La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dilluns, 28 de febrer de 2011

Pla de Millora de la Qualitat Educativa


La investigació i cerca dels problemes educatius que solen manifestar-se en els centres públics, passa per l’anàlisi i detecció d’aquests, a més de l’elaboració de plans de millora, que deuen donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels estudiants, coordinant i dinamitzant l’acció educativa d’un centre més enllà de l’àmbit educatiu del propi centre. Amb aquest Pla de Millora de Qualitat Educativa es pretén incrementar l’èxit escolar i millorar el vincle entre les famílies, les escoles i entorn; enfortint les xarxes educatives, per intentar reduir les desigualtats entre l’escola publica i la que no ho és, encara que de vegades participe dels diners públics.
Aixó si, sempre tenint en compte que per a que aquest arrele, i aporte solucions concretes, deu contar i implicar als agents educatius (inspecció educativa, serveis educatius de l’ajuntament, equips directius, professorat de tots els nivells, estudiants, famílies...) que faran les seues aportacions al pla de millora de la qualitat educativa del centre. Per tal d’optimitzar els mecanismes de participació de tots aquests agents, els objectius que s’han de tenir en compte a l’hora de fer una actuació educativa concreta, deuen ser:

1 .- Analitzar i avaluar de forma sistemàtica el conjunt de problemàtiques que pot presentar el sistema educatiu sobre el que anem a efectuar l’actuació (currículum, aules, centres adscrits, professors, alumnes, famílies...), que en part seran comuns a molts dels centres educatius públics de la localitat, tant d’ensenyament primari com a secundària.

2 .- Cercar noves solucions creatives, i estudiar especialment de quina manera un adequat ús de certes metodologies de treball pot contribuir a resoldre els problemes que se’ns plantegen quotidianament a l’aula.

3 .- Aplicar "en la mesura del possible" aquestes solucions als nostres entorns de treball reals, amb la finalitat de reduir les problemàtiques identificades.

4.- Concretar indicadors i eines per a dur a terme l’avaluació de cadascuna de les intervencions i la seua repercussió, així com els agents que han d’intervenir.

El Pla de Millora de la Qualitat Educativa deu nàixer amb la voluntat de consolidar una forma de treballar, d’entendre l’educació com la capacitat per generar una sinergia educativa que deu conduir a l’adquisició de bones pràctiques educatives que han de respectar i compartir tots els agents educatius.

diumenge, 27 de febrer de 2011

I demà, què?


En tota crisi com cal, hi ha un punt d’inflexió que suposa el inici per a l’eixida d’aquesta. Tots els sabedors del tema, i fins i tot, les elits governamentals, parlen de la necessitat de diversificar les fonts del creixement econòmic, a més de potenciar l’economia productiva en detriment dels sectors especulatius.
Com solem dir els biòlegs, caminar cap a la biodiversitat, en aquest cas, dels sectors productius nacionals com motor de canvi. Ara bé, la majoria de caps pensants solen obviar, que per aconseguir aquesta fita cal reestructurar el malferit món educatiu del nostre país, i s’ha d’eixir de la mà dels més joves.
És per tot això, que hem d’ invertir en el futur, és a dir, en educació i en els més joves, adequant les nostres necessitats a les pròpies d’un mercat laboral real i productiu, no com el que preval en aquests moments, un mercat de treball, monocord i distorsionat per unes elevades taxes de precarietat.
Com a professor de secundaria i membre de l’engranatge públic educatiu, m’agrada reflexionar sobre allò que tenim, i crec que ningú no pot negar que en aquests moments la nostra situació és caracteritza per, uns elevats nivells d’atur entre joves molt preparats, i un sector públic en crisi, que de vegades es troba sobredimensionat, i la majoria de voltes mal remunerat i amb baix reconeixement social. Però el pitjor de tot és la falta de biodiversitat, i per tant de noves idees i colors, en la nostra classe política, que lluny d’agafar com a “leivmotiv” aquesta, s’enroca no actuant o mirant a un altre costat quan s’instauren sistemes corruptes per tot arreu, evitant així que es puguen corregir les disfuncions que ens estan portant al lloc on estem.
Però cal pensar en positiu, en tota crisi hi ha un col•lapse, hi ha un punt d’inflexió, hi ha una o varies eixides, i som molts i molt diversos els que pensem que cal confiar en les nostres forces, i que entre tots i des de la cohesió social, la confiança i el respecte per la biodiversitat , es poden assentar les noves bases per eixir d’un món que tots hem ajudat a crear i que no ens agrada gens.

dijous, 24 de febrer de 2011

Fotosíntesi



La fotosíntesi és un procés biològic que recicla electrons i opera d’una manera avantatjosa per varies raons:
1º.- L’aigua és una font constant d’electrons.
2º.- La llum solar és una font d’energia inesgotable.
3º.- En aquest procés s’allibera oxigen.
Hem de pensar en la fotosíntesi com el procés que conjuntament amb l’aparició de la vida, ha esdevingut com el fet biològic més important de la història del nostre planeta.
Sense cap dubte quan a un alumne/a de batxillerat se li pregunta per aquest procés, la contestació és clara i immediata, producció de carbohidrats, generalment midó o sucres, a partir de CO2 i H2O, segons l’equació global:


6CO2 + 6H2O = C6H12O6 + 6 O2 ∆G0’ = kJ mol-1



Així, cal dir que la síntesi de glucosa a partir de CO2 i H2O requereix, des del punt de vista energètic, de dos elements bàsics:
a) En primer lloc deu d’haver un agent reductor que tinga un potencial redox suficientment baix (molt negatiu o d’alta energia). En aquest cas és el NADPH l’agent reductor implicat en aquest procés.
b) En segon lloc, és necessària certa quantitat d’ATP per dirigir la síntesi de glucosa.
Recordem a més, que l’energia lluminosa es troba directament implicada en la transferència d’electrons des de l’aigua al NADP+, a l’igual que en la generació d’ATP, i que el resultat final d’aquest procés és meravellós, ja que proporciona els dos requeriments necessaris per a la síntesi de carbohidrats a partir de CO2 i H2O: un agent reductor i ATP.

diumenge, 20 de febrer de 2011

Plantaginaceae


Plantago coronopus L.

Nom vulgar: cervina

Herba anual, biennal, i rarament perenne que arriba fins un 40 cm, acaule i amb una cepa no ramificada. Fulles en roseta basal, una mica carnoses més o menys pubescents de pinnatífides a bipinnatífides (fins 20 cm), la veritat es que són molt polimorfes. Les inflorescències són terminals en forma d’espiga de flors molt petites i compactes. Sèpals diferents entre sí soldats sols a la base. Llavors irregularment hemiel•lipsoïdals amb la cara interna plana.
Floreix de febrer fins octubre, i podem trobar-la dispersa per tot el terme sobre sòls salabrosos, o bé, en prats terofítics. Cal destacar que les diferents poblacions presents a la localitat presentes un gran polimorfisme.

Labiatae


Lamium amplexicaule L.

Nom vulgar.: ortiga boba.

Teròfit anual de tiges erectes i pubescents que sol aparèixer en grups de nombrosos individus, el que dona un color vermellosos als camps de conreus i vores de camins on viu. Es reconeix per les seues fulles arrodonides i fins i tot més amples que llargues, clarament oposades; les bràctees semblen com cassoles que envolten els grups florals, flors hermafrodites i zigomorfes, aquestes tenen un tub molt llarg, són morades i acabades en dos llavis ben oberts. Calze format per cinc sèpals soldats. Podem trobar-lo per tot el municipi. L’arrel i les fulles són comestibles i al poble s’han arribat a emprar per a les amanides. Floració de febrer a maig.

dimarts, 15 de febrer de 2011

Catabolisme dels aminoàcids


Els aas són els components de les proteïnes i aquesta és la seua funció essencial, però també poden ser degradats i oxidats per produir energia.

Però ¿per què poden ser destinats a una funció considerada com a secundària per a aquestes biomolècules?
Diferents situacions poden justificar la seua degradació:

a) La necessitat d’efectuar el recanvi normal de les proteïnes.
b) Com que les cèl·lules animals no poden emmagatzemar aas lliures, si la dieta és hiperproteica , part d’aquests deuen ser degradats.
c) Situacions de dejú o altres en les que les cèl·lules no disposen d’altres biomolècules energètiques.

Prèviament a l’oxidació, els aas deuen desprendre's dels grups amino i ho fan mitjançant dos processos diferents:

1.- Transaminació: reacció catalitzada per les transaminases (aminotransferases), en la que els aas cedeixen el seu grup amino a un cetoàcid, generalment al α-cetoglutàric, que es transforma en. àcid glutàmic, que pot cedir-los per a la síntesi de nous aas, o combinar-se el grup NH4+, per formar glutamina, i així transportar el grup per la sang.


2.- Desaminació oxidativa: Té lloc al citosol i a la matriu mitocondrial, i dona lloc a la lliberació del grup amino de l’àcid glutàmic en forma de NH4+ i la formació de l’àcid α-cetoglutàric. Així s’elimina el grup –NH2 format a la transaminació.

Els esquelets carbonats es degraden seguint rutes diferents, així les rutes de degradació dels 20 aas proteics convergeixen per formar cinc productes diferents que poden ser oxidats en el cicle de Krebs, o be desviar-se cap a altres rutes, com la síntesi de glucosa. Alguns d’ells donen lloc a acetil-CoA que pot ser degradat o emprar-se per sintetitzar àcids grassos.

Solució al problema dels residusL'amoníac format en el catabolisme dels aas te una alta toxicitat i deu ser eliminat, i la forma de fer-ho que tenen els organismes és un clar exemple de l’adaptació al medi:

* Animals amoniotèlics, animals aquàtics que eliminen directament els ions amoni a l’aigua on es dilueix, peixos i amfibis.

* Animals ureotélics, excreten urea, substància de menor toxicitat que l'amoníac. La urea es sintetitza en els hepatòcits, en una sèrie de reaccions que tenen lloc en el citosol i el mitocondri i que constitueixen el cicle de la urea. Vertebrats terrestres i molts aquàtics.

* Animals uricotèlics, excreció en forma d’àcid úric, molècula de baixa toxicitat que pot ser emmagatzemada cert temps. Poc soluble, tendeix a cristal·litzar i formar suspensions sòlides evitant així el consum excessiu d’aigua, rèptils i aus. Aquests animals són ovípars i el seu embrió no pot eliminar els productes d'excreció, es per aixó que s'acumulen en l'ou.

Per vore un resum del metabolisme, fes un click damunt d'aquest enllaç

dilluns, 14 de febrer de 2011

Descobreix la Vall d'Albaida


Com ja es habitual tots els anys per aquestes dades, el nostre amic i company Dani Alfonso ens convida a gaudir de les rutes programades per conèixer la Vall d'Albaida gaudint-la amb els cinc sentits, totes elles es troben emmarcades en el programa Obrim les portes de la Vall, 2011.
La Mancomunitat de la Vall d’Albaida també promocionarà la ruta de Jaume I; una iniciativa que duu a terme mitjançant un programa de visites guiades pels municipis de la comarca.

Per a més informació, polsa sobre el títol d'aquesta entrada


Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida

Departament de Turisme

Avda. San Francesc, 8-3-6 - 46870 Ontinyent

Tel. 96 238 90 91- Fax: 96 291 36 42

www.valldalbaida.com

turisme@mancovall.com


Què vols saber sobre la figura i l’obra de Charles Robert Darwin?


Si feu un clic sobre el títol d’aquesta entrada podreu vore un meravellós treball en enx@rxats, algunes de les coses que podem trobar són:

1º.- Bibliografies i monogràfics.
2º.- Una biblioteca sobre Darwin i l’evolució.
3º.- Viatges.
4º.- Recursos superinteressants.
5º.- Enllaços.
6º.- Audiovisuals per a tots els nivells de secundaria i batxillerat.

A gaudir amb Charles Darwin i la teoria de l’evolució

diumenge, 13 de febrer de 2011

Com s’allibera el greix en els adipòcits?


De tots nosaltres és sabut, com hem treballat a classe, que les lipases alliberen els àcids grassos lliures dels acil glicèrids emmagatzemats. Tanmateix, cal destacar una diferència, la lipasa que hi podem trobar dintre dels adipòcits, no és la mateixa (lipoproteïna) que es troba als capil•lars. Es tracta d’una lipasa que respon a l’acció de certes hormones.
Així és activada per una senyal del glucagó i és inhibida per una senyal de la insulina a les mateixes cèl•lules.
Observem un exemple, desprès d’un bon àpat, els nivells d’insulina en sang són elevats mentre que els de glucagó són baixos; en aquesta situació, és clar, els adipòcits deuen captar glucosa del plasma sanguini i àcids grassos lliures dels quilomicrons i convertir-los en acil glicèrids, a la vegada que inhibeixen l’alliberació d’àcids grassos lliures.
Quan estem en dejú, ocorre tot el contrari, els adipòcits subministren àcids grassos lliures per acció de les lipases, que arriben a través de la sang a tots els teixits i per mitja de les rutes catabòliques que hem explicat aquesta setmana , s’obté l’energia necessària per a les funcions vitals.
Un exemple d’evolució metabòlica és l’acció de l’epinefrina (adrenalina), qualsevol alarma en el nostre organisme fa que s’allibere aquesta, i com que les lipases dels adipòcits són sensibles a ella, aquests per hidròlisi enzimàtica subministren àcids grassos lliures a les cèl•lules musculars. Aquets àcids grassos són la font energètica en cas de requerir l’organisme un gran esforç muscular en un moment d’alarma orgànica.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Geraniaceae


Erodium malacoides (L.) L'Hér.

Nom vulgar: agulletes de pastor.


Herba anual o bianual que pot arribar a fer 70 cm d’alçada, presenta tiges pubescents i glandulars, que poden ser erectes o tombades. Les fulles són ovades o cordades, de vegades trilobades, però en aquest cas presenten els lòbuls arrodonits i poc marcats. De 3 a 8 flors agrupades en umbel•les, amb cinc pètals de color rosa i cinc sèpals mucronats de fins 7 mm. El bec del fruit pot arribar a fer de 20 a 35 mm de llargària, mericarp amb fosses apicals, glandular i presentant un solc en la seua base (5-7 mm), quan es desprenen del fruit ho fan cap a baix amb el bec enrotllat en forma de tirabuixó. Floreix de gener fins agost i podem trobar-la en horts, camps de conreu, vores de camins i herbassars de tot el terme.

Coprinaceae


Coprinus micaceus (Bull.: Fr.) Fr.

Nom vulgar.: Coprí micaci

Bolets diminuts i molt delicats, que aviat passen desapercebuts, són saprofítics, presenten al principi un basidioma en forma de gla i de color ocraci,com es pot vore a l'exemplar més menut al fons de la fotografia. Làmines amb arestes grises, bru negroses i deliqüescents quan maduren, el peu és glabre, buit i blanquimós. Presenta un color d'esporada bru negrós, amb éspores mitriformes i llises amb porus germinatiu. Viu sobre fusta enterrada, és comú i podem trobar-lo sobre soques mortes d'arbres planifolis a l'oest de la localitat, apareix de maig fins a desembre. Aquest bolet és verinós si es consumeix amb alcohol (efecte Antabus).

dissabte, 5 de febrer de 2011

Competències i àmbits


Consisteix en treballar un mateix bloc de continguts des de diferents àrees del currículum, i de la següent forma:


1. Una de les àrees introdueix els continguts del bloc.
2. Un altra o varies, els reforça i els aplica a situacions que els són quotidianes i properes.
3. La tercera àrea s’encarrega d’avaluar les competències establertes que s’anaven a treballar amb els alumnes del grup classe.


Per donar-li suport en aquest forma de treballar, deurem elaborar una sèrie de materials, que ofereisquen al professorat algunes possibles estratègies per integrar l'exercici i l'aprenentatge de les competències bàsiques en les assignatures que les han de treballar.


El primer que s’ha de fer es definir quins elements caracteritzen les competències que anem a treballar, a més de detallar a quins nivells d'assoliment es vol arribar. Seguidament s’han d’analitzar els diferents materials que té a l'abast el professorat de les assignatures implicades per establir el grau d'aprofundiment amb què hagin de treballar els objectius específics de cadascuna de les competències en el grup classe. Posteriorment, es detalla com es poden integrar aquests objectius en l'activitat docent i en el material docent i d'avaluació necessari per assolir els objectius proposats per tot l’equip docent.

El que es pretén aconseguir en aquest mètode de treball és:


a. Compartir estratègies i objectius entre el professorat del mateix grup o nivell.
b. Promoure la transferència de coneixement s i de treball de les capacitats bàsiques.
c. Fer una avaluació i un seguiment rigorós de tot el procés d’ensenyament – aprenentatge:
• Alumnat (prova diagnòstica inicial i final), relacionant els criteris d’avaluació amb les competències i subcompetències bàsiques.
• Professorat (per valorar l’equilibri entre l’esforç de coordinació i els resultats obtinguts) detectar mancances en el mètode de treball i en el coneixement propi, per superar-les mitjançant la reflexió crítica i l'elecció de millors models d’ensenyament – aprenentatge; i la capacitat de treballar com a membre d'un equip docent, ja siga com un membre més, o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes didàctics, tot assumint compromisos i considerant els recursos disponibles.

Pràctiques Geologia II

Per al proper dia de pràctiques cal dur fetes les següents activitats:


1º.- Observa el tall geològic i contesta les següents preguntes:


a) Ordena les unitats litològiques de la més moderna a la més antiga.

b) Assenyala tipus i edat relativa de les falles.

c) Caracteritza els contactes del material 1 ( discordancia angular, paraconformitat, inconformitat, etc.)



2º. Contesta:

a) Edat del dic.

b) Tipus i edat de la falla.

c) Edat del plegament.

d) De quin tipus és el contacte Paleozoic - Mesozoic ?



3º.- Explicar breument la història geològica d'aquest tall.