La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

divendres, 30 de desembre de 2011

Telochistaceae


Caloplaca aurantia (Pers.) J. Steiner

Es tracta d'un liquen crustaci que presenta el tal·lus orbicular  i de color ataronjat viu, es troba delimitat per lòbuls aplanats, en part pruinosos . Els apotecis podem trobar-ho en el centre, tenen el marge del color del tal·lus i el disc més fosc, no els trobem en els lobuls perifèrics.

Podem localitzar-la de forma freqüent en la localitat, apareix sobre roques calcàries poc inclinades, en llocs oberts i molt assolellats amb aportació de nutrients.

Telochistaceae




Caloplaca flavescens (Hudson) Laundon


Es tracta d'un liquen crustaci que presenta el tale de color groc ataronjat, sense pruína, té forma orbicular i el marge lobulat, amb lòbuls convexos, de secció semicircular en el marge, més o menys areolat. El tal·lus en el centre pot perdre el color inicial passant a un color blanquinós. Els apotecis els podem trobar al centre, estant absents en els lòbuls perifèrics.


Podem localitzar-lo en la localitat sobre roques calcàries, en llocs oberts i molt il·luminats, també es troben amb facilitat sobre les roques calcàries dels murs que delimiten els camps de cultiu de la zona del Pla.


Cladoniaceae


Cladonia convoluta (Lam.) Anders.

Es tracta d'un liquen foliaci que presenta lòbuls grans i amples, i quan presenta cilis, aquests s'agrupen en fascicles blancs. Els seus tal·lus són verds per a dalt i blancs per a baix, de manera que quan estan humits s'estenen i fan la fotosíntesi, però en assecar-se es corben i la part de baix queda exposada cap amunt, de manera que el seu color blanc reflecteix la llum evitant que aquesta danye al liquen. El seu aspecte és foliací i lobat, amb la cara superior verd i la inferior blanca. S'adhereix feblement al substrat.



En temps humit es mostra estès i de color verd, mentre que en temps sec s'enrotlla exposant la cara inferior blanca, es en aquest moment quan es torna fràgil. Fàcilment s'arranca pel calcigament o pel vent, comportant-se com un liquen  quasi mòbil.

Abundant en el municipi, molt freqüent en sòls secs, carbonatats, sobre roca calcària, en zones aclarides i molt il·luminades, es troba sovint al costat de molses recobrint sòls incipients.
Cladonia convoluta és una especie molt semblant a Cladonia foliacea, però pròpia de sòls calcaris i no àcids com aquesta última.

Cladoniaceae


Cladonia mediterranea P.A. Duving. & Abbayes

Líquen fruticulós i terrícola, que no presenta restes de tal·lus primari, format per eixos cilíndrics buits, erectes i ramificats dicotomicament que presenten la superfície llisa.
Formen com a falsos arbres d'uns 7cm d'alt per uns 6 de diàmetre que adquireixen un aspecte pulviniforme, donant la semblança de xicotetes boles de color blanc grisenc.




Trobem aquesta especie sobre sòls calcàris, en boscos aclarits, on penetra amb facilitat la llum i abunda el ruixo.

Cladoniaceae


Cladonia pyxidata (L.) Hoffm.

Líquen escuamulós o foliaci amb podecis, de color verd  a marró, amb embuts regulars, amples, i de peduncle curt, a la base presenta un talo amb xicotetes escamules verdoses,  que generalment són planes i incurvades, que no arriba a formar rosetes.
Presenta podecis de color gris verdós a marró,  tenen aproximadament 2,5 a 3 cm d'altura, un embut de 8 a 12 mm d'amplària, el marge presenta picnidis de color marró intens; en la superficie interna dels podecis existeixen unes xicotetes granulacions corticades o escuamuloses de color verdos que en caure les gotes de plutja sobre elles es dispersen i reprodueixen el líquen. Apotecis poc freqüents, que poden ser sèsils o pedunculats, convexos i lecideins, que es desenvolupen en el marge de les copes.
De habitat predominantment terrícola o saxícola.


Poblacions molt abundants en el municipi, podem trobar-les sobre sòl,  humus, fustes i xicotetes depressions de roques calcàrias recobertes per briòfits.

Thelotremataceae


Diplochistes diacapsis (Ach.) Lumbsch

Aquesta especie presenta un talo gruixut de color blanc que recobreixen de forma laxa el sòl, prefereix indrets carbonatats. Com podem observar presenta apotecis de color gris fosc, que es troben enfonsats en el talo. Apotecis abundants d'1 a 2 mm, al principi puntiformes, s'obrim posteriorment presentant un marge propi radialment estriat i un disc còncau, negre, que acaba sent pruriginós.

Encara que el talo al principi es troba aplicat al sòl, en passar el temps s'eleva i solta del substrat deixant xixotetes cavitats entre ell i el sòl. Podem trobar-ho en els matollars que envolten la urbanització de Sant Blas. En aquesta zona podem trobar-los sobre sòl argilenc, argiles de descalcificació. Curiosament a la localitat, quan apareix, quasi sempre ho fa acompanyat de Squamarina cartilaginea, cosa que pot observarse en la següent fotografia.

divendres, 23 de desembre de 2011

Encalyptaceae


Encalypta vulgaris Hedw.

Molsa que forma gespes xicotetes i compactes, amb plántulas de 3 a 10 mm d'altura, filidis erecto patents i ligulats. Esporòfit present amb un seta d'1 cm de longitud, càpsula cilíndrica i llisa, opercle de bec llarg, peristoma de 8 a 16 dents curtes, caliptra molt gran, que com pot observar-se cobreix tota la càpsula.
Podem trobar-la sobre substrats arenosos o argilosos de xicotetes esquerdes que apareixen sobre les roques calcàries, amant dels indrets assolellats de la zona sud-est de la localitat.

dimecres, 21 de desembre de 2011

“Queda Prohibit”

Queda prohibit plorar sense aprendre
aixecar-te un dia sense saber que fer
tenir por als teus records...



Queda prohibit no somriure als problemes
no lluitar pel que vols
abandonar-ho tot per por
no convertir en realitat els teus somnis...



Queda prohibit no intentar comprendre a les persones,
pensar que les seues vides valen menys que la teua
no saber que cadascun té el seu camí i la seua felicitat...



Queda prohibit no crear la teua història
no tenir un moment per a la gent que et necessita
no comprendre que el que la vida et dóna,
també t'ho lleva...



Queda prohibit no buscar la teua felicitat
no viure la teua vida amb una actitud positiva
no pensar que podem ser millors
no sentir que sense tu, aquest món no seria igual...

Pablo Neruda

dissabte, 17 de desembre de 2011

Competències que identifiquen els sabers i capacitats requerits en els docents

No es forma directament per a la pràctica docent ; més bé es tracta d'identificar, a partir del treball real, en els centres docents, els coneixements i les competències requerides per a fer aprendre en tals condicions.

Analitzem alguns exemples per tal d’entendre allò que estem dient:

• Si el professorat d’un centre concret es troba, en una gran proporció, a classes agitades, imposar la calma ha de ser una competència d’aquests docents.

• Si els alumnes es resisteixen, no participen, mobilitzar-los i provocar en ells les ganes d'aprendre ha de ser una competència del professorat.

• Si els alumnes viuen una doble vida, per moments xiquets o adolescents al centre, per moments adults en la societat, prendre en consideració aquesta situació ha de ser una competència dels docents.

• Si la seua relació amb el saber i amb el món els impedeix donar sentit de manera espontània als sabers i al treball que s’espera d’ells, ajudar-los a construir aquest sentit ha de ser una competència dels docents.

• Si els programes estan a anys llum dels alumnes, adaptar-los, alleugerir-los ha de ser una competència dels docents.

El reconeixement d'una competència passa no solament per la identificació de les situacions que cal manejar, dels problemes que cal resoldre, de les decisions que cal prendre, sinó també per la explicitació dels sabers, de les capacitats, dels esquemes de pensament i de les necessàries orientacions ètiques.

Actualment, es defineix en efecte una competència com l'aptitud per a enfrontar eficaçment una família de situacions anàlogues, mobilitzant a consciència i de manera alhora ràpida, pertinent i creativa, múltiples recursos cognitius : sabers, capacitats, microcompetencias, informacions, valors, actituds, esquemes de percepció, d'avaluació i de raonament.

Tots aquests recursos no vénen de la formació inicial, ni tan sols de la formació contínua. Algunes es construeixen durant la pràctica, per acumulació de " sabers d'experiència " o per la formació de nous esquemes d'acció, enriquint o modificant el que es dirà amb Bourdieu un habitus. No obstant açò, correspon a la formació inicial desenvolupar els recursos bàsics i així mateix entrenar la seua mobilització (Perrenoud, 2001 b).

És temps doncs, d'identificar el conjunt de les competències i dels recursos que obren en les pràctiques docents i escollir de manera estratègica les que importa començar a construir en la formació inicial dels nostres professionals de l’ensenyament.

divendres, 16 de desembre de 2011

Polyporaceae

Polyporus meridionalis (A.David) Jahn
En els exemplars joves el barret generalment és convex-aplanat, en madurar s'aplana i presenta una xicoteta depressió al centre. La superficie està coberta d'escates xicotetes i denses de color bru que es disposen sobre un fons molt més pàl·lid. Porus no decurrents, allargats i poc densos amb el marge de color blanc a crema. Peu centrat i cilíndric, concolor amb el barret. Carn fibrosa, coriàcia blanca i dura al madurar.


A la localitat aquesta espècie creix sobre la fusta morta de gran quantitat d'arbusts mediterranis, entre ells el romer, les estepes i el timó, li agraden els llocs assolellats. Abundant i apareix des de la tardor fins la primavera. 

Russulaceae


Russula torulosa Bres

Presenta un barret de fins uns 10 cm de diàmetre, convex de jove i que en envellir s'aplana presentant un xicotet unbó central, presenta un color vinós, de cirera madura o vermell púrpura; superfície no viscida encara que lluenta i lubrificada. Cutícula difícilment separable. Peu central, robust, ple i cilíndric del mateix tenyit suaument del color que té el barret.
Làmines adnates i apretades de color crema pàl·lid, amb laminetes intecalades. Presenta una carn, espesa, compacta i ferma, al punt quan es jove, que costa trencar-la, presenta tonos grisosos i té un sabor picant i oñor característica a poma tallada. Espores d'ovoide a globoses que fan una esporada ocraci pàl·lida.
Prou abundant al municipi de Carcaixent on creix baix dels pins (Pinus halepensis) des de l'estiu fins a la tardor.

Thelephoraceae


Hydnellum zonatum (Batsch) P. Karst.

Basidioma planoconvex amb un barret i peu ben diferenciats de consistència suberosa, gairebé de color rosa marronenc, zonat i augmentant de color cap al centre, aquest és deprimit i amb una amplaria de 3 a 8 cm, sovint diferents exemplars es troben soldats entre ells. Carn de color rosa a marró, olor suau, aromatica de pastisseria o més bé a farina. Espores de 4-7 micres, de subgloboses a irregulars. Especie considerada no comestible per la consistència dura, encara que flexible que presenta el seu basidioma. Es tracta d'una espècie que a la localitat acostuma a creixer baix dels pins, sobint entre líquens del gènere Cladonia, frequent a la zona de San Blai des de finals de l'estiu fins ben entrada la tardor.


Tricholomataceae


Tricholoma fracticum (Britzelm.) Kreisel

Presenta un barret convex quan és jove, i a mesura que passa el temps va aplanant-se, aquest presenta color de bru castany a bru vermellós. El més característic es la superficie lluenta, satinada i una mica viscosa que presenta, com pot es pot observar a la fotografia. Les làmines són adnates, denses i de color blanquinòs, encara que posteriorment prenen un color crema pàl·lid amb taques més o menys vermelloses que apareixen en forma de taques.
El peu és robust i cilíndric, més o menys del mateix color que el barret, i amb una zona amiloide poc definida.
Al terme de Carcaixent és una espècie més que abundant, que acostuma a creixer baix dels pins de Pinus halepensis, el podem trobar tant a la tardor com a l'hivern.
No és verinós, però es desaconsella el seu consum per tenir una carn amargant i mediocre, encara que en époques de necessitat s'han consumit bullint-los i tirant l'aigua que fan a la primera bullida.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Entolomataceae


Entoloma chalybeum var lazulinum (Fr.) Noordel.

Es caracteritza per presenta un barret  de 1-4 cm que primer éshemisfèric-convex, per passar a ser aplanat i deprimit en envellir. De color blau acer fosc, més fosc al centre amb una superfície tomentosa, finament fibrilos radialment com pot observarse a la fotografia,  estriat en la maduresa. Himeni amb làmines curtament adnades, al principi blavoses, després gris blavoses, acolorides de rosa en madurar les espores i marró rosades en la maduresa; presenta unaaresta concolor. Fong de peu cilíndric, de vegades comprimit per un canal longitudinal que el recorre fins a la base, trencadís, primer ple i després buit. Del mateix color blau acer viu del barret o blau violeta, blanquinós a la base. Superfície llisa o finament escamosa amb l'edat sobretot al centre. Podem trobar-lo en les zones més humides dels barrancs que envolten el San Blas.


Clavulinaceae


Clavulina cinerea (Fr.) J. Schröt.

Nom vulgar: Peu de rata gris

Es caracteritza per presentar un basidioma ramificat amb branques que parteixen d'una base comuna, adquirint així un aspecte coral·loide, generalment fa de 5 a 10 cm d'alçada, presenta la superficie llisa i de color gris violaci. A la localitat se la sol trobar baix de Pinus halepensis on es relativament freqüent.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Ramariaceae

Ramaria eumorpha (P.Karst.) Corner

Presenta el cos fructífer erecte i ramificat, de forma coral·loide i de color groguenc ocraci, encara que els àpex solen ser més clars. A la nostra localitat el troben sobre sol i baix dels pins, es prou comú i podem observar-la de setembre fins finals de novembre.

Russulaceae


Lactarius sanguifluus (Paulet) Fr.

Nom vulgar.: Rovelló de sang

Presenta un barret plano convex amb una depressió central molt marcada, de color ataronjat vedós i tonalitats rosa vinoses. Presenta làmines subdecurrents, denses, rojenques i tacades de verd a l'envellir. Té un peu cilíndric i robust d'ataronjat a vermellós. Esporada ocracia pàl·lida. Al municipi es prou abundant i el confonen amb el Lactarius deliciosus (L.) Gray, es per això que molts boletaires no els distigueixen, barretjant-los quan els arrepleguen. Abundant en el terme i sol apareixer baix del Pinus halepensis. Es tracta d'un dels rovellons més esquisits per la seua carn i  sabor molt suau.

Lycoperdaceae


Lycoperdon molle  Pers

Es tracta d'un fong que presenta el cos frutífer estipitat, obpiriforme o gairebé esfèric, color de blanquinós crema a grogenc crema. Exoperidi format per fines espines que desapareixen amb facilitat. En la localitat podem trobar-lo sota boscos de pins, de setembre fins finals de novembre.

Telochistaceae




Xanthoria calcicola Ochsner

Es tracta d'un liquen foliaci i saxícola, que presenta un color ataronjat intens, una superfície amb prominències verrucoses i apotecis amb el marge crenulat, persistent i prominent. A la nostra localitat es situa en les muntanyes de l'est on viu sobre roques calcàries. Talo i apotecis K+ púrpura i violeta obscurs. Viu sobre roques més o menys inclinades on hi ha aport de sals minerals, en aquest cas provinent del ramat.