La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dilluns, 23 de maig de 2011

Canvis quart d'ESO (2012-2013)

Canvis de quart de l'ESO

En quart de l'ESO es modifica el currículum, establint sis matèries obligatòries (set en les CC.AA. amb llengües cooficials), que seran:

  • Educació Física
  • Educació etico-cívica
  • Ciències socials, geografia i història
  • Llengua castellana, literatura
  • Llengua valenciana, literatura
  • Matemàtiques
  • Primera llengua estrangera

Per tant, s'introdueix com a gran novetat, Educació etico-cívica (falta veure la càrrega horària, però se suposa que va a veure incrementada la càrrega lectiva que disposava fins ara), on es va a potenciar la igualtat entre sexes com a tema fonamental.

Hi haurà també tres matèries d'un conjunt que establirà el Govern després d'haver consultat amb les CCAA, on se suposa que aniran diferenciades en itineraris per al futur acadèmic o laboral dels alumnes.

S'ofereixen tres vies diferents: una enfocada a batxillerat de lletres, una altra al de ciències i una altra a la formació professional, encara que cap d'elles tancarà les portes a canviar d'opinió al final de curs. A més els alumnes estudiaran com hem ressenyat abans sis matèries comunes(set, en les comunitat amb llengua cooficial), i tres específiques de la via escollida.

Batxillerat de lletres:

  • Educació Plàstica i Visual
  • Llatí
  • Música

Batxillerat de ciències:

  • Biologia i Geologia
  • Física i Química
  • Tecnologia

Cicles Formatius:

  • Alimentació, Nutrició i Salut
  • Ciències Aplicades a l'Activitat Professional
  • Tecnología.

Apareixen tres noves assignatures:

  • Alimentació, Nutrició i Salut
  • Ciències Aplicades a l'Activitat Professional
  • Iniciativa Emprenedora
Si vols accedir a la Llei Orgànica 4/2011 que modifica l'estructura del currículum de 4t d'ESO, fes un click en el títol d'aquesta entrada.

Noticia a el país en:

el país



PONDERACIONS DEFINITIVES ACCÉS A LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES VALENCIANES PREINSCRIPCIÓ 2011 (JUNY I SETEMBRE)


En aquesta entrada, i si feu un click sobre el títol, podeu accedir a les diferents ponderacions de les assignatures de 2n de batxillerat per a l'ácces als diferents graus que s'oferten a les universitats públiques valencianes.
Com a novetat destacar que finalment l'assignatura de Ciències de la Terra i Mediambientals ponderarà 0,2. en els graus adscrits a la branca de coneixement de Ciències i Ciències de la Salut.
També podeu vore en aquestes graelles els graus ofertats per les universitats públiques de la comunitat

diumenge, 22 de maig de 2011

Tropaeolaceae




Tropaeolum majus L

Nom vulgar: caputxina

És tracta d’una planta herbàcia perenne i anual, a menut enfiladissa o reptant. Presenta fulles arrodonides en forma d'escut de 3 a 15 cm de diàmetre, lobulades o dividides en segments, carnoses i de color verd. Flors de color taronja, en forma de trompeta, i amb esperons nectarífers, amb cinc pètals i vuit estams. Època de floració primavera, estiu i tardor. Presenta fruits carnosos, de color blanc i d’uns 12 mm d'ample. Flors, fulles i llavors comestibles, aquestes últimes adobades com les tàperes. L’excés d'ombra inhibeix la floració. Li agraden els sols ben drenats i pobres, s’autopropaga amb facilitat. Escapada de cultiu, trobem poblacions estables en els voltatnts dels camps de conreus de la pujada de Maseres.

Els principis actius que presenta són, glucotropaeolina ( Heteròsid sulfurats), àcid oxàlic i espilantol.

Araceae


Dracunculus vulgaris Schott


Nom vulgar: dragonera

Es tracta d’una planta perenne, de fins a més d'1 m d'alçada, amb tubercle subterrani i tija sense fulles. Fulles amb pecíol llarg, que s'amplia a la base en un disc de taques púrpures, làmina de 10-20 cm de llarg i 11-35 cm d'ample, profundament dividida en 9-15 segments el•líptics fins lanceolats i punxeguts. Bràctea de la inflorescència o espata de 30-60 cm de llarg, normalment glabra, per fora verdosa i per l'interior rogenca amarronada, la part inferior enrotllada, la superior gairebé plana amb la vora ondulat. Espàdix tan alt com la espata, sense o amb poques flors estèrils, apèndix de color porpra fosc, amb pedicle curt, clar. Baies vermell ataronjades. Verinoses. Presenta un olor peculiar que crida als insectes. No ha de ser ingerit per ser tòxic.

El fullatge és molt atractiu. Les tiges (de fet pseudotiges), que tenen de dos a quatre fulles grans en la part superior. La planta és una herba bastant robusta, solitària que poques vegades forma grups, es per això que quan estan en macetes, cal separar per divisió els bulbs fills. La pseudotiga és de color gris-verdosa amb nombrosos irregulars marques de color morat quasi negre, i capaç de suportar una inflorescència de més d'un metre de longitud sense necessitat de suport addicional. La làmina de la fulla és reniformes, poden ser de fins a 45 cm, brillants i de verd fosc, amb 7 a 19 lòbuls el•líptics, moltes vegades amb ratlles o marques. Les fulles moren normalment durant la floració. La flor és en realitat una inflorescència d'una espàdix, amb flors nombroses. Les flors reals - tant masculines com femenines - s'amaguen a l'interior de l'espata, que inclou una càmera en forma de bulb.

La sorprenent bellesa d'aquesta planta pot ser una mica xocant: doncs solta una olor nauseabunda semblant a carn podrida. L'olor desagradable de la carn podrida està dissenyat per atraure a les mosques per la pol•linització. Afortunadament, l'olor sol durar només un dia. Floració mes de maig.

Els pol•linitzadors potencials (principalment mosques, però també els escarabats estafilínidos i Scarabidinid) entren al tub de la espata i baixen fins accedir a les flors que hi ha l'apèndix espàdix.

Dioscòrides, ja comentava que el dracunculus (Dragontea),es una planta amb tija "clapat com el ventre d'una serp", que te principis actius per a controlar el càncer, és abortiu, cura la gangrena i és bo per a la vista.



Hyacinthaceae


Dipcadi serotinum (L.) Medic.


Nom vulgar: Marcet

Es tracta d’una planta bulbosa, glabra, de bulb ovalat, gran, amb un embolcall blanquinosa semblant al paper (túnica). Fulles en nombre de 4-6 que es troben disposades en roseta basal, són linears de vegades lanceolades, acanalades, i més curtes que la tija. Inflorescència fluixa, amb 3-20 flors i esporofils lanceolats que són un poc més llargs que els peduncles de les flors. Flors tubular acampanades, rectes quan són capoll, inclinades quan floreixen, mesuren de 12-15 mm de llarg, de grogues a marrons, encara que podem trobar en el municipi poblacions de flors verdoses. Els pètals es troben soldats entre si per la base, els 3 interiors estirats, els 3 externs revolts. Estams en el centre del tub corali, són interns. Època de floració d’abril fins juliol. Podem trobar-la per totes les zones muntanyenques de la localitat, les millors poblacions poden trobar-se prop de les cases d’Alberola.