La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dijous, 13 de desembre de 2012

El professor/a i el clima de l'aula


¿Quina importància pot tenir la nostra conducta en la configuració del clima de l’aula?

Cal recordar que quan estem a classe, no sols estem comunicant i treballant coneixements de la nostra àrea, si no que també mostrem la nostra personalitat i posicionament davant d’allò que estem tractant. La importància de la nostra conducta verbal o no verbal pot incidir en tot moment en la configuració del clima de l’aula.

Pensem:

El to de veu, les postures corporals, la mirada, el domini de l’espai (aula), la forma de gesticular,i fins i tot els silencis, poden influir en la creació del clima de l’aula.



¿ De quina forma participa el professor/a en predir i capejar les borrasques o fenòmens que afecten al clima d’ensenyament aprenentatge del grup-classe?

De nosaltres, generalment, se’n espera molt; deguem ser una font quasi infinita de recursos a la vegada que d’estímuls, i si bé és cert, que tot açò en cert moment ens pot angoixar, també ho és que de nosaltres depèn (almenys a la nostra aula) que açò no passe.

Tant es així, que aquesta tasca pot ser més senzilla, si tipifiquen que és allò que volem, i protocol·litzem un Pla de Treball que ens ajude a aconseguir les fites que ens hem marcat, nosaltres i els nostres estudiants, és aquest el primer pas i el més immediat si el que volem és aconseguir un clima de treball favorable a l’aula que repercuteisca a la vegada en el del centre educatiu.

 Informant des del principi de tot allò que volem aconseguir amb aquest i que s’espera del grup i de nosaltres mateixos.

 Esbossant els beneficis que podem aconseguir tots si aconseguin la fita marcada.

 Explicant en que va a consistir cadascuna de les accions

 Llançant missatges d’ànim que fomenten el interès per treballar pel canvi.

 Animant a la participació com a oportunitat única i positiva de crear allò que ells han definit, fent-los responsables i partícips del canvi i per suposat dels èxits, per xicotets que siguen.

 Assumint els compromisos declarats amb els nostres alumnes.

 Analitzant i registrant dades sobre el clima a la nostra aula, el ens proporcionarà informació sobre la nostra tasca docent, permetent-nos introduir els canvis d’actituds i conductes necessaris

 Avaluant finalment tot allò que hem fet, per identificar quins han estat els problemes, quin indicadors ens serveixen i finalment definir les accions venideres.


Ericaceae























Arbutus unedo L.

Nom vulgar.: arbocer

Es tracta d'un arbust que pot arribar a fer un arbre, es reconeix per la seua escorça vermellosa i les fulles serrades als marges. També són molt característics els seus fruits esfèrics, vermells quan estan madurs i comestibles; els fruits tarden un any en madurar i coexisteixen amb les flors de l'any següent. La floració i fructificació es dona a la tardor.

El nom d´unedo, procedeix del verb llatí edo: menjar i del numeral unus: un només; significa "menjar només un", per la fama que tenen els fruits d´emborratxar ja que contenen etanol. Té propietats medicinals com astringent, diurètic i antiséptic renal. 

Fulles lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat. Les flors són blanques o verdoses, en forma de campaneta dirigides cap avall amb l'extrem cargolat cap enfora, es presenten reunides en grups. Al fruit se l'anomena arboç o cirereta d'arboç. És una baia esfèrica, carnosa i groguenca per dins i granulada i aspra per fora, amb un color vermellós molt intens quan madura.

 

dimarts, 11 de desembre de 2012

Boletaceae


Suillus mediterraneensis (Blue & Jacquet.) Redeuilh

Nom vulgar: bolet groc

Barret de 7 a 13 cm de diàmetre, convex; de color marró groguenc fins marrò roguenc, pell viscosa, superficie llisa i glabra. Porus irregulars i fins de color groc brillant, que posteriormenr passen a groc marronós. Peu cilíndric i robust, de base atenuada, de color groc cítric, ornamentat amb nombroses granulacions. Espores llises i fusiformes.
 
Es tracta d'una espècie prou abundant a la localitat, té preferència pels sòl calcàris, i apareix al llarg de la tardor fins a la primaver, el trobarem en pinades de pins d'Alepo.

dilluns, 10 de desembre de 2012

Tricholomataceae


Clitocybe geotropa (Bull.: Fr.) Quél.

Nom vulgar: Platera, candela de bruc.

Barret de 15 a 25 cm de diàmetre de color ocre, al principi en un umbó notable, prompte infunfibuliforme, marge breument crenat. Làmines decurrents, fines, juntes i toues de color blanc crema. Peu claviforme, robust i massis, de 8 a 12 cm de llarg, i fins 3 cm de grossor. Olor característic a ametlles amargues. Esporada blanca. Es pot consumir quan es jove. Espècie fidel que es pot trobar any rere any als mateixos llocs.
 


 

 
Al municipi podem trobar-lo baix dels boscos de Pinus halepensis, sempre sobre sòls calcàris, de setembre a novembre.
 
 
 

dissabte, 8 de desembre de 2012

Paxillaceae

 
Hygrophoropsis aurantica (Wulf.:Fr) Mre.
 
Nom vulgar.: Pixacà taronja
 
Barret de 3 a 7 cm de diametre, de color groc ataronjat intens amb el centre una mica més fosc, en principi convex i molt prompte es curva presentant el centre deprimit, cutícula una mica tomentosa i seca, sense brillo, marge molt enrrotllat. Làmines decurrents i apretades, que es bifurquen en arribar al marge, fràgils i de color taronja brillant. Peu central i cil·lindric, de 2 a 6 cm de llarg i que s'estreta cap a la base, del mateix color que el barret. Espores el·lipsoidals i llises.
 
Podem trobar-losobre terra, en els boscos de pins que hi ha al voltant de l'urbanització de "Los Amigos". de principis de setembre fins ben entrat novembre. No comestible.

divendres, 7 de desembre de 2012

Mès prop de la cura de les malalties neurodegeneratives

 Diubiquitina (gris) amb estructures obertes i tancades(a dalt). En groc, els agents que reconeixen les cadenes de poliubiquitina. Imatge: I. Ye et al.
 
Científics d’Espanya i del Regne Unit, acaben d’obrir la porta al desenvolupament de nous fàrmacs contra malalties neurodegenerativas com és el cas de l'Alzheimer i el Parkinson. En el seu treball, publicat en l'últim número de Nature, s’expliquen els nous mecanismes que regulen:
  • El reconeixement de cadenes de poliubiquitina, proteïna responsable dela proteolisi, processos cel·lulars fonamentals per a la degradació de proteïnes inservibles
  • El reconeixement antigen - anticos
  • La transcripció i reparació de l'ADN.
  • La mort cel·lular.
La proteïna ubiquitina actua com a mediador en gran quantitat de processos cel·lulars, afavorint i coajudant a que unes proteïnes es troben amb altres dins de la cèl·lula. Per la seua part, la poliubiquitina marca, amb una senyal, aquelles proteïnes que ja no tenen utilitat dins de la cèl·lula i que per tant,  han de ser destruïdes.

Quan la ubiquitina s'uneix a la proteïna en qüestió, el proteosoma,que és el responsable de la degradació, identifica a aquesta proteïna com a “d'un sol ús” i comença una cadena de reaccions que acaben amb la degradació total de la proteïna.

El mal funcionament del sistema de regulació per cadenes de poliubiquitina està relacionat amb patologies com l’Alzheimer, el Parkinson, la síndrome de Angelman, o la síndrome de Von Hippel-Lindau. Aquest estudi, en el que han participat els investigadors espanyols María José Rodes Rama i Ángel Orte Gutiérrez, obri les portes a un millor coneixement de la regulació de les funcions cel·lulars i mecanismes de resposta a l'interior de les cèl·lules davant la presència de proteïnes inestables, que poden desembocar e l’acumulació de:
  • Cossos fibrosos en patologies com l'Alzheimer i el Parkinson.
  • Agents estranys, com els virals
  • Danys en el genoma, reparació de l’ADN.

En treball es presenta l'existència d'una varietat dinàmica d'estructures en les cadenes de diubiquitina, compostes de dues unitats de la proteïna reguladora, en contrast amb la conformacions estàtiques, establida fins hui en els repositoris d'estructures de proteïnes. Així, la comprensió de com te lloc la selecció conformacional, representa hui en dia un pas primordial i una fita mai evidenciada fins ara, en com la funció de cadenes de poliubiquitina, poden permetre el desenvolupament de noves teràpies basades en el reconeixement molecular davant de les patologies relacionades amb ella.
 Referencia bibliogràfica

Y. Ye, M.H. Horrocks, M. J. Ruedas-Rama, S. Ibrahim, A.A. Zhukov, A. Orte, D. Klenerman, S.E. Jackson, D. Komander. "Ubiquitin chain conformation regulates recognition and activity of interacting proteins". Nature, 2012. Doi: 10.1038/nature11722.

Més enllà del canvi conceptual: Aprenentatge com a canvi conceptual, metodològic i axiològic


Intentar que els nostres alumnes pensen en la ciència com un conjunt de dades o com un  sistema de continguts conceptuals, metodològics i axiològics, implica formes pràcticament diferents d’orientar l’ensenyament de les ciències, i per suposat de les activitats d’ensenyament, aprenentatge i avaluació. Si partim del fet que ambdós tipus de coneixements  poden ser considerats complementaris, qualsevol material d’aprenentatge que se’ls presente deu  tenir una estructura conceptual explicita amb un vocabulari ni massa novador, ni massa difícil, pensant en  l’alumne al que va dirigit, intentant tenir en compte també, quines són les seus motivacions. 

Per tant pensem que si l’alumne té dificultats per comprendre els conceptes bàsics de la ciència, més en te per recordar dades que ni comprenen ni saben de la seua utilitat. Així qualsevol dels nostres alumnes assoleixen un concepte, quan són capaços de dotar-lo de significat en un nou context; és en aquest mateix moment, quan podem parlar de que l’ha interioritzat i per tant el compren. Per tant cal fer caure el paradigma de transmissió/recepció de coneixements elaborats i fer emergir el d’ensenyança/aprenentatge, sols així podrem veure confluir les motivacions de l’alumnat i la nostra pràctica docent.

A l’hora d’orientar l'aprenentatge com procés d'investigació dirigida, Gil i els seus col·laboradors proposen  la següent sèrie d'estratègies:

 a) Plantejament de situacions problemàtiques que generen interès en els alumnes i proporcionen una concepció preliminar de la tasca.

b) Els alumnes, treballant en grup, estudien qualitativament les situacions problemàtiques plantejades i, amb les ajudes bibliogràfiques apropiades, comencen a delimitar el problema i a explicitar idees.

c) Els problemes es tracten seguint una orientació científica, amb emissió d'hipòtesi i explicitació de les idees alternatives, elaboració d'estratègies possibles de resolució i anàlisi i comparança amb els resultats obtinguts per altres grups. És aquesta una ocasió per al conflicte cognitiu entre concepcions diferents, la qual cosa duu a replantejar el problema i a emetre noves hipòtesis.

d) Els nous coneixements es manegen i apliquen a noves situacions per a aprofundir en els mateixos i afermar-los. Aquest és el moment més indicat per a fer explícites les relacions entre ciència, tecnologia i societat.

Les estratègies pròpies de l'aprenentatge com investigació han d'anar acompanyades per activitats de síntesis que donen lloc a l'elaboració de productes com esquemes, memòries, mapes conceptuals, etc, i que permeten concebre nous problemes. Coherent amb aquest enfocament, la resolució de problemes com investigació es proposa com alternativa als problemes i exercicis tradicionals. En formulacions recents del model s'insisteix a qüestionar la separació tradicional entre pràctiques, resolució de problemes i teoria i s'ofereixen alternatives concretes d'integració

Per tant com diu Daniel Gil:

“És precís descarregar els programes de ciències de continguts conceptuals i prestar més atenció als aspectes metodològics, a l’estudi de la natura del coneixement científic, als processos de construcció del mateix i a la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat, CTS”.

En l’aprenentatge com investigació, el canvi conceptual adquireix ara un caràcter instrumental, i deixa de ser un objectiu en si mateix : “la investigació no és planteja per aconseguir el canvi conceptual, si no per resoldre un problema d’interès”, el canvi conceptual “es produeix al llarg de tot el procés com un resultat més”, d’açì l’èmfasi en el necessari canvi metodològic que deu acompanyar a tot procés.

dijous, 6 de desembre de 2012

Nostocaceae


Nostoc commune Vaucher ex Bornet & Flahault

Nom vulgar.: merda de bruixa

Els nòstocs (Nostoc) són un gènere de cianobacteris d'aigua dolça que formen colònies espirals compostes per filaments. Aquests es troben compresos en una beina gelatinosa. Si es troba al sòl, una colònia de nòstocs no es visible, però després d'una tempesta augmenta la seua massa fins a fer-se visible.
Aquests cianobacteris contenen, en el citoplasma, pigments fotosintètics que els permeten realitzar la fotosintesi. Però també poden créixer mitjançant associacions simbiòtiques amb teixits de plantes, com la falguera aquàtica Azolla.
En temps humit constitueix masses gelatinoses, hidratades, informes i toues d'alguns centímetres, de color verd olivaci o marró, que descansen sobre replanells de roca o clars de sòl erm. En canvi, en temps sec es redueix a unes làmines negres, xicotetes i fràgils, que passaran desapercebudes

dimecres, 5 de desembre de 2012

Agaricaceae


Macrolepiota mastoidea (Fr.) Singer

Barret, de 5 a 12 cm de diàmetre amb una cutícula continua que es trenca al créixer assemblant a una estrella sobre un fons més clar finament esquamulós, àpex amb umbó prominent. Presenta làmines blanquinoses, lliures, denses, i amb collar. En el peu trobem un anell ascendent, senzill i emarginat. Peu marró a taques de dibuix irregular, e 7 a 15 cm de longitud. Esporada blanca. Comestible.
No molt comú a la localitat, quan apareix ho fa en exemplars aïllats, que prompte serveixen d'aliment, pel que es molt difícil trobar-les senceres. Bons exemplars a la Solana de la Parra.
 
 

dimarts, 4 de desembre de 2012

Pezizaceae

Peziza praetervisa Bres.
 
Nom vulgar.: cassoleta de forn de calç
 
Cos fructífer en forma de cassoleta quan és jove, per acabar en forma de plat, encara que la majoria de les vegades es deformen per la pressió mútua dels exemplar que solen aparèixer agrupats. Hem trobat exemplars de 2 fins a 7 cm d’amplària,. Com podem vore a les fotografies presenten un himeni de color bru violaci, amb una cara externa més obscura d'un color brunenc fosc. A diferència d'altres espècies de peziza, aquesta quan la trenques secreta un suc aquós que no canvia de color.
Al municipi podem trobar-la en grups més o menys densos prop dels acumuls de llenya cremada dels forns de calç, i en camps de taronger de substrat arenós prop de la muntanya, i al voltant de cremadors de llenya. Molt comú en la zona est del terme municipal.
 
 

Hymenochaetaceae


Phellinus torulosus (Pers.) Bourdot & Galzin


Cos fructífer arrodonit en forma de closca, de 10 a 40cm de diàmetre, pot arribar a sobreeixir fins a 10 cm del tronc, cutícula velluda de color marró intens que amb el pas de temps s'obscureix, marge groc òxid en forma de coixinet hirsut. Porus de 5 a 7 mm, arrodonits de color marro canella. Podem trobar-los tot l'any als peus de garrofers debilitats encara vius. Prou comú a tota la localitat.
 
 

 

dilluns, 3 de desembre de 2012

Humariaceae


Humaria hemisphaerica (Weber in Wiggers: Fr,) Fuckel

Cos fructífer de 0,5 a 3 cm de diàmetre, de jove quasi esfèrica amb una xicoteta obertura apical, desprès s'obri i adopta forma de copa aplanada, fixada al sòl sense peu. La part interior presenta un himeni de color blanc grisós, i el marge d'aquest està cobert de pèls marrons rígids i curts. Part externa coberta de pèls i de color marrò. La car és cèria i pàl·lida. Els trobem de forma aïllada en sòl i boscs humits de Pinus halepensis, podem dir que es tracta d'una espècie eminentment humícola.
 
Fotografia realitzada en la Serratella.
 
 

Agaricaceae

 
Agaricus campestris L.: Fr.
 
Nom vulgar.: camperol
 
Barret de globós a hemisfèric quan és jove, en madurar convex aplanat, ornamentat amb xicotetes esquamules, marge incurvat i restes de vel quan és jove, de 3 a 10 cm de diàmetre. Làmines lliures amples i apretades, de color rosa per passar al marró xocolate. Peu cil·líndric, blanc de superficie llisa, encara que de vegades presenta fibrilles. Una de les característiques d'aquest xampinyò és que la seua carn no enrogeix quan es talla. Esporada bru porpora. Podem trobar-lo en la zona del Pla, en xicotetes prats i clarianes, entre l'herba o en llocs de matoll aclarits sobre sòls bàsics.
 
Es tracta d'una espècie freqüent al municipi encara que no conta en bones poblacions. Bon comestible. Típic de la tardor, encara que podem trobar exemplar a la primavera, sempre que aquesta siga fresca i humida.
 
 

dissabte, 1 de desembre de 2012

Schizophyllaceae



Schizophyllum commune Fr.

El cos fructífer en forma de ventall o petita petxina amb vores irregulars. Mesura entre 1 i 4 cm d'amplària i 3 i 6 cm de projecció fins al tronc. Viu sobre troncs morts durant tot l'any, també per la cara inferior de l'escorça. La superfície del barret és tomentosa- vil·losa, marge retallat, de color blanc grisenc en temps sec i més fosc quan plou. Les laminilles, de color carni,radialment disposades a partir del punt d'inserció, més estretes prop del peu, presenten com a particularitat una esquerda en sentit longitudinal, d'on obté el nom: schizophyllum significa laminilles involutes. Espores cil·líndriques de color ocre rosat.

 
Peu lateral, curt o ausent. Carn escasa i coriàcia.
 
Molt comú a la localitat on fructifica sobre tot tipus de fusta morta, aquests exemplars es troben sobre un tronc mort de taronger.Podem trobar-lo en qualsevol época de l'any.