La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dilluns, 31 de maig del 2010

Compositae


Bellis annua L.


Nom vulgar: margarida d'hivern


Xicoteta herba anual d’arrels tènues, fulles dentades i espatulades en roseta basal. Flors ligulades blanques i les tubulars grogues. Podem trobar-la en prats terofítics, molt abundant al terme en primaveres plujoses com la d’aquest any, sol florir des de finals del hivern fins pasqua.

Liliaceae




Tulipa sylvestris L., sbsp.: australis (Link) Pamp.


Nom vulgar Tulipà silvestre.


Es tracta d'una planta bulbosa, de floració primerenca i molt cridanera. Les fulles són més o menys planes, i presenten una secció en forma de “v”, de linear a linear-lanceolades i de vegades molt retorçudes, de dos a quatre per exemplar. Del bulb ix un únic escapus acabat en una sola flor de tèpals lliures de color groc i tenyits de roig per fora. Floreix des de'abril a juny, el podem trobar per tot el municipi, apareix en matoll aclarits, sobre substrats poc profunds i de naturalesa bàsica, les poblacions més abundants es presenten en la zona de la Solana de la Parra.

diumenge, 30 de maig del 2010

Amic meu


Tan sols fa uns dies, amic meu, m’ajudares a desgranar un poema, l’objectiu, fer-li entendre a la meua filla el seu sentit. Ells comencen a caminar i algunes coses els queden lluny.
Hui, amic, hui l’entenc més que mai; i si, ara si veig el sentit de les imatges, la reiteració obsessiva d’una idea, perquè hui ja no et tinc, i note la teua absència. I perdona’m amic, perdona’m, perquè aquest divendres mentre em parlaves, no volia entendre’t, i es que no volia.



Ausencia en todo veo:
tus ojos la reflejan.
Ausencia en todo escucho:
tu voz a tiempo suena.
Ausencia en todo aspiro:
tu aliento huele a hierba.
Ausencia en todo toco:
tu cuerpo se despuebla.
Ausencia en todo pruebo:
tu boca me destierra.
Ausencia en todo siento:
ausencia, ausencia, ausencia.


Miguel Hernández

dissabte, 29 de maig del 2010

Una visita al Tancat de la Pipa


Aquest dimecres amb els alumnes del Màster del Departament de Didàctica de les Ciències visitarem l'àrea de reserva del "Tancat de la Pipa" , un projecte per a tonar a l'albufera dels anys 50. Situat entre el barranc del Poio i la Sèquia de Catarroja, podem observar les actuacions realitzades, per a la millora del Tancat de la Pipa, pel Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat Valenciana que han suposat sense cap dubte, un pas endavant en els projectes de restauració ecològica.
Això ha estat possible gràcies al seu disseny, no només perquè el tancat es troba per baix del nivell del llac, si no també per comptar amb una bomba que extrau permanentment les aigües cap a L'Albufera des del mateix lloc que ho feia un antic motor utilitzable encara hui en dia.
Per si no fos prou, s’ha perforat un pou d’uns 200 metres de profunditat del que procedeix el flux de l'ullal que dóna vida a tot el tancat, nodrint d’aigua dos marjals, una educativa i un altra de reserva, que actuen com a filtres verds. Aquests són en realitat quatre zones on podem trobar comunitats vegetals higrofítiques, que generalment s’han desenvolupat en contacte amb l’Albufera. Així i tot, cal destacar que la majoria de comunitats que podem trobar al voltant del “Tancat de la Pipa” és trobem molt antropitzades i bioperturbades pel anys de cultiu d’arròs.
Al tancat podem vore un grapat d’espècies vegetals que conformen la vegetació palustre de la zona, com ho són la boga “Typha angustifolia”, la mansega “ Cladium mariscus”, la trencadalla “Kosteletzkia pentacarpos”, la salicaria “Lythrum salicaria”, els joncs, que estan representats a la zona per quatre espècies del gènere Scirpus, una d’elles i molt coneguda la castanyola “Scirpus maritimus”, el senill o sisca “Phragmites australis” i entre altres les comunitats de canyars de “Arundo donax” amb “Calystegia sepium” i “Arum italicum”.
Bé, cal destacar que la funció d’aquests filtres verds és la d’absorbir els nutrients de l'aigua que entren de la sèquia per retornar aquesta al llac el més pura possible. Els seus indicadors es controlen des d'un ordinador situat en l'edifici de nova planta alçat on va estava l'antic motor, des de la terrassa de l’edifici, podrem vore una vista panoràmica impressionant, i des dels quatre punts cardinals poden observar les serralades, muntanyes, planes, albufera i tossals més característics de la zona, que apareixen ressenyats en panells informatius.
Des de la senda i la passarel·la de la zona visitable, podem observar un bon nombre de plantes i aus.
Als comentaris podeu trobar un llistat de plantes que podem trobar en la visita.
Esquema sintaxonòmic de la zona
LEMNETEA
Tüxen ex O.Bolós & Masclans 1955
Lemnion minoris Tüxen ex O.Bolós & Masclans 1955
Lemnetum minoris Oberdorfer ex Müller & G8rs 1960
POTAMETALIA Koch 1926
Potamion (Koch 1926) Libbert 1931
Potamo-Ceratophylletum demersi Hild & Rehnelt 1965
PHRAGMITO-MAGNOCARICETEA Klika in Klika & Nóvak 1941.
Phragmition communis Koch 1926
Typho angustifoliae-Phragmitetum australis (Tüxen & Preising 1942) Rivas-Martínez, Báscones, T.E. Díaz, Fernández-González & Loidi 1991
Typho-Schoenoplectetum glauci Br.-Bl. & O. Bolós 1958
Magnocaricion elatae Koch 192
Hydrocotylo-Mariscetum serrati Rivas Goday & Mansanet 1958
ORYZETEA SATIVAE Miyawaki 1960
Oryzo sativae-Echinochloion oryzoidis O.Bolós & Masclans 1955
Oryzo sativae-Echinochloetum cruris-galli Soó ex Ubrizsy 1948

STELLARIETEA MEDIAE Tüxen, Lohmeyer & Preising ex von Rochow 1951.
Diplotaxion erucoidis Br.-BI. In Br.-B1., Gajewski, Wraber & Walas 1936
Amarantho delilei-Diplotaxietum erucoidis Br.-B1. In Br.-BI., Gajewski, Wraber & Walas 1936
Hordeion leporini Br.-B1. In Br.-BI., Ga-jewski, Wraber & Walas 1936 corr. O.Bolós 1962
Anacyclo radiate-Hordeetum leporini O.Bolós & Rivas-Martínez in Rivas Martínez 1978.
GALIO-URICETEA
Convolvulion sepium Tüxen ex Oberdorfer 1957
Cirsio ferocis-Epilobietum hirsutii O. Bolós 1996 corr.
MOLINIO-ARRHENATHERETEA Tüxen 1937
Paspalo-Agrostion verticillati 13r.-B1. In Br.BI., Roussine & Négre 1952
Lippio nodiflorae-Panicetum repetís O.Bolós 1957 con.

dijous, 27 de maig del 2010

Impacte ambiental del sector de producció. Agricultura


La humanitat necessita de gran quantitat d’aliments per a sobreviure. Tot això, implica que els conreus cada vegada utilitzen mètodes més productius que solen tenir impactes ambientals negatius:

A) DESFORESTACIÓ.:

Degut a l’explosió demogràfica i la necessitat d’alimentació l’ésser humà dedica gran part de la superfície terrestre als conreus, produint la desforestació, de vegades, del bosc. Així les repercussions ecològiques més importants són.:

a.1.- Pèrdua d’oxigen.:
Els vegetals gràcies a la fotosíntesis, cedeixen oxigen a l’ambient. Quan una ampla superfície forestal desapareix, també ho fa l’oxigen que produeix la massa boscosa.

a.2.- Alteracions climàtiques.:
Les grans masses boscoses absorbeixen aigua del sol i l’envien a l’atmosfera, propiciant la formació de núvols i precipitacions. Quan desapareix un bosc, ho fa també la humitat i les precipitacions, augmentant la temperatura . El clima es torna àrid i el terreny pot arribar a desertitzar-se.

a.3.- Erosió del sòl.:
Els arbres retenen el sòl i afavoreixen la fertilitat, al desaparèixer queda exposat al vent i les precipitacions.

a.4.- Alteració del llit del riu i de la capa freàtica.
Al erosionar-se el sòl les partícules són arrastrades i dipositades en les conques dels rius, i finalment en els pantans. Aquestes partícules a la vegada que contaminen, fan minvar la capacitat hidràulica.

a.5.- Eliminació d’espècies.
El bosc constitueix l’hàbitat de nombroses espècies vegetals i animals, quan aquest desapareix ho fan també els éssers vius que allí vivien.

a.5.- Degradació estètica.
Representada per l’eliminació dels llocs naturals.

B) DESSECACIÓ DE ZONES HUMIDES.

L’activitat agrícola realitza de vegades la dessecació de zones humides ( marjal Pego-Oliva , la marjal de Carcaixent-Pobla Llarga, l’Albufera de València, etc. ), originant els següents efectes negatius.:

· Eliminació de la vegetació autòctona i de la producció agrícola pròpia de la zona.
· Eliminació de possibles reserves d’animals i vegetals, amb la destrucció de les cadenes ecològiques i de l’ecosistema.
· Alteració del nivell freàtic del sòl, ja que aquestes zones actuen esponges regulant el nivell d’aigües subterrànies que ens subministra a l’estiu, i absorbeix les aigües de pluja en els períodes de precipitacions intenses, evitant així les inundacions.

C) CONTAMINACIÓ PER ADOBS I PESTICIDES.

Tots dos s’utilitzen amb freqüència en l’agricultura per augmentar la producció dels conreus, així l’utilització dels pesticides sobre el medi ambient provoca.:

1º.- Destrucció de gran quantitat d’espècies útils o indiferents.
2º.- Provoquen l’aparició de rases resistents.
3º.- Contaminen les aigües de rec i potables.
4º.- S’acumulen en les plantes i animals i es transmeteixen d’uns a altres a través de les cadenes trofiques arribant finalment a l’ésser humà.

D) DOLENTA UTILITZACIÓ DEL SÒL.

Al utilitzar maquinaria pesada i tècniques agrícoles errònies, s’afavoreix l’alteració de les propietats fisico-químiques del sòl, la seua erosió i salinització, per arribar finalment a la aparició d’una zona semidesèrtica.

1.2.- Impacte ambiental de la ramaderia.-

L’impacte ambiental del ramat s’ha reduït, ja que la major part de ramats no pasten lliurement. Així i tot, hi ha zones i tipus de ramat que segueixen un sistema de pastoreig, produint sobre el medi ambient els següents efectes.:
a) Erosió del sòl.: el ramat al trepitjar el sòl , menjar herba de forma continuada i remoure el sòl, afavoreixen la seua erosió .
b) Empobriment del mantell vegetal, pel pasturar excessiu.
c) Eliminació d’espècies.: l’ésser humà per a protegir al ramat i conreus elimina espècies animals i vegetals que viuen en llibertat. Així es sacrifiquen, llops, raboses, porcs senglars, l’os, el teixó, etc.

1.3.- Impacte ambiental de la pesca.-

En l’actualitat els productes de la mar constitueixen un percentatge molt elevat de l’alimentació humana, degut a aquest fenomen resulten dos tipus principals d’impacte ambiental.:
A) Esgotament dels recursos pesquers
b) Extinció de les espècies.

1.4.- Impacte ambiental de la mineria.-

Des de l’edat de ferro l’ésser humà ha increment l’extracció i consum de minerals, aquests no són renovables i van esgotant-se poc a poc. Així els grans problemes que planteja la mineria són.:

a) Esgotament dels recursos naturals.
b) Destrucció dels terrenys, desforestació i erosió de les mines a cel ras.
c) Contaminació.
- De les zones properes a la instal·lació.
- Per residus estèrils originats per l’extracció i tractament dels minerals.
- Gasos i partícules en suspensió lliberades a l’atmosfera.
- Malalties. professionals dels treballadors/es.
- De rius i capes freàtiques per vessament.

dimarts, 25 de maig del 2010

Programació Anual de Departament


La programació anual s’ha d’entendre com l’explicitació de les intencions educatives i del pla d’actuació o intervenció d’un equip docent que forma un departament, durant un període temporal determinat. És, per tant, una tasca al servei del professorat, ja que l’ajuda a anticipar i concretar què ha de fer a l’aula i com ho ha de fer, i també és un mitjà de comunicació professional, en tant que permet fer el seguiment de les actuacions previstes i esdevé una tasca molt útil perquè els equips docents reflexionen sobre allò que estan fent i sobre la progressió dels aprenentatges de l’alumnat. A més permet garantir la continuïtat educativa quan es dona qualsevol tipus de canvi.
Aquesta programació deu ser una eina facilitadora de la tasca docent per a cadascun dels membres dels departament en qualsevol moment, ajudant-los a analitzar, aplicar i millorar, si escau, les tasques educatives que en ella s’expliciten. Així i tot, i després de molts any pense que la vertadera utilitat de la programació d’un Departament deu estar relacionada més en la qualitat dels processos que en ella es descriuen, que en la seua pròpia formalització. És per això, que en la mesura del que siga possible hem d’evitar que les discussions sobre la forma ens allunye del que és essencial en qualsevol procés d’intervenció educativa.
Aleshores pensem que els continguts que apareixen en la programació de qualsevol Departament deuen intentar contestar les següents preguntes:



Per a què ensenyem?
Què és el que ensenyem?
Quan i com ensenyem?
Per a què, quan i com avaluem?


Per tant i tenint en compte que la nostra programació anual deu tenir com a objectiu prioritari donar resposta a la formalització de les programacions del currículum competencial, proposem els següents components bàsics que contesten, per ordre, les preguntes formulades d'abans :



* Objectius
* Continguts
* Seqüència didàctica i metodologia
* Criteris d’avaluació

I tot, per aconseguir una fita comuna, l'assoliment de les competències bàsiques, des de totes i cadascuna de les àrees que participen del currículum..

dilluns, 24 de maig del 2010

Museu de Ciències de València


Com hem vist a classe, els fossils constitueixen una eina fonamental en geologia, doncs ens informen sobre la edat i el medi en què es van depositar les roques on els trobem. Copieu al quadern aquestes preguntes per treballar-les en la visita al Museu.


1. Els fòssils poden ser restes petrificades d’éssers vius d’altres èpoques, però també, els rastres que deixaren mentre varen viure. Assenyala dos exemples de cada modalitat que es poden observar al museu.
2. ¿Quin animal podem observar al museu que es troba en àmbar fossilitzat? ¿ Com es va formar l’àmbar?
3. Busca el fòssil d’Archaeopteryx, la primera au coneguda, quines característiques observes que delaten la seua ascendència reptiliana.
4. Busca tres fòssils d’animals mamífers i assenyala alguna de les seues característiques.
5. A la vista del fòssil de Megatherium intenta recompondre la seua dieta i assenyala de quin tipus d’animal es tracta.
6. Intenta explicar quina ha estat la possible evolució del Megaceros.
7. Fes un llistat de quines han estat les eres de la Terra i assenyala almenys una característica.
8. Observa el que hi ha al museu i contesta.
a) Què són els fòssils ?
b) Per què es diu que els fòssils són evidencies del passat ?
c) Quina es la tasca de la Paleontologia ?

Activitats extraescolars



Si observem la dinàmica de qualsevol institut de secundària ens adonarem que cada vegada hi ha menor quantitat d’eixides extraescolars, i que quan és realitzen són simples excursions festives.


¿Quines poden ser les possibles causes d’aquest fet ?


a)Les responsabilitats que deu assumir el professorat en aquest tipus d’activitats.
b)Un grau de satisfacció negatiu del professorat que hi participa en elles.
c)La falta de formació dels docents en aquest tipus d’activitats i el desconeixement de què i com poden ajudar-los en la tasca docent.
d)La falta d’aprofitament de l’activitat, la majoria de les vegades per una mala planificació o metodologia emprada.


Pense que una de les idees que a nivell pedagògic compartim una gran part dels docents, és que un dels recursos pedagògics més vàlids, són les activitats extraescolars, perquè trenquen en la rutina habitual de les classes i traslladen el procés d’aprenentatge a un món real, es per això que solen ser molt motivadores per als alumnes.
Aquestes per elles mateixes, no tenen per tant unes finalitats pròpies; més bé deurem entendre-les com el que són, un recurs didàtico-lúdic que podem i deurem emprar en el procés d’ensenyament aprenentatge de les ciències.
Si tenim present que cada eixida amb els alumnes és irrepetible, les experiències i les activitats a fer durant ella mai deuen ser un clixé, encara que s’han d’ajustar a uns objectius clars. Es per això que cal pensar en elles com a mitjans, mai com el fi de res.
Per a que el nostre alumnat les puga percebre com una forma més de treballar a l’àrea de ciències, aquestes deuen estar integrades en el treball de l’aula, en el currículum de l’assignatura, i no representar un punt i apart en ell.


Com podem traure el màxim rendiment a una eixida extraescolar ?


Per poder traure el màxim aprofitament de l’eixida és important una bona planificació, emprar la metodologia adient i dedicar-li temps a les tasques programades.
Es per això que des d'ací proposem integrar-les i organitzar-les cronològicament en l’aula per a que l’alumnat siga capaç de percebre-les com un recurs més que l’ajuda en el seu procés d’aprenentatge en el món de les ciències, per tant per aconseguir-ho podem emprar el següent esquema:
1º.- Treball a l’aula abans de l’eixida.
2º.- Tasques a desenvolupar durant l’eixida.
3º.- Tasques a realitzar a l’aula després de l’eixida.


Salvador Piera i Gabardó
Dept. de Didàctica de les Ciències Experimentals
Universitat de València

dissabte, 22 de maig del 2010

El becut vermell de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus)


Tots hem anat veient com mes rere mes, eixes palmeres que eren característiques del nostre paisatge ribereny, han anat caiguent una a una en mans del becut roig.
Finalment i després de molts esforços en el camp del control de les plagues, una empresa de Xàtiva, ofereix solucions contra les plagues del becut vermell que afecta de forma greu a les palmeres de la Comunitat Valenciana .
Es tracta d'un tractament natural, amb nemátodos i productes reconstituents, i s'ha aplicat amb resultats òptims en més de 40.000 palmeres, per la qual cosa s'està recomanant per part del IVIA, la Universitat Politècnica de València i l'Estació Phoenix d'Elx.
Els nemátodos són cucs que viuen parasitant a altres organismes, habitualment les arrels de plantes, els que s'estan utilitzant per al becut, són nemátodos quasi microscòpics i entomopatògens, capaços d'alimentar-se d'altres insectes, pel que constitueixen una arma per al control biològic de la plaga del becut.
Si s'agafa un atac en les primeres etapes, quan les larves del becut no han rosegat del tot el cor de la palmera, pot acabar-se amb la colònia i cap esperar que l'arbre es recupere.


Nou horari de les proves PAU 2010


La Conselleria d'Educació de la Comunitat Valenciana acaba de decidir reduir en un dia els dies que tenia previst desenvolupar la PAU.
Ho ha fet tant en juny com a setembre, deu pensar que també hi ha convocada protesta a setembre, i per primera vegada va davant de les tronades.

Per tant, ara passa de quatre a tres dies

Juny els dies 9, 10 i 11


Setembre els dies 9,10 i 13, amb el cap de setmana pel mig.





Per vore l'organigrama del nou calendari, polsa sobre el títol d'aquesta entrada.

Craig Venter i la seua cèl·lula artificial



Pense que com sempre aquest gran titular, el que busca és aixó, ser un gran titular, una mica exagerat i a més aprofitant de la seua publicació a la revista Science.
Estic més al costat de les declaracions que ha fet el Nobel en Biologia Molecular, David Baltimor, "Venter no ha creat vida l'ha imitat", és ben cert, ha trobat, i els seus diners li ha costat, una molt bona tècnica per copiar genomes ja escrits, però l'invent de la vida, pense que ha consistit en saber escriure'ls, i donar el suficient sentit biològics a eixe genoma per a que funcione en el lloc del planeta on apareix; a més de dotar a la vida, dels suficients mecanismes de variabilitat poblacional, per a que canvie algun capítol, que posteriorment podrà destriar la selecció natural per fer-nos avançar en el procés evolutiu.
Crec que a més de saber fer CIÈNCIA, hi ha que saber divulgar-la, hi ha que saber explicar-la, explicar els procésos, els avenços, no hi ha que endiosar-la i menys magnificar-la.




És ara quan hi ha que deixar treballar a eixos meravellosos Comites de Bioètica, que tenen una gran funció, i pense que si són com els espanyols estan plens de persones molt més que cavals, que saben fer molt bé la seua funció, ja ho va demostrar fa una setmana el professor J.F. Horga en les jornades sobre el biobanc de Valencia.
Per cert, si voleu passar-ho bé i fer unes rialles sobre aquest tema, clickeu sobre el títol de l'entrada i voreu una tira còmica de la penya etcgroup.

divendres, 21 de maig del 2010

Salamandridae


Pleurodeles waltl (Michachelles,1830)
Nom vulgar: ofegabous


El cap és ample i comprimit, els ulls són xicotets i un poc prominents, de color marró o grisenc i amb ninetes rodones i negres. No tenen parpelles. El musell és bastant arrodonit. A la gola té un replegament cutani a manera de collar que rep el nom de "plec singular".
La pell és rugosa i està coberta de multitud de petits tubercles acabats en punta negra. La coloració és marró olivaci, encara que depèn de les variables ecològiques (temperatura ambiental o de l'aigua, color de l'entorn, lluminositat del moment, activitat de l'exemplar, etc.) A la zona dorsal mostra unes taques ovalades i més fosques que el to general , que es fan més patents en el ventre, en ser aquest més clar. Els exemplars adults`poden arribar a una longitud de 30 cm des del morro fins a la cua, ens trobem davant l'amfibi de major longitud del nostre país.

En ambdós costats podem observar unes fileres de 7 a 11 tubercles glandulars de color ataronjat o groguenc, pels que de vegades sobresurten els extrems punxeguts de les costelles.
La cua, musculosa, i més llarga que el cap i el cos junts, i està comprimida lateralment. En la seua part superior té una cresta que apareix més desenvolupada durant l'època del zel. Les extremitats posteriors tenen 5 dits i són més llargues que les anteriors, que tenen 4 dits.
L'época del zel es durant l'hivern, d'octubre a maig. Les femelles d'ofegabous posen els ous en petits grups adherits a objectes flotants o plantes aquàtiques. Per desovar escullen sèquies, cisternes i basses, preferint l'aigua neta i profunda. Les larves eixen passades unes dues setmanes. Duen brànquies externes i s'alimenten preferentment de petits crustàcis, com dàfnies. Les larves d'ofegabous poden completar la metamorfosi entre tres i cinc mesos. Un dels seus depredadors a la localitat és la Natrix maura
El seu nom prové del fet que es podia veure als abeuradors del bestiar, i els ramaders pensàven que si un animal engolia un d'aquests tritons, podia morir ofegat.

Euphorbiaceae


Euphorbia characias L. subsp: characias


Nom vulgar: lletera vera


Es tracta d'un camèfit subfruticós que creix fins a una alçada d'entre 30 i 110 cm, es una de les lleteroles més grans del Mediterrani. La tija és glabra i recta. Les fulles tenen forma oval, arrodonida a la punta i són llargues i estretes.
Floreix del febrer fins agost. L'inflorescència té moltes fulles amb les bràctees molt amples. Els nectaris de la lletera vera són de color marró fosc, carácter distintiu de l'espècie.
Els fruits són una càpsula llisa i les seues llavors s'escampen en esclatar els receptacles d'aquesta. A la localitat es troba present en matollars i és abundant a la muntanya i a les clarianes de les zones forestals.

dijous, 20 de maig del 2010

Al·lèrgia


Una al·lèrgia és un procés mitjançant el qual un individu reconeix com estranya una substància anomenada al·lergen (innòcua per a la majoria de la població) que, en canvi, indueix a aquest una resposta del seu sistema immunològic, donant lloc a una sèrie de manifestacions clíniques característiques de les reaccions i malalties al·lèrgiques.

En les reaccions al·lèrgiques, un determinat tipus de cèl·lules del sistema immunitari (els limfòcits) juguen un paper fonamental, dividint-se en dos grans poblacions relacionades entre si:

1º.- Limfòcits B (LB): Implicats en la reacció anomenada humoral en produir immunoglobulines o anticossos front d'un agent agressor.

2º.- Limfòcits T (LT): Intervenen en l'anomenada resposta cel·lular. Dins d'aquest grup, hi ha uns limfòcits supressors (CD8 +) i altres cooperants (helper o CD4 +), essencials en la resposta immune.

S'ha comprovat que hi ha dos subpoblacions de limfòcits T helper (Th), segons el perfil de les substàncies o citoquines que produeixen en activar-se:
a) Els limfòcits Th1 interferó gamma (IFN-g) i interleuquina 2 (IL2).
b) Els limfòcits Th2 interleucines 4, 5 i 13 (IL4, IL5, IL13). La IL4 i la IL13 influirien en la producció final d'immunoglobulina E (IgE) i la IL5 estimularia la proliferació i persistència en els teixits dels eosinòfils.


Quan una persona susceptible s'exposa a un possible al·lergen, aquest és captat per unes cèl lules, anomenades cèl·lules presentadores d'antigen, que el processen i el presenten als limfòcits Th2.
Aquests a la vegada interaccionen amb els limfòcits B que són capaços de produir IgE específica per a aquest al·lergen. Aquesta IgE s'uneix a la superfície d'altres cèl·lules anomenades mastòcits i basòfils.
Quan té lloc un nou contacte amb l'al·lergen, aquest és reconegut per la IgE unida als mastòcits provocant l'alliberament d'una sèrie de substàncies de l'interior de la cèl·lula (histamina, prostaglandines, leucotriens ,...).
Els efectes d'aquestes substàncies sobre els òrgans diana (bronquis, nas, ulls, pell ,...) o sobre tot l'organisme, depenent de la via d'exposició al·lergen, donaran lloc als símptomes de la reacció al·lèrgica.
L'activació paral·lela d'altres cèl·lules com els eosinòfils alliberen altres substàncies que danyen els teixits i els s'inflamen de forma mantinguda. Aquesta inflamació, desencadenada en el seu origen per l'exposició al·lergen, és la característica definitòria de les malalties al·lèrgiques (asma, rinitis, conjuntivitis i dermatitis).

dimecres, 19 de maig del 2010

EXPOCIÈNCIA 2010 a la UV


El pròxim dissabte 29 de maig, de 10 a 14 hores,es celebraran les segones jornades de portes obertes del Parc Científic de la Universitat de València amb el títol d’EXPOCIÈNCIA 2010, situat en el campus de Burjassot-Paterna, darrere dels edificis de Canal 9, on disposa d’un ampli pàrquing. A més, té connexió directa des de la ciutat de València a través de la línia 4 del tramvia (parades TVV i Santa Gemma), per la qual cosa es recomana la utilització del transport públic.
La jornada EXPOCIÈNCIA 2010 serà una oportunitat per a conèixer, en un ambient lúdic i relaxat, les instal•lacions científiques i empresarials del Parc Científic de la Universitat de València.
De fet, hi ha previstes activitats per a tots els públics, des de tallers de divulgació de la ciència o audiovisuals comentats per especialistes, fins actuacions i atraccions dirigides als més menuts.
Esperem comptar amb la vostra presència en Expociència el pròxim dissabte 29.
Per obtenir major informació clickeu sobre el títol d’aquesta entrada

La Real Societat Espanyola de Química premia a un carcaixentí



Enrique García-España Monsonís, natural de Carcaixent i que conta amb una fructifera i interessant activitat investigadora ha estat guardonat per la RSEQ (Real Academia Espanyola de Química).

En l'actualitat es professor del Departament de Química Inorgànica i membre de l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València.

La seua activitat de reserca en el món de la química ha passat per diferents camps, disseny de mimètics enzimàtics, construcció de sensors i sondes moleculars per al reconeixement d’anions, cations i espècies neutres d’interès biològic i/o mediambiental, síntesi d’agents de contrast amb aplicació en el camp de la ressonància magnètica d’imatge, disseny de molècules netejadores, obtenció de nanopartícules funcionalitzades amb aplicació en el camp dels nanomaterials, i desenvolupament de nous agents terapèutics amb activitat antiparasitària, antiinflamatòria o antitumoral.

Cal destacar que en aquest moments és un punt de referència en l’àrea de la Química Supramolecular, especialment en preparació de macrocicles i en la seua caracterització termodinàmica i espectroscòpica.

Per a més informació clickeu sobre el títol de l'entrada que vos conduirà a la web de l'Equip de Química Supramolecular

dimarts, 18 de maig del 2010

Sistema immunològic


La primera línia defensiva són la pell i les mucoses, quan aquesta és trenca entren en acció les defenses internes que constitueixen el nostre sistema immunitari, que inclou una sèrie de cèl·lules anomenades granulòcits (neutròfils, acidòfils i basòfils) i els agranulòcits (limfòcits i monòcits).
Totes elles tenen diferents papers a representar en la defensa de l'organisme, que primer deu reconèixer les substàncies i cèl·lules que li són pròpies, per tal de destriar les estranyes.
Cadascun de nosaltres tenim els nostres marcadors biològics, que ens venen determinats genèticament, aquets marcadors constitueixen el CMH (Complex Major d'Histocompatibilitat) o sistema HLA (Antigens leucocitàris Humans), situats al cromosoma 6.
Quan al nostre organisme es presenten substàncies estranyes per a ell, antigens, aquest desencadena una resposta i una reacció immunitària, amb la finalitat de evitar els efectes patogènics dels invasors.

Cal destacar, que els antigens són generalment proteïnes o polisacàrids situats a la superficie dels micoorganismes invasors .



Les proteïnes del CMH són sintetitzades al RE on s'uneixen a un fragment d'un antigen proteic, que acabará en l'exterior ancorat a la membrana del macròfag. Així els limfòcits T no poden reconèixer un antigen estrany llevat que siga presentat per una proteïna del CMH.

dilluns, 17 de maig del 2010

No és cert. Manifest pedagògic


Des de l'any passat el Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Universitat de València i els seus membres recolzem el Manifest Pedagògic, " No és cert " , impulsat pel grup de recerca IRES (Investigació i Renovació Escolar) de la Universitat de Sevilla.

El proper 27 de maig a les 19 h es presentarà a València aquest manifest, en el Centre Cultural, Plaça de Tetuàn 23 a càrrec de:


José Gimeno Sacristán
(Catedràtic de Didàctica)

Nicolás de Alba y Rafael Porlán
(Xarxa de docents IRES)

Publicació del Manifest en la revista Túria, 21 de maig de 2010
Publicació del Manifest en el diari Levante, 25 de maig de 2010


Per que tots creguem en una educació com cal, si eres de Valencia o zones pròximes difon aquesta noticia.

Per llegir el manifest, sols tens que clickar sobre el títol d'aquesta entrada.

Existeixen diferents formes per estalviar



Com de tots és sabut el passat dimecres el president del govern presentava les retallades, o mesures antidèficit públic, que es centren principalment en:
1º.-Una reducció del 5% dels salaris públics a partir de juny (tant per cent que variarà en funció de la retribució de cadascun.
2º.-La congelació de les pensions des 2011 (excepte les mínimes i les no contributives).
3º.-La supressió dels 'xecs-nadó' .
4º.-L'eliminació de la retroactivitat de la Llei de Dependència.

Com a funcionari, pense que és el moment de donar un cop de mà, arrimar el muscle i ser solidaris, però també que en els moments de vaques grasses, quan una gran part de la població, fins i tot les arques públiques, entren els diners a cabàs i aixada, ningú es recorda de que estem allà i que quan ho han necessitat hem estat els primers solidaris en amarrar el cinturó.
Tot i així, s'ha de dir, com exposen alguns economistes, que segueixen existint altres vies, a més de les ja anunciades per reduir el dèficit públic, i que sols cal ser igual de valent que s'ha estat anunciant aquestes.

1º.-Retalls en partides militars 3.100 milions d'euros.
2º.-Eliminació del fons d'ajuda a la banca, que poc s'ho mereixen, 6.750 milions d'euros.
3º.-Reducció, que no eliminació, d'ajuda a l'esglèsia catòlica, 900 milions d'euros.
4º.-Supressió de l'exenció de premis de loteries,1.165 milions d'euros.
5º.-Reducció del càrrecs de lliure designació, 1.120 milions d'euros.

Accés als ensenyaments universitaris de grau i procediments d'admissió a les universitats públiques.


En el BOE del 8 de maig es publica el reial decret 558/2010 que modifica alguns aspectes de les condicions d'accés als graus universitaris així con els procediments d'admissió a les universitats públiques espanyoles. Aquest regula alguns aspectes relacionats en l'organització, gestió i desenvolupament de les proves d'accés, a més de definir els procediments d'accés on es presenten situacions de concurrència competitiva, així apareix els procediment per als alumnes de 2n batx., els alumnes que varen aprovar la PAU anteriorment i els de CFGS.


Si voleu accedir al decret per llegir-lo sols teniu que clickar en el títol d'aquesta entrada.

En la següent adressa teniu l'horari de les proves d'accés
http://sestud.uv.es/varios/pau/horario.pdf

dissabte, 15 de maig del 2010

¿Angoixats amb l’educació?


El metge de família anglès, Ronald Gibson, va començar una conferència sobre conflicte generacional, citant quatre frases:


1) "La nostra joventut agrada del luxe i és mal educada, no fa cas a les autoritats i no té cap respecte pels de més edat. Els nostres fills són uns vertaders tirans. No es posen drets quan una persona anciana entra en un lloc . Responen als seus pares i són simplement dolents. "


2) "Ja no tinc cap esperança en el futur del nostre país si la joventut de hui pren demà el poder, perquè aquesta joventut és insuportable, desenfrenada, i simplement horrible."


3) "El nostre món va arribar al seu punt crític. Els fills ja no escolten als seus pares. La fi del món no pot estar molt lluny."


4) "Aquesta joventut està malmesa fins al fons del cor. Els joves són malfactors i ociosos. Ells mai seran com la joventut d'abans. Els joves de hui en dia no seràan capaços de mantenir la nostra cultura."


Després d'enunciar les quatre cites, el Doctor Gibson, observava com gran part de la concurrència aprovava cadascuna de les frases. Va esperar uns instants a què es callaren els murmuris de la gent, i seguidament va revelar l'origen de les frases, dient:

La primera frase és de Sòcrates (470-399 A. C.).
La segona és d'Hesíode (720 A. C.).
La tercera és d'un sacerdot (2.000 A. C.).
La quarta estava escrita en un got d'argila descobert en les ruïnes de Babilònia amb més de 4.000 anys d'existència.

És a dir, no vos sembla que sempre hem estat més o menys igual?

Anticossos


Es tracta de proteïnes sintetitzades pels limfòcits B, que tenen forma de Y, i contenen quatre cadenes polipeptídiques: dos lleugeres o curtes (L) i dos pesades o llargues(H), que es mantenen unides mitjançant ponts disulfur. En els vertebrats podem trobar cinc classes diferents de cadenes pesades: gamma (δ ), mu (μ ), alfa (α ), delta (δ) i èpsilon (ε ), que caracteritzen les cinc classes d'immunoglobulines presents en ells, IgG, IgM, IgA, AgD i IgE. També trobem dos tipus de cadenes lleugeres, kappa (к) i lambda (λ ), que poden associar-se a qualsevol de les pesades. Cal destacar que qualsevol molècula d’anticòs, conté sempre, dos cadenes lleugeres idèntiques i dos pesades que també ho són.
Si comparem l'estructura primària de les diferents cadenes lleugeres i pesades, podrem observar que ambdues presenten una seqüència variable (VL i VH),respectivament) en l'extrem amino terminal, i en el carboxil terminal, una constants (CL i CH).
1º.- Regions variables, localitzades als extrems dels braços,la variabilitat d'aquestes regions està restringida a tres zones, anomenades regions hipervariables, que es troben separades per zones més o menys constants.
2º.- Regions constants, formen part de la resta dels braços i el peu de la Y. Són les responsables de diferents activitats biològiques dels anticossos.

Quan els anticossos passen a la sang poden realitzar diferents funcions: destruir directament el patògen o adherir-se a la seua superficie i fer-lo més susceptible a la fagocitosi.

El pas a la multicel·lularitat i els receptor d'adhesió.


Com ja sabem les integrines són clau en la regulació de diferents processos cel·lulars,diferenciació, la proliferació, la supervivència, la migració i la invasió.
Així i tot, com hem pogut vore aquest matí en la VII Matinal d'Evolució, el seu estudi en diferents llinatges de cèl·lules eucariotes pot aproximar-nos a l'origen de la multicel·lularitat en els animals (Iñaki Ruiz-Trillo).
Segons el professor Ruiz-Trillo, si emprem el coneixements que tenim en geòmica comparada, i intentem fer un estudi entre els genomes dels animals més basal i els dels unicel·lulars més propers a animals, es troba que molts dels gens que tothom pensava que eren invenció dels animals, podem trobar-los en els seus ancestres unicel·lulars (cadherines, kinases, etc).
Recordem també que les cadherines i la superfamília de les immunoglobulines d’adhesió són els principals grups de receptors d’adhesió cèl·lula-cèl·lula, mentre que les integrines predominen en l’adhesió cèl·lula-matriu.
Per tant com s'ha dit aquest matí els gens involucrats en la multicel·lularitat deuen ser almenys:

1º.- Gens d'adhesió cel·lular.
2º.- Gens de comunicació cel·lular
3º.- Gens de diferenciació cel·lular

Sols així, sembla que serem capaços de esbrinar els mecanismes genètics implicats en l'aparició dels éssers vius multicel·lulars

dijous, 13 de maig del 2010

La cova de les Meravelles



El dimarts d'aquesta setmana els alumnes de 3r d'ESO han visitat un dels llocs del municipi on es pot vore l'activitat de l'aigua subterrània. La circulació d’aquestes aigües subterrànies a través dels massissos calcaris produeix una acció erosiva continua que presenta diferents graus de dissolució, el que provoca l’aparició de grans simes, avencs, galeries i cavernes.
La peculiaritat de la morfologia càrstica s'expressa tant en el modelat del paisatge com en la seva hidrologia. Apareixen formes superficials que són un reflex de la intensitat dels processos de dissolució que afecten al substrat rocós i que en profunditat donen lloc a sistemes de conductes i cavitats.

Com hem pogut observar les estructures observades són el resultat de la dissolució de les roques calcàries, així amb el pas del temps, l'eixamplament de les coves i galeries provoca el descens del nivell freàtic iniciant-se un procés de colmatació acompanyat de la precipitació de carbonat càlcic pel lent degotejar d'aigua, formant-se les estalactites i estalagmites, o bé, pot formar bandes de calcita (travertí).
Es tracta de roques formades en més del 50% per carbonat càlcic (CO3 Ca), però la composició química és variable; sempre es troba un component de precipitació química i un altre detrític procedent de la mateixa conca o de fora.

CO3Ca..............70% calcita o aragonita
CaMg(CO3)... ......10% dolomita
altres.............20% (quars, argila etc.)

dimecres, 12 de maig del 2010

Què és un biobanc?


Sols hi ha que llegir la Llei 14/2007, de 3 de juliol, d'investigació biomèdica on podem trobar la definició:

"Establiment públic o privat, sense ànim de lucro, que conté una col•lecció de mostres biològiques concebuda amb fins diagnòstics o d'investigació biomèdica y organitzada com una unitat tècnica amb criteris de qualitat, ordre i destí"

Un altre tema interessant des de la creació del biobancs és la regulació legal i ètica d'aquests, doncs en ells conflueixen dos tipus d'interessos contraposats, a la vegada que legítims:
1º. Els de la persona que dona la mostra biològica i el seu dret a protegir tot tipus de dades de caràcter personal.
2º. Els interessos de la comunitat científica, a la que li pot interessar fusionar dades i mostres per relacionar els resultats.

Tot açò genera, com sempre que apareixen noves tecnologies aplicades a la manipulació de teixits humans, un debat social. Cal ressenyar que resoldre els problemes de la humanitat mitjançant la ciència és responsabilitat dels investigadors, però assegurar que les tècniques i noves aplicacions científiques respecten la dignitat de les persones com a individus és responsabilitat de tots i cadascun de nosaltres, i sols si tenim una societat informada i madura podrem prendre les decisions adients en cadascun dels casos. És a dir, el principi de lliure consentiment, sols és vàlid com diu J.F Horga si un ha estat informat correctament.

Aquests i altres molts temes són els que hem tractat aquesta vesprada en la 5ª Jornada Viure en Salut, el Biobancs. On hem pogut visitar les instal•lacions del Biobanc del CSISP.

Per a tots aquells alumnes que esteu interessats en aquest tema, que ja varem treballar a la segona avaluació, fent debats sobre simulació de parts i comitès de bioètica, vos deixe tota la informació que s'ha treballat en la jornada i que sembla molt interessant per als ciutadans d'aquest segle.

Llei d'investigació biomèdica
http://www.boe.es/boe/dias/2007/07/04pdfs/A28826-28848.pdf
Decret regulador de biobancs a la CV
http://www.docv.gva.es/portal/portal/2088/10/10/pdf/2008_11683.pdf
Biobanc de malalties rares de l'hospital Universitari de "La Fe".
http//www.ciberer-biobank.es
Xarxa Valenciana de Biobancs
http://www.csisp.gva.es/web/biobanco/redvalencianabiobancos
Banc Nacional d'ADN
http://www.bancoadn.org

dilluns, 10 de maig del 2010

Polypodiaceae


Polypodium cambricum L.

Nom vulgar: Polipodi

Geòfit que colonitza les fissures de les roques, xicotets terraplens ombrívols i humits, i rapisses terroses. Presenta lòbuls lineals que van fent-se més menuts de baix cap a dalt,donant eixa forma més o menys triangular del limbe que el caracteritza; presenta en l'anvers sorus de color taronja - groguencs, disposats en dues files paral•leles. Encara que es tracta d'una espècie perenne, cal dir, que renova les fulles cada any, quedant seques al final del mes de maig. Encara que és abundant al municipi, les millors poblacions es troben en el Puig Gros.

Aspleniaceae


Asplenium ceterach L.
(Ceterach officinarum Willd., Anleit. Selbststud.)

Nom vulgar: doradella.

Es tracta d'un hemicriptòfit de distribució holàrtica, que presenta un gros rizoma del que emergeixen els frondes, en densos fascicles, envers amb un indument platejat amb soros que adoleixen d'indusi, ( 2n = 144). Al municipi és una de les falagueres en major representació en quant a poblacions, que podem trobar en esquerdes de roques i murs, prefereix els substrats bàsics i llocs ombrosos, encara que suporta cert grau d'insolació, tolerant llargues temporades en estat de vida latent. La gent major del poble l'empra com a diürètic i per a les afeccions genitourinàries.


diumenge, 9 de maig del 2010

Estratègies d’aprenentatge


Acceptant la metodologia que hem anat proposant en cadascuna de les diferents entrades que apareixen en aquest blog, intentarem construir el nostre mètode sobre les següents estratègies d’aprenentatge o principis metodològics, els quals deuen estar presents en les diferents matèries que imparteix el departament, intentant amb elles la consecució de les competències bàsiques al llarg de les diferents etapes educatives.:

Estratègies d’aprenentatge o principis metodològics

• Estimular a l’alumnat per explicitar les seues idees.

• Partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus aprenentatges anteriors.

• Presentar de forma continuada, situacions que representen un repte a les seues idees prefixades.

• Intentar que treballen hipòtesi i formulen models interpretatius alternatius.

• Facilitar-los l’exploració d’aquestes alternatives d’una manera informal, intentant que en cap moment falten les discussions de grup.

• Assegurar així, la construcció d’aprenentatges significatius a través de la mobilització dels seus coneixements previs i de la memorització comprensiva.

• Cercar la forma que els permeteisca emprar les noves idees o coneixements, a situacions desconegudes per a ells.

• Proporcionar situacions d’aprenentatge que tinguen sentit per a ells, amb el fi que els resulten motivadores.

Així doncs els blocs de continguts que defensem,són la conseqüència lògica de la interacció alumnat-medi, amb gran nombre de nexes que intenten millorar aquesta relació binària.

En cadascuna de les matèries amb atribució docent de l’especialitat del Departament, els continguts estaran organitzats en agrupacions temàtiques globalitzadores, intentant desenvolupar totes les capacitats, habilitats i estratègies de l’alumnat de forma cíclica i helicoide, treballant de manera progressiva des de les seues vivències i sensacions personals, fins arribar a un pensament socialitzat per a que supere la seua individualitat, si es que la té.
Optem per una estratègia didàctico-lúdica-investigadora, per a que d’una forma motivadora i gratificant, s’intente fer realitat un procés tant complex com ho es el d’ensenyament-aprenentatge.
Des d’aquesta perspectiva, es tracta d’explicitar de manera sistemàtica al llarg de l’etapa de secundaria, la importància del treball en grup, al plantejar activitats i situacions que no poden resoldre’s si no es per mig d’un treball cooperatiu.
També deurem tenir en compte la importància de les idees prèvies de l’alumnat en totes les unitats temàtiques, per fer-ho al inici de cadascuna de les unitats hi haurà propostes d’activitats destinades a explicitar aquestes idees, en un procés en el que de la observació es passa a la representació i al diàleg, darrere d’un plantejament procedimental i conceptual d’apropament a la realitat dinàmica del seu propi cos i de l’entorn socio-cultural-natural que l’envolta, i que estroba en continu canvi.
Conseqüentment amb tot el que hem dit, partim de dues premisses bàsiques.:

• La necessitat de tractar l’entorn com a medi únic de comprensió i anàlisi de la realitat més immediata

• Intentar establir les màximes possibilitats de globalització, facilitant el que s’arrepleguen totes les interaccions que existeixen dins del medi que ens envolta, tant a docents com a l’alumnat.

Salvador Piera i Gabardó
Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials
Universitat de València

dissabte, 8 de maig del 2010

Rosalyn Sussman


Biofísica nord-americana i Premi Nobel de Fisiologia i Medicina en 1977, "Pel desenvolupament de ràdio immuno assaig (RIA) de la hormones peptídiques."

Rosalyn va naixer en 1921 a la ciutat de Nova York, i va créixer en una família amb poca educació formal; cap dels seus pares va passar de sisè grau. Tot i això, llegien àvidament i van cultivar la lectura en els seus fills.

Va ser brillant a l'escola i, quan va acabar, els seus pares van esperar que es convertira en mestra, perquè això era el que feien les xiques intel·ligents de la seua època. Per contra, els homes eren impulsats a estudiar Medicina o Dret.
Rosalyn va decidir seguir endavant i gràcies a una beca del Hunter College es va graduar en Física l'any 1941. Després va obtenir el doctorat en Física Nuclear de la Universitat d'Illinois el 1945. Durant aquest període va contraure núpcies amb Aaron Yalow, també estudiant de doctorat de Física Nuclear, passant a anomenar-se Rosalyn Yalow, com se la coneix en el món de la ciència.

Va ensenyar Física a Hunter College fins al 1950 i es va convertir en consultora de la Unitat de Radioisòtop de l'Hospital de Veterans al Bronx.

A partir de 1950 va treballar amb Solomon Berón, un metge brillant, amb qui va formar un equip interdisciplinari de recerca durant els següents vint anys i la major invenció va ser la tècnica anomenada: ràdio immuno assaig (RIA). Aquesta és un mètode que utilitza isòtops radioactius en la recerca de sistemes fisiològics.

Aquesta tècnica va revolucionar l'endocrinologia i el tractament de desordres hormonals. Per primer cop els metges podien diagnosticar condicions causades per diminuts canvis en concentracions hormonals, enzimàtiques i farmacològiques. Igual que els Curie, Yalow i Benson van decidir no patentar el seu descobriment i així ampliar el seu abast.

RIA ha estat usat per detectar el virus d'hepatitis en bancs de sang, determinar la dosificació adequada de drogues i antibiòtics, identificar substàncies estranyes en la sang, corregir nivells hormonals en parelles infèrtils i més. Entre altres coses, permet identificar a temps el hipotiroïdisme en nadons i prevenir la seva retard mental, amb només un punxada al taló i el posterior examen d'aquesta sang.

Activitats Metabolisme i Genètica.


1) En la fotosintesi oxigénica, anomenada així perquè en ella s’allibera oxigen:

 En quina fase s’allibera l’oxigen i com?
 D’on procedeix l’oxígen ? Indica la reacció que ocorre.
 Quina és la causa de que alguns organismes fotosintétics realitzen la fotosintesi anoxigénica? Raona la resposta.

2) Defineix el concepte de fermentació.

 Assenyala les principals diferències entre respiració i fermentació?
 Quins avantatges i inconvenients té cadascun dels dos processos?
 Assenyaleu els substrats, productes i enzims que intervenen el la fementació realitzada pel gènere Saccharomyces.

3) Conteste breument:

 El cianur s’uneix fortament a un dels complexos enzimàtics de la cadena respiratoria i bloqueja el transport d’electrons. Quins efectes produeixen aquests verins sobre el metabolisme cel•lular?. Raona l’elevada toxicitat del cianur.
 Qui és l’acceptor final dels electrons del NADH en les fermentacions làctica i alcohòlica?
 Els llevats poden desenvolupar-se en presència de glucosa, tant aeròbica com anaeròbiament. Explique perquè la velocitat de consum de la glucosa decreix quan els llevats que han estat mantinguts en condicions anaeròbiques són exposats a l’oxigen.

Podeu trobar més preguntes tipo als comentaris.

El núvol de cendra de l'Eyjafjalla


Com podeu veure a l'imatge anterior, el núvol del volcà islandés Eyjafjalla, no sols s'apropa i penetra en la Península Ibèrica, si no que s'apropa a la nostra comunitat, és per aixó que cal estar mol atents perquè podrem veure postes de Sol rogenques, fenòmen que ens indica la proximitat d'aquest núvol.

divendres, 7 de maig del 2010

Proves específiques d'accés per a persones amb un títol de Tècnic Superior de Formació Professional (CFGS)


Fa unes setmanes podiem llegir en la pàgina de la UV

"Les persones interessades a accedir a determinats graus de la UV amb un títol de tècnic superior de Formació Professional, hauran de superar una prova específica d’accés."

http://www.uv.es/graus/peafp2.htm

Semblava una de les formes de regularitzar el fet de poder accedir a places a la universitat sense reserva, i sense PAU de l'alumnat dels CFGS. L'admissió a les titulacions oficials de la Universitat de València és un procés a través del qual es distribueixen les places ofertades cada curs entre les persones que sol·liciten la plaça i compleixen algun dels requisits d'accés.

Per contra hui podem trobar i llegir la següent noticia:

La Universitat de València retira les proves específiques per a l’accés a determinades titulacions de grau

València 7/5/10.- El Vicerectorat d’Estudis de la Universitat de València ha resolt retirar les proves específiques per a l’accés a desset titulacions de grau. Aquesta anul·lació es produeix després de les consultes efectuades al Ministeri d’Educació.


http://www.uv.es/~webuv/noticies/noticia.php?idnoticia=10126

dijous, 6 de maig del 2010

L'alfabetització científica


Som ja molts els que pensem que ha arribat l’hora d’anar més enllà de la pura transmissió de coneixements i conceptes científics, així i al llarg del procés d’escolarització en secundària, es deuen concebre les ciències com una ciència per a tots, divulgativa i integradora.
Aquest fet, pot significar i deuria, un nou enfocament curricular en l’àrea de Ciències Naturals, tant es així, que hem d’intentar aproximar a l’alumnat a la ciència i a la pràctica científica treballant les relacions existents entre ciència, tecnologia, societat i medi ambient.
Sols així reforçarem des de la nostra disciplina les competències bàsiques de l’etapa, a més de fer possible la participació de l’alumnat en la deliberació i presa de decisions, que dia a dia, cal adoptar front als problemes que sorgeixen al nostre voltant.
Tot açò passa per abordar a l’aula problemes que resulten significatius per als nostres alumnes, intentant com a docents contextualitzar-los en el seu entorn més immediat. D’aquesta forma podrem proporcionar als estudiants contextos on es done una construcció del saber científic adient, amb la finalitat d’aproximar-los al món de la ciència, fomentant un pensament reflexiu i crític aplicable a la seua vida quotidiana.

dimecres, 5 de maig del 2010

Que no hi penses mai, en el sexe, Viskovitz?


El sexe? Jo que no sabia que en tenia un. Imagineu-vos com em vaig quedar quan en van dir que en tenia dos.
-Els caragosl, Visko-em van explicar el pares-, són hernafrodites insuficients.
-Quin fàstic!-vaig exclamar-.Els de la nostra família també?
-Oh i tant, fillet. Estem capacitat per desenvolupar la funció femenina i la masculina. No és pas cap vergonya, i amb la ràdula em va indicar on es trobaven tots dos arnesos.
- I com és que són insuficients?
-Perquè ens podem aparellar amb altres caragols, si hi ha una inclinació recíproca, però mai amb nosaltres mateixos.
-Qui ho diu, aixó?
-La nostra fe, Visko. L'altra cosa és molt lletja i fas pecat mortal només de pensar-hi, em va advertir el papamama.
-I també és un comportament impur tancar-se a la closca, parlar tu sol i autocomplaure's, va afegir el papamama.
Una esgarrifança de terror em va esborrifar el mantell.
-Ja comença a ser hora que et poses a buscar un bon partit, perquè la temporada reproductiva dura poques setmanes.

Un llibre que no deixa indiferent a ningú, amb un grapat de faules iròniques que ens apropen al món animal a la vegada que ens converteixen en allò que som, l'autor, biòleg de professió, ens submergeix én el camp de l'etologia a la vegada que en familiaritza en l'anatomia i morfologia de les espècies que apareixen en les faules.

Boffa, Alessandro. "Ets una bèstia, Viskovitz". Proa, beta. Enciclopedia Catalana.

Metabolisme dels lípids


Els organismes vius obtenen lípids a partir de la dieta,les reserves del teixit adipós i de la síntesi endògena de lípids o lipogénesis.
La dieta conté principalment acilglicèrids, esters de colesterol i fosfolípids. Els àcids grassos més abundants en la dieta són de cadena llarga (major de 12C), saturats i insaturats en grau variable segons el tipus de dieta (incloent els àcids grassos essencials). A causa del creixent augment de les malalties cardiovasculars associades en consum de dieta grassa, els especialistes recomanen disminuir el contingut de lípids de la dieta i augmentar el consum de peixos i mariscs abundants en àcids grassos omega 3.
La utilització dels lípids de la dieta implica la digestió i absorció intestinal per acció de lipases i àcids biliars. Els àcids grassos de cadena curta s'incorporen directament a la sang, mentre que els àcids grassos de cadena llarga s'incorporen com a quilomicrons (QM . Al voltant del 50% dels àcids grassos absorbits es catabolitzen per beta- oxidació mitocondrial i peroxisomal en els animals, mentre que els vegetals realitzen només b-oxidación peroxisomal. El 50% restant s'emmagatzema com a acilglicèrids en el teixit adipós.
Beta-oxidació
Una vegada activats en el citosol els àcids grassos són transportats a la matriu mitocondrial, on són sotmesos a una seqüència de 4 reaccions: deshidrogenació,hidratació , deshidrogenació i ruptura tiolítica a nivell del carboni beta.
Cada cicle de reaccions genera un mol de acetilCoA, NADH i FADH2, productes que seran oxidats en el cicle de Krebs i a la cadena respiratòria per produir ATP.
Els àcids grassos insaturats i de cadena senar requereixen de 2 i 3 reaccions addicionals respectivament, que aquest any no estudiarem.
En els vegetals la b- oxidació té lloc als peroxisomas de les fulles i en els glioxisomas de la llavors en germinació , ja que els mitocondris vegetals no posseeixen enzims de la b- oxidació. Una intima relació entre peroxisomas i mitocondris permet la producció d'ATP a partir dels lípids.
En els glioxisomas, el acetilCoA derivat dels àcids grassos per b- oxidació és transformats en succinato pel cicle del glioxilato. El succinato al seu torn , genera malat via cicle de Krebs per produir glucosa per gluconeogénesi. Es produeix així la formació de glucosa a partir de lípids, procés que no ocorre a organismes animals.
En animals amb dèficit de glucosa (dejuni, diabetis, exercici intens, etc.), la b-oxidació produeix un excés de acetilCoA que ultrapassa la capacitat oxidativa del cicle de Krebs i es transformen en cossos cetónics, els que poden ser eliminats o utilitzats pel cervell , el cor i els músculs. Si la producció de cossos cetónics supera l'eliminació i utilització es produeix cetosi i acidosi, situació que pot ser bastant greu arribant a produir estat de coma i mort.

Als comentaris teniu un balnç energètic.

Control del cicle cel·lular


Existeixen diverses substàncies que controlen el cicle cel·lular com són:

1º.- KdC o quinasa dependent de ciclinas.
Les quinasas agreguen un grup fosfat a les proteïnes. Les kdk junt amb ciclinas són les majors controladores del cicle cel·lular, provocant que la cèl·lula passe de G1 a S o de G2 M.

2º.- FPM o Factor Promotor de la Maduració:
Està format per la KdC i les ciclinas que desencadenen la progressió del cicle cel·lular.

3º.- p53:
És una proteïna que funciona bloquejant el cicle cel·lular si l'ADN està danyat, codificada per un gen supressor tumoral. Si el dany és sever aquesta proteïna pot provocar l'apoptosis o mort cel·lular programada. La p53 se la coneix com el guardia del genoma. Els nivells de p53 estan augmentats en cèl·lules lesionades com per exemple per radiacions ionitzants, amb el que s'augmenta el temps per reparar l'ADN per bloqueig del cicle cel·lular. Les mutacions de la p53 són les més freqüents trobades en el càncer. Les mutacions de la p53 heretades produeix la síndrome de Li Fraumeni que condueix a una alta freqüència de càncer en els individus afectats.
4º.- p27: És una proteïna que s'uneix a ciclinas i KdC bloquejant l'entrada en fase S. S'ha demostrat que nivells baixos de p27 prediuen un mal pronòstic per a les pacients amb càncer de mama.

dimarts, 4 de maig del 2010

Aytoniaceae


Plagiochasma rupestre (J.R. Forst. et G. Forst) Steph.

Gametòfit aplanat dorsiventralment, formant gespes compactes de color verd glauc, amb tales oblongs i allargats. Escates ventrals de color púrpura, grans, amb apèndix lanceolat, porus aerífers simples. Sense conceptàculs de propàguls. Gametangiófors masculins absents, anteridis reunits en grups immersos en la línia mitja del tale. Podem trobar-la generalment en les esquerdes de les roques calcàries. Es tracta d'una d'una de les espècies de Marchantiales de les més xeròfites. Sud-est del municipi en la vessants ombries del barranc de la Parra.

L’educació científica i els mitjans de comunicació, la publicitat


“Hem de pensar en la publicitat com un poderós element que serveix per generar i modelar l’opinió dels ciutadans/es arribant fins i tot a generar hàbits de comportament, models i estereotips “

Quan la publicitat o els publicistes s’apropen al món de la ciència quasi sempre ho fan per considerar-la com a font d’autoritat per garantir la qualitat dels productes que ens volen vendre.

Hui en dia, el missatge publicitari sol recórrer a la ciència en els seus espots, donat que aquesta acompanya a molts dels productes publicitats des del seu origen.

És a dir, en aquesta associació ciència-publicitat, la ciència sol aparèixer com a garantia de certesa, fent que el públic augmente la confiança en el producte i allò que li diuen, sense que arribe a comprendre bàsicament que és el que li diuen.

Actualment, la ciència juga un paper semblant al que han exercit durant tants segles les religions: ens garanteix una sèrie de veritats universals. Les millores en la qualitat de vida de les societats occidentals, el que s'ha anomenat progrés o desenvolupament, estan molt associades als avenços científics.

En aquest sentit, a penes hi ha un qüestionament social sobre l'orientació que les investigacions científiques han pres durant el segle passat.

Es diu que és possible que s'hagen generat uns problemes mentre es resolien altres, però que la balança es decanta clarament cap al costat del benestar i que, en tot cas, ja s'encarregarà la pròpia ciència de solucionar els seus errors i imperfeccions.

La publicitat sempre s'ha basat en la manipulació informativa, de manera que, en tractar de la ciència, això comporta que el contingut de molts anuncis siga incorrecte des del punt de vista científic, incorrent en "falsedats, conceptes suposadament científics, raonaments fal·lacos, comparacions quantitatives incompletes o unilaterals i afirmacions deliberadament incomprensibles ", com assenyalen molts autors.

diumenge, 2 de maig del 2010

Control del cicle cel·lular


La regulació del creixement i de la divisió cel·lular (cicle cel·lular) és molt complexa. En el cicle cel·lular existeixen punts de restricció que impedeixen la continuació del cicle cel·lular, si la cèl·lula no ha arribant a la suficient grandària,té manca de nutrientes, lesions en l'ADN o rep senyals químics externes.
Els punts de restricció són:
a) Punt de restricció R: Ocorre en la fase G1, en el qual la cèl·lula comprova que ha generat la massa necessària per a seguir avant i començar la síntesi d'ADN i, també, que les condicions ambientals són favorables, presència de nutrientes, sals i temperatura adequades; i de factors que induïsquen creixement. És el punt de control més important.
b) Punt de restricció G2-M que ocorre al final de la fase G2, en el qual la cèl·lula ha de comprovar dues condicions abans de dividir-se: que ha duplicat la massa de manera que pot donar lloc a dues cèl·lules filles, i que ha completat la replicació de l'ADN, i només ho ha fet una vegada.
c) Punt de restricció M que ocorre en mitosi i que només permet continuar amb la divisió cel·lular si tots els cromosomes estan alineats sobre el fus mitòtic.

Existeix una homeòstasi entre les cèl·lules en fase G0 o cèl·lules quiescents i les quals entren en el cicle cel·lular o cèl·lules proliferantes, gràcies a factors de creixement i factors inhibidors del cicle cel·lular. Les cèl·lules dels teixits normals poden multiplicar-se molt ràpidament però ordenadamente com les cèl·lules intestinales, o romandre quiescentes durant molt temps o tota la vida com les neurones. Les cèl·lules tumorales de les neoplasias han perdut aquest control.
Recordem que les cèl·lules canceroses comparteixen dos propietats fonamentals:
1º.- Capacitat de proliferació alta i incontrolada
2º.- Capacitat d'invair altres parts del cos

Clathraceae


Clathrus ruber Micheli:Pers

Nom vulgar: cranc

Primerament podem observar-lo en forma d'estructura esfèrica semisubterrània de color blanc amb tosques marques areolades. Quan madura forma un receptacle semblant a una esfera reixada, amb grans perforacions i de color vermellós. Podem trobar-lo en les pinades de la zona de Bases roges, sobre sòls o calcàris o arenosos, d'abril a maig. Espècie saprotròfica.Quan madura fa olor a excrements, es per aquesta olor que els insectes es troben atrets, i transporten volant part de la gleva, propagant així l'espècie.