La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dijous, 21 d’abril de 2011

Violaceae


Viola arvensis Murray

Nom comú: pensament de camp



Es una tracta d’una herba anual de fulles ovades i crenades, alternes, a la seua base hi ha estípules pinnatipartides. Anual o bianual amb tiges poc ramificades i erectes de 20 a 40 cm de longitud. Flors solitàries, de color blanc i amb el centre groc i venes rogenques, pedunculades a les aixelles de les fulles superiors, corol•la formada per 5 pètals desiguals, l’inferior és el que presenta la taca roja amb estries rogenques, que a la vegada és esperonat i violaci, trobant-se orientat cap a terra. El calze està format per cinc sèpals semblants entre ells. Els fruits són càpsules globoses i glabres, dehiscents amb al voltant de 60 llavors i entre 35 i 55 fruits per planta. Floreix de finals de maig fins principis de juny.

Al terme municipal podem trobar poblacions estables i nombroses en els camps de cultiu de la zona de Vilella, i puntualment repartida pel terme en llocs ruderalitzats, com vores de cultius, camps abandonats, marges de camins, pradells terofítics.

dimarts, 19 d’abril de 2011

Rhamnaceae

Rhamnus alaternus L.

Nom vulgar: aladern

 L'aladern és una planta dioica, amb individus masculins i altres femenins productors de fruits rodons, rogencs al principi i negres a la maduresa. Presenta estípules xicotetes i caduques. Les flors que són unisexuals, xicotetes, apètales i tretàmeres o pentàmeres, es disposen en panícules racemoses, condensades, axil•lars, sovint pubescents. El periant es caracteritza per tenir un calze verdós-groguenc amb 5 sèpals de lanceolats a triangular-lanceolats, glabres, reflexos en les flors masculines i erectes en les femenines. Corol•la amb 5 pètals linears o obovat-oblongs, de vegades absents. Disc nectarífer glabre. L’androceu està format per 4 o 5 estam lliures i alterns amb els sèpals, amb filament adnat a la base dels pètals, disc nectarífer intraestaminal, generalment adnat al hipant. Presenta un gineceu amb ovari súper, d’entre 2-4 carpels amb un únic primordi seminal cadascun, d'ell surt l'estil que acaba dividint-se de 2 o 3 vegades. El fruit es una drupa gairebé globosa vermella que un vegada madura és de color negre, amb 2-4 pirè, glabres

És un arbust típic de la vegetació mediterrània i podem trobar-lo representat el tota la zona sud-est de la localitat . Fa fins a dos metres d'alçada. Les fulles, endurides o siga esclerofil•les, estan disposades de forma alterna (disposició d'on deriven els noms comú i científic de l'espècie). Floreix a la primavera i fructifica a finals d’aquesta. És un arbust molt resistent a la sequera estival, ressenyar que encara que resulta molt freqüent en els alzinars, mai domina aquest paisatge.

divendres, 15 d’abril de 2011

Vocabulari de genètica D, E, F, G


D




dihíbrid.: Organisme heterozigòtic per a dos caràcters. També se'ls anomena heterozigòtic. Notació AaBb.

dimixis.: fenomen que consisteix en la fusió de dos tipus de nuclis.

dimorfisme sexual.: Conjunt de diferències morfològiques i fisiològiques que caracteritzen i diferencien als dos sexes d’una mateixa espècie.

diplo-.: Prefix que significa doble.

diploide.: Cèl•lula que presenta dos jocs de cromosomes homòlegs, és a dir, 2n cromosomes.

dominància.: Fenomen pel qual un al•lel d’un organisme heterozigòtic domina respecte de l’altre al•lel del mateix gen.

donant universal.: Persona del grup sanguini 0 que pot donar sang a qualsevol altre individu sense que es donen problemes de compatibilitat. Notació ii.



E

encreuament.: Unió sexual de dos individus de genotip diferent de forma espontània o dirigida.

encreuament consanguini..: Encreuament entre individus amb progenitors comuns.

entrecreuament.: Intercanvi de fragments de cromàtides homòlogues que es produeix al llarg de la divisió meiòtica de la cèl•lula.

equipotent.: Capacitat que presenten alguns caràcters per manifestar-se tots dos.

enginyeria genètica.: És una branca de la biotecnologia que consisteix en la manipulació de l’ADN de diferents éssers vius per aconseguir diferents productes o individus fenotípicament millors.

espermatogènesi.: Procés de formació, maduració y desenvolupament dels gàmeta ,masculins.

espermatozoide.: Cèl•lula germinal masculina, gàmeta masculí.

estèril.: Organisme que és incapaç de reproduir-se perquè no té gàmetes o són in funcionals.

esterilitat.: Incapacitat d’un organisme per reproduir-se. També anomenat en genètica, disgenesia, disgènesi, apogenia.

expressivitat.: Grau de manifestació d’un caràcter variable.





F

factor Rh.: Substància antigènica present en la membrana dels glòbuls vermells del 85% de l’espècie humana, a la que li s’anomena Rh+. El 15% restant no la té i se’ls anomena Rh-. Les inicials Rh tenen el seu origen, en que es va descobrir a un mono del gènere Rhesus.

fecundació.: Unió de dos gàmeta, un masculí i un femení, per formar una cèl•lula zigot o ou.

fecundació creuada.: Tipus de fecundació en la que es produeix la unió de gàmetes procedents d’individus diferents.

fenogenesi.: Formació del fenotip (aspecte extern) a partir del fenotip (informació genètica).

fenogenètica.. Disciplina que estudia com es forma el fenotip a partir del genotip.

fenoma.: Conjunt de caràcters fenotípics d’un individu.

fenotip.: Conjunt de caràcters observables d’un organisme que estan determinats pels factors ambientals i pel seu genotip.



G



gàmeta.: Cèl•lula reproductora funcional prevista d’una dotació cromosòmica haploide.

gametogènesi.: Formació de gàmetes mitjançant la transformació per meiosi d’una cèl•lula diploide en una o més cèl•lules haploides o gàmeta.

gen.: unitat funcional del material genètic que correspon a un fragment d’ADN, que porta informació sobre un determinat caràcter.

generació.: grup d’individus d’una edat més o menys pareguda.

gens lligats.: Aquells que es troben en el mateix cromosoma i s’hereten junts.

genètica.: branca de la biologia que estudia l’herència i les lleis per les que es regeixen els éssers vius.

genoma.: Dotació cromosòmica dels gàmeta d’una determinada espècie (n cromosomes). En cèl•lules i organismes diploides (2n), el genoma correspon al número bàsic de cromosomes diferents (n).

genoma humà.: Seqüència completa de l’ADN, és a dir, llista dels 3.000 milions de nucleòtids que es troben dins de cadascuna de les nostres cèl•lules.

genotip.: Patrimoni genètic, format pel conjunt d’al•lels propis d’un individu.

Eficiència energètica o ecològica

Entenem per eficiència energètica, la relació que hi ha entre l’energia invertida en qualsevol procés i l’energia aprofitada efectivament.

En el funcionament de qualsevol sistema, una part de l’energia utilitzada es transforma en treball i un altra es dissipa en forma de calor, una forma d’energia molt difícil d’aprofitar.

Aquesta pèrdua d’energia posa de manifest que l’eficiència energètica de qualsevol sistema és limitada.


L’eficiència en que és explotada una font alimentària per una població depredadora es pot expressar en forma de tant per cent aplicant la fórmula:



Calories de la presa consumides pel depredador           x                100
Calories d’aliment subministrat a la presa                                           1



Una eficiència màxima de la cadena alimentària implica, que l’aliment de la presa és explotat amb les màximes avantatges pel depredador.

En el cas de la fotosíntesi sols una determinada quantitat de l’energia absorbida pot trobar-se després continguda en les biomolècules obtingudes, i constitueix el que s’anomena producció bruta o total.

Així, una part de l’energia obtinguda d’aquesta manera és alliberada per la planta per a emprar-la en els processos metabòlics, i un altra part genera un excedent que permet augmentar la massa de l’organisme, és a dir, els seu creixement; aquesta fracció és la que anomenen producció neta, perquè és la que queda després de restar de la producció total els costos o despeses.



                           Producció total = metabolisme + producció neta


La tassa de producció o productivitat s’expressa, generalment, en massa per metre quadrat i any o dia.

Estimació de paràmetres poblacionals



Taula de vida:

Resum de la variació poblacional en diferents etapes de la vida d'una espècie.

Observacions.:

• Estudis comparatius, determinació de factors ecològics que afecten les poblacions.
• Els intervals d'edat petits, augmenten el detall dels resultats gràfics de la taula de vida, permetent una millor interpretació dels resultats.


Taules de dades.:



Esquirol comú   A
Esquirol gris B
Esquirol comú quan conviu amb la grisa C

Fases (anys)               A                  B                    C
   x                   nx               nx               nx


0 - 1                         627              578                  638
1 - 2                         221              341                  128
2 - 3                           77              209                    50
3 - 4                           48              150                    39
4 - 5                           30                90                    28
5 - 6                           23                69                    21
6 - 7                             6                34                      7
7 - 8                             2                  9                      3

Família dels esquirols, Sciuridae

La mida oscil.la entre el d'una rata i el d'un gat. Esteses per tot el món, excepte Madagascar, Austràlia, Nova Guinea, Oceania i la part meridional de Sud-amèrica. A la zona d'Europa estudiada hi viuen en total 8 espècies, pertanyents a 5 gèneres. Poden ser dividides en dos grups: les que viuen en el sòl (susliks, marmotes, esquirol terrestre de Sibèria) i les que viuen en els arbres (esquirols i esquirols voladors). Fórmula dental: 1.0.2.3/1.0.1.3 = 22.

Esquirol comú Sciurus vulgaris Linné 1758.

cat.: esquirol comú, ves.: kattagorri, it.: Scoiattolo, fr.: écureuil d'Europe, ing.: xarxa Squirrel, al.: Eichhórnchen

Característiques: potes posteriors més llargues i robustes que les anteriors, cap rodó, ulls grans i en posició lateral; cua molt peluda, gairebé tan llarga com el cos; incisius superiors relativament grans. Coloració molt variable d'un individu a un altre; abdomen sempre blanc, i la resta del cos de color bastant uniforme, des de groc clar i marró vermellós fins a negre a l'estiu i marró grisenc clar fins marró grisenc fosc a l'hivern. La coloració de la cua i / o les potes és de vegades més fosca que la de la resta del cos (fenomen freqüent en les formes de muntanya). En pelatge d'hivern, llargs plomalls de pèl a les orelles. A les Illes Britàniques es troben sovint exemplars amb cola blanca i plomalls blancs a les orelles. Peus i mans amb pilositat només a l'hivern. 4 coixinets plantars als peus posteriors i 6 en els anteriors.

Mesures corporals: CC 21-25 cm; C 15-20 cm; O 27-36 mm; Pp 21-63 mm; P 230-480 gr.

Espècies semblants: esquirol gris, esquirol volador, liró gris.

Distribució: zones boscoses d'Euràsia, des de les Illes Britàniques a l'Oest fins Sakhalín i Hokkaido a l'Est, al Sud fins als països mediterranis, la part meridional del Ural, Altai, Mongòlia, Manxúria i Corea. Originàriament absent de les illes mediterrànies i possiblement també de les illes Frisones.

Hàbitat: boscos amb arbres vells i amb sotabosc atapeït, a la muntanya fins al límit dels arbres. També en jardins i parcs.

Costums: activa principalment durant el dia. Viu als arbres, salta i s'enfila bé. Sovint per parelles en el niu, però no així en iniciar el període de cures a les cries. Niu format de branques, bé fixat en la part alta de la copa de l'arbre, a prop del tronc, revestit amb herba, molsa i fibres; 0 exterior de 30-40 cm, normalment amb 2 orificis de sortida, disposa també `el niu a arbres buits o adopta un niu antic de graula o de garsa. Espai d'acció d'aproximadament 10-50 ha al voltant del niu de repòs. Mostra preferència per certes rutes i certs punts d'alimentació. No presenta un marcat comportament territorial; només defensa el seu niu; marques amb orina. Les reserves d'aliment són enterrades o amagades en cavitats, i després són trobades de nou gràcies a l'extraordinari sentit de l'olfacte d'aquests animals. Realitza jocs de lluita i també de persecució; caces de persecució abans de l'aparellament.

Alimentació: principalment vegetal, llavors de coníferes, fages, nous, glans, castanyes, llavors de carpe, baies, bolets, escorça, rovells, brots, cargols, insectes, ous i pollets d'aus; 55-80 gr al dia.

Reproducció i esperança de vida: època d'aparellament entre desembre i principis de juliol; gestació aproximadament 38 dies; ventrada amb 2-5 cries, amb un pes en néixer d'uns 8,5 gr., En néixer, les cries són cegues i gairebé nues, obren els ulls més o menys al cap d'1 mes, al final de la sisena setmana abandonen per primera vegada el niu i ingereixen aliment sòlid. Són alletades durant 9-12 setmanes. Arriben a la maduresa sexual en acabar el primer any de vida i durant el segon. Les 9 9 joves crien un cop l'any i en general parin només 2 cries, les de més edat crien 2 vegades i tenen fins a 5 cries per ventrada. Si la primera ventrada s'ha desenvolupat amb èxit, la segona es produeix després d'un interval mínim de 10 setmanes. Esperança de vida com a màxim 10-12 anys. Importants oscil.lacions en la densitat demogràfica.

Sons: «xuc-xuc-xuc» quan està excitada, sovint completat amb un tamborileo de les ungles dels peus anteriors i un «nhhh» nasal; crits planyívols davant un perill; grunyits.

Enemics: sobretot martes, martes zibelinas, astor i duc.


Esquirol gris Sciurus carolinensis Gmelin 1788

calç: esquirol gris, fr.: écureuil gris, ing.: ramat Squirrel, al.: Grauhórnchen

Característiques: molt semblant a l'esquirol comú, de mida una mica més gran, no presenta mai plomalls conspicus de pèl a les orelles; pelatge de l'extrem de la cua blanquinós, gola, pit i abdomen blancs. A l'estiu, pelatge groc vermellós a marró vermellós, amb una franja vermellosa en els flancs; part externa de les cames, i dors dels peus, de color marró castany. A l'hivern, esquena gris, part externa de la cama blanquinosa, plomalls de les orelles de color marró vermellós, de vegades amb un plomall de fins pèls blancs darrere del primer plomall.

Mesures corporals: CC 23-28 cm; C 20-24 cm; Pp 62-75 mm; 0 28-32 mm; I '340-750 gr, generalment uns 550 gr.

Espècies semblants: esquirol comú, liró gris.

Distribució: originàriament només a la zona Est dels USA. Introduïda a Irlanda, les Illes Britàniques, l'Oest dels EUA, Austràlia i Sud-àfrica. Major exil d'aclimatació a Anglaterra i Gal. És possible que hi hagi una relació en-uc 'l'extensió de l'esquirol gris i el retrocés de l'esquirol comú en el Sud de la Gran Bretanya.

Hàbitat: similar al de l'esquirol comú, una mica més en els boscos planifolis i mixtos. Costums: similars a les de l'esquirol comú, niu de major mida (30-60 in de 0). Plataformes de branques a la zona exterior de l'arbre. Té sovint 2 nius, mudant-se amb les criatures en cas de perill. Durant l'hivern en cavitats dels arbres. Camp d'acció més vast que l'esquirol comú, també recorre distàncies més llargues sobre el sòl. Bona nedadora.

Alimentació: similar a la de l'esquirol comú. Especialment glans i flors no madures dels roures, fages i brots de faigs, fruits silvestres i de l'horta a, cries d'esquirol comú.

Reproducció i esperança de vida: semblant a l'esquirol comú, però el pes en néixer és de 12-17 gr. 1-4 cries per ventrada. Abans de la segona ventrada, a l'estiu, les cries de la primera abandonen a la mare, constitueixen comunitats pròpies i de vegades tornen més tard al niu matern.

Sons: com l'esquirol comú.

Enemics: com l'esquirol comú.

QÜESTIONS A RESOLDRE


1º.- Completar totes les columnes de la taula de vida a partir de les dades proporcionades.

2º.- Representar gràficament (en fulls de paper mil.limetrat).

lx davant x (en paper semilogarítmic).

qx davant x

ex davant de x.

3ª.- Quina edat pateix la màxima mortalitat?

4ª.- Quina influència tindria un depredador sobre la corba de supervivència d'aquesta espècie?

5ª.- Observa i utilitza el programa informàtic on apareixen diferents taules de vida de l'esquirol comú (Sciurus vulgaris Linné 1758) en els llocs on conviu amb la grisa i on no hi ha competència i intenta treure conclusions.

dissabte, 9 d’abril de 2011

Àrea mínima


Com hem comentat aquest dissabte en la primera pràctica d’Ecologia, una eina senzilla per a la caracterització d'una comunitat vegetal consisteix en establir la seua riquesa d'espècies, és a dir, el número d’unitats de mostreig i la grandària que aquestes deuen tenir, però ¿Quina és l'àrea de mostreig mínima necessària per obtenir una mostra representativa de la comunitat ?.

Aquest problema té especial importància ja que si l'esforç de mostreig no és suficient es corre el risc de subestimar la riquesa d'espècies de la comunitat. Una solució per resoldre'l és la realització d'una corba d’espècies, la qual permet estandarditzar l'esforç de mostreig necessari per a caracteritzar una comunitat de manera adequada.

Bé, definim l’àrea mínima com la menor superfície de terreny que conté la totalitat de les espècies d’una determinada comunitat vegetal. Així l’àrea mínima és una característica intrínseca d’un tipus de vegetació.

Per als treballs fitosociològics aquesta àrea és el referent obligat per les diferents determinacions de l’abundància d’espècies. Per determinar l’àrea mínima primerament es deu construir la corba d’espècies, aquesta és una gràfica de l'àrea mostrejada envers el nombre d'espècies. Així, quan el nombre d'espècies no s'incrementa, la qual cosa s'observa perquè la corba adquireix la forma d'un sostre, l'esforç de mostreig és adequat per caracteritzar la comunitat.

Objectius

Trobar l'àrea mínima de mostreig necessària per a caracteritzar una comunitat vegetal de la zona d’estudi (Vessants del riu Alboi, Xàtiva).

Metodologia

Cal seleccionar a l’atzar sobre el mapa de la zona una comunitat vegetal d'importància per a la seva localitat. Elaborarem un quadrant d'1 m2 usant corda i 4 estaques, anotarem el nombre d’espècies vegetals que apareixen. Augmentarem en un metre el costat del nou quadrant i anotarem de nou el número d’espècies que apareixen. Fem aquest procés les vegades que considerem convenients fins que la corba s’asintotize. No cal que classifiqueu les plantes.

Elaborarem una gràfica de l’àrea mostrejada per obtenir l’àrea mínina.