La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dimecres, 28 d’abril de 2010

Sexe, sexe, i més sexe, mira que som animals.


“ El sexe m’obsesiona. Nit rere nit tinc somnis eròtics i la sola visió d’una femella atractiva en torna boig. Però el pitjor de tot és que el penis se m’ha posat de color verd. ¿Estic malalt? “

“La meua lleona és nimfòmana. Cada vegada que entra en zel vol fer l’amor almenys una vegada cada mig hora durant quatre o cinc dies amb les seues respectives nits. Estic esgotat, però no voldria que ella se n’adonarà. ¿No podries recomanar-me cap droga que millore la meua potència?”

“Soc una vespa de les figueres i estic terroritzada. Tots els mascles que conec deuen ser psicòpates, perquè en lloc de seduir-nos a les femelles, quan ens apropem, es dediquen a partir-se en dos a mossos . ¿Que puc fes per aturar-los?”


Són necessaris els homes ? Generalment si, però no sempre.
Mascle i femella formen una dicotomia fonamental i immutable, són la cara i la creu d’una mateixa moneda, el yin i el yan.
Ho dubtes?
En realitat, ell és menys essencial que ella. Així és. Una espècie pot arreglar-se-les sense ell, però no sense ella. Algunes espècies redueixen el nombre de mascles al mínim indispensable. Altres els fan desaparèixer totalment i no es compliquen la vida en el sexe. El que és més, no hi ha res immutable en que els sexes siguen dos, res predestinat en els papers desenvolupats per cadascun dels sexes. Algunes espècies, fins i tot transcendeixen el yin i el yan, i tenen sexes, però res tan avorrit com els simples mascles i les femelles. Qui? Quant? Per què? Com? Cal llegir :

Cosultorio sexual para todas las especies. Introducción a la biologia evolutiva del sexo. Olivia Judson. Editorial Ares y Mares.
Aquesta biòloga en aquest llibre ens ofereix una rigorosa introducció a la biologia evolutiva i ens explica l’origen dels intercanvis genètics, el complex procés del sexe, les pautes sexuals de la promiscuïtat, la infidelitat, l’homosexualitat i la monogàmia.

dimarts, 27 d’abril de 2010

Selaginellaceae


Selaginella denticulata (L.) Spring.

Planta que pertany a la divisió lycopodiophyta, en ella podem trobar estròbils sèsils i esporòfils molt semblants a les fulles; presenta tiges aplanades dorsoventralment de ramificació dicotómica i aplicades al substrat, porten quatre files de fulles ovades, denticulades, de diferent grandària segons la seua posició, així les dues files laterals són més grans que les dorsals. Dotació genètica 2n=18. Fructifica al llarg de l'hivern i la primavera.
Es tracta d'una espècie que viu als talusos humits amb preferencies calcícoles i ambients umbrius, en el municipi s'associa amb briófits, molt abundant en les zones umbrívoles del barranc de la Font de la Parra.Distribuida per tota la Mediterrània i la regió Macaronésica.

El Regne Vegetal



PARTS DE LA FLOR

Tàlem: receptacle on s’insereixen les diferents parts de la flor


Periant: conjunt de dos verticils més externs de la flor (calze i corol·la). Si la flor presenta els dos verticils diem que és diclamídia. Quan els dos verticils son morfològicament similars, el seu conjunt s’anomena perigoni i les peces tèpals. Si la flor presenta només un verticil diem que és monoclamídia. Si la flor manca de periant diem que és aclamídia.


Calze: verticil més extern de la flor format per peces d'aparença foliar anomenades sèpals, sovint de coloració verdosa. Se'ls considera derivats de nomofil·les perquè realitzen igualment la fotosíntesi, però no estan tan especialitzats com per presentar parènquima en palissada. Els sèpals poden adoptar formes petaloides quan els pètals manquen (ex., Helleborus, Anemone, Aconitum).


Corol·la: segon verticil floral format per una sèrie de fulles modificades anomenades pètals. S'admet que són estams sense esporangis. adaptats a la funció d'atraure els agents pol·linitzadors, raó per la qual mostren colors vistosos i desprenen aromes.


Androceu: tercer verticil floral format per peces anomenades estams, els quals són equivalents als microsporofil·les i representen la part masculina de la flor.


Gineceu: verticil floral més intern de la flor, format per fulles carpel·lars (macrosporofil·les) que corresponen a la part femenina de la flor. Sobre aquestes fulles es desenvolupen els primordis seminals o òvuls (megasporangis).


Per a tots aquells alumnes de la Licenciatura d'Ambientals de Gandia que heu demanat una ajuda per a familiaritzar-vos amb la nomenclatura botánica i els conceptes bàsics a l'hora de classificar, en aquesta entrada si clickeu sobre el títol vos conduirà a la pàgina de la Universitat de Lleida, Dpt. de Botànica agricola i forestal, on podreu trobar tot alló relacionat amb el món vegetal i amb rigor científic.

Papaveraceae



Sarcocapnos saetabensis Mateo & Figuerola

Nom vulgar: herba freixurera.


Planta amb la tija de color verd clar, glabra, tendra i ramificada. Fulles de pecíolo llarg i amb 3 a 12 foliolos ovalats o en forma de cor, de consistència més o menys carnosa. Flors cigomorfes, corol·la rosada o lilácea, de 15-20 mm. Floreix d'abril fins agost. Podem trobar-la al municipi en les esquerdes de penyassegats calcàris umbrosos, amb freqüència extraplomats,entapissa sostres d'entrants i entrades de grutes sota bioclima termo i mesomediterràni subhumit. Endemisme iberolevanti que té el seu òptim de distribució en les montanyes meridionals de la provincia de València.
Aquest taxó pertanya a un gènere endèmic íbero-magrebí i la interpretació del qual taxonómica ha estat variable.

dilluns, 26 d’abril de 2010

Problemes de genètica




El cos ceros (w), els cabells aspres (s) i el color groc per als ratolins (v) són 3característiques codificades per 3 gens recessius que es troben lligats dins el cromosoma 5.
Un ratolí homozigot per als 3 al·lels recessius es creua amb un ratolí
homozigot per als 3 lels dominants.
La generació F1 es creua per mitjà d'un creuament de prova amb ratolí
homozigot per als 3 al·lels recessius
La progènie de l'encreuament és la següent:
w s V 87
W S v 94
W S V 3479
w s v 3478
W s V 1515
w S v 1531
w S V 292
W s v 280
TOTAL 10.756
1º.- Determinar l'ordre d'aquests gens dins el cromosoma. Marqueu la correcta.
a) El gen central és el V
b) El gen central W
c) El gen central és el S
2º.- Marqueu la correcta respecte a les distàncies del mapa entre els gens
a) La distància WV és de 30 unitats de mapa i la distància SV és de 5
unitats mapa
b) La distància WV és de 7 unitats de mapa i la distància SV és de 30
unitats mapa
c) La distància WV és de 28,31 unitats de mapa i la distància SV és de 5,31
unitats mapa
d) La distància WV és de 31,05 unitats de mapa i la distància SV és de 64.68
unitats mapa.

Si voleu més problemes clickeu sobre el títol d'aquesta entrada i trobareu una col·lecció.

diumenge, 25 d’abril de 2010

Una personalitat molt sensible a un entorn concret


S’esdevé que, en aquest període, l’alumnat és molt sensible al tracte que reben de l’entorn concret quotidià. Alumnes que a la seua casa tenen, pot ser, moltes dificultats, poden reaccionar positivament a un tracte cordial a l’aula, i al inrevés.

Les relacions amb el grup de companys/es generen també satisfacció o patiment, que quasi sempre repercuteix en el treball escolar, i per tant en la marxa acadèmica. Així, l’àmbit escolar i nosaltres, els docents, podem ajudar al nostre alumnat a construir una imatge correcta d’ell mateix, una representació adequada de les pròpies competències, a traves dels coneixements i l’experimentació que li provenen de diferents àrees de coneixement que s’imparteixen al centre.
En aquesta diversitat cadascun podrà trobar allò per al que està més capacitat, i que, encara que siga de forma parcial, li proporcionarà expectatives d’èxit.

La relació amb el professorat : adaptar-se a allò que s’espera


Justament per l’autonomia progressiva de l’alumnat, personal i grupalment, les relacions amb el professorat i la resta de personal del centre, contenen una reclamació d’independència i d’esperit crític.
Així doncs, un dels punts prioritaris que ens hem de marcar com a docents, es aconseguir connectar i compartir objectius i il•lusions en relació a la nostra tasca educativa, ja que d’aquesta forma la relació pot ser profundament motivadora, creativa, gratificadora i estimulant per a l’alumnat i per a nosaltres.
L’alumnat necessita saber i confirmar, que es apreciat, que es valoren els seus resultats, siguen grans o xicotets, i que el seu pensament el tenim en compte i que se l’ajuda positivament quan es menester.

divendres, 16 d’abril de 2010

Associació d'Alumnes i Exalumnes de Ciències Ambientals de la UNED


Des de fa poc tots els alumnes d'Ambientals conteu amb l'Associació d'Alumnes i Ex-Alumnes de Ciències Ambientals de la UNED, que sorgeix com iniciativa d'un ampli grup d'alumnes d'aquesta licenciatura, just l'any en què acaba la seua fase d'implantació, i quan ja comptem entre nosaltres (enhorabona!) amb els primers llicenciats.

Després de diversos cursos compartint estudis, inquietuds, aficions, dubtes i, per què no, diversió, un xicotet nucli inicial s'ha ampliat a diversos centenars de companys/es que volen fer un pas més en la seua relació amb el món de les Ciències Ambientals des d'una perspectiva que abaste des del començament de la formació en aquest ampli camp fins al terreny professional, amb tots els seus passos intermedis.

Aquest projecte naix amb el desig d'unir i canalitzar els nostres esforços i la nostra il.lusió, els coneixements que anem adquirint i les iniciatives que sorgeixen a nous camps d'exploració. El seu objectiu inicial és fomentar el contacte entre els alumnes i ex-alumnes de tots els centres associats a Espanya i a l'estranger, així com facilitar les nostres relacions amb la Universitat, amb altres associacions i amb aquelles institucions amb les que puguem compartir suport, coneixements o experiència. Més endavant s'aniran definint nous objectius, amb l'esforç i les aportacions de tots. Fins on arriben aquests objectius i els nostres èxits com a associació dependrà, sobretot, de nosaltres.

Sabem que tenim molt a aprendre, i també molt a aportar. Fem-ho.

Per registrar-te com a membre d'aquesta associació clicka sobre el títol de l'entrada, i en un moment entrarás en la web.

dijous, 15 d’abril de 2010

L’organització dels espais en l’aula de Ciències Experimentals




La distribució dels espais pot formular-se a partir dels següents criteris.:

1º.- Augmentar les possibilitats de la interacció grupal, sense permetre el desgavell.

2º.- Potenciar en l’activitat acadèmica un grau d’autonomia suficient.

3º.- Permetre l’aprofitament de tots els espais i recursos de la pròpia aula o laboratori.

4º.- Aprofitar la utilització dels materials de forma equitativa i racional.

5º.- Contemplar la possibilitat d’adscripció de l’espai a la matèria impartida, el laboratori, o l’aula temàtica.

6º.- Considerar la disposició de les taules, el lloc que ocupa el professor i la relació kinètica de l’aula.

Aquestes decisions que poden variar al llarg del curs acadèmic, tindran en compte l’existència de diferents espais amb ritmes diferents de participació, amb una zona d’acció i una marginal ( zona anterior o posterior i laterals respectivament ) i la necessitat d’activar-les.

Les consideracions i criteris a tenir en compte pel professor/a a l’hora de generar una aula de Ciències són.:

•Aula matèria.
•Materials integrants de l’aula.
•Relació d’agrupaments.
•Disposició de l’aula.
•Recursos per a la mobilització.
•Relació espacial professorat/alumnat.
•Condicions generals ( neteja , il•luminació, estat, adequació a les necessitats educatives, etc. ).

En Salvador Piera i Gabardó.
Dpt. de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials.
Universitat de València.

Modificacions de la coberta vegetal



“ Una cosa deseo ver acabado de tratar, y es lo que toca a la conservación de los montes y aumento de ellos, que es mucho menester y creo que andan muy al cabo; temo que los que vinieran después de nosotros han de tener mucha queja de que les dejemos los bosques y sus riquezas consumidos; y plegue a Dios que no lo veamos en nuestros días”
(Felipe II, carta enviada al President del Consell de Castella en l’any 1572)



La vegetació està condicionada pel tipus de sòl i pel clima, encara que també es veu afectada per l’acció de l’ésser humà (acció antropogènica, que és la que fa que pugem distingir dos tipus, vegetació real (comunitat vegetal sotmesa a l’acció antropogènica) i la potencial , la que existiria si l’ésser humà no actuarà sobre ella, permitent la lliure successió geobotànica.
Principals accions antropogèniques que afecten a la vegetació:
1º.- Roturació de terres per a conreus, aterrament de muntanyes, etc.
2º.- Introducció d’espècies vegetals i animals foranies, que poden desplaçar i fins i tot, eliminar a les autòctones.
3º.- Destrucció d’hàbitats per tales incontrolades, incendis, eliminació d’animals pol•linitzadors o disseminadors de llavors.
4.- Ús de la ramaderia inadequada (sobrepastoreig), utilització de pesticides i herbicides en agricultura, etc.
5º.- Explotació de mines a cel obert.
6º.- Urbanització i realització de grans obres d’infraestructura, turisme massiu, etc.
7º.- Contaminació, per exemple pluja àcida.
Així la disminució i redistribució de les espècies vegetals, afecta al clima i al sòl, però també a la fauna associada a l’ecosistema.
Realitza les activitats que apareixen als comentaris.

Els nous graus a la UVEG



Podeu consultar l’oferta completa per branques de coneixement, per campus i l'oferta sencera per al proper curs que vos ofereix la UVEG (Universitat de València Estudis Generals), clickant sobre el títol d'aquesta entrada.


Amb l’objectiu de mostrar als futurs universitaris la seua oferta formativa i de serveis, la Universitat de València organitza el programa Conèixer la Universitat. Aquesta iniciativa està coordinada pel Vicerectorat de Relacions Internacionals i Comunicació, a través del Servei d'Informació (DISE) amb la participació de tots els centres i serveis de la Universitat.

La Universitat de València acollirà, els dies 21 i 22 d’abril, els alumnes de batxillerat i cicles formatius que, juntament amb els seus professors, vulguen establir un primer contacte amb la institució i conèixer l’oferta d’estudis. L’alumnat que s’hi acoste podrà visitar els diferents campus i centres de la Universitat segons les seues preferències.
Dates de realització: 21 i 22 d’abril de 2010.
Hora d’arribada i duració: entre les 9 i les 9,45 hores, la visita tindrà una durada aproximada de 3 hores.
Lloc: abans de la data de les visites us indicarem el punts de trobada en cada campus.
Termini d’inscripció: del 12 de març al 16 d'abril de 2010



http://www.uv.es/acces/coneixer.htm

Correcció d'errors


M.Radman mostra el següent exemple, de com de fatal pot ser un error de la transmissió d'informació.
De Cèsar es conta que en certa ocasió va donar la següent ordre, per amnistiar a un dels seus oficials " Allibereu-lo, no ejecuteu-lo", però l'ordre que arribà al cap de la guàrdia fou " Allibereu-lo no, ejecuteu-lo", un error en una coma i l'infortunat va perdre la vida.

La replicació de l'ADN és un procés molt complex que deu mantenir al màxim la fidelitat de la còpia. Es per això que intervenen més de 50 proteïnes diferents agrupades en un complex multienzimàtic anomenat replisoma, que a més d'incloure les proteïnes i enzims mencionats a classe, també contenen els enzims correctors (com molt bé diu R.Shapiro, les matrones, que ajuden en aquest difícil part).

L'ADN pol III catalitza la polimerització de nucleòtids, però aquesta feina és seguida de prop per les "matrones desconfiades", que saben per experiència que els errors en la síntesi són inevitables, però no hi ha problema, per a evitar-ho estan elles. Aquests mecanismes enzimàtics detecten i corregeixen les seqüències errònies en la nova cadena d'ADN, i per tant, són elles les responsables de la fidelitat de la replicació.

Així, si l'ADN pol a comés un error i ha col·locat una A en compte d'una G, les bases enfrontades AC, no formen aparellament específic. Així les matrones en la seua acció exonucleasa reconeixen l'error en la nova cadena, l'escindeixen i afegeixen el nucleòtid correcte, mentre la lligasa tanca l'osca.

A més dels errors que es produeixen a la replicació i ha d'altres provocats per agents mutagènics que també són reconeguts i reparats.

divendres, 2 d’abril de 2010

Pràctica 12. Mostreig de comunitats vegetals



INTRODUCCIÓ

El mostreig realitzat sobre una superfície o parcela també es pot efectuar mitjançant un o diversos transectes.
La tècnica de mostreig amb transectes va ser desenvolupada inicialment per ecòlegs vegetals, encara que actualment s'aplica extensament en animals: ocells, cérvols, formigues, mamífers marins, conills, teixons, etc.

Transsectes

Un transecte es pot definir com una línia o faixa estreta i contínua que proporciona les característiques d'una secció transversal de la vegetació.
• La transecció és un mètode d'estudi de les poblacions molt utilitzat en l'actualitat, especialment quan es pretén estudiar la influència de gradients ambientals com ara l'altitud o l'orientació d'una vessant.
• Les transeccions són indispensables quan s'estudien zones, alternances i transicions de tota mena. Se solen fer, generalment, en angle recte (perpendiculars) als ecotons.

A. Transecte LINEAL

És el més senzill de fer. Consisteix en un registre de les plantes existents al llarg d'una línia. La línia representa el cas límit d'una parcela rectangular en la qual l'amplaria és redueix a la dimensió d'una línia.
Encara que el mètode de treball és senzill, en la pràctica es poden presentar alguns problemes, ja que per exemple, és molt difícil fer un registre de la vegetació densa, per la qual cosa sovint se sol fer una selecció arbitrària.
El mètode més corrent és anotar només aquelles plantes que apareixen a distàncies fixes al llarg de la línia, per exemple, cada 5 cm, cada 10 cm, o cada 25 m. etc., per al que és convenient que la línia vaja acompanyada d'una cinta mètrica.
La principal objecció a aquest mètode és que s'introdueixen errors personals que poden ser considerables.
Així, diverses plantes es poden trobar a la mateixa distància al punt on es va a efectuar el registre, per la qual cosa és necessària una selecció, anotant, generalment, la més significativa.
Sens dubte, una planta reconeixible de visu serà anotada amb preferència a qualsevol altra desconeguda, i així mateix, les espècies petites rastreres passaran desapercebudes, anotant en canvis les més altes, de manera que encara que una petita planta sigui freqüent en la totalitat de l'àrea, pot passar que no aparegui a la llista de les espècies, simplement per haver passat per alt.
En traslladar al mapa una transección lineal, tar els diferents nivells de la línia. Les distàncies a les quals es van prendre les plantes es col loquen en l'eix horitzontal, mentre en l'eix vertical s'expressa els diferents desnivells. El nom de cada planta trobada al llarg de la línia o bé s'anota verticalment o es fa servir símbols i una llegenda.

Més enllà del canvi conceptual: Aprenentatge com a canvi conceptual, metodològic i axiològic


Intentar que els nostres alumnes pensen en la ciència com un conjunt de dades o com un sistema de continguts conceptuals, metodològics i axiològics, implica formes pràcticament diferents d’orientar l’ensenyament de les ciències, i per suposat de les activitats d’ensenyament, aprenentatge i avaluació. Si partim del fet que ambdós tipus de coneixements poden ser considerats complementaris, qualsevol material d’aprenentatge que se’ls presente deu tenir una estructura conceptual explicita amb un vocabulari ni massa novador, ni massa difícil, pensant en l’alumne al que va dirigit, intentant tenir en compte també, quines són les seus motivacions.
Per tant pensem que si l’alumne té dificultats per comprendre els conceptes bàsics de la ciència, més en te per recordar dades que ni comprenen ni saben de la seua utilitat. Així qualsevol dels nostres alumnes assoleixen un concepte, quan són capaços de dotar-lo de significat en un nou context; és en aquest mateix moment, quan podem parlar de que l’ha interioritzat i per tant el compren. Per tant cal fer caure el paradigma de transmissió/recepció de coneixements elaborats i fer emergir el d’ensenyança/aprenentatge, sols així podrem veure confluir les motivacions de l’alumnat i la nostra pràctica docent.

Scrophulariaceae.


Linaria viscosa (L.) Dum. Cours., subsp viscosa

Teròfit anual, erecte i glabre (excepte a la inflorescència). Les fulles són filiformes o linears. La inflorescència és un raïm dens pubescent-glandulós, amb pedicels florals erectes. El calze té uns lòbuls linear-lanceolats amb un marge escariós. La corol·la és groga, esperonada i personada. La càpsula és globosa i glabra, amb granes reniformes i tuberculades. Podem trobar-la per tot el terme formant part d'erbassars ruderals i quasi sempre sobre sòls arenosos. Molt comú en els camps de cultiu situats en els coluvions d'orla. La seua floració comença a final de febrer i perdura fins a final de maig.

Scrophulariaceae.



Linaria arvensis (L.) Desf. subsp. arvensis

Nom vulgar.: Linària arvense

Herba anual de tiges erectes i no ramificades. Les fulles són linears i glauques, les inferiors verticil·lades i les superiors esparses. La inflorescència és un raïm dens i bracteat. Les flors són violàcies. La càpsula és esfèrica i mesura 4-6 mm. Difereix de la subsp. simplex per no tenir flors grogues. Es distingeix de la subsp. micrantha per presentar un asperó ± llarg (1.5-3 mm) i fortament corbat i una corol·la més grossa (4-7 mm).
Al municipi es habitual i podem trobar-la als camps de secà i en herbaçals anuals subnitròfils, sembla preferir els sòls ben drenats i arenosos.

Hyacinthaceae


Muscari neglectum Guss. ex Ten.

Nom vulgar: calabruixes

Es tracta d'una planta perenne de 6-30 cm, bulbosa (geòfit). Fulles linears, de 1,5-4(6) mm d'ample, de marge llis, i totes elles basals. Inflorescència densa que porta de 10 a 15 flors hermafrodites, les flors d'aquesta planta són de color blau fosc, amb els pètals completament soldats; apareixen totes agrupades i pèndules a la part de dalt d'un peduncle que sembla sortir del terra; urceolades i fruit en càpsula trilocular. Floreix des de final de febrer fins abril, al terme podem trobar-la en els camps tant de secà com de regadiu, voreres de camins i terrenys degradats.