La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

diumenge, 29 de gener de 2012

Any Internacional de l'Energia Sostenible

La web de la Dècada de l'Educació per un futur sostenible ha incorporat el seu butlletí 75, titulat “2012, un any crucial per a la construcció d'un futur sostenible”, al que pot accedir-se fent un click sobre el següent enllaç 



 
L'any 2012 apareix, efectivament –gràcies a la seua declaració com a ANY INTERNACIONAL DE L'ENERGIA SOSTENIBLE PER TOTS i a la celebració del CIMERA DE LA TERRA “RIO + 20”- com un any crucial per crear un clima social que exigeixi l'adopció de les mesures necessàries per asseure les bases d'un futur sostenible.

Aquest butlletí crida a una acció continuada i intensa de la comunitat científica, educadors, institucions cíviques, mitjans de difusió, etc., amb vista a crear el necessari clima social d'exigència ciutadana.

dissabte, 28 de gener de 2012

OMG





¿ Què és un aliment transgènic?
 Un aliment transgènic és aquell que al seu disseny s’han emprat tècniques d’enginyeria genètica, amb aquestes tècniques es preten obtenir productes amb característiques que responen de la forma més adient posible a les exigències del productor o del consumidor.

 Aquesta denominació s’utilitza sols en països castellano parlants, en altres és parla d’ells com “aliments modificats genèticament”, en anglés OGM.

 Si ho pensem detingudament, els aliments transgènics no representen cap cosa nova, ja que des de l’antigüetat, l’ésser humà ha vingut modificant el patrimoni genètic d’animals i plantes comestibles. Ara bé, la novetat radica en que, en els aliments transgènics s’utilitza enginyería genètica en compte de la mutació o el creuament sexual a l’hora de seleccionar les espècies o qualsevol millora d’aquestes.

 Amb la modificació genètica es pretén aconseguir aliments molt més resistents i amb unes qualitats nutritives més beneficioses per a l'ésser humà.

 Aquesta iniciativa s'ha posat en marxa inicialment amb els vegetals amb uns fins molt concrets:

· Per que tinguen una vida comercial més llarga
· Per que  puguen resistir condicions ambientals agressives, com gelades, sequeres o sòls salins,     mantenint totes les seues propietats
· Per fer-los resistents als herbicides
· Per que no es vegen afectats per plagues d'insectes o microorganismes
· Per poder resistir millor les malalties
· I perquè tinguen millors qualitats nutritives


 Fins l’any 2010, en tot el món, s’han comercialitzat uns setenta aliments transgènics, encara que molts d’altres estan en fase d’experimentació o comercialització.

Poden ser aliments d’origen animal, vegetal o fermentats. Molts han estat produïts en laboratoris o companyies multinacionals, encara que també es produeixen a laboratoris d’Universitats o centres públics d’investigació.

 S’han construït plantes transgèniques que al creixer donen fruites, fulles o arrels comestibles. També animals de granja transgènics, que es poden consumir directament o que ens suminitren llet. A més, s’han modificat per enginyería genètica molts microorganismes, com bacteris acido-lactics i llevats, que donen lloc a aliments o begudes fermentades.

Finalment hi ha que destacar que cada dia hi ha més aditius alimentaris obtinguts a partir d’organismes transgènics. Tots els aliments que consumim contenen mils de milions de gens responsables, entre altres coses, del seu sabor, color, continguts nutricional.

 ¿ En què es diferencien els transgènics dels aliments convencionals?
Les difèrencies entre els aliments de la biotecnología tradicional i els aliments trangènics són sols les tècniques emprades: abans s'utilitzava la mutació i el creuament sexual per selecció i ara es fa per ingenyeria genètica. Però aquesta diferència tècnica te importants repercucions, per un costat, les tècniques de l’enginyeria genètica són molt més precisses que el creuament sexual.


Amb tot açó, aconseguim augmentar la direccionalitat front a l’atzar. Es muta a l’atzar, com també s’obtenen els productes a l’atzar en el creuament sexual. Per contra, amb l’enginyeria genética es treballa amb gens concrets, aïllats en el laboratori. El resultat és un major control i coneixement del producte final. Aquest fet resulta de radical importància a l’hora d’avaluar ambdos tipus de productes, doncs resulta molt més senzill i eficaç l’avaluació d’una cosa coneguda ( se sap quin gen s’ha modificat) que d’alló que, encara que tradicional, es menys conegut.

 A més l’engenyeria genètica permet obtenir resultats molt més adients en un menor temps. No és necessari dur a terme múltiples assajos per a mutar el gen dessitjat o aconseguir la combinació perfecta de gens mitjançant milers d’encreuaments sexuals. Si el gen introduït funciona es sap ràpidament.
Fes un click sobre el següent enllaç i realitza les quatre fitxes que t'han lliurat a classe.





Vocabulari de genètica de la H fins a laT

H

 haplo– .: prefix que significa simple.

 haploide.: Cèl·lula o organisme que presenta una dotació cromosòmica senzilla (n), com els gàmeta.

 hemofilia.. Anomalia genètica que impedeix la coagulació de la sang.

 herència.: Conjunt de caràcters que es transmeten de pares a fills.

 herència autosòmica.: Aquella que es transmet pels cromosomes no sexuals.

 herència exclusiva d’un sexe.: Aquella en la que els caràcters implicats sols es manifesten en un dels dos sexes.

 herència intermèdia.: Herència en la que un caràcter dels descendents híbrids es manifesta amb un fenotip intermedi entre ambdós progenitors.



 herència lligada al sexe.: La codificada per aquells caràcters que tenen el locus en els heterocromosomes o cromosomes sexuals.

 herència limitada al sexe.: Herència exclusiva d’un sexe.

 hetero– .: Prefix que significa diferent desigual.

 heterocromosoma.: Cromosomes homòlegs diferents, com els sexuals X i Y.

 heterogamia.: Producció de dos gàmetes diferents en un mateix individu, com els mascles dels mamífers, que produeixen uns espermatozoides amb el cromosoma X i altres amb el Y.

 heterozigòtic.: Individu que, per a una gen determinat, presenta dos al·lels diferents en els seus respectius cromosomes homòlegs. Notació Aa.

 híbrid.: Individu que resulta del creuament entre dos individus que difereixen en un o més gens. Organisme heterozigòtic per a un caràcter.

 homo-.: Prefix que significa el mateix.

 homozigòtic.: Individu que, per a un gen determinat, presenta els dos al·lels idèntics en els seus cromosomes homòlegs. Notació AA, aa.

 homozigótic dominant.: Porta els dos al·lels dominants per a un caràcter. Notació AA

 homozigòtic recessiu.: Duu els al·lels recessius per al caràcter. Notació aa.



I

interfase.: Període d’activitat cel·lular comprés entre dos mitosi.


L

locus.: Posició que ocupa un gen en un cromosoma.


M

mascle.: Individu unisexuat productor de gàmetes masculins. En els mamífers són genèticament heterozigòtics XY.

 meiosi.: Divisió cel·lular en la que es produeix una reducció del nombre de cromosomes, és a dir, es tracta d’una divisió que generalment dona lloc a 4 cèl·lules haploides ( n cromosomes) a partir d’una cèl·lula diploide ( 2n cromosomes).

 mitosi.. Tipus de divisió cel·lular conservativa, en la que a partir d’una cèl·lula es formen dos cèl·lules filles amb la mateixa dotació cromosòmica que la del progenitor.

 mixis.: Fusió sexual de dos nuclis.

 monohíbrid.: Individu heterozigòtic per a un sol caràcter.

 monosoma.: Cromosoma aïllat al que li falta l’homòleg.

 monosòmic.: Organisme diploide al que li falta un cromosoma.

 mutació.: Alteració del material hereditari , ADN, de forma espontània, o per un agent físic, químic o fins i tot biològic.

 

O
 oncogen.: Gen responsable del desenvolupament d’un procés cancerigen.



 ovogènesi.: Conjunt de transformacions que experimenta una ovogònia diploide fins transformar-se per meiosi, en un o més òvuls haploides funcionals.



R
 recombinació.: Fenomen en el que es produeix un intercanvi de fragments de cromatina entre cromosomes homòlegs, durant la meiosi.



 retroencreuament.: entrecreuament.



T
 transferència gènica.: Manipulació d’un organisme en el qual s’introdueix un gen d’un altre organisme diferent.





divendres, 27 de gener de 2012

Proteïnes perifèriques i integrals


L’estructura de les membranes biològiques proporciona un sistema flexible que pot ser modificat d’es d’un punt de vista evolutiu. Així, les membranes de diferents tipus cel·lular tenen funcions diferenciades, per això si observem les seues proteïnes, prompte ens donem compte que són diferents.
Quan qualsevol procés cel·lular produeix una nova proteïna funcional de membrana, aquesta deu ser integrada en la mateixa sempre que tinga els requisits estructurals necessaris, sols així la bicapa lipídica es tancarà al seu voltant.
Recordem que l’estructura de la membrana, mosaic fluid lipídic, es explica que les proteïnes actuen com “iceberg” que suren en un mar bidimensional de lípids. Aquest tipus de proteïnes s’anomenen proteïnes integrals, altres com les perifèriques a una o altra monocapa.

Les proteïnes integrals es mantenen en la bicapa mitjançant forces dèbils, així la part hidrofóbica d’aquestes queda inclosa en hidrofóbica de la membrana qenerada per la bicapa lipídica, mentre que les parts hidrofíliques estan a l’exterior de la membrana o en contacte amb el citosol.

Problemes a contestar

1º.- ¿ Quines característiques estructurals de les molècules amfipàtiques afavoreixen la formació de liposomes (bicapes lipídiques) front a la formació de micel·les?

2º.- ¿ Per què els ions inorgànics no poden travessar fàcilment la membrana plasmàtica?

Per baixar la unitat que estem treballant a classe, fes un click sobre el següent enllaç:

Unitat Didàctica 4. La base de la vida

dimecres, 25 de gener de 2012

10 estratègies de MANIPULACIÓ



En el seu moment el lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les “10 Estratègies de Manipulació” que s'utilitzen, a través dels mitjans, per a reconduir-nos com un ramat mans i dòcil; i el  principal problema és que ho aconsegueixen:



1. L'estratègia de la distracció

L'element primordial del control social és aquesta estratègia que consisteix en desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. “Mantenir l'atenció del públic distreta, lluny dels vertaders problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per a pensar



2. Crear problemes i després oferir solucions

Aquest mètode també és anomenat “problema-reacció-solució”. Es crea un problema, una “situació” prevista per a causar certa reacció en el públic, a fi que aquest siga el fil conductor de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: crear una crisi econòmica per a fer acceptar com un mal necessari la reculada dels drets socials, privatitzacions i el desmantellament dels serveis públics.



3. L'estratègia de la gradualidad

Per a fer que s'accepte una mesura inacceptable, es prou aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius (com es ve fent amb certes privatitzacions). És d'aquesta manera que condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat de benestar mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, desocupació en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que hagueren provocat una revolució si s'hagueren aplicat d'una sola vegada.



4. L'estratègia de diferir

Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com a “dolorosa, però necessària” (Com l'actual reforma a l'edat de les pensions del Govern i l'oposició espanyola), obtenint l'acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic té sempre la tendència a esperar ingènuament que “després d'açò tot anirà a millor i el sacrifici podrà ser evitat”. Açò dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i acceptar-la amb resignació quan arribe el moment.



5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat o malalts mentals

La majoria de la publicitat televisiva dirigida al gran públic utilitza discursos, arguments, personatges i una entonació particularment infantil, moltes vegades pròxims a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca edat o un deficient mental. Com més gran siga l'engany a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantil. Per què? “Si un es dirigeix a una persona com si ella tinguera l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la sugestionabilidad, ella tendirà a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys anys d'edat.



6. Utilitzar l'aspecte emocional més que reflexiu

Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per a causar Xoc, una sort de curt circuit en l'anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. (Exemple, mostrar una vegada i una altra a víctimes d'un desastre, un atemptat o d'una crisi econòmica, per a utilitzar-les com a justificant i així dur a terme “Decisions impopulars, però necessàries”) D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments…



7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat

Fer que el públic siga incapaç de comprendre les tècniques que influeixen directament en ell i els mètodes utilitzats per al seu control i esclavitud. “La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobra i mediocre possible amb l'accés a la menor quantitat d'informació vertadera, de manera que la distància de la ignorància que es planeja entre les classes inferiors i superiors semble, siga i romanga inassolible per a les inferiors"

 

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat

Promoure al públic a creure que és “la moda”, ser simple, estúpid, vulgar i inculte. Instant a tractar com a “Bestiola rara” a qui pensa més del compte. Irònic no?



9. Reforçar l'acte culpabilitat

Fer creure, a l'individu, que ell és l'únic culpable de la seua pròpia desgràcia, per causa de la seua poca intel·ligència, mínimes capacitats, o del seu insuficient esforç. Així, en lloc de rebel·lar-se en contra de l'injust sistema econòmic en el qual viu, l'individu s'auto desvalora i es culpa, la qual cosa genera un estat depressiu, un dels efectes del qual és la inhibició de la seua acció.



10. Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen.

En el transcurs dels últims 50 anys, els avanços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïdes i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el “Sistema” ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l'individu comú del que ell es coneix a si mateix. Açò significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control major i un gran poder de manipulació

diumenge, 15 de gener de 2012

Per la casella de suport a la Ciència a la Declaració de la Renda




Es tracta d'una acció promoguda pel científic espanyol Miguel Angel de la Fuente Frechoso, amb ella s'intenta posar de manifest la situació, més que absurda, a la qual ha arribat la ciència, la investigació, els científics i  les científiques al nostre país.

Com podem veure gairebé tots els dies en la premsa, els ERE han arribat a les plantilles d'investigadors i científics, molts d'ells punters en línies d'investigació a nivell mundial. Fa unes setmanes, a València, els crespons negres ens recordaven la caiguda d'un dels grans, el CIPF.

Que lamentable és que tingam que recolzar una proposta com aquesta, amb la finalitat de fer arribar a la Ciència i als seus treballadors, al nivell en el qual sempre va haver d'estar. Competir per una casella pel 0,7% amb l'església i ONG's, demostra el lamentable estat en el qual ens han deixat anys i anys de mala gestió i corruptela, i com sempre aquest dany no és a càrrec de qui ho va provocar, si no com en aquest cas, d'aquells que són dels únics que poden arribar a resoldre-ho, ciència, científics i investigació.

Si vols participar en la proposta i signar-la, fes un clic sobre el següent enllaç.





dissabte, 7 de gener de 2012

La globalitat paradigmàtica



En l’actualitat quasi tots els graus universitaris, i per suposat la formació professional reglada, s'inscriuen en el sistema de crèdits.

Es podria sospitar, desgraciadament, que hui en dia aquesta transformació es veu de vegades afavorida per una perspectiva de gestió mercantil. Alguns empresaris sembla que somien en organitzar el planeta de manera que a tot arreu trobem els mateixos mòduls, amb els mateixos continguts, el mateix format temporal perquè tota formació, acadèmica i professional, es puga construir com una acumulació coneixements independents oferits per tot tipus d'institucions, i per suposat de formadors, aconseguits alguns de manera presencial i unes altres, per l’ensenyança virtual en xarxa.

Des d’aquesta perspectiva economicista, n'hi ha prou en saber sumar els crèdits obtinguts per ací i per allà, i per suposat, si la suma és suficient, obtens el corresponent certificat o títol que acredita els estudis cursats o la professió a exercir. El que succeeix cada dia més, és que aquests títols i certificats són reemplaçats de manera progressiva per un porta folis personalitzat que especifica el conjunt d’estudis que s'han seguit, defugint de la pròpia coherència d’aquests. Això sí, el nou sistema facilita els processos d’homologació i de convalidació de assignatures, mòduls i títols en el propi país i en l’exterior, dotant de major flexibilitat i interacció acadèmica en i entre universitats. Universitats que ja no competeixen per tenir els millors estudiants, els millors professors i els millors investigadors, universitats que es nodreixen de la mediocritat endogàmica que generen.

Així doncs, cal pensar que l'estandardització i globalització d’aquests sistemes acadèmics i professionals, poden fer malbé la qualitat del sistema, i la majoria de vegades la coherència de les formacions acadèmiques o professionals; i per a que canvie un sistema i aquest canvi siga efectiu, el motor del canvi deu estar dintre, i a més, es deu creure en ell. Resumint, els efectes del suposat canvi per iniciar una millora en les nostres universitats, pot conduir a situacions oposades a les que teòricament es pretenia aconseguir.

dijous, 5 de gener de 2012

Teloschistaceae
















Xanthoria parietina (L.) Th. Fr.

Liquen foliaci en forma de roseta que pot arribar fins als 10 cm, i presenta un color que va del r groc verdós, passant pel groc, fins i tot groc ataronjat. Presenta lòbuls amples i plans lleugerament còncaus, aplicats al substrat. Cara inferior de color blanquinós, amb poques rizines que són clares i curtes, i de vegades presenten una dilatació en el punt on es fixen. Apotecis de color taronja intens, quasi sempre presents i situats al centre, de uns 4mm de diàmetre, sèssils o poc pedunculats, amb un marge talí molt més clar que el propi disc.














Molt abundant a la localitat on podem trobar-la tant a les zones forestals com a les branques dels arbres de cultiu de tot el terme. Tant li té, llenya morta com branques vives.




Aspleniaceae
















Asplenium petrarchae (Guérin) DC. in Lam. & DC.

Falguera de 5 a 13 cm d’alçada que presenta fulles de 1 a 2 vegades pinnades amb pèls glandulosos i curts. Pecíols de color negrós, encara que en la part superior del raquis són verds.
Podem trobar-lo de forma regular en la zona sud-est del terme, busca exposicions solejades, ocupant les esquerdes terroses protegides i amb cert grau d’humitat edàfica.

















Una curiositat és el fet  que en nombrosos indrets de la ombria de la Font de la Parra conviu amb Ceterach officinarum, con es pot vore a la fotografia següent.

Pteridaceae


Cheilanthes acrostica (Balbis) Tod.

Es tracta d’una xicoteta falguera perenne, amb un rizoma curt i no reptant del que surten nombroses fulles d’uns 10 a 20 cm, amb un pecíol de color ferruginós i un limbe un poc més llarg que aquest.

Limbe de contorn triangular de dues a tres vegades pinnat, no presenta glàndules. Sorus que apareixen al marge, parcialment recoberts d’un pseudoindusi que es troba ciliat al marge.

En la localitat apareixen poblacions fragmentades amb una característica comuna, substrat calcari, exposicions solejades però amb aportament d’humitat edàfica.

Ramalinaceae

















Ramalina canariensis  J. Steiner

Liquen epífit i fruticulós que està format per lacínies no pengen, rígides i deformades de manera irregular; en elles es poden observar espais vuits en el seu interior, que s’obrin a l’exterior en forma de traus trencats per on ixen els soredis. És a dir, existeix una cavitat medul•lar que comunica en l’exterior , podem observar-ho en les zones apicals i en el marges. Apotecis que difícilment apareixen.














En Carcaixent podem trobar-lo com a liquen epífit que viu sobre rames mortes o vives d’alguns dels nostres arbusts, en aquest cas sobre Pistacia lentiscus. La població més abundant pot trobar-se als voltants de la zona de Basses roges.

Stereocaulaceae
















Lepraria incana (L.) Ach

Liquen crustaci de color blanc verdós, pruïnós i sorediat, difusament delimitat, i no presenta apotecis.

A la localitat apareix en indrets ombrejats que no solen estar exposats a la pluja directa, formant costres purulentes que entapissen els llocs on no arriba l’aigua de pluja.



Teloschistaceae























Teloschistes chrysophtalmus (L.) Th. Fr.

Liquen fruticulós de color groc ataronjat que presenta apotecis en disc de color taronja, amb cilis marginals de color groguenc, aquests són lecanorins, grans i amb forma de copa plana, que estan sobre unes parts de tal·lus que s'esfilagarsen en fibres fines o lacínies, tot donant a l'apoteci un aspecte estrellat.















Presenta un talo cridaner que forma com xicotets arbrets densament ramificats i erectes que arriben fins als 3 cm de diàmetre, aquest es fixa al substrat per un punt basal. Podem observar lacínies aplanades i ramificades de forma irregular.


















A la localitat apareix sobre l’escorça de diferents arbusts, sempre buscant posicions solejades. En aquest cas sobre Pistacia lentiscus, a la Font de la Parra.

dimecres, 4 de gener de 2012

Grimmiaceae
















Grimmia pulvinata (Hedw.) Sm.

Molsa de 1 a 2,5 cm de longitud, ramificada dicotomicament, i que forma coixinets de convexs a semiesfèrics, de color ver grisenques, fil·lidis recto patents llargament ovals, d'àpex obtús que s'aprima per acabar en un pèl hialí. Espòrofit amb la seta curta i corbada, la qual cosa fa que penetre entre els fil·lidis, presenta una càpsula ovoide amb costelles longitudinals, caliptra regularment lobulada a la base. Podem trobar-la a la localitat sobre roques calcaries, sobre formigó, en murs de separació de camps, aixó si quasi sempre té preferència pels indrets solejats.


Pottiaceae
















Tortula muralis Hedw.

Etimologia, del llatí “tortilis” (tort, enroscat), fent referència a les dents del peristoma i quasi segur també a la disposició dels fil•lidis quan estan secs, aquests hidratats són lingüiformes, d’àpex obtús i amb un pèl hialí llis, que si ens fixem està format per l’excurrència del nervi central del fil•lidi.

Caulidis amb feix central i sense esclerodermis, formen gespes d’uns 3 mm d’altura de color verd blavós. Esporòfits amb una seta de 1 cm de longitud , amb una càpsula cilíndrica, peristoma tort en espiral, opercle molt cònic.

















Prou freqüent a la localitat, on apareix sobre roques calcaries de zones obertes i solejades, com es pot vore en la fotografia que tenim a continuació, també creix sobre el formigó. Molt abundant a la localitat, cal assenyalar que suporta cert grau de contaminació.


Lunulariaceae















Lunularia cruciata (L.) Lindb.

Es tracta d'una hepàtica talosa que forma gespes extenses i compactes en superfícies generalment mullades, està formada per lòbuls ondats de color verd intens, de 1 cm d'amplaria fins 5 cm de longitud. Presenta escates ventrals que generalment són hialines. A simple vista podem observar el porus aerífers formats per 4 a 5 anelles concèntriques de 5 a 7 cèl·lules en cadascun. Càmares aeríferes en un sol estrat. Propàguls en conceptàculs en forma de mitja lluna que es situen el la línea mitjana del talo. Aquests propàguls són el mitjà de reproducció asexual i de dispersió d'aquesta hepàtica.
















Molt abundant al terme, al llarg de l'hivern entapissa la majoria de sols dels camps de tarongers del Pla de Carcaixent, el que ens dona una idea de la seua predilecció pels llocs eutrofitzats.

El nom del gènere ve del llatí "lunula" = lunita, per la forma de mitja lluna que presenten els conceptàculs dels propàguls.

Physciaceae


Diplotomma epipolium (Ach.) Arnold

Liquen crustaci i saxícola, amb esquerdes, llis i pruïnós, de color blanc i que podem trobar sobre roca calcaria. Tal·lus que forma taques més o menys discoïdals de 0,5 a 3 mm. Presenta nombrosos apotecis lecideïns de 0,3 a 1 mm, immersos en el talo, separats d’aquest per un marge de blanc sense algues ; disc de color negre, però com es pot vore a la fotografia cobert d’una pruïna blanquinosa.

Prou freqüent a la localitat, on apareix sobre roques calcaries poc inclinades i riques en nutrients.

Lecanoraceae


Lecanora strobilina (Spreng.) Kieff
Liquen crustaci i epilític, de tal·lus verd grogenc i mal delimitat, de superfície sorediada pulverulenta, presenta nombrosos apotecis lecanorins agrupats i angulosos amb un disc de color marro groguenc. Es tracta d’una espècie de Lecanora típica dels boscos mediterranis que sol viure sobre Pinus halepensis, bé damunt de l’escorça d’aquest, bé sobre les pinyes, que li donen el seu nom Lecanora strobilina, (estròbil = pinya).

Telochistaceae


Caloplaca teicholyta (Ach.) J.Steiner

Presenta el tal·lus crustaci definit per lòbuls poc diferenciats de color blanquinós, superfície central granulosa, quasi finament isidiada. La majoria d’exemplars que hem trobat al terme es presenten sense apotecis, els pocs que hem vist formen discs de color roig intens amb marge talí prominent i del mateix color que el tal·lus.

Molt comú al terme, on podem trobar-la sobre els canals de conducció d’aigua de reg. Sempre sobre superfícies antropitzades on es garanteix l’aportament de nutrients.

Cladoniaceae


Caldonia subrangiformis Sandst.

Es tracta d'un liquen que presenta el tal·lus fruticulós i terrícola, format per podecis cilíndrics buits i corbats, i com es pot vore a la fotografia, poc ramificats , donant rametes més o menys agudes de color gris verdós. Tal·lus quasi desproveït d’esquamules i per contra presenta taques blanquinoses com a resultat del despreniment del còrtex. En la part inferior del podeci, podem observar zones arrodonides per on es deixen vore les hifes de medul·la que ixen a l’exterior. Apotecis hemisfèrics, apicals i marronencs, la major part de les vegades ausents.

Al terme municipal de Carcaixent la trobem sobre sols calcaris, secs i molt iluminats. Una de les poblacions més abundants d’aquesta espècie, són les rodalies del forn de calç de la muntanyeta de darrere de la Casa de Bonastre, on se la sol vore convivint amb Cladonia convoluta i Cladonia rangiformis. Destacar que tolera elevats graus d’insolació però per contra exigeix que hi hagi ruixo nocturn.