La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

diumenge, 21 de novembre del 2010

Un sistema anomenat TERRA


Per intentar entendre millor els esdeveniment que tenen lloc al nostre planeta, i a ell mateix, hem de comprendre com estan interconnectades les quatre esferes que el formen, geosfera, atmosfera, hidrosfera i biosfera.
En el camí per arribar a aconseguir-ho, naix la ciència del sistema Terra, que s’encarrega d’estudiar aquesta com un sistema compost per nombroses parts que interactuen entre elles. Sols així i des d’ un punt de vista interdisciplinar, podrem arribar a comprendre aquest repte que tenim davant, conèixer la nostra Terra i els problemes que se’ns plantegen arrel d’aquest coneixement.
Recordem que aquest últim mes hem estat treballant a classe el concepte de sistemes materials.
Però, què entenem per sistema? Tots hem sentit parlar últimament del sistema econòmic mundial, de la repercussió que aquest està tenint sobre els sistemes polítics de certs països; fins i tot al començar el curs hem vist com el nostre planeta Terra pertany a una galàxia, La Via Làctia, que forma part d’un sistema complex, el Sistema Solar.
La veritat és que la definició de sistema és, malgrat que tots intentem desengranar-la per fer-la més comprensible, una mica complexa; però anem a fer un intent:

“Un grup de qualsevol grandària, compost per parts que interactuen entre elles i que formen un tot complex”

Be, ací queda això. Per poder arribar a entendre aquesta definició millor, fem una llegida a un fragment de l’obra de Tarbuck, E.J. i Lutgens, F.K.; Ciències de la Terra:


“ La majoria dels sistemes naturals poden funcionar gràcies a fonts d’energia que desplacen matèria i energia d’un lloc a un altre. Una analogia simple és el sistema de refredament d’un cotxe, que conté un líquid (habitualment aigua i refrigerant) que ix del motor cap al radiador i torna. El paper d’aquest sistema és transferir el calor generat per la combustió del motor al radiador, on l’aire en moviment el fa eixir del vehicle. D’ací el terme sistema de refredament”.

Aleshores en aquest moment del curs, cal pensar en el sistema Terra com un conjunt de parts, atmosfera, hidrosfera, litosfera i biosfera, que interaccionen entre elles i que ens ajuden a conèixer millor al nostre planeta, LA TERRA. És per això que en aquest 1r curs la nostra missió serà aproximar-nos al coneixement de cadascuna d’aquestes parts que formen el planeta, per a que en cursos superiors altres professors o un servidor, vos ajudem a entendre les diferents interaccions de cadascuna de les parts per poder entendre el tot, el sistema Terra.
Doncs, benvinguts a aquest viatge tant interessant que ens ajudarà a conèixer millor un sistema del que tots i cadascun de nosaltres formen part.

dijous, 11 de novembre del 2010

Significat del canvi actitudinal


Cal pensar que l’educació científica ha de ser un complement essencial de la formació cultural dels ciutadans i ciutadanes, és per això que hem de fomentar actituds positives cap l’aprenentatge de les ciències, emprant tot tipus d’aspectes de interreacció entre ciència i societat, intentant allunyar-nos d’un ensenyament de les ciències basat en la pura transmissió dogmàtica dels seus coneixements. Sols així podrem aconseguir un canvi actitudinal que de nou els aprope a la ciència.
Com acabem de dir, la nostra prioritat, com a docents de l’àrea de Ciències, ha d’estar encaminada a fomentar en l’ alumnat actituds positives cap a l’aprenentatge de les ciències, i aquestes passen per:

1.- La forma en la que es presenta l’assignatura i cadascuna de les unitats didàctiques.
2.- Les formes en que s’introdueixen els conceptes i com s’orienten els treballs pràctics relacionats en els conceptes a treballar.
3.- La implicació dels nostres alumnes en les tasques diàries a l’aula, al laboratori, durant les eixides extraescolar, etc.
4.- Seguiment dels progressos que fan en cadascuna de les tasques que es realitzen en l’aula i fora d’aquesta.
5.- La valoració que nosaltres fem del seu esforç i treball .

Tots aquests constituiran els requisits indispensables per crear un ambient de treball eficaç, ordenat i distés, que generarà actituds positives – fins i tot, per produir un canvi actitudinal- quan ja existeixen actituds negatives cap a la nostra àrea.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Pràctiques Grau de Ciències Ambientals


Per consultar els grups de pràctiques del Grau de Ciències Ambientals clickeu sobre el títol d'aquesta entrada, podreu trobar els llistats de grups i horaris de les següents:

Licenciatura de Ciències Ambientals

El Medi Físic
Biologia
Ecologia
Diversitat Animal i Vegetal

Grau de Ciències Ambientals
Geologia I
Biologia I

En uns dies apareixeran els llistats de Biologia II, i Geologia II

Si teniu cap problema contactar:

spiera@gandia.uned.es

dilluns, 8 de novembre del 2010

Il·lusions òptiques



Un científic dels molts que han treballat en l’Àrtic, en tornar de la seua expedició, va comentar que no sabia com, però havia vist nou Sols al cel. Podem dir, que aquest científic va ser víctima d’una de les múltiples il•lusions òptiques que es produeixen a la Terra quan els raigs de llum es refracten o es reflecteixen al travessar l’atmosfera. Una d’elles és la Fata Morgana, il•lusió que enganya als mariners i els porta a vore cadenes muntanyenques sobre la superfície de la mar.
Es tracta d’un un fenomen òptic causat per una inversió tèrmica, on els objectes de l'horitzó, com illes, penya-segats, vaixells o icebergs, apareixen allargats i elevats, com castells de contes de fades.
Si fa un temps temperat, el contacte no alterat entre l'aire calent sobre el fred vora la superfície de terra pot actuar com a lent refractant, produint una imatge invertida, per sobre la qual la imatge real distant sembla levitar. Les fata morgana se solen veure pel matí, després d'una nit freda, que ha propiciat la radiació de la calor cap a l'espai.




Un altra il•lusió òptica és el miratge que consisteix en percebre una superfície líquida on no hi ha res i està produït per la variació de temperatura sobre l'aire, la qual altera la refracció de la llum i crea aquesta il•lusió.
Aquest fenomen fa que pugen aparèixer falsos bassals d’aigua en les carreteres en ple estiu i quan les temperatures són elevades.
Altres fenòmens atmosfèrics són: parheli (sun dog), gloria i espectre de Brocken, arc de San Martí, etc. Busca informació sobre ells i fes un xicotet treball de recerca.

dissabte, 6 de novembre del 2010

Cistaceae


Cistus clusii Dunal subsp. multiflorus Demoly

Nom vulgar: romaní mascle

Es tracta d'un xicotet nanofaneròfit heliòfil(de 50 cm a 1 m) de branques erectes.
Presenta fulles lineals i estretes de 10 a 25 x 1'2 mm, són verdes a l'anvers, blanques i tomentoses al revers, de marges revoluts (molt semblants a les fulles del romaní per convergència evolutiva). Flors de 2 a 3 cm de diàmetre, amb 3 sèpals de color blanc. Fruit en càpsula ovoide de 5 a 7 mm, pubescent de maduració estiuenca. Floreix de març a juliol. Predomina en els llocs arenosos i descarbonatats de la localitat.
Aquesta subespècie es caracteritza per presentar inflorescències llargues, de 4-10 cm, formades per verticils de 3-5 flors.

PEC



El Projecte Educatiu de Centre (PEC) constitueix el document més rellevant de l’acció d’una comunitat educativa concreta. Conté les decisions adoptades pel centre, partint d’uns referents legals, en relació amb les finalitats educatives i els trets d’identitat del propi centre, així com el desplegament curricular i la concreció dels diferents projectes i programes segons el context socioeconòmic i cultural d’aquest i les característiques de l’alumnat.
En qualsevol centre i dins d’aquest projecte, han de constar les següents decisions sobre els aspectes del seu desplegament curricular:
• La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació.
• L’organització de les hores dedicades a cada àrea o matèria.
• La distribució dels continguts de cada àrea o matèria al llarg del curs, cicle i etapa.
• Les mesures adients per a l’atenció a la diversitat i multiculturalitat.
• L’organització de centre que facilite la trobada dels equips docents i dels departaments
didàctics per reflexionar i debatre sobre els aspectes de la proposta curricular
competencial.
• L’organització de l’acció tutorial, i els eixos vertebradors d’aquesta.
• L’oferta consensuada de matèries optatives i la definició, i si és el cas, la de les matèries optatives dissenyades pel centre.
• La creació d’àmbits de coneixement o agrupacions de matèries .
• L’organització o disseny dels projectes interdisciplinaris i del Treball Monogràfic d’Investigació.
• La implementació, si escau, de projectes didàctics propis, que caracteritzen el quefer d’un claustre i que donen identitat a un centre.



dilluns, 1 de novembre del 2010

Una de competències


Les competències fan referència a coneixements diversos (conceptuals, procedimentals, actitudinals) i als processos que s’han de mobilitzar per fer front de manera eficaç a la resolució de problemes i situacions de diferent complexitat amb les que es troba l’alumnat en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.
La consideració de les competències bàsiques com a eix del procés educatiu implica canvis metodològics que afecten el rol del professorat i la manera com aprèn l’alumnat. Aquestes s’assoleixen, des del treball de cadascuna de les àrees o matèries, però tot això no invalida el fet, que cada dia siga més recomanable una reflexió pedagògica al si del claustre o de la comissió de coordinació pedagògica sobre la natura de cada competència, les dimensions que contempla, la gradació de la seua complexitat i les activitats que contribueixen a posar-la en acció.
Són els centres i sols els centres, els que poden organitzar els seus debats pedagògics, que conjuntament amb un bon pla de treball, poden ajudar-los a determinar els programes escolars d’acord amb les necessitats reals d’aquests, així com el seu punt de partida i arribada. Resultaria adient que els centres integraren cada una de les competències bàsiques de manera explícita en la redacció del seu PEC, sols així aquestes esdevindrien com a referent únic a l’hora de desplegar el currículum. Si pensem en tot el que hem dit i reflexionen una mica, serem capaços de contestar des del nostre centre i el context sociocultural i econòmic que abasta, algunes de les preguntes clau a l’hora de debatre les competències i els canvis metodològics que impliquen:
• Què suposa la incorporació de les competències bàsiques en el model curricular de centre i quines implicacions té en l’acció educativa?
• Com s’integren els objectius de l’etapa i de les diferents àrees o matèries amb les competències bàsiques?
• Quins són els trets principals de cada competència?
• Com es dóna resposta a l’adquisició de les competències bàsiques per part de l’alumnat a través de les diferents àrees, matèries o àmbits?
• Com es pot treballar eficaçment per assegurar l’adquisició de les competències bàsiques per part de l’alumnat en finalitzar l’etapa?
Per avançar en l'assoliment de les competències bàsiques, és fonamental emmarcar els processos d'ensenyament i d'aprenentatge al voltant de quatre eixos :
• Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.
• Aprendre a pensar i comunicar.
• Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
• Aprendre a conviure i habitar el món.

Biologia a secundària


La biologia actual no és la mateixa que la de fa vint anys, ni tan sols la de fa cinc. Hui en dia, la marxa accelerada que segueix qualsevol línia d’investigació en el món de les ciències biològiques amb l’ajuda de nous instruments, noves tècniques, materials i conceptes, li donen a aquesta ciència un caràcter canviant, a tenor de l’incessant acumulació de noves troballes. Tanmateix, tots sabem que aquests nous descobriments, no sols signifiquen una adició als coneixements que ja teníem, si no que també ens fan reflexionar sobre el que sabíem d’ells. Tot açò ens exigeix als i les científiques, al professorat i a l’alumnat, una constant revaluació i, en més freqüència del que voldríem, la reconfiguració dels fonament sobre els que s’assenta la Biologia.
És per tot això, que com a professors de Biologia l’hem de presentar en les nostres classes com una ciència dinàmica en continu canvi, tasca més que difícil que deu suposar per a nosaltres un repte digne de la nostra capacitat, més que un obstacle.
Segons un gran nombre d’autors, és imprescindible i urgent un nou enfocament de l’organització de l’ensenyament de la Biologia a la secundària, per poder oferir-la a l’alumnat, com una ciència en ple desenvolupament, activa i atractiva i, al mateix temps, deu permetre al professorat de Biologia determinar el nivell i l’estructura d’aquesta en cadascun dels cursos on s’imparteix.
Aleshores pensem que aquest nou enfocament trenca amb el llibre de text clàssic, doncs aquest no permet cap flexibilitat, i tenim la ferma convicció que les unitats didàctiques elaborades pels membres dels Departament, l’aula temàtica preparada per a les TIC, la biblioteca d’aula amb una sèrie de llibres ben escrits i il•lustrats, que tracten els temes bàsics del cos de coneixements de la Biologia, satisfarien millor les necessitats dels nostres estudiants, a la vegada que podríem atendre d’una forma més adient la heterogeneïtat de l’aula i la multiculturalitat que aquesta presenta.