La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dimecres, 29 de desembre de 2010

La formació del professorat de secundària


La formació del professorat de secundària hauria de, a la seua manera, orientar-se cap a un aprenentatge a través de problemes reals, enfrontant als futurs professors i professores a l'experiència de l'aula, dels centres, i a treballar a partir de les seues observacions, de la seua capacitat, dels seus èxits i dels seus fracassos, dels seus temors i de les seues alegries, de les seues dificultats per manejar tant els processos d'ensenyament aprenentatge com les dinàmiques de grups o els comportaments de determinats alumnes.

Encara així, resultaria interessant buscar un equilibri just entre aportacions teòriques estructurades que s’imparteixen en els màsters de secundària, que encara què anticipen els problemes no solen respondre a les necessitats que emergeixen de la pròpia experiència.

Saber fer una classe acceptable no prepara ipso facto per construir problemes pertinents, menys encara per improvisar aportacions teòriques i metodològiques d'acord a les necessitats i a les demandes dels alumnes a l'aula.

La noció d'aprenentatge a través de problemes és tal vegada un poc complicada i complexa, es per això que seria millor parlar de manera global, d'un procés sumatiu de formació, construint almenys parcialment la teoria a partir de casos pràctics, sense necessàriament limitar-se a " problemes ". Un procés sumatiu, s'organitza entorn de situacions singulars i reals, ocasions que serveixen alhora per mobilitzar coneixements previs, per diferenciar-los, per contextualitzar-los i per construir nous sabers de formació.


En la formació actual del professorat de secundària, preval una idea que cal combatre de manera activa, doncs compromet la construcció de competències. El model actual és bastant simple i sobretot, molt còmode per a una majoria:


• Els teòrics donen una formació teòrica, dit d'una altra manera, classes magistrals i seminaris clàssics, sense preocupar-se massa de la referència a l'ofici i la realitat de les aules.
• Per un altra banda, els professionals que acullen i formen als alumnes en practiques en els centres i que s'encarreguen d'iniciar-los en els " trets de l'ofici ".

En el límit, la formació teòrica permetria aprovar exàmens i obtenir el títol i la formació pràctica prepararia per a sobreviure en l'ofici.

Cal combatre aquesta dicotomia i afirmar que la formació és una, en tot moment pràctica i teòrica alhora, reflexiva, crítica i amb identitat. I que ella ocorre a tot arreu, en classes i seminaris, en les aules, als centres i en els dispositius de formació que porten als diferents tipus de formadors a treballar junts (seguiment de memòries professionals, animació de grups d'anàlisis de pràctiques o reflexió comuna sobre problemes professionals).

Açò significa que tots els que participem en al formació del professorat:

• Ens hem de sentir igualment responsables de l'articulació teòric pràctica i treballar conjuntament per aconseguir-ho.

• Ser conscients de que hem de contribuir a la construcció dels mateixos sabers i de les mateixes competències.

En l'actualitat, encara que un poc lluny d’aquesta manera de treballar, s’està en el camí d’aconseguir-ho. Un dels principals problemes que cal superar en aquest llarg camí, es el fet que ens n'adonem d’aquesta dicotomia, perquè en part, és més senzill que uns desenvolupen sabers teòrics i metodològics sense preguntar-se majorment si són pertinents, mentre que uns altres inicien en l'ofici sense preguntar-se si el que mostren o preconitzen és coherent amb els sabers teòrics i metodològics que reben els estudiants .

Papaveraceae


Platycapnos tenuiloba Pomel

sbsp. tenuiloba

Nom vulgar.: fumaterra

Herba anual de tiges glauques, erectes o ascendents d’uns 20 cm, folioses fins la part superior. Té les fulles dues vegades dividides amb segments divaricats, els últims filiformes. Inflorescències el•lipsoïdals o cilíndriques, en vistosos raïms espiciformes de fins 80 flors, aquestes són zigomorfes i tenen una llargària de 7 a 8 mm i són de color rosa a roig amb un marge groc al pètal superior. Bràctees de la grandària dels pedicels, sèpals petaloides. Presenten l’estigma geniculat en l’àpex. Presenta els pedicels fructífers reflexes, que són llisos i convexes.
Podem trobar-la als camps de secà de la zona de la Barraca d’Aigües Vives i els voltants del Barranc de la Font de la Parra.

Cistaceae


Cistus albidus L.

Nom vulgar.: estepa blanca

Arbust de 50 a 150 cm d’alçada amb fulles perennes de color verd grisenc (ja que estan cobertes per pèls blancs), la qual cosa li dóna el nom albidus i la diferencia d'altres estepes. Les fulles, amb tres nervis prominents, són sèssils, el•líptiques o oval-lanceolades, amb el marge lleugerament revolut, . Les flors, d’uns cinc a sis centímetres de diàmetre presenten pètals rosats i lleugerament arrugats, apareixen agrupades a inflorescències terminals cimoses que tenen entre 3-8 flors de pedicels llargs. Floreix de maig fins juliol. Els fruits són una càpsula pilosa i ovoide on es troben les llavors. És l'estepa més estesa a la localitat i podem trobar-la sobre qualsevol tipus de substrat i creix formant part de brolles i matollars que corresponen a la fase regressiva dels alzinars i altres boscos mediterranis, suporta molt bé la sequera estival.
Al poble aprofitaven d’aquesta el làdan que produeix, que es prenia en xarops per a la tos.

dimarts, 28 de desembre de 2010

Cistaceae


Cistus salviifolius L.

Nom vulgar.: estepa borda, estepa negra, estepera.

Es tracta d’un arbust perennifoli d’uns 30 a 90 cm d’altura, generalment molt ramificat amb fulles peciolades de 50 a 90 mm, arrodonides, de nerviació reticulada i no viscoses, que presenten un color verd fosc.
Les flors tenen pètals de color blanc d'una mida que va de 1,5-2 cm i s'agrupen en cimes terminals d'1 a 3 flors, que presenten de 100 a 120 estams desiguals i més llargs que el pistil. Presenten cinc sèpals que cauen quan madura el fruit. Les llavors es troben dins una càpsula globosa de cinc valves quasi negra i dehiscent.

Nanofaneròfit habitual a la nostra localitat que es localitza formant part del sotabosc de pinars aclarits i sobre sols descalcificats, on no arriba mai a fer-se dominant respecte d'altres espècies del gènere. La seua floració va des de març a juliol.

Cistaceae


Helianthenum hirtum (L.) Mill.

Nom vulgar: estepeta aspra


Es tracta d’un planta perenne, de soca llenyosa, amb fulles de marge revolut, presenta pèls asteriformes, i les estípules són més llargues que el pecíol. Tiges erectes o procumbents de fulles oposades. Les flors hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes de color groc, es reuneixen en cimes, tenen cinc pètals amb una taca ataronjada en la base, el calze fructífer presenta la màxima amplària cap a la meitat i els espais intercostals queden coberts de pèls asteriformes.

El calze presenta cinc sèpals, els dos externs més menuts i estrets, i els tres interns amb nervis ben marcats i pèls més llargs que els espais intercostals. Els nervis dels sèpals estan coberts de cerres rígides. Estams nombrosos amb un estil llarg de base sigmoide. A la localitat és molt abundant, i podem trobar-la en matollars clars a terrenys secs calcaris.

dissabte, 25 de desembre de 2010

Treball Nadal CMC


L'avortament és la interrupció de l'embaràs o l'expulsió del fetus quan aquest encara no és viable. És qüestió ètica i problema legal quan, de forma voluntària, s'interromp un embaràs no desitjat.
Difícilment es pot negar el caràcter traumàtic de l'avortament i els riscos que comporta per a la mare. Però tampoc es pot negar que són moltes les dones que prefereixen l'avortament a la continuïtat de l'embaràs. Al llarg de la història, les dones han pagat un preu molt alt per l'absència de mètodes anticonceptius i d'un avortament legal i segur; sovint han estat forçades, i encara és així en molts països del Tercer Món, a tenir molts fills en períodes curts de temps, provocant el seu debilitament físic i mort encara joves.
L'avortament és una qüestió ben polèmica perquè implica un conflicte bàsic de drets o valors positius: l'autonomia i llibertat de la mare i el dret de la vida que està en gestació.
L'avortament és la interrupció de l'embaràs que pot produir-se de manera espontània o a demanda de la dona embarassada. Si l'avortament es fa a demanda de la dona s'anomena interrupció voluntària de l'embaràs. En el següent enllaç tens les dades sobre les I.V.E, a Espanya, llegeix i observa les dades que apareixen de la página 12 a la 38 i contesta les preguntes que apareixen als comentaris d’aquesta entrada.



dimarts, 21 de desembre de 2010

¿Podem emprar els anuncis publicitaris com a recurs en les classes de ciències?


“Hem de pensar en la publicitat com un poderós element que serveix per generar i modelar l’opinió dels ciutadans/es arribant fins i tot a generar hàbits de comportament, models i estereotips.”

Quan la publicitat o els publicistes s’apropen al món de la ciència quasi sempre ho fan per considerar-la com a font d’autoritat per garantir la qualitat dels productes que ens volen vendre.
Hui en dia, el missatge publicitari sol recórrer a la ciència en els seus espots, donat que aquesta acompanya a molts dels productes publicitats des del seu origen.
És a dir, en aquesta associació ciència-publicitat, la ciència sol aparèixer com a garantia de certesa, fent que el públic augmente la confiança en el producte i allò que li diuen, sense que arribe a comprendre bàsicament que és el que li diuen.
Moltes vegades els anuncis publicitaris fan usos inadequats de la ciència o mostren a aquesta com una activitat que conté veritats fixes i inalterables.
Doncs, si sabem la capacitat motivadora que la publicitat i els anuncis tenen sobre els nostres alumnes podem emprar-los per a:

1º.- Conèixer i analitzar alguns del raonaments que apareixen als anuncis, que poden arribar a ser incorrectes, per generar actituds com a consumidor.

2º.- Treballar i descriure la utilització inadequada de certs continguts científics en publicitat, errors en el seu ús, l’exageració d’aquests, etc.

3º.- Relacionar-los i utilitzar-los com elements de recolzament per introduir nous continguts a l’aula.

4º.- Conèixer conductes que defineixen al consumidor responsable.

5º.- Valorar les conseqüències directes o indirectes de la intromissió de la publicitat en la llibertat o integritat personal.



Cada dia més, els anuncis publicitaris associen els seus productes a una determinada terminologia científica, amb la finalitat de dotar-los d’un raonament sòlid, que de vegades és infundat. En aquest sentit, i cada dia més, la publicitat que ens arriba pareix decantar-se per la fórmula marcusiana, raò, igual a veritat, igual a realitat.
Nosaltres com a professors de ciències podem emprar la publicitat com un recurs a l’aula de biologia amb el fi de:


• Treballar la importància de la publicitat com a discurs mediàtic, que empra a la ciència per dotar-lo de validesa.
• Generar situacions diverses per a que l’alumnat puga explicitar les seus idees.
• Adoptar actituds crítiques davant del fenomen publicitari, analitzant algunes característiques de la societat de consum.
• Autoanalitzar els propis coneixements o formació que tenim en el camp de les ciències, analitzant la utilització que es fa d’aquest en el món publicitari.

Temps al temps


No soc optimista respecte al futur de l’educació pública, i menys envers el futur dels seus treballadors quan veig que molts progenitors estan disposat a pagar, any rere any, 6000 euros o més, per la formació acadèmica del seu fill, i a més, són capaços de justificar que no els resulta tan car, i que en el fons s’apropa al cost de mantenir-lo a la pública en la capital.
És en eixe mateix moment, quan l’educació i la formació acadèmica cau en mans d’uns pocs, d’un monopoli que dia a dia, i davant de la permissibilitat de tots, va guanyant terreny i adeptes, i el que és pitjor, un elevat número d’estudiants.
Cada dia que passa està més clar que allò que hem considerat episodis passatgers, ens estan portant a un desconcert, que descriu perfectament la ruptura ideològica de la gent que creu i creia en la funció dels estaments públics.
Es dur, però si no fem res, l’abisme entre una formació acadèmica pública i no mercantilista, defensada cada dia per menys adeptes, serà més gran i abrupte, provocant l’endeutament del sector públic, amb la conseqüent baixada de qualitat.
I és, des dels estaments públics en els que treballem, on hem de cercar estratègies que a la vegada que defensives, ens ajuden a mantenir un equilibri social entre els dos sectors, esperant que el nostre, el públic mai es trobe en desavantatge front al privat. Sols així evitarem que l’educació, un dret de tots, es monopolitze en favor d’uns quants.

dilluns, 20 de desembre de 2010

Aristolochiaceae




Aristolochia pistolochia L.

Nom vulgar.: pistolòquia

Herba rizomatosa anual, de tiges més o menys erectes. Les seues fulles són cordiformes o en forma de cor, presenten el marge ondulat-dentat, i estan cobertes de xicotets pèls una mica rígids que donen sensació d'aspror al tacte . Tenen el pecíol més curt que el peduncle floral, aquest caràcter diferencia aquesta espècie de A. paucinervis, que desenvolupa un pecíol foliar de major llargària que el peduncle. Les flors creixen solitàries, tenen les peces del periant soldades formant un tub allargat i un poc corbat, que queda obert a l’extrem superior. Tenen una grandària de 2-5,5 cm, de color terrós-groguenc a la part externa i lleugerament rogenc en la interna. Quan fructifica forma una càpsula globosa que es divideix en 6 valves. És un geòfit. A la localitat floreix des de març fins juliol i podem trobar-la en matollars i pedregars secs i sempre sobre substrats bàsic.

diumenge, 19 de desembre de 2010

Via cotraduccional


Com hem pogut vore a classe aquesta setmana, algunes de les proteïnes que s’estan sintetitzant en els ribosomes lliures, són conduïdes al RE per ser translocades al seu lumen. Aquest mecanisme te lloc gràcies al pèptid senyal (PS), constituït per aproximadament 20 aas, col•locats en l’extrem amino terminal de la proteïna que s’està sintetitzant.
Una vegada sintetitzat el PS, és reconegut i se li uneix una partícula de reconeixement de la senyal (PRS), constituïda per ARN citoplasmàtic menut (ARNsrp) i sis polipèptids. Aquesta PRS s’uneix al ribosoma i al PS, i en aquest mateix moment inhibeix la traducció i s’encarrega de dur al complex format pel PRS, PS i el ribosoma al RE, on s’unirà a un receptor de membrana específic.

Aquesta unió del complex al receptor de membrana del RE, provoca l’alliberament del PRS del complex, i per tant, es desinhibeix la traducció de la proteïna. Es en aquest precís moment, quan el ribosoma s’uneix l’estructura proteica de translocació de la membrana del RE, i és així com el PS és introduit en el canal de membrana o translocò, i la cadena polipeptídica en creixement és translocada a través d’aquest canal.
A mesura que continua la translocació, una peptidil transferasa escindeix el PS i el polipèptid és alliberat al lumen de RE.

dimecres, 15 de desembre de 2010

Tinció de teixits vegetals


Els mètodes de tinció per a teixits vegetals depenen del caràcter àcid o bàsic del colorant que anem a emprar. Per a estructures nuclears i parets cel•lulars utilitzarem colorants bàsics, i els àcids els farem servir per a estructures citoplasmàtiques i parets cel•lulars no lignificades.

Cal destacar que els mètodes de coloració poden ser:
a)Progressius, quan la coloració és gradual.
b)Regressius, quan sobre tenyim i després decolorem baix el microscopi amb diferenciadors.

Seguidament indiquem colorants, que per experiència, ens sembla que són els més adients per a tenyir estructures vegetals :


Parets cel•lulòsiques:
Hematoxilina, blau d’anilina, moreno de Bismarck, fuccina àcida i fast-green.
Parets lignificades
Safranina, cristall violeta
Parets cutinitzades
Safranina, cristall violeta, eritrosina
Parets intermèdies
Hematoxilina fèrrica, roig neutre
Cromosomes
Carmí acètic, Orceïna acètic -clorhídrica

diumenge, 12 de desembre de 2010

Notes de tall juny i setembre de 2010


Com heu demanat els alumnes de 2n de batxillerat de ciències, en aquesta entrada podeu vore les notes de tall que van exigir als vostres companys/es en juny i setembre de l'any passat per entrar en les universitats valencianes. En principi aquesta nota no és la que exigiran aquest any, però podeu fer-se una idea de la nota que tenia l'última persona que ha aconseguit una plaça enguany en cada torn (torns en columnes).
Així i tot, penseu que vos poden servir de referència. Com podreu vore hi ha notes diferents perquè hi ha torns diferents, i en cada cas el nombre de vacants lliures i la quantitat de persones que es presenten als torns varia.

Convocatòria de juny 2010
http://www.preinscripcion.gva.es/docs/NotasCorte2010-junio.pdf
Convocatòria de setembre 2010
http://www.preinscripcion.gva.es/docs/NotasCorte2010-septiembre.pdf

Rutaceae


Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.

Nom vulgar: Ruda

Xicotet arbust llenyós, aromàtic i perenne que pot mesurar fins a 150 cm d'altura, amb una tija erecta, cilíndrica i parcialment ramificada, envoltada per una escorça rugosa. Les seues fulles són cintiformes, trifoliades i compostes, formades per un nombre parell de folíols i un de solitari a la punta; són carnoses i peciolades, sense estípules i amb pilositat, de color verd-i-grogues, tenen unes glàndules que li proporcionen aquest olor desagradable. Flors hermafrodites, periant constituït per un calze que conté 4 sèpals i corol•la formada per 4 pètals grocs-verdosos, dentats o ciliats amb un gros disc basal nectarífer de 8 a 10 glàndules formen la flor. L'androceu conté entre 8 i 10 estams, normalment un nombre par i el seu gineceu és format per un pistil d'ovari superior lobulat, que presenta entre 4 o 5 cavitats amb 1 o 2 òvuls, té entre 4 i 5 carpels soldats. El seu fruit és la baia i es troba dins d'una càpsula amb 4 o 5 lòbuls rodons que quan maduren estan plens de llavors negres i reniformes. Inflorescència en corimbe o panículs terminals situats als extrems de les branques, on es troben les seues flors. Podem trobar-la a la localitat de forma dispersa però present en tota ella, les poblacions més abundant es troben als voltants del Pou dels Llauradors.
La composició química de les fulles i fruits immadurs és:
Alcaloides del grup de la quinolina, podem destacar l'arborinina , la skimianina , la rutamina, la cocusaginina i l'alfa-fagarina , entre altres.
Furocumarines com la rutina (compost flavonic) el bergaptè i psoralè i entre els glúcids rhamnòsid i cianidina.
Olis essencials com el metilnonil, metilheptil-cetones, metilnonil- carbinol, alcohols , esters , fenols y terpens .

dilluns, 6 de desembre de 2010

Hyacinthaceae


Muscari comosum (L.) Miller, Gard.

Nom vulgar: calabruixa grossa

Es tracta d'una planta herbàcia, perenne i bulbosa, de tija llarga, pot arribar fins els 60 cm d'alçària. Les fulles són linears, d'uns 2 cm d'amplada, solcades i lluentes, disposades totes elles a la base.Les flors es troben reunides en un raïm lax, les superiors, de color violaci. Són estèrils i estan sostingudes per un pedicel de color violeta, dret, més llarg que la mateixa flor, disposades en un corimbe terminal. Les de més avall són fèrtils i de color bru olivaci, amb els pedicels gairebé perpendiculars a la tija i de la mateixa llargada de la flor.El fruit és una càpsula d'aproximadament 1 cm. La floració s'esdevé entre març i juliol.
A la localitat podem trobar les poblacions més abundants en camps de conrreus de la zona del Pla i en prats secs al voltant de la Font de la Parra

diumenge, 5 de desembre de 2010

GTP-tubulina i col·lapse dels microtúbuls


Com hem vist a classe, els microtúbuls creixent i es col•lapsen ràpidament pels extrems (+), a no ser que aquests estiguen protegits, com ho estan els extrems (-), feina que recau en aquet cas sobre el centre organitzador dels microtúbuls MTOC (microtube organitzing centre).
Però, com i qui protegeix els extrems (+)? Es creu que quan un microtúbul arriba a una estructura diana adient, les proteïnes d’aquest diana recobreixen i protegeixen el microtúbul. És a dir, els microtúbuls poden créixer des del MTOC en direccions completament a l’atzar, i aquells que entren en contacte amb el component cel•lular adient, seran recoberts i per tant s’estabilitzaran, mentre que la resta es col•lapsaran. Ara bé, que és o qui, el que protegeix al microtúbul del col•lapse mentre creix, abans de contactar en la proteïna diana.
Cal dir que encara que hi ha diferents hipòtesi explicatives d’aquest últim fenomen, la més acceptada postula que les subunitats de tubulina porten associat GTP; i és aquesta subunitat de GTP-tubulina qui s’encarrega de protegir l’extrem (+). Intentem explicar com funciona aquesta protecció; el GTP s’hidrolitza a GDP més Pi quan una subunitat nova s’addiciona al microtúbul en creixement, si bé és cert que tot açò no esdevé de sobte, si no després d’un breu període de temps. Sols així, les subunitats que s’afegeixen, que estan en la forma GTP, podran protegir temporalment el microtúbul en creixement, evitant el col•lapse per l’extrem (+).
Segons postula aquest model, l’hidrolitzi del GTP de la subunitat situada a l’extrem del microtúbul, per no addició de la corresponent subunitat de GTP-tubilina, provoca que es col•lapse el microtúbul.