, rugoses i de color marró obscur. Floreix de maig a juliol.
 
 

Cactaceae



Rebutia muscula Ritter & Thiele

Espècie de cactus que es caracteritza per formar xicotets grups de tiges globoses que amb l’edat es van allargant, poden arribar a tenir fins a 8 cm de diàmetre. La tija pot tenir de 25 a 40 costelles, que en la major part d’exemplars estan mal definides, presenta arèoles circulars amb llana blanca; de 50 a 55 espines blanques i toues, com a truges, i no hi ha forma de distingir les radials de les centrals, poden arribar a tenir fins a 6 mm de llargària.

Les flors com és característic del gènere en forma d’embús, de color taronja, fins a 5 cm de llargària i 4 de diàmetre, els tèpals externs presenten un color taronja verdós i els interns són d’un intens taronja foc. L’estigma de color verd pàl·lid, els filaments i l’estil són blancs. Tant el tub floral com l’ovari mostren fines escates en les aixelles de les quals brollen finíssims pèls blancs. Floració diürna, finals de maig.

 Les llavors de color negre mat, presenten forma bovejada. Endèmica de Bolivia.



dimarts, 14 de maig de 2013

Cactaceae




Sulcorebutia taratensis var. minima


Espècie de cactus menut que es caracteritza per la gran quantitats de caps que presenta. Les tiges són de globoses a elongades, de color ver grisos a verd fosc amb algun que altre colp de vermell, diàmetre que varia 1-2,5 cm, i una alçada que va dels 2 fins als 5 cm. Espines curtes, aplicades, de color blanc crema a marró clar, les radials de 9 fins a 12 o més, i que tenen aproximadament fins a 3 mm, romanen molt de temps en les arèoles, són aciculars aplicades blanquinoses i marro a la base, presenta costelles que es distingeixen amb dificultats, de forma tubercles oblongs estriat romboïdals. No presenten espines centrals.

Les flors són solitàries i hermafrodites actinomorfes i de color magenta que sorgeixen de les arèoles, tenen uns 3,5 cm de llarg i 4,5 de diàmetre. El periant està compost, generalment, per nombrosos pètals disposats en espiral, amb aspecte petaloide. Tèpals externs més obscurs i de color i consistència semblant a la dels sèpals, per tant podem dir que tenen un aspecte sepaloide. S'uneixen de forma basal per a formar un hipant o tub periàntic. L’androceu està format per nombrosos estams, amb seqüència centrífuga. El nectari està constituït per un anell en la superfície interna del tub periàntic. El gineceu es compon de 3, i l'ovari és ínfer. Floreix al final de la primavera. Fruit de verd oliva a marró vermellós a la maduresa. Fruits de color negre.
 


 

dilluns, 13 de maig de 2013

Cactaceae




Echinopsis chamaecereus H. Friedrich & Glaetzle

Aquesta espècie presenta tiges columnars que arriben a aconseguir una d’uns 15 cm, creixen horitzontalment i mesuren entre 1,5 i 4 cm de diàmetre. Són de color verd clar i normalment posseeixen entre 6 i 10 costelles, poc prominents i tubercúlides.
Les flores són diürns, i comencen la floració a l'estiu, tenen forma d'embut de 5 a 7 cm de llarg, de color roig ataronjat, amb pericarpi escamós i amb vellositat.
Els pètals més externs tenen el seu extrem agut. Els més interns són més curts i més obtusos. Presenten els estams rojos i més curts que els pètals. Pistil verdós groguenc.
 
 

Gesnerianaceae


Streptocarpus grandis "blue"

Planta monocàrpica, unifoliada i perenne, fulla fins a tres vegades més llarga que ampla. Flors amb el tub de corol·la estret, estigma normalment bilobat i gelatinós .Aquesta espècie és nadiua d’Africà i Madagascar, mal anomenada prímula de cap, flors de blaves a porpra que naixen del nervi central de la única fulla de color verd fosc, que posseeix la planta. Creix molt bé sobre una mescla de parts iguals feta de sorra, terra de jardí i torba granulada. Requereix al voltant 15 hores de llum al dia per tenir una floració i creixement fort. No hi ha que regar la planta per damunt, i al evitar mullar la fulla, millor per immersió. Per allargar la floració cal eliminar els pedicels florals secs.
 
 

 

dissabte, 11 de maig de 2013

Lamiaceae


Teucrium pseudochamaepitys L.
 
Nom vulgar: iva borda

Es tracta d’una planta perenne, hirsuta, rarament glabra, que pot arribar a fer de 20-50 cm d'alt. Presenta una tija erecta, no ramificada i de base llenyosa, amb fullatge dens. Fulles oposades de fins a 70 mm, pinnatisectes o bipinnatisectes, amb lòbuls de 0,5-2,6 mm d'amplària, linears o linear-lanceolades, revolutes, amb feix densament pubescent amb pèls llargs pluricel·lulars i revés curtament pubescent i amb glàndules assegudes, les superiors freqüentment tripartides amb folíols linears, d'1-2 mm d'ample, punxeguts. 

Presenta verticils de 2 flors hermafrodites oposades i en xanglot terminal fluix. Calze amb borrissol glandulós i 5 dents tan llargues o més que el tub. Corol·la blanca fins a rosa , d'1-1,5 cm de llarg, el doble de llarga que el calze. Llavi superior absent. L'inferior de 5 lòbuls. Tub corol·lí sense anell de pèls. 4 estams i l'estigma molt excedents. L'ovari madur es divideix en 4 frutículs (núcules) amb costelles longitudinals i àpex reticulat. A la localitat podem trovar-la formant part de matolls secs i assolejats sobre substrat bàsic.
 
 

Cactaceae


Rebutia heliosa Rausch

Es tracta d’una espècie solitaria que forma grups molt ràpidament en cultiu on s'amanolla, presenta tiges globoses o en forma de cilindre curt, d’uns 8cm d'alt i 3,5cm d'ample, de color verd clar, amb unes 25 a 40 costelles disposades geomètricament en espiral, arèoles prominents amb llana marró; unes 20 a 26 espines radials aixafades contra el cos, de 1mm,són blanques amb la base marró. Les flors són diürnes i de llarga duració, infundiliformes, naixen en la base de les tiges, sónde color taronja, i presenten uns 5cm de llarg per 4 cm d’ample, amb el tub estret i l'estigma blanc. Fruit de 3mm de diàmetre, d'escarlata a porpra, cobert amb pèls blancs i amb poques llavors en cada fruit. Llavors són negres, esfèriques i amb la testa solcades de papil·les. Procedeix de prop de Tarija, en el camí a Narváez, Paso de las Cajas (Bolívia), on creix entre 2400 i 2700m sobre el nivell del mar.
 

divendres, 10 de maig de 2013

Cactaceae



 
Parodia mammullosa subsp. submammullosa (Lem.) Hofacker

 Els exemplar d’aquesta espècie solen créixer individualment, presenten una tija característica de color verd brillant a fosc. Al principi esfèrica i amb l’edat es torna cilíndrica aconseguint una grandària de fins a 8 cm d'altura i un diàmetre de 6 a 13 cm. A voltes, les costelles estan quasi completament ocultes per les espines entrellaçades. Té de 13-18 costelles verticals. Les arèoles es troben entre els geps amb una a quatre (o més) espines centrals rectes i fortes de color blanc a gris o marró, amb una longitud de fins a 2 cm (rarament fins a 4 cm). Una de les espines centrals és aplanada de tant en tant. Les espines centrals no es distingeixen fàcilment de les sis espines radials, que són blanquinoses i generalment aciculars, de 0,5 a 1 cm de llarg.


 Aquests subespècie sol tenir el menor número de costelles (aproximadament 13), aproximadament 6 espines radials que estenen cap a fora horitzontalment, i dos centrals planes, de les qual un es més llarg i assenyala cap avall, i un altra una mica més curta i assenyalant cap amunt. Les espines són groguenques i amb la punta marró, la més gran té una base vermella quan es jove, i més tard va girant a gris.).

Les flors de color groc daurat, sovint són brillants i rosades ​​aconseguint de 3,5 a 5,5 centímetres. Els fruits són esfèrics i de parets primes, i són allargats en forma de tub en la maduresa. Contenen llavors que estan finament tubercúlides i posseeixen un fil cridaner. Fruits globosos que s’allarguen quan maduren.
 

Euphorbiaceae


Euphorbia exigua L.

Nom vulgar: lleterola exigua

Lleterola de cicle anual glabra que pot arribar atenir un port de 20 cm, tiges erectes i de vegades postrades. Es reconeix per les fulles linears, oblongues, cuneades i sèssils. Les flors es reuneixen en inflorescències cimoses, de tipus pleocasi o dicasi tant les masculines com les femenines els falta el periant. Nectari groguenc o rogenc apendiculat, Els fruits recoberts de berrugues. La seua inflorescència és un ciati. Llavors subovoides i tubercúlides. Abundant a la localitat on podem trobar-la en pasturages subnitròfils secs.



dijous, 9 de maig de 2013

Cactaceae




Parodia scopa ssp. scopa (Spreng.) Backebergr

Es tracta d’una espècie que presenta diferents varietats reconegudes. Aquesta subespècie presenta una tija de columnar a clavada amb l’edat i que va deprimint-se apicalment; de color verd fosc, curta, pot arribar a una altura de 30 cm (rarament 50 cm) i 10 cm de diàmetre. Generalment exemplars solitaris però poden produir amanollament amb l'edat; amb 30-35 costelles, i 3-4 espines centrals vermelloses i unes 40 espines radials blanques platejades que cobreixen quasi per complet la tija.
 

 
Flores de 4 cm apareixen en la part superior de la tija formant una mena d’anell; són groguenques clares brillants i estigma vermellós, de 2 a 4 cm de llarg i de 3,5 a 4,5 cm de diàmetre. Fruits globosos aproximadament de 7 mm de diàmetre, que s’obrin a la maduresa, dels que ixen nombroses llavors tubercúlides.
 
 
 
Parodia scopa ssp. succinea (F. Ritter) Hofacker and P. J. Braun
Tija globosa de color ver clar, presenta de 18 a 24 costelles, amb 15-30 espines radials de color blanc trencat, i de 8 a 10 centrals blanc groguenques. Les flors són grogues i brillants.


 

Cactaceae




Rebutia minuscula K. Schum

És l'espècie tipus del gènere i una de les cinc citades per Kiesling (1999) per a l'Argentina. Cal destacar que presenta una gran variabilitat en el seu hàbit, forma i grandària de la tija, disposició de les seues mamellons, nombre, longitud i color de les espines; també varia el color de les seues flors entre roig i ataronjat i la disposició de les flors al llarg de la tija. L'ornamentació de les arèoles florals, presència o absència de pèls i truges, i el grau de soldadura de l'estil amb el tub floral, també són trets variables dins de l'espècie, els que poden ser interpretats de diferents maneres. Buxbaum (1953) esmenta que en R. minuscula les arèoles florals no tenen pèls ni truges i que el tub floral no està soldat a la base de l'estil. Per contra, i usant aquest nom en un sentit més ampli, Hjertson (2005) distingeix a R. minuscula, entre altres caràcters, per tenir arèoles florals amb pèls, amb o sense truges i "tub floral sòlid", és a dir, l'estil, en part, soldat al tub.



Tiges generalment solitàries, de globoses -deprimides a cilíndriques, d'1-14 cm long. x 2-8 cm diàmetre., per excepció claviformes. Mamellons de base tetra a hexagonal disposats en forma espirejada. Espines (10-)25(-30), blanquinoses o amb la punta i la base castanyes, groguenques o castany fosques fins a de 25 mm long.; rectes i generalment febles. Flors nombroses (±15 simultànies), de 3-5(-6) cm *long. x (2-)3-4 cm diàmetre., situades lateralment en la tija en la porció basal, mitjana o superior, mai apical, infundibuliformes, completament roges, a voltes roig- sanguínies, o amb el receptacle groguenc i perigoni roig, castany vermellós a ataronjat o violeta-rosat. Estams nombrosos (±63), amb filaments blanc- groguencs o rosats, disposats espiraladament al llarg del tub floral en ±14 mm *long. Estil de blanquinós a vermellós; estigma blanquinós. Arèoles florals del receptacle generalment glabres, a voltes algunes basals del tub i del pericarpel amb pocs pèls curts; amb 1-5(-10) truges o sense elles. Fruit de globós a subglobós, a voltes piriforme, verdós, groguenc, rosat fins a vermellós; escates triangulars a amplament triangulars de aprox. 2 mm long. x 1 mm *amplitud., carnoses en la base i membranoses en l'àpex, glabras o glabrescents. Llavors nombroses, generalment xicotetes de 0,8-1,2 mm *long., testa negre brillant; cèl·lules de la testa en l'àpex de la llavor amb projeccions cònic-truncades o cònic-acuminadas que es disposen més o menys agrupades en una cresta o bé es troben disperses.
 
 
 
 
 

dimecres, 8 de maig de 2013

Cactaceae

 
Rebutia perplexa Donald
 
Es tracta d’una espècie que forma coixins per agrupament de nombroses tiges d’estructura globosa o en forma de cilindre curt, d'1,2 a 1,5cm de diàmetre i d'1,5 a 2cm d'altura, de color verd brillant, amb unes 16-18 costelles tubercúlides, arèoles xicotetes i redones amb llana marró; unes 5 espines centrals i 15 espines radials, d'1 a 2mm, de color groc o marró. Les flors són impressionants, de color rosa pàl·lid al principi i després lila rosat, de 3 a 3,5cm de llarg i 2,5 a 3cm d'ample i l'estigma blanc. Fruit de 2,5 a 3mm de diàmetre, marró vermellós o verd oliva.